Posts Tagged ‘País Valencià’

corts

El País Valencià ha retrocedit en el temps 24 anys. Almenys, en el terreny audiovisual. L’apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) executada divendres passat a les 12.19 hores ha deixat els ciutadans sense una ràdio i una televisió públiques i sense mitjans -amb implantació a tot el territori- que donin informació i emetin els continguts en català. La decisió unilateral del govern ha traslladat els valencians al mateix escenari que hi havia abans del 9 d’octubre del 1989, moment en què van començar les emissions de Canal 9 i Ràdio 9.

L’esforç i l’empenta de la societat valenciana des que el 1984 es va aprovar la llei de creació de RTVV van aconseguir posar en funcionament la radiotelevisió pública dels valencians, de la mateixa manera que anys abans ho havien fet territoris com el País Basc i Catalunya. Des d’aquell moment, els valencians han tingut la llibertat d’escoltar informació en català, una informació que, encara que moltes vegades hagi estat manipulada, ha sigut l’única retransmesa en la seva llengua.

La crisi, però, ha posat fi a aquesta llibertat de rebre informació pública en català. Així ho demostra el tancament de RTVV, motivat únicament i exclusivament per raons econòmiques, segons el govern valencià. La impossibilitat de la Generalitat Valenciana d’assumir la readmissió dels mil treballadors acomiadats en un expedient de regulació d’ocupació declarat nul per la justícia ha estat la raó per la qual el president Alberto Fabra va decidir silenciar mediàticament la llengua arreu del País Valencià. La llibertat d’expressió no s’ha vist coartada només pel tancament de RTVV que donava veu als valencians. També han vist disminuïda la seva llibertat els diputats de l’oposició de les Corts Valencianes, que estan a la mercè de la majoria absoluta del PP.

Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al “País Valencià” quan es parli del territori, o al “català” en el cas de la llengua, després que el PP aprovés en solitari una proposició no de llei que permetia vetar aquestes iniciatives. Segons els populars, aquests mots no “respecten les senyes d’identitat que recull l’Estatut d’Autonomia”. Esquerra Unida i Compromís segueixen utilitzant aquests termes en les intervencions parlamentàries, ja que la prohibició es limita als escrits. Tot el que soni català o enllaci Catalunya i el País Valencià desperta animadversió al PP. L’última mostra de voler aixecar una frontera va ser l’intent del govern Fabra, a través del ministeri d’Interior, de prohibir que la Via Catalana arribés a Vinaròs. Una maniobra fallida per al govern valencià, gràcies al fet que els tribunals van fer prevaler el dret de manifestació als interessos particulars del PP.

(més…)

Anuncis
IEC
L’any 1949, Carles Salvador ―el primer gran fabrista del País Valencià― va impulsar el que es considera una de les grans fites de l’ensenyament i la normalització del valencià després de les Normes de Castelló: els Cursos de Gramàtica Valenciana. Aixoplugats per l’associació valencianista Lo Rat Penat, els Cursos van esdevenir fins a l’any 1976 el centre d’irradiació de la catalanitat i la sensibilitat per la llengua. En aquesta tasca, van acompanyar Salvador alguns dels integrants de la vella generació valencianista del 1930, com Ricard Sanmartí, Enric Soler i Godes, Ismael Rosselló o Josep Giner, i més endavant Francesc Ferrer Pastor, Enric Valor i Enric Matalí, que va esdevenir l’ànima i el principal sostenidor de la iniciativa. La tasca que van desenvolupar els Cursos de Gramàtica Valenciana s’explica en l’exposició «Ensenyar valencià en temps difícils. Carles Salvador i Enric Matalí», que es va inaugurar el 20 de setembre i que es podrà veure al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans (carrer del Carme, 47, de Barcelona) fins al 19 d’octubre. En la inauguració, van intervenir Joandomènec Ros, president de l’IEC; Isidor Marí, president de la Secció Filològica, i Vicent Pitarch, membre de l’IEC i delegat del president de l’Institut a Castelló.

L’exposició consisteix en diversos plafons i una selecció de documents originals sobre els Cursos, entre els quals hi ha llistes de l’alumnat, del professorat, material didàctic i informació sobre les conferències de la cloenda dels Cursos i d’altres activitats culturals. L’exposició es complementa amb el catàleg corresponent. En conjunt, és una mostra del que va ser la primera temptativa d’ensenyament del valencià durant la dictadura, que es va iniciar en plena postguerra amb la intenció de desvetllar la consciència nacional. Així, els Cursos no només oferien l’oportunitat d’aprendre l’idioma, sinó també de practicar l’excursionisme arreu del país, de conèixer-ne el patrimoni, i d’obtenir una formació idiomàtica, cívica i patriòtica. És, de fet, on van formar-se bona part dels mestres històrics i dels defensors de la llengua. Es calcula que entre el 1949 i el 1975 van assistir-hi més de dotze mil alumnes.

(més…)

Camp de batalla

Posted: 5 Octubre 2013 in General
Etiquetes: , , ,

  Battle_of_Bosworth_Field_diorama

Diguin-li guerra, guerrilla o terrorisme d’estat, però el català està en el punt de mira del nacionalisme castellà i les víctimes s’acumulen. El PP s’agrada fent d’ariet, però a Espanya ningú protesta. Aragó esborra el nom del català; Balears bombardeja l’escola en català, imposa els topònims castellans i persegueix la senyera; i València renega del “País Valencià”, converteix el català en iber i nega l’escola en català als qui la demanen. Però no només això. Dissabte una piulada massiva a Twitter denunciava la valencianofòbia que viuen els catalanoparlants de València. Agressions a persones, discriminacions, humiliacions, tot només per fer servir la seva llengua; tot amb el consentiment o directament la complicitat de les autoritats governamentals i policials. Un abús? Un escàndol? No, amics. És un camp de batalla.

(més…)

baixa (2)

Eliseu Climent ha descrit amb optimisme, a l’Estira la llengua! de ràdio Nacional d’Andorra, el futur dels Països Catalans en clau de cohesió social econòmica i cultural. Veu com el País Valencià es gira d’esquena a l’anticatalanisme i treu ferro a les últimes manifestacions contra la figura d’Estellés o el president de l’AVL. També explica com n’és d’ambiciós el projecte d’Espai de Comunicació, que vol forjar un grup mediàtic centrat en els Països Catalans com a unitat econòmica i cultural.

Eliseu Climent entrevistat al programa Estira la llengua de RNA

Eliseu Climent és un nom històric dels Països Catalans. Comença a destacar com a activista al final del franquisme; funda l’Editorial 3i4, pionera en llibres en català; participa a la fundació d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV); llança la revista d’informació general “El Temps” i participa en la creació de l’Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Però últimament ha passat el relleu al capdavant d’”El Temps” i d’ACPV. Però és taxatiu davant de qualsevol mena de sospita: “No em jubile de res. És exactament a l’inrevés”.

L’incansable Climent segueix supervisant el seu terreny però s’ha abocat molt enèrgicament a un projecte de gran envergadura, crear el que anomena un “espai de comunicació”. La idea és crear un grup de mitjans de comunicació que vertebri un territori de 14 milions d’habitants. I, en aquest sentit, dóna un altre titular: “S’ha acabat la història del país petit. Som com Holanda, o som més que Àustria, que Bèlgica, que Dinamarca, que Noruega, que Suècia, etcètera”. La idea és rellançar la revista “El Temps”, que està viu un procés de reestructuració accionarial i de funcionament. De moment explica que ja s’han signat acords amb “The Economist” i “Der Spiegel” i que a principi del 2014 s’obrirà un portal web d’informació econòmica autocentrada en els Països Catalans. I diu que després en vindran un de política, un de cultura, un de medi ambient, un de gastronomia, un d’esports… “fins a tenir un portal que abrace tot el país amb gent treballant-hi des d’Andorra, Alacant, Menorca, Perpinyà, Tortosa, etcètera. Per tant, és un projecte molt gran que requeria que jo em dedicara a això. Serà important i, a més, sortirà i sortirà bé”.

Perseguint aquest objectiu, fa mesos que Eliseu Climent viu una gira continuada a la recerca d’inversors arreu del territori. Al llarg de la setmana que ha visitat Andorra també ha passat per Ripoll, Lleida, Albaida, Gandia, Tarragona i Girona per aquest ordre. I diu que ja ha recollit suports arreu, des dels torroners de Xixona fins als empresaris de l’Empordà: “Al país, quan li expliques un projecte que siga assumible, que no es pergue en el cap, i per tant siga mínimament rendible, el país tira endavant”. I no dubta que tota aquesta gent comparteix el concepte Països Catalans. Diu que el nom d’aquest conjunt de territoris és el que és i que el concepte “és més vàlid que mai” perquè els Països Catalans “funcionen” en clau econòmica, política i social.

(més…)

Josep Miquel Bausset *

 

Dilluns 16 de setembre de 2013

Institut d’Estudis Catalans (c. del Carme, 47, Barcelona)

Sala Nicolau d’Olwer, 18 h

 

Josep Lluís Bausset i Ciscar, que va morir el 3 de juny de 2012, amb gairebé 102 anys d’edat, és un referent en la lluita pel redreçament nacional del País Valencià i un ferm defensor de la llengua catalana.

bausset 

Nascut el 19 d’agost de 1910, Bausset va ser farmacèutic, llicenciat en ciències químiques i practicant de medicina i cirurgia. Amic de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Sanchis Guarner i Vicent Ventura, Bausset, ja en temps de la República i durant el franquisme, va ser un treballador incansable per les llibertats nacionals del País Valencià. Per això, Joan Fuster, en un article de 1984 escrivia: “Bausset és un personatge subterrani dels més admirables del País Valencià i jo en done fe; ningú no sap qui és, però tant se val, jo sí”.

 

Com a membre de l’Agrupació Valencianista Escolar, Josep Lluís Bausset es va adherir a la signatura de les Normes de Castelló, el 1932, que consagraven la unitat de la llengua. Empresonat després de la guerra pel franquisme, va treballar per la recuperació de la democràcia i de la dignitat del País Valencià. A més del seu treball com a professor d’institut, durant el franquisme, Bausset feia classes de valencià, de nit, per als adults que volien aprendre la nostra llengua. Participà activament en la campanya contra Galinsoga i en la campanya a favor de Jordi Pujol, pels fets del Palau de la Música. Als anys seixanta, Bausset aglutinà al seu voltant un grup d’universitaris que posaren en marxa la primera revista comarcal en valencià, Parlem, que tingué continuïtat amb una altra que es deia Vencill. Va col·laborar també com a promotor en l’edició i difusió de la Gran Enciclopèdia Catalana. Fundador del PSPV de Vicent Ventura i d’ACPV, va col·laborar en les campanyes Carles Salvador, com a professor de valencià.

 

El 1984 l’Ajuntament de l’Alcúdia el nomenà Fill Predilecte del poble. Ha estat homenatjat per la Unitat del Poble Valencià, el PSPV, el Bloc de Progrés Jaume I de l’Alcúdia, l’Ajuntament de Pedreguer i el d’Algemesí. Li va ser atorgat el I Premi Vicent Ventura, el Premi d’Actuació Cívica Catalana, el premi Valencià de l’any 2000 i va ser Soci d’Honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, President d’Honor del Bloc Jaume I de l’Alcúdia, membre d’Honor de la Fundació Ernest Lluch i Micalet d’Honor 2010.

 

L’any 2010, Acció Cultural del País Valencià va homenatjar el professor Bausset, amb motiu del centenari del seu naixement, acte en què participaren Francisco Tomás, rector de la Universitat de València; Josep M. Soler, Pare Abat de Montserrat; Eliseu Climent, president d’ACPV; Robert Martínez, alcalde de l’Alcúdia; Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya, i Santi Vallès, el seu biògraf.

 

Mort el 3 de juny de 2012, al taüt, la senyera del bon rei Jaume I, la mateixa que posava ell al balcó de casa seua cada any el 9 d’Octubre i el 25 d’abril, cobria les despulles del professor Bausset, com a signe de la seua fidelitat al país!

 

* Josep Miquel Bausset, fill del professor Josep Lluís Bausset, és llicenciat en Biologia i monjo de Montserrat.

PPCC País Valencià

Una periodista alemanya filmarà un documental al País Valencià que mostrarà la vida al territori totalment en català.

    (més…)

 

jutjats-vinaros-jul-2013

Rebutja les demandes redactades només en català perquè considera que no és una llengua oficial al País Valencià

    (més…)