Posts Tagged ‘RTVV’

Catalunya ràdio
Era previsible, però no per això resulta menys dur ni desagradable. A mesura que el procés sobiranista català va fent passes endavant (verbigràcia, l’acord sobre la data i la doble pregunta de la consulta, o la votació de la setmana passada al Parlament per demanar la competència de la pregunta), més ataca el PP els flancs que ells identifiquen com a més dèbils en el cos de la catalanitat idiomàtica i cultural: és a dir, el País Valencià i les Illes Balears. Com més puja l’aposta sobiranista a Catalunya, més s’intensifica l’ofec sobre els territoris catalanoparlants en què el PP és força de govern. Previsible, ja ho dic, però, per dir-ho amb un adjectiu molt usat dins el repertori pepero, miserable.

El tancament exprés de Catalunya Ràdio al País Valencià (com abans el de RTVV, o el de TV3) respon exactament a aquesta conjuntura, com també ho fa la delirant llei de símbols que s’ha empescat el govern de José Ramón Bauzá, i que no és altra cosa que un artifici jurídic que emet un munt de tinta de calamar per aconseguir un únic i obsessiu objectiu: l’eliminació de qualsevol senyera o drap quadribarrat (que de tota la vida s’havia exhibit en terres illenques sense cap mena de problema). No són fets episòdics ni aïllats: formen part d’una estratègia perfectament pensada que persegueix desarticular i afeblir la base d’una realitat nacional (la realitat catalana) que al PP li resulta insuportable. Que en algun moment hagi aparegut el president Rajoy a declarar que li sap molt de greu que s’acusi el seu partit d’atacar la llengua i la cultura catalanes només és un altre dels múltiples i al·lucinants exercicis de cinisme als quals ens tenen avesats els actuals governants de les Espanyes.

L’argument per al tancament de mitjans de comunicació perfectament homologables als seus equivalents ideològics de tants altres països occidentals és sempre el mateix: que no tenien la llicència d’emissió en regla, per una qüestió o per una altra. Segur que això és cert. Però perquè ells ho van voler així. Si TV3 o Catalunya Ràdio no tenien els papers prou arreglats al País Valencià, és perquè en les dues últimes dècades i mitja s’han succeït governs (tant valencians com espanyols, d’un color i de l’altre) que no tan sols no han normalitzat la situació d’aquests canals sinó que els han condemnat, ben a posta, a una anormalitat que ara passa una factura devastadora. Només calia tenir uns governants una mica més obtusos que els seus predecessors: sembla mentida, però fins i tot això era possible.

Si Rajoy tingués un mínim de consciència, de decència i d’autoritat, hauria de fer valdre el seu paper de presumpte líder per aturar aquesta mena de barbaritats contra la sempre suposada pluralitat cultural i lingüística d’Espanya. No farà res, per descomptat. El PP s’ha convertit en una màquina d’arrasar identitats, idees i diàlegs, amb l’excusa paupèrrima de conjurar la crisi i d’enaltir una cosa que en diuen la marca Espanya. Que facin el que vulguin, però no se’n sortiran. Quan ells ja només siguin un pèssim record, nosaltres continuarem aquí. (més…)

Anuncis

corts

El País Valencià ha retrocedit en el temps 24 anys. Almenys, en el terreny audiovisual. L’apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) executada divendres passat a les 12.19 hores ha deixat els ciutadans sense una ràdio i una televisió públiques i sense mitjans -amb implantació a tot el territori- que donin informació i emetin els continguts en català. La decisió unilateral del govern ha traslladat els valencians al mateix escenari que hi havia abans del 9 d’octubre del 1989, moment en què van començar les emissions de Canal 9 i Ràdio 9.

L’esforç i l’empenta de la societat valenciana des que el 1984 es va aprovar la llei de creació de RTVV van aconseguir posar en funcionament la radiotelevisió pública dels valencians, de la mateixa manera que anys abans ho havien fet territoris com el País Basc i Catalunya. Des d’aquell moment, els valencians han tingut la llibertat d’escoltar informació en català, una informació que, encara que moltes vegades hagi estat manipulada, ha sigut l’única retransmesa en la seva llengua.

La crisi, però, ha posat fi a aquesta llibertat de rebre informació pública en català. Així ho demostra el tancament de RTVV, motivat únicament i exclusivament per raons econòmiques, segons el govern valencià. La impossibilitat de la Generalitat Valenciana d’assumir la readmissió dels mil treballadors acomiadats en un expedient de regulació d’ocupació declarat nul per la justícia ha estat la raó per la qual el president Alberto Fabra va decidir silenciar mediàticament la llengua arreu del País Valencià. La llibertat d’expressió no s’ha vist coartada només pel tancament de RTVV que donava veu als valencians. També han vist disminuïda la seva llibertat els diputats de l’oposició de les Corts Valencianes, que estan a la mercè de la majoria absoluta del PP.

Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al “País Valencià” quan es parli del territori, o al “català” en el cas de la llengua, després que el PP aprovés en solitari una proposició no de llei que permetia vetar aquestes iniciatives. Segons els populars, aquests mots no “respecten les senyes d’identitat que recull l’Estatut d’Autonomia”. Esquerra Unida i Compromís segueixen utilitzant aquests termes en les intervencions parlamentàries, ja que la prohibició es limita als escrits. Tot el que soni català o enllaci Catalunya i el País Valencià desperta animadversió al PP. L’última mostra de voler aixecar una frontera va ser l’intent del govern Fabra, a través del ministeri d’Interior, de prohibir que la Via Catalana arribés a Vinaròs. Una maniobra fallida per al govern valencià, gràcies al fet que els tribunals van fer prevaler el dret de manifestació als interessos particulars del PP.

(més…)

STEPV

Ja tenen reconeguda l’acreditació de llengües estrangeres

El passat 13 de novembre STEPV criticava la modificació publicada en el DOCV eixe mateix dia de les entitats que poden acreditar la certificació de llengües estrangeres perquè n’incloia de privades, entre les quals la Universitat Catòlica de València, CEU-Universidad Cardenal Herrera, Valencia International University (VIU).

Es confirma la paulatina però constant privatitizació dels serveis públics, com ja ve denunciant STEPV i la Intersindical

Precisament les mateixes que, segons ha publicat algun mitjà d’informació, ara pretenen autoritzar per a integrar-les en la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià (JQCV).
STEPV s’oposa a aquesta nova privatització d’un servei públic, demanarà explicacions a la Direcció General de Política Lingüística aquesta setmana i, en cas que es confirme, n’exigirà la revocació d’aquesta decisió.
Si aquesta proposta va endavant es confirma, novament, la paulatina però constant privatitizació dels serveis públics, com ja ve denunciant STEPV i la Intersindical Valenciana des de fa temps, però especialment agreujada els darrers anys en serveis com l’educació o la sanitat.
STEPV considera que el Partit Popular no pot continuar en el govern per la situació d’emergència nacional i social a la qual han abocat la ciutadania valenciana després de les brutals retallades en els serveis públics i del tancament de RTVV. És per això que el Sindicat exigeix la dimissió del president Fabra i del seu govern i l’avançament de les eleccions.

AVLLa Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada per les Corts Valencianes l’any 1983 a Alacant, va encetar un procés de normalitat per a superar la injustícia històrica, la persecució i la marginació del valencià, ha afirmat hui Ciprià Ciscar, exconseller d’Educació, Cultura i Ciència del primer govern autonòmic, en la inauguració del Simposi El valencià: present i futur, organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que té lloc en la Universitat Politècnica

En la seua conferència, Ciscar ha explicar detalls del procés d’aprovació de la llei i les negociacions polítiques per a aconseguir el major consens o, com va succeir, evitar el vot en contra dels partits en aquell moment en l’oposició. “Es tractava d’aprovar una llei que, amb la Constitució en la mà, permetia la cooficialitat de les dos llengües i recuperar la senyal d’identitat més definitòria dels valencians”.

La LUEV, a més, es plantejava com a objectius regular l’obligatorietat de l’ús i ensenyament del i en valencià, el dret de rebre l’ensenyament en la llengua pròpia, l’ordenació d’un procés que necessitava d’elements humans, materials i econòmics, i, finalment, el manament estatutari per a blindar una llei que volia ser cosa de tots els valencians i que necessitava d’una gran dosi d’estabilitat, ha explicat Ciprià Ciscar.

Trenta anys després de la seua aprovació, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ha afegit l’exconseller, ha aconseguit la recuperació real d’un procés històric i hui podem dir que en deu anys més dos generacions de valencians ja hauran passat per l’escola i eixe és un fet irreversible. No obstant, Ciscar ha alertat dels perills a sortejar per a no tornar arrere i s’ha referit al tancament de Radiotelevisió Valenciana.

“Uns mitjans de comunicació públics són fonamentals per a la vertebració i la cohesió territorial. Els valencians necessitem una televisió i una ràdio plural, de qualitat i en valencià” ha dit Ciscar, per afegit que l’anunci del seu tancament és un atac a la llengua. “La situació de la RTVV no és un problema dels treballadors, si no dels polítics i dels seus gestors que han malbaratat els diners públics”.

Abans, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, ha obert el Simposi amb una intervenció per a destacar els resultats de l’aplicació de la LUEV en estos trenta anys. “Els resultats de la llei són evidents, però lluny de qualsevol triomfalisme, el que hui necessitem és analitzar el camí que tenim per davant”. Ferrer ha ressaltat la importància d’una llei fonamental per a la recuperació del valencià, però sobretot el seu ús social.

El president de l’AVL ha cridat l’atenció sobre l’imminent tancament de la Radiotelevisió Valenciana i ha exigit uns mitjans públics en valencià, que faciliten la comunicació entre els ciutadans de la nostra Comunitat i la vertebració del territori des de Vinaròs a Oriola. Ferrer també ha recordat als poders públics l’obligació que el valencià estiga present en tots els àmbits públics per a aconseguir una major projecció social.

La sessió del matí s’ha completat amb una taula redona centrada en el valencià i els poders públics, en la qual han participat Lluís Aguiló, Josep Ochoa i Joaquim Bosch. Els ponents han coincidint en l’avanç experimentat en estos trenta anys, però també en la presència purament testimonial del valencià en la resta de l’Administració, raó per la qual estem lluny d’una cooficialitat plena.

images
La primera cara que vam poder veure per RTVV va ser la de Xelo Miralles el 2 de setembre de 1989. Tot i això, les emissions regulars es van iniciar la Diada del 9 d’Octubre del mateix any, de la mà de Diego Braguinsky, que ens saludava somrient dient-nos: “Hola, bon dia. Hui, 9 d’octubre, comencen les emissions regulars de Canal Nou-Televisió Valenciana”. El mateix Enric Valor desitjava que RTVV durara molts anys.
RTVV es va crear per llei. El seu capítol primer explicava que l’activitat dels mitjans de comunicació social de la Generalitat s’inspiraria en els principis de la promoció i protecció lingüística de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana (sis paraules per dir ‘català’), la veracitat, la imparcialitat i l’objectivitat en les informacions, la separació entre les informacions i les opinions, la identificació de les persones que les sustenten i la lliure expressió d’aquestes. La protecció de la joventut i de la infantesa, tot evitant l’exaltació de la violència i l’apologia de fets i conductes atemptatòries contra la vida, la llibertat i la igualtat d’homes i dones. El respecte del pluralisme polític, cultural i lingüístic, religiós i social. El respecte del pluralisme, del valor de la igualtat i d’altres principis recollits en la Constitució, en l’Estatut d’Autonomia i en la legislació bàsica de l’estat.
No es va respectar cap punt d’aquesta llei. De bon començament, la radiotelevisió pública de tots els valencians i valencianes es va convertir en un objecte de manipulació política a les mans del govern de torn, tant el PSOE com el PP, un instrument de propaganda amb llistes de paraules prohibides, silencis clamorosos, censura, notícies esbiaixades, persones vetades, que va fer de la teleporqueria l’eix de la seua programació. Sense cap respecte per la llengua pròpia —com deia la mateixa llei—, que va anar desapareixent de la graella a mesura que passava el temps. Amb la complicitat dels mateixos treballadors de la casa, amb honroses excepcions d’algunes persones, que van ser acomiadades o, en el millor dels casos, condemnades a l’ostracisme.
Un pou de corrupció sense fons amb escàndol d’assetjament sexual inclòs. Tot un plegat de despropòsits que va fer que de mica en mica els mateixos valencians i valencianes deixàrem de sintonitzar la nostra televisió i l’apagàrem voluntàriament.
Fins que un dia ens vam despertar amb la notícia d’un ERO. Malgrat tot, la societat valenciana no podia permetre que els nostres governants i amb els nostres diners trepitjaren els drets dels treballadors de l’ens i vam sortir al carrer amb la seua defensa.
I ara, quan la justícia certifica el que tots sabíem, que l’ERO és il·legal, el president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, el president de tots els valencians i valencianes, mitjançant una cacicada sense precedents, emulant Grècia i en el més pur estil de qualsevol dictador d’una república bananera, decideix tancar RTVV. Sense assumir cap responsabilitat per la mala gestió de l’ens, per la mala gestió del govern.
I què farem els valencians i les valencianes? Tornarem a arronsar els muscles i ho acceptarem com qui accepta un càstig diví? Ens ho va ensenyar el poeta: no podran res davant un poble unit, alegre i combatiu. Ens hem d’alçar tossudament per dir prou! Aquesta serà l’única manera de posar fi a les agressions dels nostres governants, és la nostra obligació com a poble. No podem, no devem, deixar aquesta herència als nostres fills. En un futur hem de poder sintonitzar altra vegada RTVV amb la mateixa il·lusió que aquell 9 d’octubre del 1989 i sentir-la nostra.
Gemma Pasqual i Escrivà (ElPunt/Avui)
http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/13-comunicacio/20-comunicacio/691732-tornarem-a-sintonitzar-canal-9.html?piwik_campaign=twitter&piwik_kwd=mes&utm_source=twitter&utm_medium=mes&utm_campaign=autor

En realitat, volem Canal 9, volem TV3?

Posted: 27 Novembre 2013 in General
Etiquetes: , ,

baixa

El 23 de novembre, els companys, Joan F. Mira, Eliseu Climent, Vicent Martínez Sancho, Toni Gisbert, Ferran Suay, Tomàs Llopis, Carles Solà, Pau Caparrós i Andreu Yudici, escrivien un article al Levante-EMV, amb el títol “Volem Canal 9, volem TV3”, en contra dels tancaments, defensant la possibilitat que els valencians pugan continuar veient RTVV i tornem a poder vore TV3. Es recordava l´inici de les emissions de TV3 al País Valencià, l´11 de setembre de 1985 gràcies a ACPV i caldria afegir, -perquè és de ben parits ésser agraïts-, a la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), que ho va permetre. Potser no han gosat explicitar-ho per la síndrome d´Estocolm que haurien d´intentar superar, els ho dic cordialment i amistosa. Perquè el reconeixement dels fets verídics ens atorga una certa sensació de llibertat.

Com va escriure Toni Mollà, el 12 de juliol de 1994, després d´una conferència de sociolingüística a Barcelona, on havia relatat al públic assistent el treball de les associacions en defensa del valencià-català, l´Escola Valenciana, ACPV, el Centre Carles Salvador, etc. i, remarcà la venda de bons per finançar la xarxa de repetidors de les antenes per a vore TV3 al País Valencià; contava Toni com després dels aplaudiments de rigor cap al ´valencianet´ esforçat i voluntariós que havia pujat a narrar les ´heroïcitats´ valencianes, se li va acostar, un senyor per invitar-lo a café; textualment: “Joan Granados, exdirector de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, m´ha convidat a cafè. “No faces el ridícul” -m´ha dit, amistós-, vosaltres potser vau vendre bons per a pagar els repetidors valencians de la TV3 o el que siga, però, no t’enganyes, pagar-los, els vaig pagar jo”. I acabava reclamant els diners per l´engany del que creia que havia sigut víctima propiciatòria.

Després de recordar que ACPV va celebrar el naixement de RTVV en valencià, els signants de l´article en defensa de RTVV i TV3, assenyalaven el segons pas, la creació d´amics de RTVV a Catalunya, la instal?lació d´un repetidor de RTVV a Tarragona i la defensa de l´acord de reciprocitat entre RTVV i TV3, el 2013. Jo no sé si ACPV estava d´acord amb l´acord de “reciprocitat” que va fer el PPCV, però caldria recordar que era un acord predemocràtic i autoritari, que feia de la censura el seu eix vertebrador i prohibia esmentar el mot ´País Valencià´ no només a RTVV sinó a TV3, és a dir un acord indigne, servil, denigrant, vexatori i humiliant. Diuen que, ara, quan estaven demanant l´aplicació d´aquest “acord”, és quan A. Fabra ha pres la determinació de tancar RTVV, cosa que mostra que tot aquest acord ha sigut una enganyifa, un “paripé” per a fer el paperot, burlar-se i prendre´ns el pèl a tots els valencians, [balears i catalans]. Inclús, per copsar, que, -si les associacions culturals més reputades dels valencians i catalans del País Valencià- estaven disposades a acceptar un acord despòtic, -amb trets medievals del dret de cuixa-, podien creure´s que podien fer el que els passés per l´entrecuix, pel que fa al tancament de RTVV i al buidament radical de les competències d´autogovern valencià.

Després, a l´article de J.F. Mira, es remembrava, -encertadament-, els diversos intents de censura de tots els governs dels distints colors polítics, des del ´socialista´ Barrionuevo del PSOE al ´liberal´ de Zaplana del PP, fins arribar a Camps que va tancar les emissions de TV3, el febrer del 2011 i volia matar ACPV amb unes multes milionàries; es recordava les campanyes de mobilitzacions i la ILP Televisió Sense Fronteres, amb l´arreplegada de 651.650 signatures llençades a la paperera pel PP a les Corts espanyoles de Madrid. Després se´ns feia memòria de la sentència favorable del Suprem, contra el tancament de les antenes de TV3, el gener de 2013 i l´enquesta als socis d´ACPV per a prendre una decisió sobre la reobertura. Resultat de la votació claríssim: 90 % a favor, 3 % en contra i 7 % abstencions; i encara estem sense TV3.

Tanmateix, el que em sembla incomprensible de l´article, que comentem, és que s´afirme que en el context de l´accés a la Presidència d´Alberto Fabra es van reobrir les negociacions amb Catalunya per a la reciprocitat; “el Govern de Catalunya feia un “gest” cap al nou president Fabra i deixava d´enviar el senyal de TV3 als nostres repetidors: a partir d´eixe moment, ja no era possible que Acció Cultural restaurara les emissions i, per tant, aquestes van passar a dependre de l´entesa entre els dos governs”. Si és veritat em sembla una gran ingenuïtat del Govern de Catalunya, quan els del PP han posat bona voluntat pel que fa a la defensa de la nostra llengua i cultura? No obstant, em sembla una mica increïble, perquè, com explicava Manuel S. Jardí, el 22 de setembre a La Veu del País Valencià, a Morella i a la Franja de Ponent d´Aragó es pot vore TV3; per tant, és molt difícil fer un nuc ´tecnològic´ perquè la resta dels habitants del País Valencià, -tret dels de la zona de Morella-, no pugem veure TV3. No li trobe una explicació científica raonable a aquest tèrbol afer que ens en deixat fosques i mudes les pantalles de TV3, com a les dictadures, i pot deixar-nos, ben prompte, també sense RTVV, per una manca d´escrúpols absoluta de l´actual Govern del PP que sembla que actua en contra dels interessos dels valencians, obeint els dictats dels sectors d´extrema dreta i neofalangistes, de la FAES, etc. com advertia Gustau Muñoz a “Els valencians i el futur” la Web País Valencià segle XXI, el mateix 23 de novembre.

BYWddtoIgAAnvye
Perquè, en realitat, el que ànsien alguns centralistes, en aquest “reordenament” autonòmic, una vegada liquidat el sistema bancari valencià i RTVV, és carregar-se l´autonomia valenciana i deixar-nos en el vagó de cua de tot l´estat, tot i que no podran fer-ho en Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia i potser tampoc en Canàries, al País Valencià ens tracten com un país a liquidar i a exterminar políticament i culturalment del tot; ho tenim fotut, si, des del PV, no s´actua amb intel·ligència, castigant als nostres liquidadors i votant a favor de les opcions més autòctones i compromeses en la defensa del nostre autogovern i la nostra llengua, com Compromís, EUPV, PSPV i ERPV, per aglutinar el màxim de gent defensant una autonomia que tant ens va costar, tot i els aigualiments i rebaixes que es feren al redactar l´Estatut i la seua reformeta involucionista. I una gestió nefasta de RTVV i del Consell Valencià, feta a posta per a carregar-s´ho tot i deixar el país convertit en un solar erm de l´extraradi de Madrid, ple de fem.

Per la qual cosa, -si és veritat que la CCMA ha deixat d´emetre el senyal perquè els habitants del País Valencià no vejam TV3-, em sembla molt bé que li demanen que “el tornen a enviar” el senyal per poder complir el manament dels socis [i simpatitzants que col·laboràrem pagant les multes destarifades], reclamant la posada en marxa immediata de les emissions de TV3. I em sembla bé que li demanen a A. Fabra que no tanque RTVV, tot i que no els farà cap cas. No obstant això, -o, precisament, per això-, no compartisc el to de ´suplica´; em sembla que una societat reivindicativa i compromesa amb la llengua i el país, -davant la vulneració dels drets cívics i de ciutadania de valencians i catalans del País Valencià- ha d´ésser molt més exigent, tant amb el Govern valencià, espanyol o català, si s´escau. Siga de qui siga la responsabilitat de posar en risc la nostra ´reciprocitat´ cultural i lingüística, -en contrast amb les enormes avantatges dels ciutadans castellanoparlants-, al meu parer, ACPV i d´altres plataformes en defensa de la llengua, haurien de denunciar els governs que impedeixen la nostra recepció del senyal de TV3 i haurien d´impugnar el govern que tanque RTVV davant els tribunals de drets humans d´Estrasburg o del Comité de les Regions amb llengües minoritàries. Perquè mentre ens deixen sense cap TV en la nostra llengua, els altres, els castellans, en tenen un muntó, locals, regionals, nacionals, privades, estatals i internacionals en la seua llengua castellana. Davant un genocidi cultural com el que està perpetant el PP, -no sabem si amb la complicitat del Govern espanyol i el “català”-, si no ens envia immediàtament el senyal- no podem anar amb precs i súpliques pròpies de règims de mandarinats, però no d´estats de dret ni democràtics. Davant l´exigència de la majoria de la societat valenciana, que vol vore TV3 i RTVV, ni un minut més de vulneració dels nostres drets com a valencianoparlants a rebre informació en la nostra llengua, ni un minut més sense TV3. Si volem Canal 9 i TV3, ho hem de demanar amb moltíssima més fermesa democràtica. Perquè és de justícia. El contrari, és el retorn al franquisme, en un simulacre de “democràcia” que va en contra dels valencians. Per excloure´ns, per fer-nos desaparèixer del mapa. Sense RTVV i sense TV3, perilla la nostra continuïtat col·lectiva en el temps com a valencianes i valencians. Sense televisions i mitjans en la nostra llengua i cultura valenciana [balear o catalana], no hi ha futur per al País Valencià.

(més…)

Una treballadora de RTVV explica en Twitter com havia d’informar sota les directrius del PP
Iolanda Màmol

El Partit Popular va posar Canal 9 al seu servei des de l’estiu de 1995, quan va desallotjar al PSPV-PSOE del Palau de la Generalitat. Des d’aqueix moment, la cadena televisiva es va convertir en un instrument de propaganda de les polítiques del Govern valencià i, sobretot, la major publicista de la figura dels successius presidents de la Generalitat: Eduardo Zaplana i, després del breu període de José Luis Olives, Francisco Camps.

En tots aqueixos anys els informatius solament han reflectit allò que els comissaris polítics de torn anaven prioritzant al servei de Presidència de la Generalitat. Una de les treballadores de l’actual Nou (abans Canal 9), Iolanda Màrmol, situada en la delegació de Madrid, va penjar ahir en el seu compte de Twitter (@iolandamarmol) un escrit que va titular Les meues mentides en Canal 9, on explica sucosos detalls:

“Record quan ens exigien gravar a Eduardo Zaplana en el seu perfil bo. I l’oda que em van encarregar sobre ell quan va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana per a ser ministre. També recorde la brega i els crits que em van dedicar quan en aqueix vídeo de retrospectiva Zaplana apareixia en una imatge amb la trànsfuga que li havia permès fer-se amb l’alcaldia de Benidorm. Record poc després, quan de ser el Triat, pas a ser el innombrable. Com ens van prohibir que apareguera en els plànols”.

I prossegueix: “Com cercava perífrasis absurdes quan no podia nomenar-li en els meus directes en els lleons, malgrat ser el portaveu del PP en el Congrés. Quan Camps va imposar la seua llei en Canal 9. Quan ens van donar l’ordre de deixar de cridar-li Francesc perquè fóra anomenat Francisco, coincidint amb l’època en què es postulava com a possible successor de Rajoy. Quan van tractar de prohibir-me que explicara que Zaplana deixava el seu escó en el Congrés. Quan em van prohibir dir que Zapatero havia anunciat el xec-bebè, com si d’aquesta manera els valencians no anaren a conèixer la notícia. Quan escrivies ‘fracàs estrepitós’ i t’ho canviaven per ‘èxit discret’. Quan ens van desplegar per a lloar les meravelles de Terra Mítica en la seua inauguració i no podíem dir que no hi havia ni una ombra. Quan em renyien perquè m’eixia l’accent català ‘i açò molesta als blaveros [anticatalanistes]”.

“També recorde com corria el cava en les plantes d’adreça de Canal 9 a Burjassot les nits electorals de majories del PP, mentre que els redactors menjàvem bocatas de salami. Quan es pagaven directes milionaris perquè Camps isquera parlant en directe en ple Amazones. I els milions de vegades en les quals no em van deixar posar declaracions de l’oposició. O de qualsevol ciutadà que criticara al PP, o a la Generalitat. I record també quan ens van prohibir dir ‘retallades’. Tampoc vaig poder dir que milers de manifestants cridaven contra el govern. Els manifestants no ‘col·lapsaven’ el Passeig del Prado, la manifestació ‘transcorria per’. I no posàvem pancartes explícites contra Rajoy, ni contra el Pàg. I van ser tantes, tantes, que un dia comences a sentir vergonya de treballar per a ells. Ara s’acaba. Injustament. Però ho van guanyar a pols”, conclou.