Posts Tagged ‘Descobrir’

Alguns dels invents i troballes més famosos els devem a la simple casualitat

La història és plena de descobriments sorprenents, però no totes han estat buscades o planejades. Algunes es deuen a la serendipitat (un descobriment casual o imprevist), com aquestes deu troballes. (més…)

Anuncis

Et convidem a sentir la puresa del vent al massís dels Ports, respirar la humitat entre dues serralades i olorar la brisa salada del Mediterrani mentre descobrim el patrimoni gastronòmic, natural i cultural de les terres de la Sénia

Ulldecona des de l'helicòpter
Vista aèria del castell d’Ulldecona

El nostre recorregut té com a centre neuràlgic el municipi d’Ulldecona, conegut per les pintures rupestres del 6000 aC, la Passió i les oliveres mil·lenàries, l’oli de les quals té cada vegada més presència en la gastronomia del territori. Vés-hi amb cotxe, ja que el necessitaràs per accedir als diferents llocs que visitarem.

L’embassament d’Ulldecona (divendres a la tarda)
Situat a la tinença de Benifassà (País Valencià), entre els barrancs de la Fou, de Teulatí i de la Pobla, el pantà d’Ulldecona emmagatzema les aigües del riu de la Sénia i és un dels atractius turístics més importants de la zona. La idea de controlar-ne el cabal per regar les finques de conreu ja existia al segle XIX, però no va ser fins al 1967 que els pagesos d’Ulldecona es van posar d’acord per finançar l’obra, que es va finalitzar el 1985. El pantà és un bon lloc per passar un dia tranquil i respirar aire fresc. Hi ha una zona de pícnic i, a l’estiu, si els recursos hídrics ho permeten, els visitants s’hi poden banyar. Si hi ha molta sequera, pots aprofitar per baixar fins al molí de Xirlets, que normalment no es veu perquè el cobreix l’aigua del riu. A l’embassament s’hi arriba amb cotxe. Des d’Ulldecona, cal agafar la carretera de la Sénia i, passat el municipi, cal enllaçar amb la carretera de Benifassà, que ressegueix el riu fins arribar a la presa del pantà.

Una experiència gastronòmica (divendres al vespre)
Si t’atrau la cuina d’autor i vols gaudir d’una experiència gastronòmica basada en la creativitat de la presentació i en l’ús del producte del territori, t’aconsellem que mengis al restaurant Les Moles i tastis el menú de degustació. Entre els plats més destacats hi ha el núvol d’oli ‘1.000 tardors’, la galta de tonyina, la cabra salvatge, el gelat d’ensalada o el Magnum de garrofa. Els plats es mariden amb un vi blanc i un vi negre afruitat, exclusius de l’establiment i elaborats a la Terra Alta.

Per passar la nit, et proposem l’hotel Lloc d’Omm, un molí reformat ubicat a la carretera de la Sénia, al costat mateix del riu. Un paratge tranquil i acollidor, amb jardins i jacuzzi. Ofereix paquets romàntics de cap de setmana per a dues persones que inclouen el sopar a Les Moles, el servei de trasllat de l’hotel al restaurant, l’allotjament i l’esmorzar, a partir de 165 €.

Patrimoni històric i cultural (dissabte al matí)
El dissabte et proposem que descobreixis el ric patrimoni històric d’Ulldecona amb un dels paquets que ofereix l’Oficina de Turisme de la localitat. Es tracta d’una ruta guiada que dura tot el dia i que inclou la visita a les oliveres mil·lenàries, al castell medieval i a les pintures rupestres. El punt de sortida és la partida de l’Arion -s’hi ha d’anar amb cotxe-, a prop del barri de la Miliana, on es troben gran part de les oliveres mil·lenàries del municipi. La passejada per aquesta zona té una durada d’una hora i acaba amb una degustació de l’oli que es produeix d’aquests arbres majestuosos.

El matí continua amb la visita al castell medieval, ubicat al turó de la serra Grossa. El puig on es troba la fortalesa ha estat des de temps prehistòrics una ubicació estratègica, tant per al control de bona part de les terres de la Sénia com per defensar-se dels atacs enemics. Els assentaments més antics són d’època ibèrica, que van ser aprofitats pels àrabs al segle IX per edificar el primer castell. Quan Ramon Berenguer IV va prendre Tortosa, va donar la fortificació sarraïna als hospitalers, que van construir el castell cristià, el que es conserva actualment. Entre les restes destaquen la torre rodona de defensa; la quadrada, que és la principal, i l’església de Santa Maria dels Àngels.

Les restes més antigues (dissabte a la tarda)
La visita guiada s’atura a l’hora de dinar. Nosaltres proposem que t’entaulis al Bon Lloc i que assaboreixis alguns dels plats de cuina tradicional catalana que s’hi ofereixen. L’itinerari continua a les 16 h a les pintures rupestres, que formen part del conjunt històric d’art rupestre llevantí que la UNESCO va declarar patrimoni mundial l’any 1998. A les pintures s’hi accedeix des de l’ermita de la Pietat -s’hi ha d’anar amb cotxe per la carretera de Tortosa-, on ens espera el guia. Una bona opció és arribar-hi una mica abans per descobrir la capella de la Verge i asseure’s a prendre un cafè a la terrassa del bar de l’ermita, des d’on es gaudeix d’una vista magnífica sobre la serra de Godall. La visita a les pintures ens porta a través dels diferents “abrics de l’ermita”, unes coves que resguarden les figures rupestres de 8.000 anys d’antiguitat i de diferents estils artístics. La més representativa i coneguda és una escena de caça que, gràcies als seus detalls, ha permès als historiadors interpretar quins eren els costums, les tradicions i les indumentàries de les societats prehistòriques.

Et proposem que acabis la tarda passejant pels carrers del nucli antic d’Ulldecona. Pots visitar l’església de Sant Lluc, d’estil gòtic, o aturar-te en algunes de les façanes històriques, com la de la Casa de la Feligresa, del deixeble de Gaudí Cèsar Martinell, o la de la Comanda, una de les primeres del poble, on residia el comanador quan visitava la zona. També pots passar per algun dels negocis de queviures locals i comprar pastissets de cabell d’àngel, oli o el licor de cafè Nofre.

Aromes marines (diumenge al matí)
Acabarem el cap de setmana a Sant Carles de la Ràpita, just a l’altra banda del Montsià. Per arribar-hi, cal anar en direcció a Alcanar i enllaçar amb la N-340 en direcció a Tarragona. Una de les zones més freqüentades d’aquesta ciutat pesquera és el passeig marítim, on es pot fer una passejada tranquil·la i relaxada. Pots aparcar el cotxe a prop del parc de Garbí i recórrer tot el passeig marítim a peu mentre sents l’olor del mar i escoltes els crits de les gavines. Des del passeig es veu el port, on hi ha un dels edificis més representatius, la llotja. El port pesquer de Sant Carles de la Ràpita és un dels més importants de Catalunya; hi entren gairebé 30 tones de peix al dia que es distribueixen per les comarques veïnes.

Una bona forma de posar punt i final a l’escapada és dinar en algun dels restaurants del passeig, especialitzats en peixos i mariscos del port, en molts casos acabats de pescar, i emportar-se a la boca un glop de mar.

Informació pràctica

On menjar

On dormir

  • Lloc d’Omm (Restaurant Les Moles). Carretera de la Sènia, quilòmetre 2. Telf. : 977 57 32 24

Altres espais

La primavera al Matagalls

Posted: 25 Març 2013 in Viatge
Etiquetes: ,

Aquesta és una ascensió fonamental per a tot excursionista. I és ideal per fer descobrir als petits el plaer d’una pujada suau, emmarcada per una natura exuberant que aquest mes és en plena eclosió.

Itinerari: Coll de Sant Marçal – pla del Parany – coll de Sesportadores – coll Pregon – Matagalls
La primavera al Matagalls

Avui viatgem fins al Montseny per fer una ascensió clàssica que no pot faltar en el trajecte vital de cap excursionista, tant si és novell com veterà. En concret, el que ens hi duu són els brots tendres de la fageda. La bonança de la primavera fa esclatar les borronades i les obagues del Matagalls es tornen d’un verd vivíssim. En aquesta època també retorna la vida animal. Els ocells que van marxar per hivernar a països més càlids tornen a les fagedes del Montseny. L’excursió s’inicia al coll de Sant Marçal. Un plafó ens indica l’itinerari que seguirem i el desnivell que anirem trobant. El camí s’enfila de seguida per un terreny sorrenc que veu créixer avellaners i falgueres. Més amunt, ja en el territori del faig, si hem encertat el moment, podem començar a apreciar com les noves fulles es comencen a expandir, deixen enrere el seu fosc refugi i exhibeixen una lluminositat tendra que les fa molt vistoses i atractives. Al tacte, són suaus i en el revers tenen un borrissol que les fa avellutades. Al pla del Parany passem arran d’un faig monumental. El camí se suavitza i va seguint l’orientació que li marca la carena que assolirem al coll Sesportadores. El mateix camí que a l’hivern s’esmuny per entre soques i branques primes i pelades, ara travessa un esclat vegetal i lluminós. La fageda que baixa fins a la riera de Sant Marçal, així com la de l’altre vessant, que cobreix el caient de les Agudes i el Turó de l’Home, és un tapís uniforme. Al coll Pregon és bo de fer-hi una parada. L’herba suau d’aquest bressol natural convida a fer-hi estada. Un monòlit en record del músic Pau Casals marca el centre de l’esplanada. L’última pitrada ens fa travessar el darrer tram de fageda i ens condueix a la regió subalpina del Matagalls, de vegetació arbustiva i pletissars d’herba. La creu del Matagalls marca el cim, ample i planer, que és un balcó panoràmic cap al mig país que s’obre davant nostre; sens dubte, un dels millors indrets per aprendre a situar els relleus geogràfics.

Visita recomanada

Centre d’Informació Can Casades

  • Dificultat: 
  • Distància: 8,5 km (anada i tornada)
  • Durada: 3 h (anada i tornada)
  • Desnivell: 600 m
  • Més informació:Centre d’Informació Can Casades. Ctra. BV-5114, km 21. Santa Fe de Montseny. 93 847 51 13.www.diba.cat/parcsn/montseny

Un tastet de Priorat

Posted: 22 gener 2013 in General
Etiquetes: , ,

Durant tres dies vam explorar en família una de les comarques més singulars i autèntiques del país: el Priorat. En aquesta ocasió volíem combinar una sortida ecoturística amb un tastet –mai millor dit– dels nombrosos atractius culturals i gastronòmics que ofereixen aquestes terres sempre associades al vi i en menor mesura a l’oli.

Per preparar l’escapada, la meva principal font d’informació va ser la pàgina web Turisme Priorat. Per feina o per oci, he consultat nombrosos webs d’informació turística i, sense cap mena de dubte, el del Priorat és un dels millors: per una estructura força entenedora, per l’abundància de propostes i continguts i per unes imatges sensacionals que compleixen perfectament la seva funció de reclam.

Un cop allà, vaig tenir l’oportunitat d’adquirir un llibre d’itineraris, publicat el passat juliol, que de ben segur utilitzaré en properes escapades a la comarca. Es tracta de la guia de 12 passejades A peu pel Priorat del vi i l’oli, publicada per Arola Editors i escrita per Rafael López-Monné (autor també de les fotografies, d’aquest post sobre el llibre i de nombrosos apunts prioratins al seu blog) i Toni Orensaz. Com la resta de guies d’aquesta col·lecció (“De ferradura, guies per a caminants curiosos), el llibre és molt més que un recull d’excursions, ja que els textos introductoris –i els que complementen els itineraris– ens retraten la comarca d’una manera molt personal i ens en descobreixen multitud d’interioritats. (més…)

Vimbodí (Conca de Barberà)

Castell de Milmanda
Vista del castell de Milmanda

Quan el visitant s’acosta al Castell de Milmanda, a Vimbodí, ben a prop del monestir de Santa Maria de Poblet, sap que viurà una experiència única. No només ens trobem en un paratge de gran bellesa, dominat per grans extensions de vinyes. L’interès artístic i històric del monestir de l’orde del Cister, a només 2 km, i la imponent torre del castell que s’aixeca damunt les llegendàries vinyes de chardonnay de l’antiga finca de Milmanda ens submergeixen en un passat esplendorós.

Es té constància que, ja en l’època dels romans, en aquest indret hi havia un assentament, anomenat Escupianda, però no és fins a l’any 1148 que es fa la primera referència documental de la fortalesa de Milmanda. L’any 1163, el castell va passar a les mans dels monjos del monestir de Poblet, els quals hi van instal·lar una granja. Els abats van ampliar la construcció en diverses ocasions als segles XIV i XVI. L’element més singular, la torre de defensa, data de mitjan segle XIV. Després de la desamortització, el castell va quedar abandonat, fins que al segle XX els cellers Torres van adquirir l’edifici i les seves terres, i van convertir Milmanda en un indret visitable. Avui, del fruit de les vinyes d’aquest magnífic paratge surten vins emblemàtics com el Milmanda i el Grans Muralles.

Tothom pot gaudir d’un dia esplèndid visitant aquesta finca. El recorregut comença amb un vídeo de presentació on s’explica la història del castell d’origen medieval i la seva recuperació per part de l’empresa Torres. Tot seguit es fa un recorregut guiat pel conjunt, que inclou la pujada al mirador de la torre de defensa, i es coneixen de primera mà els detalls de la viticultura. Finalment, té lloc el tast comentat d’un vi dels cellers Torres. La visita, d’una hora de durada, es pot realitzar de dilluns a diumenge (festius inclosos) de 10 a 14 h, sempre amb reserva prèvia. El preu és de 3 € per adult (gratuït per als menors de 18 anys).

El recorregut ofereix algunes variants. Es pot ampliar al matí amb la degustació d’un segon vi (el preu augmenta a 5 € per adult), o es pot accedir a una segona finca, Grans Muralles (en aquest cas, la durada serà d’una hora i mitja, amb un tiquet de 12 €). Resseguir aquesta última finca, al peu de les muralles d’origen medieval que encerclaven les terres del monestir de Poblet, és una excel·lent oportunitat per trepitjar un terreny cultivat des del segle XIII, quan els monjos de l’orde hi van introduir la vinya per primera vegada.

Per a grups resulta molt atractiva l’activitat d’esmorzar campestre amb vi (10 € per persona). Un tast que s’acompanya amb embotits de la zona i amb pa de pagès amb tomàquet. Una altra opció és acabar la jornada amb un suculent ‘brunch’, amb un combinat de pernils, formatges i sucs. Això sí, amanit amb una copa de vi i una de brandi. El preu del ‘brunch’, que també inclou la visita al castell, és de 16 € per persona. Per gaudir de qualsevol dels dos àpats caldrà fer reserva prèvia.

Finalment, l’espai presenta altres activitats de caire pedagògic enfocades a les escoles, per apropar el coneixement de la vinya als més menuts. Un bon grapat de propostes per descobrir les arrels d’un indret vinculat des de fa segles a la vinya i al vi.

La Vall d’Aran més genuïna ens mostra el seu encant en aquest recorregut per pobles, camins, esglesioles, boscos i prats a les envistes dels cims més elevats del Pirineu

Itinerari: Begós – Vilamòs – Arres de Sus – Arres de Jos – Benós – Begós
Circuit a peu pels pobles de l’Aran

Avui viatgem a la Vall d’Aran per conèixer alguns pobles alçats a la vora dreta de la Garona, entre Vielha i Bossòst, enllaçats per antics camins de bast que han estat recuperats per als excursionistes. El circuit és adequat per fer amb infants per diverses raons: no té cap dificultat, gaudeix de vistes àmplies, combina molt bé els espais oberts amb els boscos, té l’atractiu de travessar cinc pobles aranesos menuts i està ben senyalitzat. Per iniciar la caminada ens situem a Begós i pugem fins a l’església romànica de Sant Ròc, que ens mostrarà un tast del paisatge que anirem observant bona part de l’excursió, dominat per vistes molt dilatades i aèries sobre la vall de la Garona i les muntanyes circumdants. Per sortir de Begós, seguim senyals del GR 211 per un sender que ens enlaira cap a ponent. El camí, que és antic, guanya metres per un túnel d’avellaners que fan molta ombra i frescor. Entrem a Vilamòs, situat en un pla sota la muntanya d’Uishèra i que té l’església romànica de Santa Maria, una de les més antigues de tot l’Aran. Sortim de Vilamòs pel carrer de Sant Blai guanyant alçària. El camí ens regala vistes cap a l’avetosa de la Varicauba, la vall dera Artiga de Lin i les congestes del massís de la Maladeta. Passat el punt més elevat de la ruta, iniciem el descens per arribar a Arres de Sus, que cal travessar, i continuem cap a Arres de Jos, que té el templet de Sant Fabian, del segle XI. El GR 211 ens baixa entre avellaners, freixes i roures, però aviat deixem a mà dreta els senyals blancs i vermells del GR per seguir la branca del PR-114 que, per l’interior d’un bosc, ens durà fins a Benós, que té l’església de Sant Martin. Per completar el darrer tram fins a Begós, el més recomanable és seguir el marge esquerre de la carretereta que ens porta al punt de partida.

Observacions
Un tram del PR-114 és estret i recorre la part superior d’un antic marge; cal vigilar els infants
Allotjament
Allotjament
  • Dificultat: 
  • Distància: 7,5 km
  • Durada: 3 h.
  • Desnivell: 500 m

A Mallorca, un tren amb molta història permet travessar les muntanyes de la serra de Tramuntana i viatjar des de Ciutat fins a Sóller, al nord de l’illa. Un cop al poble, i per acabar de completar la ruta, el més divertit és agafar el tramvia que porta al port de Sóller, situat a 5 km del nucli urbà.

Itinerari: Palma – mirador del Pujol d’en Banya – Sóller- Port de Sóller.
De Palma a Sóller en un tren d’època

El món és ple de ferrocarrils. Ens porten a l’escola, a la feina, a la universitat o a gaudir d’uns dies de vacances a la platja o a la muntanya. Però existeixen uns quants trens que, per la seva història o bé pels paisatges que recorren, s’han convertit en atractius turístics per si mateixos. El tren de Sóller, a l’illa de Mallorca, té ambdues característiques. El tren surt des de l’estació de Palma, situada a tocar de la cèntrica plaça d’Espanya i del metro. L’edifici de l’estació, d’estil modernista, transporta els viatgers al 1912, any en què es va inaugurar aquest ferrocarril, que s’utilitzava principalment per transportar les taronges que es collien a l’horta de Sóller. De la mateixa manera, el tren, amb tota mena de detalls del principi de segle, com els rètols o els seients de fusta o de pell, convida a experimentar un petit viatge en el temps i l’espai. El recorregut passa per Son Sardina, Son Reus, Santa Maria i Caubet, i després de travessar el túnel Major, arriba al mirador del Pujol d’en Banya, on s’atura deu minuts per permetre als viatgers gaudir de les magnífiques vistes de Sóller, la serra d’Alfàbia i la resta de muntanyes de la serra de Tramuntana. Finalment arriba a Sóller, un lloc ideal per passejar per places i carrerons antics, visitar el mercat dels dissabtes o descobrir una de les millors gelateries artesanes de l’illa, Can Pau, a la plaça de la Constitució, on val la pena tastar tant els gelats com els granissats de fruita natural. Després de visitar Sóller, una bona idea és agafar el tramvia del 1913 que porta al port, situat a 5 km. En poc més de vint minuts transporta els viatgers al port, presidit pels fars de sa Punta Grossa i de sa Creu, a banda i banda de l’entrada, amb una llarga platja on fer una capbussada i un passeig marítim amb un munt de restaurants on fer un bon àpat de cuina marinera.

Observacions
Abans de fer el viatge cal consultar els horaris del tren i el tramvia de Sóller ( 902 36 47 11 –www.trendesoller.com).
Allotjament
Allotjament
  • Dificultat: 
  • Distància: 32 km (anada)
  • Durada: 1 h (tren) i 20 min (tramvia)
  • Més informació: Oficines Municipals d’Informació de Sóller.Pl. d’Espanya (davant de l’estació del tren de Sóller) i anonge Oliver, 10 (Port de Sóller) | 971 63 80 08 / 971 63 30 42 Tren de Sóller. Pl. d’Espanya, 6. Sóller. 902 36 47 11. www.trendesoller.com Estació de Palma. Eusebio Estada, 1. Palma. 902 36 47 11 / 971 75 20 51