Posts Tagged ‘immersió’

Immersió o assimilació

Posted: 13 Mai 2013 in Educació
Etiquetes: ,
La darrera resolució del TSJC, en relació amb la qüestió lingüística, és molt preocupant: va deixar molt malmesa la immersió lingüística. És cert que aquesta sentència es pot recórrer, però el fet que un alt tribunal digui per escrit que només que un alumne (els pares) ho demani tota la classe ha de canviar de llengua, és dir, passar-se al castellà, posa de manifest la precarietat política i jurídica de les lleis i les institucions catalanes. De fet, això ens hauria de conscienciar que, ni en la qüestió de la llengua, els catalans no tenim res blindat. A més a més, aquesta decisió judicial, al meu entendre molt injusta, podria tenir conseqüències funestes per a la cohesió social de Catalunya.immersió

No hi ha dubte que la qüestió es planteja entre la immersió –un model d’èxit, avalat per Europa, que manté l’equilibri social i permet respirar a la llengua pròpia de Catalunya– o bé l’assimilació uniformitzadora, tal com està succeint al País Valencià i a les illes Balears. És molt inquietant que davant de la situació d’assetjament –per terra, mar i aire– que pateix actualment la nostra nació catalana, i que es concreta en un ofec econòmic brutal, en el tema de la llengua estem sofrint una terrible involució espanyolista, tant en l’àmbit judicial com en l’estrictament polític. No és trencar cap secret afirmar que des de les altes instàncies de l’Estat espanyol s’està articulant una autèntica planificació anticatalana que afecta tots els sectors econòmics, polítics i culturals. Això està carregant els neulers i vol fer diana en la llengua catalana, per tal de fer possible que –en menys de 50 anys– la substitució lingüística sigui una realitat. En vista d’aquest panorama, tan regressiu, ens cal un estat català com l’aire que respirem. Necessitem avançar en la sobirania plena i tenir competències exclusives en immigració. Que un requisit mínim per residir a Catalunya sigui el coneixement del català, com al Quebec ho és el francès. Ara no va de broma: si no ens espavilem de debò, si no ens emancipem de l’imperi, molt aviat perdrem la llengua. I si perdem la llengua ho perdrem tot. Només amb l’estat propi la immersió té futur a casa nostra. Només amb l’estat propi es pot garantir la supervivència de la nostra llengua: la joia col·lectiva més preuada de la nostra, estimada i mil·lenària, nació catalana.

(més…)

immersió
Avui he llegit un titular que venia a dir que la immersió lingüística era feixisme. Em va sorprendre que la persona que manifestés una opinió amb la que estava d’acord pertanyés al grup Intereconomia, però vaig pensar que no sóc ningú per tancar el pas a qui finalment veu la llum.
Certament, recordo quan de nen anava a l’escola al poble, una aldea gallega en la que només parlàvem en gallec, i se’ns imposaven classes en espanyol sense parar comptes del petit detall que, per a molts dels que hi érem allà, aquest idioma poc ens caldria en la nostra vida quotidiana. D’altra banda, a ningú se li passava pel cap preguntar als pares quin havia de ser la llengua d’estudi, com tampoc en aquella època havia uns parlaments que poguessin discrepar dels criteris educatius del Govern.
Realment aquella immersió en una llengua altra que la pròpia, imposada per un règim sense cap més legitimitat que la brutalitat i el terror, era una forma més del feixisme que amarava la nostra societat , el nostre món en blanc i negre. A més d’un idioma rebíem unes consignes i una història que difícilment podíem considerar pròpia. Era la història del vencedor, del posseïdor de la veritat essencial, aquella que no es discuteix sota pena de presó o exili, tant és interior com a exterior. Un règim que estigmatitzava el que havia estat opositor, que negava sovint la seva mateixa existència i que feia, o intentava, que els fills arribessin a odiar els pares si aquests havien pensat, actuat, escrit o viscut de manera heterodoxa segons els limitats criteris d’aquella gent.
Efectivament va ser aquella una època en el que les escoles promovien l’odi, atiaven fantasmes que el mateix règim havia creat i menystenien qui fora diferent, tant era viu com mort.
Jo pensava, en la meva innocència, que l’afirmació d’aquest tal Julio Ariza anava per aquí. Però no. Llegint les seves declaracions sembla que la cosa treia cap en referència al model educatiu català. Llàstima! Per una vegada que em semblava que podia coincidir amb aquests, van i la foten en desenvolupar el titular! Sembla que per aquest senyor tenen menys valor els parlaments democràtics actuals que un sistema autocràtic.

Ara i sempre Catalunya és un país que té la desgràcia, de moment, de pertànyer a un estat que l’ataca a cops d’intents d’imposar el castellà, però alhora té la gran sort de tenir uns ciutadans castellanoparlants molt més assenyats i intel·ligents que els polítics que diuen que en defensen els seus drets lingüístics. Una sensació que no només es desprèn als carrers i a les aules, sinó que té el suport de dades objectives facilitades aquesta setmana pel Departament d’Ensenyament, demostrant que només 17 famílies del total de 748.000 alumnes que hi ha al país han exigit expressament l’escolarització en castellà.

La dada és prou concloent per posar en evidència que les maniobres ignominioses de determinats polítics a casa nostra i l’ofensiva de tots els poders de l’Estat espanyol no només són una injustícia objectiva que ataca la supervivència d’una llengua, el català, que és percebuda com a estranya pels mateixos que consideren que Catalunya és espanyola, sinó que no respon en absolut a les demandes polítiques d’una societat catalana que considera absolutament normal allò que és normal: educar-se en la llengua pròpia del país. Els castellanoparlants saben perfectament que la immersió en català no només no va en detriment dels seus drets sinó que permet adaptar-se a una societat multilingüe com és la catalana, evitant el risc de marginació i ampliant les possibilitats de progrés social i professional. Amb aquestes últimes dades a la mà, l’Estat espanyol hauria de claudicar davant l’evidència que l’únic motiu de l’ofensiva contra la immersió és una vocació monolingüe absurda que a qui més acabaria perjudicant seria als ciutadans que vol defensar.

1354571395065

El Tribunal Suprem reconeix, per primera vegada, que no cal tocar el sistema d’immersió lingüística. El Tribunal ha rebutjat el recurs presentat per una de les sis famílies que van dur als tribunals la immersió lingüística a les escoles catalanes.

La família no estava d’acord amb la interpretació del Tribunal Superior de Justícia, segons la qual calia atendre individualment les famílies que reclamessin educació en castellà per als seus fills, però no canviar el model d’immersió que s’aplica al global d’alumnes.

Feliciano Sánchez va reclamar al Suprem que no només els seus fills rebessin classes en castellà i català com a llengües vehiculars, sinó que això també s’apliqués a tots els alumnes escolaritzats a Catalunya.

El Suprem justifica el rebuig al recurs pel fet que el sistema educatiu català respecta l’ordenament jurídic de l’estat, per la qual cosa no s’ha de tocar.

(més…)

immersió

Tres generacions de catalans expliquen la seva experiència durant tres dècades d’immersió lingüística

Gràcies a la immersió lingüística, generacions de fills de famílies de parla castellana i, més recentment, d’urdú, mandarí o àrab han après català. Alguns fins i tot han format famílies catalanes, es comuniquen en català amb els amics o han fet d’aquesta llengua la seva professió, sense renunciar a la llengua materna. “És una victòria extraordinària del país que hem aconseguit amb poques eines, amb lleis molt febles i amb precarietat de mitjans”, destaca el professor Enric Larreula. Centenars de mestres com ell van lluitar des dels temps més foscos perquè el català fos llengua vehicular a l’escola. No va ser fàcil, però es va acabar instaurant un model educatiu que, tot i l’ampli consens que té en la societat catalana, ara està amenaçat per la llei Wert. Ell coneix de primera mà el que significaria tornar a arraconar el català a l’ensenyament, i alumnes com el Roger i la Yaima, d’origen castellanoparlant, són l’exemple que la immersió lingüística garanteix el mateix nivell de català que de castellà. Aquestes són les seves històries. (més…)

El consens social a Catalunya sobre la capacitat cohesionadora de l’escola és àmpliament majoritari. Malgrat la insistència amb què des de fa anys certes tribunes espanyoles, el Partit Popular (PP) i algunes minories catalanes intenten posar fi a la immersió lingüística -uns intents que l’aparell judicial ha reforçat-, el sistema escolar català segueix fent la seva feina sense esquerdes. Fins ara l’objectiu dels atacs era la llengua. El ministre d’Educació i Cultura, José Ignacio Wert, va fer un nou pas en acusar les escoles catalanes de sembrar la llavor de l’independentisme, insinuant un suposat adoctrinament ideològic que no té ni el més mínim fonament.

Les paraules del ministre o bé denoten un desconeixement absolut del que passa a les aules del país o són fruit d’una mala fe escandalosa. O potser totes dues coses alhora. Convertir l’escola en camp de batalla polític és una absurditat i una barbaritat intolerable. A més, Wert ahir barrejava aquesta acusació amb el discurs de la marginació del castellà. Tot plegat, una cerimònia de la confusió que no fa sinó alimentar falsedats i prejudicis entre l’opinió pública espanyola respecte de la realitat escolar catalana, on tots els alumnes surten amb un coneixement del castellà equiparable al dels de la resta de l’Estat i on, en els terrenys de la literatura i la història, hi ha un delicat equilibri entre els referents catalans i espanyols.

Si aquest és el tipus de resposta que el govern espanyol pensa donar al nou moment polític que viu Catalunya, alimentarà encara més allò que vol combatre: el que a hores d’ara ja és un ampli suport popular i polític a favor del dret a decidir.

Al marge de les legítimes crítiques de mestres i pares a les retallades del Govern, i més enllà del necessari debat sobre els nivells i resultats, el sistema escolar català manté una bona salut per la seva bona feina en el terreny de la cohesió social i la integració lingüística, en les quals és un exemple d’èxit. (més…)

El Consell entén que la immersió lingüística es pot desenvolupar en el marc del programa plurilingüe que es fa en valencià

L’esborrany del decret sobre plurilingüisme de la Conselleria d’Educació no contempla la immersió lingüística, en entendre que aquesta es pot desenvolupar en el marc del programa plurilingüe que es fa en valencià, segons ha explicat el secretari autonòmic d’Educació, Rafael Carbonell.Escola Valenciana ha criticat que l’esborrany no incloga programes d’immersió ni la catalogació lingüística en valencià dels llocs de treball en l’ensenyament públic obligatori, al que Carbonell ha puntualitzat que el requisit lingüístic s’exigirà “especialment” a docents de Secundària.

Educació ha arreplegat algunes de les propostes plantejades per Escola Valenciana en els últims mesos, segons Carbonell, qui ha animat al col·lectiu a seguir realitzant aportacions.

Respecte a la catalogació dels llocs de treball, ha explicat que la Conselleria fixarà el valencià com a requisit lingüístic “especialment” a partir de Secundària i “per a tots els professors”, i ha recordat que en Educació Infantil i Primària ja s’exigeix. Addicionalment, un de cada quatre llocs del sistema educatiu es catalogara en anglès, ha precisat.

L’esborrany del decret estableix que no s’obligue a fer determinades proves en castellà o valencià, per a deixar “a criteri del professor que les proves finals es facen com consideren”.

Les matèries referides al món natural i social seran impartides “preferentment” en valencià, però no necessàriament de forma “obligatòria”, ha dit. “Per a nosaltres, l’opinió de les famílies és molt important a l’hora d’autoritzar un programa lingüístic”, ha remarcat Carbonell.

Per la seua banda, Escola Valenciana ha criticat en un comunicat que l’esborrany no inclou els punts bàsics aportats per les 34 entitats i institucions valencianes que representen “àmpliament” el sector educatiu.

Ha assenyalat que la Conselleria “no té cap intenció de consensuar el decret definitiu sobre plurilingüisme” que, en la seua opinió, “canviarà l’actual sistema educatiu valencià”.

“La Conselleria d’Educació ha mangonejat les aportacions basades en postulats científics, pedagògics i d’excel·lència educativa aportats pel món acadèmica en matèria de plurilingüisme”, ha criticat l’entitat.

Respecte a la catalogació lingüística en valencià dels llocs de treball, l’organització destaca que la Conselleria ha donat “un pas arrere” perquè el valencià apareix com un requisit i no una exigència per als docents dels centres públics.

Així mateix considera “desafortunada” la idea, que contempla el nou text, de consultar a les famílies sobre el model d’ensenyament que volen per als seus fills perquè, segons ha explicat, la Conselleria “no es molesta a informar als pares i mares sobre els programes d’ensenyament vigents”.

També ha apuntat que el nou esborrany continua sense incorporar l’exigència que els alumnes s’examinen en la llengua en la qual s’està impartint aquesta matèria.