Posts Tagged ‘universitat’

iinstitut joan lluís vives

La URV lidera el rànquing universitari amb un 94,3% de les classes en aquesta llengua, contra un pobre 7,5% a Alacant.

Un 10% dels Erasmus dels Països Catalans demanen formació en l’idioma arran dels ajuts oberts.

   (més…)

NO A UNA UNIVERSITAT ANTIDEMOCRÀTICA I AL SERVEI DEL CAPITAL
wert

STEPV denuncia que l’informe d’experts del ministre WERT “Propuesta para la reforma y mejora de la calidad y eficiencia del sistema universitario español” suposa un avanç més en la croada particular empresa pel PP amb la finalitat d’acabar amb tots els serveis públics, que en aquest cas té com a objectiu específic les universitats públiques

L’estratègia és de sobres coneguda. S’inicia una campanya de desprestigi en contra del servei públic a dinamitar, se li n’escanya econòmicament i es privatitza posteriorment per a facilitar el negoci a l’empresariat afí. En el cas de les universitats, l’estratègia contrària també en serveis. Després d’anys d’ofegament econòmic i d’impagaments acumulats, amb un deute històric reconegut, que en el cas de les Universitats Públiques valencianes es quantifica entorn dels 1.000 milions d’euros, s’aprofita la conjuntura econòmica per a presentar a les universitats com a reductes d’uns quants privilegiats als quals cal fagocitar i se serveix en safata de plata la privatització de la seua gestió.

L’informe, elaborat a imatge i semblança de les pretensions del ministre, per un “grup d’experts” triats per ell mateix i inspirat en el model de determinades universitats estrangeres els paràmetres de les quals no són extrapolables a les nostres, és un document molt deficient que inclou diverses errades i contradiccions i que obvia, des del principi, la funcíó principal de la universitat que és realitzar un servei públic en benefici dels interessos generals de la població com a generadora de coneixement i de desenvolupament intel·lectual i material sense estar mediatitzada per cap classe de poder social, polític o econòmic.

El model d’universitat que es pretén aconseguir a partir d’aquest informe és el d’una universitat plegada als interessos del capital, en la qual no existisca ni es fomente el pensament crític. Una universitat completament freturosa d’autonomia i de democràcia interna, en la qual els polítics i empresaris decidisquen l’esdevenir de la mateixa, encarregant-se fins i tot de la gestió dels recursos humans. Aquest tipus de gestió, que mira directament al model americà, demostra a més un profund desconeixement de la nostra realitat empresarial i filantròpica i el resultat final podria semblar-se molt a l’exemple deixat per les caixes d’estalvis i altres entitats públiques que posades en mans d’amics-assessors, suposadament professionals, han acabat en fallida.

Davant d’aquesta situació, STEPV-Iv rebutja de plànol les propostes d’aquest informe per atemptar greument contres les universitats públiques, la seua autonomia, el seu fi social de procurar un major benestar a la ciutadania a la qual es deu; per voler convertir les universitats en veritables oligarquies; per la privatització encoberta que planteja; per l’evident menyspreu que es fa a gran part del professorat, de l’alumnat i del personal d’administració i serveris i, sobretot, per pretendre sotmetre a les universitats al jou dels polítics i el capital.STEPV

A més a més, volem fer una crida a la comunitat universitària per a què, de manera conjunta, denunciem davant la societat l’atac fulminant que s’està gestant des del PP en contra de les universitats públiques i, una vegada més, en contra de la societat mateixa. Des d’STEPV-Iv així o anem a fer mitjançant les diferents plataformes i entitats de les quals formem part.

(més…)

EXPULSATS DE LA UNIVERSITAT

Posted: 10 Desembre 2012 in Educació
Etiquetes: , , ,

Joves Socialistes del País Valencià (JSPV) preveu noves mobilitzacions estudiantils per a exigir al PP valencià que retorne les beques retirades, baixe les taxes i convoque amb urgència les ajudes per a aquest curs.

Centenars d’estudiants valencians als quals la Generalitat havia confirmat la concessió d’una beca autonòmica d’estudis el passat curs 2011-12, finalment, no rebran aquesta ajuda per al pagament de la matrícula, encarida enguany un 33% amb motiu de l’augment de taxes. El motiu ja és recurrent en l’administració valenciana: la falta de liquiditat.

El Secretari General de Joves Socialistes del País Valencià (JSPV), José Muñoz, ha explicat amb motiu d’aquesta situació que “només amb el 1% de la quantitat oferida per a rescatar al Banc de València” -5,5 mil milions d’euros- seria suficient perquè les i els estudiants valencians afectats per la crisi pogueren rebre una beca d’estudis “suficientment generosa” com per no haver de preocupar-se pels ingressos familiars.

Muñoz ha denunciat al Govern valencià del PP per estar “expulsant als joves de la universitat, deixant-los sense beca i sense futur, mentre tots els dies el Consell regala diners a la banca privada”, ha dit referint-se a la partida pressupostària de la Generalitat per a l’any 2013, que inclou 1.159 milions destinats a pagar els interessos pels préstecs bancaris que té concedits la Generalitat, un 9,1% del pressupost.

Així mateix, el líder de l’organització juvenil ha acusat al Partit Popular d’estar “mentint i xafant els drets dels nostres joves”, i ha exigit a la Generalitat la convocatòria urgent de beques universitàries autonòmiques per al curs 2012-2013, de les quals depenen milers famílies i estudiantes. Si no, “s’estarà fregant una línia roja que, ni Joves Socialistes ni la comunitat educativa, anem a consentir que es creue”, adverteix Muñoz al president Fabra. (més…)

Botànic València
Ruta pel riu Canyoles

Voleu descobrir la natura del País Valencià? El Jardí Botànic de la Universitat de València organitza un seguit d’excursions a peu per conèixer millor l’entorn natural del País Valencià. De nord a sud, i acompanyats per un guia i un botànic, la proposta ens convida a recórrer alguns dels indrets amb més biodiversitat d’aquestes terres. El passat 25 de novembre va ser la darrera per la Serra d’Agullent, on vam ser testimonis dels efectes devastadors del foc i participàrem en tasques de reforestació plantant arbres autòctons. L’última de les excursions, l’1 de desembre, anirà fins al naixement del riu Canyoles, que travessa la comarca de la Costera. Aquesta sortida es clourà amb una visita al celler cooperatiu La Vinya.

Totes les sortides són de baixa dificultat, ideals per passar el dia en família i aprenent de la natura. Per poder-hi assistir cal realitzar una reserva.

Preu: A consultar

Més informació: Web del Jardí Botànic de la Universitat de València

A partir de dimecres 21 de novembre es podrà visitar a Onda l’exposició Sent i respira valencià, una recopilació de treballs dels alumnes de l’Escola d’Art i Superior de Disseny de València per a la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València, que es va inaugurar el passat mes d’abril al Museu Valencià de la Iŀlustració i la Modernitat (MuVIM).

S’hi exposa una selecció de materials de campanyes promocionals del valencià, que van ser distribuïdes per diversos ajuntaments i en les quals van participar les oficines municipals de promoció del valencià.
Sent i respira valencià podrà visitar-se en la sala d’exposicions del Centre d’Ocupació i Cultura d’Onda a partir del dia 21 a les 19 hores. L’obra estarà disponible fins al pròxim 30 de novembre de dilluns a divendres, d’11 a 14 hores i de 17:30 a 20 hores, i els dissabtes i festius, d’11 a 13:30 hores.
Podreu llegir esta notícia i moltes altres la nostra pàgina de Facebook https://www.facebook.com/ValenciaALaDipu al Twitter @immacersan i, com sempre, a la web www.dival.es/va/normalitzacio

Abelard Saragossà

Professor de Filologia Catalana a la UV

Pes del valencià popular en la llengua culta

Els quatre autors valencians més importants del segle xx que han treballat en la normativa lingüística (Josep Giner, Manuel Sanchis Guarner, Enric Valor i Francesc Ferrer Pastor) han actuat mantenint viu l’esperit de les Normes d’Ortografia de Castelló, que és legitimar la normativa lingüística valenciana per a facilitar l’acceptació i l’assimilació. A hores d’ara, els mitjans bàsics per a aconseguir eixe objectiu són dedicar estudis rigorosos a constituents concrets de la llengua (sobretot de la sintaxi) i escriure obres divulgatives, en les quals, fonamentant-nos en l’argumentació i la justificació, expliquem aspectes del valencià i donem confiança al nostre poble en la seua manera de parlar. Eixes dos operacions són necessàries en qualsevol societat i, en el cas valencià, encara ho són més per les raons que descriuré succintament.

En un acord de 1992, l’Institut d’Estudis Catalans reconeixia que «el balear i el valencià han tingut un paper més aviat minso» en el lèxic del diccionari de Fabra. Prèviament (en 1984), Lluís Polanco havia demostrat que, en la llengua culta dels setanta i els huitanta, hi havien deficiències significatives des del punt de vista valencià («La normativa al País Valencià. Problemàtica i perspectives», Problemàtica de la normativa del català. Actes de les Primeres Jornades d’estudi de la llengua normativa, 1983. Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 107-146). En acabant, Emili Casanova va focalitzar el lèxic («El lèxic valencià en el diccionari Fabra de 1932», Catalan Review. International Journal of Catalan Culture, xvi, 1-2, 2002, p. 51-70), i jo en vaig fer un tractament general en El valencià del futur (2000). Eixa situació negativa per al valencià era una conseqüència de diversos factors, u dels quals és un prejudici: haver cregut que la llengua més bona és la del nord-est de Catalunya i que el valencià seria, inversament, una de les parts més fluixes. En efecte, eixa creença errònia ha provocat que el valencià culte haja tendit a prescindir de constituents vius genuïns. Això explica que fins i tot recomanacions de la gramàtica d’Enric Valor (com ara usar la forma avant o el pronom u) hagen tingut ben poca incidència social.

Desconfiança en la llengua viva

La veritat és que els valencians confiem poc en la nostra manera de parlar, sentiment que deriva de la mateixa situació social adversa en què vivim. Davant d’eixe fet, les gramàtiques han d’actuar de manera que contraresten el sentiment dels lectors (i, en tot cas, no haurien d’augmentar mai la desconfiança). Ben mirat, eixe és u dels objectius més importants de la Gramàtica valenciana raonada i popular (2003): augmentar la confiança i l’afecte dels valencians en la nostra manera de parlar. Al capdavall, si és cert que la marginació social d’una llengua genera inseguretat en els seus parlants, haurem de deduir que, totes aquelles accions que porten a recobrar una confiança serena i fonamentada en la llengua viva, seran avanços cap a la recuperació de la dignitat i la llibertat. De fet, u dels efectes positius de les Normes d’Ortografia de Castelló és precisament eixe: ajudar a confiar i a identificar-se amb la normativa lingüística valenciana.

La desconfiança nostra és paral·lela al fet que, en les Illes Balears i Catalunya, confien poc en els parlars valencians. Mig en broma i mig seriosament, en El valencià del futur afirme que no pocs balears i catalans pensen que, si els valencians conservem la llengua medieval, som arcaics; i, si ens n’hem separat, estem castellanitzats. És a dir, sempre actuem malament. Com és comprensible, la suma de les dos desconfiances ha repercutit negativament en la llengua culta. En la dècada dels noranta, les deficiències han amainat gràcies als novel·listes valencians, els quals, sense col·laboracions institucionals, han elaborat al llarg de la dècada una llengua culta més assimilable i practicable. Realment, l’aportació que han fet els novel·listes valencians (i el món de l’ensenyament en el camp de la divulgació) és tan important com imprescindible. Però, en eixa llengua, encara hi han separacions innecessàries de la llengua del carrer, i és responsabilitat dels lingüistes fer treballs per a eliminar les deficiències que perduren (com ara, hi han documents que escriuen la barbaritat suficientment calent, allà on qualsevol valencià diria en el carrer Ja està prou calent).

Els treballs dels lingüistes

En contrast amb l’arrelament de les Normes d’Ortografia de Castelló a les necessitats de la societat valenciana, hi han poques tesis doctorals i poques investigacions sobre les actuacions lingüístiques inadequades (com ara l’ús de les construccions impersonals, en les quals una part de la llengua escrita s’ha separat innecessàriament –i d’una manera molt forta– de la llengua col·loquial). És veritat que, en les llengües de l’entorn, la situació no és radicalment diferent a la nostra. Però el mal d’altri no cura la picor del mal propi. Per una altra banda, l’activitat escassa que hi ha per a estudiar (i solucionar) problemes concrets de la llengua culta (com ara saber si és preferible uns altres o d’altres) va lligada a la inexistència pràctica de debats científics, cosa que ha fet afirmar a Joan Solà que ací «no hi ha hagut un veritable debat sobre l’estat de la llengua, sinó una divisió en bàndols».

Les limitacions descrites fan comprensible que un bon novel·lista català actual, Miquel de Palol, haja afirmat que «l’idioma literari català és un instrument […] amb unes normes gramaticals incoherents i vacil·lants –i tan complicades que condemnen el gruix de la població a un perpetu analfabetisme secundari–». A més, com que des de les Converses Filològiques de Fabra tenim una escassetat extrema d’obres que justifiquen normes, el novel·lista afirma que hi ha «un salt massa gran entre els filòlegs i el carrer, i els escriptors fem el campi qui pugui». Davant d’eixa situació, l’escriptor demana «filòlegs que donin raons, no autoritats que emetin lleis». És a dir, les acadèmies, ajudades per l’activitat investigadora dels lingüistes, han d’argumentar les normes que aproven, cosa que permet a les institucions públiques calar en la societat i adquirir autoritat moral.

Tres actituds lingüístiques davant del futur

De cara al futur, qualsevol observador imparcial sap que el problema lingüístic bàsic que té el poble valencià és l’ús social de la seua llengua pròpia, que és un dels objectius que buscaven, explícitament, els promotors de les Normes d’Ortografia de Castelló. Com a conseqüència d’eixa necessitat, el valencianisme ha d’intentar promoure tota classe d’acords socials que potencien en la vida pública l’ús del valencià. Una llengua només existix si s’usa i, una normativa lingüística, només té sentit si la llengua a què va destinada s’usa en la comunicació social. Ara bé, en assentar la supremacia que té l’ús del valencià, també hem de dir que, si els lingüistes treballem en la direcció dita més amunt, podem afavorir l’increment de la consciència de valencianitat i l’augment de l’ús social del valencià.

Enfront d’eixa actitud positiva, hi han dos comportaments negatius, que són dos extrems oposats. L’u és voler fer creure que el valencià culte no respon ni al valencià viu ni al valencià clàssic i, per tant, tot estaria malament (o pràcticament tot). Fins ara, no he vist que els qui volen transmetre eixa idea aporten dades empíriques concretes i, sobretot, argumenten d’una manera clara i coherent davant de les dades aportades. En l’extrem contrari, hi ha qui vol creure que tot està bé en la llengua culta i que, per tant, no cal analitzar ni rectificar res (o pràcticament res). En realitat, no és gens difícil fer una llista de construccions sintàctiques que cal estudiar per motius de la normativa lingüística (com ara «de + adjectiu qualificatiu»: Ara te’n contaré una molt bona o una de molt bona). Per una altra banda, si ens limitem a repetir sense explicar (cosa que fa caure en el dogmatisme), no complirem ni amb el deure universitari d’usar la raó, ni amb el deure patriòtic d’augmentar la formació lingüística de la societat valenciana i de procurar que, amb eixos fonaments objectius, creixca l’adhesió sentimental a la seua llengua pròpia.

Ben mirat, el dogmatisme i la demagògia dels extrems no són negatius únicament en ells mateixos, sinó també per a la recuperació del poble valencià, perquè el valencianisme necessita argumentar per a incidir en la consciència dels valencians i, així, contribuir a recuperar la consciència de valencianitat i la voluntat de dirigir la nostra societat. En eixe context, no es pot deixar en el silenci que el Govern Valencià ha fet diverses accions negatives, com ara donar a entendre que formes o paraules admeses per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua no serien normatives. En la mateixa línia, hi hagué en juny del 2003 una denúncia de la Universitat Jaume I perquè li havien publicat escrits en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana canviant-li paraules admeses per l’Acadèmia. L’abús de l’autoritat, la manipulació i la repressió generen els mateixos efectes que el dogmatisme i la demagògia: l’enfrontament visceral entre les persones. En canvi, la sinceritat, la responsabilitat, la coherència i l’argumentació impulsen cap a la coordinació i la confiança.

L’ortografia com a reflex de processos socials

Voldria cloure este article emmarcant l’ortografia en la història. La degradació de la nostra ortografia (que s’accelera i alhora culmina en la primera mitat del segle XIX) és un símptoma d’un afluixament i dispersió molt més global: la del poble valencià, de la mateixa manera que la recuperació de la nostra ortografia, simbolitzada en les Normes d’Ortografia de Castelló, és un símptoma de la conscienciació progressiva de la societat valenciana. La descomposició del nostre poble era una conseqüència, al principi, d’una força externa, l’assimilació al castellà; però també esdevé interna a mesura que hi han sectors de la societat valenciana que deixen de sentir-se valencians i, en conseqüència, es desentenen de la realitat valenciana. U dels resultats d’eixe procés de desaparició de la consciència històrica és la formació de masses provincianes, subalternes i indiferents, una indiferència que, en el cas dels valencians, té el nom de menfotisme.

En realitat, eixe desenllaç era ben predictible: si els valors socials del nostre poble es descomponen i com a conseqüència es debilita (i fins i tot desapareix) el sentiment de sentir-se valencià, és ben natural que s’escampe l’individualisme indiferent davant dels temes socials. La persona és un animal social i, la descomposició d’un poble, ha de repercutir negativament sobre els seus membres. Ara bé, ho hem de remarcar: eixa explicació comporta que el menfotisme no és cap característica inherent del poble valencià. Contràriament, el menfotisme és una conseqüència de la nostra degradació i descomposició com a poble, de la mateixa manera que, correlativament, el procés de recuperar la consciència de ser poble i la voluntat de dirigir i compartir el nostre futur fa augmentar progressivament les característiques contràries, és a dir, l’interés per la societat i la solidaritat dels uns amb els altres. En definitiva, la recuperació dels valencians com a poble porta cap a l’equilibri entre els valors individuals i els valors col·lectius o socials, un equilibri que és indispensable en tota bona civilització.

En eixe marc històric, el repte que tenim els lingüistes és aconseguir que la nostra activitat professional no estiga separada dels carrers, sinó que, contràriament, estiga arrelada a la societat valenciana i, com a conseqüència, ajude a arribar a acords i a unir voluntats, cosa que potenciarà la recuperació del poble nostre.

(més…)

El Consell aprova les taxes acadèmiques per al nou curs en les universitats públiques

Els estudiants que en el nou curs es matriculen d’un grau en una de les cinc universitats públiques de la Comunitat Valenciana pagaran uns 300 euros més a l’any respecte al preu del 2011-12. El ple del Consell va aprovar ahir el decret de taxes que contempla una pujada mitjana del 33 per cent i és conseqüència de l’aplicació del Reial decret Llei 14/2012 de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l’àmbit educatiu..

L’increment percentual depèn del nombre de vegades que un estudiant repeteix, penalitzant el fracàs acadèmic. Així, l’augment la primera vegada que un es matricula és del 20 % -la proposta ministerial va ser entre el 15 i el 25 %-; la segona, d’un 35 %; en la tercera ocasió, del 75 %, i en la quarta és del 100 %, es paga íntegrament el cost del curs. L’alumne abona el 20 % del valor real mentre que la Generalitat subvenciona un 80 % dels estudis. La pujada mitjana d’un crèdit pel que fa al curs passat és de cinc euros -un grau té en un curs uns 65-. En concret, els preus dels crèdits ECTS són de 16,15 euros per als graus amb nivell d’experimentalitat 1, és a dir els títols d’Humanitats, que passen a costar de 727 euros el curs a 968; 17,43 euros per als de nivell 2, com són les Ciències Socials i Jurídiques (de 784 a 1.045); 19,11 euros per a les Científiques o experimentalitat 3 (de 859 a 1.146); 23,61 euros per a les Enginyeries o nivell 4 (d’1.062 a 1.416 euros), i 24,64 euros per a les de Ciències de la Salut, de nivell 5 i els més cars, (d’1.108 als 1.478).
Tal com es va aprovar en el Consell Valencià d’Universitats, amb la presència de la consellera d’Educació i els rectors, el curs pròxim els alumnes extrajeros pagaran les mateixes taxes que els espanyols, mentre que el “decret Wert” contempla que els extracomunitaris no tenen exempcions. També, en aquella reunió celebrada al juny passat es va decidir rebaixar fins a un 50 % les tastas dels màsters sobre la proposta ministerial perquè l’increment s’aplicarà sobre la mitjana del cost real, i no sobre el cost que suposa cada master establit en funció del seu grau d’experimentalitat.
Per als Màsters que no habiliten per a l’exercici d’activitats professionals regulades a Espanya es va acordar aplicar una taxa única, amb independència de la branca de coneixement i experimentalitat del master, que ascendeix a 2.520 euros en primera matrícula Per a aquests màsters, la pujada proposada pel Ministeri sobre el cost real és del 40% al 50% en primera matrícula, i de 65% al 75% del cost en segona i següents matrícules. El decret del Consell fixa unes exempcions o bonificacions d’aquesta taxes als alumnes amb beques a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat, als quals obtinguen matrícula d’honor o premi extraordinari en Batxillerat i als alumnes de famílies nombroses de categoria especial.