Hi ha una certa concepció estereotipada sobre els valencians, no poc estesa arreu del territori, que els mostra sovint com un col·lectiu nacional conservador, que renega de la seua pròpia llengua i que fins i tot tolera sense cap objecció la corrupció. Contra aquesta imatge, El documental del 33 ofereix a la cinta Una llengua que camina, una producció de Vilaweb i Televisió de Catalunya, que dóna la veu a cinc valencians, exponents del gens menyspreable èxit del procés de normalització del català a l’escola.
“El treball està molt enfocat al públic català. Volem transmetre que al País Valencià hi ha més coses que la fórmula 1 o el cas Gürtel. Hi ha molta gent amb trellat gràcies a la qual l’escola en valencià [català] ha aconseguit un gran avanç, lent però ferm, i això també ha de difondre’s”, va explicar ahir la directora del documental, Amanda Gascó.
Els cinc valencians triats per Gascó estan directament relacionats amb el procés d’introducció de la llengua a les aules, iniciat a principis dels vuitanta. Un d’ells, Xavi Sarrià, cantant d’Obrint Pas, forma part de la primera fornada de xiquets escolaritzats en català. El músic en dóna testimoni i analitza igualment les bases del fenomen de la recent eclosió de bandes que utilitzen el català al País Valencià.
També hi ha Mar Iglesias, que proporciona una mirada sobre la castellanitzada Alacant; o Dariana Groza, una immigrada romanesa, l’interès de la qual per la llengua l’ha convertida en tècnica del programa Voluntariat pel Valencià, de la federació Escola Valenciana. “Què passa en aquest país? Tothom em parla en castellà i jo vull aprendre el valencià”, lamenta Groza en una seqüència.
Una llengua que camina tracta d’oferir una perspectiva positiva del fenomen lingüístic però no defuig els múltiples entrebancs que obstaculitzen el seu progrés. “Són els personatges que hem triat els que construeixen el relat del documental, i tots coincideixen explícitament a afirmar que l’actual Generalitat no ha fet res pel valencià”, va subratllar Gascó.
Precisament la cinta arranca del 25 aniversari de les Trobades d’Escoles en Valencià (2010), un moviment reivindicatiu que ha impulsat contra corrent la immersió en català enfront de la indolència dels governs del PP.
El 33 centra la seua mirada en el País Valencià amb motiu de la diada del Nou d’Octubre. Tot i l’expectació generada, l’emissió no es podrà seguir al sud del riu Sénia: el senyal de les cadenes públiques catalanes hi va ser tallat el febrer passat per la pressió del govern de Camps.
Espai de llengua, cultura i educació 