Posts Tagged ‘retallades’

La Comissió Europea nega les afirmacions fetes pel ministre sobre que l’Estat espanyol rebi menys diners dels fons europeus destinats a aquest programa universitari

El pressupost per al 2014 s’augmentarà un 4% en aquesta partida, segons l’executiu comunitari

La Comissió Europea ha dit aquest dimarts que les declaracions fetes ahir dilluns pel ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, són “completament errònies” i ha negat que Espanya rebi menys diners dels fons europeus destinats al programa Erasmus i vegi reduït a la meitat el nombre d’alumnes que se’n beneficien. Així, segons ha desmentit la CE, el pressupost destinat al programa per Espanya s’incrementarà un 4% el 2014 i està previst que de cara al 2020 augmenti fins a un 60% a l’estat. A més, segons ha recordat l’executiu comunitari, les autoritats espanyoles “ja van ser informades de les xifres que s’esperava que Espanya rebés el 2014” i ha subratllat que Espanya surt “ben parada” del nou model.

El portaveu de l’eurocomissària d’Educació, Dennis Abbott, ha assegurat que “les afirmacions del ministre espanyol insinuant que el pressupost pel programa Erasmus seria retallat i que el nombre d’estudiants que se’n beneficien a Espanya serien reduïts a la meitat a causa del finançament són completament errònies”. També ha subratllat que el fet que l’Erasmus+ ampliï la seva cobertura no significa que es redueixi la dotació pels estudiants universitaris i ha qualificat l’afirmació de Wert de “porqueria”.

Segons ha apuntat el portaveu comunitari, l’anunci de Wert els ha “agafat per sorpresa” ja que “les autoritats espanyoles van ser informades a meitats d’octubre de les xifres que s’esperava que Espanya rebés el 2014”. Segons Abbott, “el pressupost destinat al programa Erasmus per Espanya serà incrementat més del 4% el 2014 i està previst que de cara al 2020 augmenti en un 60%” també a l’estat espanyol.

El portaveu ha dit que “és cert que hi ha nous criteris d’assignació pressupostària de cara al programa Erasmus+, que sobretot es basa en el criteri de població de cada estat participant”. En aquest sentit, el portaveu ha explicat que el nou model està dissenyat per ser “més clar i més just” i ha subratllat que “Espanya en surt molt ben parada”. Segons les xifres indicades per la CE, el 2014 l’estat espanyol rebrà la quarta partida més gran del pressupost total d’Erasmus+ (prop de 124 milions d’euros) i la tercera pel programa de mobilitat (53,4 milions).

Amb tot, la CE ha matisat que “l’Erasmus+ tindrà un augment del 40% sobre els actuals nivells de despesa i els països haurien, per tant, de ser capaços d’enviar més estudiants”. En aquest sentit, el portaveu comunitari ha dit que “l’única explicació” per pensar que caurà el nombre d’estudiants espanyols que se’n beneficiaran és que “el govern espanyol decideixi reduir la seva contribució nacional”.

(més…)

Per què l’austeritat mata

Posted: 28 Mai 2013 in Llibres
Etiquetes: , ,

Stuckler i Basu afirmen en un assaig que ‘perjudica la salut’.
retallades
David Stuckler i Sanjay Basu volen plantejar una qüestió bàsica en la nostra actualitat, plagada de crisi i retallades: El cos econòmic (Per què l’austeritat mata). Aquest el títol provisional de The Bodi Economic (Why Austerity Kills), que arribarà a les llibreries al juny.

Ha d’anteposar-se la salut de l’economia a la dels ciutadans? Quins són els efectes de les crisis econòmiques i les polítiques d’austeritat sobre la vida i la mort? David Stuckler i Sanjay Basu ens fan plantejar-nos aquestes i moltes altres preguntes en el seu assaig El cos econòmic (Per què l’austeritat mata), que afronta el debat polític i econòmic sobre la crisi des d’una nova perspectiva: el seu cost humà.

Segons aquests dos professors, la recessió global ha tingut un impacte brutal sobre la riquesa dels països, però encara ignorem com afecta a un tema essencial: la nostra salut física i mental. Després d’una dècada de recerques en els cinc continents, les conclusions dels autors són alhora sorprenents i irrefutables: fins i tot davant els pitjors desastres econòmics, els efectes negatius en la salut pública no són inevitables. Per què en enfrontar-se a crisis similars la salut en alguns països (com Grècia) es deteriora greument mentre en uns altres (com Islàndia) arriba a millorar?

El llibre de David Stuckler i Sanjay Basu parteix d’una tesi clara: l’austeritat és perjudicial per a la salut. Són les polítiques de retallada les que agreugen fatalment les conseqüències de les crisis i només la creació d’un sistema més just i igualitari garantirà el benestar de les nostres societats, afirmen Stuckler i Basu, que per a l’edició espanyola del llibre han escrit un pròleg especial, sobre la situació a Espanya.

David Stuckler és professor de Sociologia en la Universitat de Cambridge i professor associat en la Universitat Johns Hopkins. Ha escrit més de 90 articles sobre els aspectes econòmics de la salut mundial en publicacions com The New York Times, The Economist, The Lancet, Nature, British Medical Journal, New Scientist i Scientific American, entre unes altres. El seu treball ha aparegut en la BBC World Service, la National Public Ràdio i la CNN.

Sanjay Basu és professor assistent de medicina i epidemiòleg en el Centre de Recerca per a la Prevenció de la Universitat de Stanford. Ha escrit nombrosos articles de crítica sobre salut mundial en revistes com The Wall Street Journal, The New York Times, The Boston Globe, The Washington Post, Nature, Science i New England Journal of Medicine. Ha sigut guardonat amb el Premi Goldwater Truman. Porta el blog EpiAnalysis, que compta amb més de 50.000 lectors.

TV3, un model en perill

Posted: 2 Abril 2013 in General
Etiquetes: , ,

TV3Les males sensacions sobre la deriva del model català de ràdio i televisió públiques cap a un futur incert es van confirmant. Les vagues parcials del darrer cap de setmana de febrer eren una primera resposta laboral a les negres previsions anunciades pels responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) davant el Parlament. Fa una setmana TV3 notificava el tancament de corresponsalies al nord i al sud. El panorama podria empitjorar amb uns pressupostos encara més migrats, després de la reducció de 108 milions en dos anys, més la caiguda de la publicitat. I l’ombra d’un ERO no deixa de planar sobre la casa.

Com que el model d’èxit de TV3 ha estat bastit durant anys amb l’esforç i la contribució de directius, creadors i treballadors de la casa, però també amb el suport dels partits polítics (catalanistes) i el favor dels teleespectadors i de la societat civil, hem de ser conscients del que ens hi juguem tots. I ara més que mai, quan el país necessita un instrument d’estat com és Televisió de Catalunya (TVC) i el seu canal més emblemàtic, TV3. O és que els alts responsables de la Generalitat i els directius de la CCMA i de TVC pensen que poden contribuir amb èxit al procés sobiranista amb una TV3 tocada per la frustració creixent, per l’amenaça de vagues, pel conflicte intern i extern o per la pèrdua de credibilitat?
Aquesta setmana alguns milers de ciutadans hem signat una petició al president de la corporació i al director de TVC per demanar la restitució de les corresponsalies de la Catalunya del Nord, del Pirineu (Pallars, Alt Urgell, Andorra, la Cerdanya) i de les Terres de l’Ebre, que han decidit tancar. No em puc imaginar, per mig milió d’estalvi, una TV3 sense una informació habitual de totes aquestes comarques i sobretot sense la Catalunya del Nord en els telenotícies. No estem ja traspassant les línies vermelles que els directius posaven com a límit de les retallades? Cauran també les corresponsalies de Mallorca i de València per acabar de ser políticament correctes? Desapareixerà el mapa del temps de TV3 per “inconstitucional”?
Els temors per l’actual trajectòria de TVC no s’esgoten en la reducció del mapa de les corresponsalies. També preocupen aspectes relatius a determinats plantejaments informatius, focalitzats excessivament en les celtibèriques facècies de la capital del Regne d’Espanya, monarquia inclosa. O el relaxament lingüístic de la programació, on sembla que la presència de l’espanyol augmenta cada dia “per exigències del guió” (en tertúlies, en entrevistes, en connexions informatives, en certes “partides”, en els anuncis, etc.). Seran aviat TV3 o el (que queda del) 33 uns canals bilingües? I un altre temor, no pas menys preocupant: la qualitat. El lideratge sostingut de TV3 és molt meritori, però també fal·laç: la precarietat d’una quota del 13-14 per cent d’audiència enfront al 80 per cent de quota del conjunt dels altres canals (espanyols) és eloqüent. El seu lideratge reposa sobretot en els informatius i alguns programes populars i/o de prestigi. Tanmateix les retallades ja fan molt difícil el manteniment de la qualitat mitjana de la programació.
TV3 i el grup públic de la CCMA ja han pagat un alt preu per una crisi certament devastadora. El recurs a la crisi ja no pot ser excusa recurrent per devaluar un model de televisió que, justament per la seva condició de servei públic nacional i de qualitat, ha estat fins ara també un model d’èxit. Després de les desgraciades trajectòries de Canal 9 al País Valencià i d’IB3 a les Illes, Televisió de Catalunya continua sent l’única televisió de referència de tot l’espai del català. Seria una llàstima i un contrasentit que el govern català més compromès en la transició nacional malbaratés una de les poques estructures d’estat amb què compta la comunitat catalana. Si TV3 no és una prioritat per CiU i ERC, per qui ho serà?

53 centres dels 73 afectats perden unitats, la qual cosa representa una retallada de 81 llocs de treball


La Unió i el sindicat STEPV han presentat un estudi sobre l’impacte de l’arranjament escolar a l’àmbit rural per al curs que ve i alerten que el 28% de les retallades afecten a aquestes zones rurals. Aquestes dades de retallades són un colp molt dur a l’escola pública a les zones rurals perquè ‘no oblidem que la privada no es troba allí per falta de rendibilitat’.

Alumnes d’un col.legi del País Valencià

La Unió de Llauradors i Ramaders i STEPV-Intersindical Valenciana han presentat en roda de premsa un estudi (que adjuntem) sobre l’impacte de l’arranjament escolar en l’àmbit rural per al curs que ve, que complementa el que ja van presentar en Centres Rurals Agrupats (CRAs).En l’estudi es comprova el fort impacte de les retallades d’unitats i de professorat a l’àmbit rural, que representen el 28% del total de centres que perden unitats en el conjunt de l’arranjament. Aquestes retallades es deuen bàsicament a l’augment de ràtios per a composar una unitat.

L’estudi s’ha realitzat a les poblacions de menys de 5.000 habitants (criteri que s’empra per a determinar la ruralitat d’una població) que perden unitats en l’arranjament. D’aquesta manera, 53 centres dels 73 afectats perden unitats: 23 en Infantil i 33 en Primària (56 en total). Això representa una retallada de 81 llocs de treball: 28 en infantil i 53 en Primària. Si a aquestes dades afegim els Centres Rurals Agrupats de l’estudi anterior, l’impacte és encara més negatiu: en total se suprimeixen 80 unitats i 123 llocs de treball.

Del total dels 116 centres de l’àmbit rural (sumant CRAs i centres ordinaris) afectats per l’arranjament escolar, 74 perden unitats i 42 en guanyen, per tant el saldo final és clarament negatiu. Un 64% d’aquests centres perden unitats i professorat.

Aquestes dades de retallades són un colp molt dur a l’escola pública en les zones rurals perquè ‘no oblidem que la privada no es troba allí per falta de rendibilitat’, han recordat. A més asseguren: ‘Ara que la gent està tornant al món rural per la crisi econòmica és un contrasentit que facen desaparèixer unitats i professorat perquè comportarà més despoblament i desvertebració del territori. No es poden basar, per tant, les retallades en l’escola rural en criteris economicistes’.

La previsió és que el 4 de març es publique l’arranjament definitiu. Les dues organitzacions continuran pressionant a l’administració educativa, abans i després d’aquesta data, perquè es replantege aquesta dura retallada en l’arranjament escolar i atenga les al·legacions dels centres educatius i dels ajuntaments afectats.

Els sindicats asseguren que la plantilla definitiva dels centres és qui millor coneix la realitat del seu alumnat

Els cinc sindicats presents en la Mesa Sectorial d’ahir vinculen els contractes-programa a la necessitat de recuperació de les plantilles estables. La proposta de l’administració sobre contractes-programa que significa crear plantilla provisional per tan sols un curs és rebutjada pels sindicats. Asseguren que no hi ha cap raonament pedagògic que justifique la substitució de professorat definitiu per professorat temporal.
En la mesa Sectorial d’ahir, on es tractaven els contractes-programa amb la Direcció General d’Innovació, Ordenació i Política Lingüística, els cinc sindicats de la Mesa (STEPV, FE CCOO PV, CSI-F, ANPE i FETE UGT-PV) han demanat la presència del Director General de Personal per considerar que no poden estar deslligats els contractes-programa de la plantilla estable de cada centre.Totes les intervencions sindicals han estat dirigides a l’exigència del manteniment de plantilla estable i en contra de la proposta de l’administració sobre contractes-programa que significa crear plantilla provisional per tan sols un curs. No hi ha cap raonament pedagògic que justifique la substitució de professorat definitiu per professorat temporal, subjecte a la discrecionalitat de l’administració.

És la plantilla definitiva dels centres qui millor coneix la realitat del seu alumnat i les seues necessitats, i per tant qui més pot aportar a la lluita contra el fracàs escolar.

En aquest sentit és incomprensible destruir 400 llocs de la plantilla estable de mestres i al mateix temps habilitar 800 llocs de treball provisional vinculats als contracte-programa. Amb la dotació pressupostària que afirma la Conselleria que té per als contractes-programa (40 milions d’euros) es podrien mantindre els 400 llocs estables que suprimiran en el cos de mestres i crear vora 600 llocs provisionals.

És per això que la proposta sindical és reobrir la negociació de les plantilles amb la intenció de recuperar la plantilla docent retallada des de 2010. A tal efecte, els cinc sindicats han sol·licitat una reunió urgent amb el Director General de Personal.

La Conselleria va retallar 400 llocs en primària la setmana passada i ara en crea 800

STEPV

Aquest matí ha tingut lloc la reunió de la Mesa Tècnica sobre la nova ordre d’aplicació dels contractes programa. El curs passat es van unificar en aquesta modalitat de contracte programa els programes d’atenció a la diversitat, com ara PROA, PASE, PAE, etc. Ara, amb aquesta nova normativa, s’afig, a més, els programes de compensatòria.

Fem una crida per dir prou a aquest nou insult a l’escola pública en la manifestació del 9 de febrer a València

En el seu moment, STEPV va criticar aquesta modalitat de contracte programa perquè suposen un xantatge als centres docents i al professorat. Als centres perquè han de complir uns determinats objectius perquè la Conselleria renove les ajudes i al professorat perquè si s’hi acull podrà obtindre beneficis per a acollir-se a les comissions de serveis.
El Sindicat no comparteix aquesta filosofia, i menys en aquest context de retallades. El que necessiten els centres és que l’administració dote l’escola pública dels recursos econòmics i de plantilla que necessita. Que no augmenten les ràtios d’alumnes a les aules, que no s’incremente l’horari lectiu del professorat i que no es carregue els equips directius de tota les tasques burocràtiques que duen a terme. Tot això entrebanca la correcta atenció a l’alumnat, tant si té necessitats especials d’atenció educativa com si no.
Però el més indignant d’aquesta norma és que la Conselleria va anunciar ahir en premsa que anava a dotar els centres de 800 docents més per a aplicar els contractes programa i a invertir-hi 40 milions d’euros, quan la setmana passada van modificar unilateralment les plantilles de primària per a la supressió de 400 llocs de treball.
La Conselleria, novament, o menteix o pretén prendre’ns el pèl als sindicats, als centres educatius i a la ciutadania. D’on ixen aquests 800 docents nous si tenen ordres d’Hisenda de retallar les plantilles? Com s’explica que suprimisquen 400 llocs en primària i en creen 800 per aplicar els contractes programa? Si això és així, quina necessitat hi ha de retallar les plantilles de primària si augmentarà per una altra banda?
Davant d’aquesta nova burla, STEPV exigirà a la Conselleria d’Educació la recuperació immediata dels 400 llocs de treball suprimits de les plantilles de primària, la recuperació de les plantilles de secundària i FP eliminades els cursos anteriors, la recuperació de les retribucions reduïdes pel decret Vela i la recuperació de totes les ajudes a l’alumnat que s’han disminuït considerablement aquest curs (beques transport i menjador, llibres de text, etc.).
I alhora fem una crida al professorat, a la comunitat educativa i a la societat en general perquè acudisca a la manifestació del dia 9 de febrer a València convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, per dir que ja n’hi ha prou d’ultratjar i menysprear tant l’escola pública.

(més…)

La Unió de Llauradors i l’STEPV analitzen l’impacte de l’arranjament escolar en l’àmbit rural

Edifici històric de les escoles de Villar on s’hi troba l’escola infantil. Foto: ESCORCOLL.

La Unió de Llauradors i Ramaders i el Sindicat de Treballadors i treballadores del País Valencià, han analitzat l’impacte de la proposta de l’arranjament escolar publicada la setmana passada en els Centres Rurals Agrupats (CRA).

Els CRA són agrupacions de centres disseminats en diverses poblacions d’una comarca per atendre l’alumnat de zones rurals.

Les dues entitats han realitzat un estudi per demarcacions, que conclou que quasi la meitat dels 43 CRA existents perden unitats i professorat. En concret, 21 centres es veuran afectats, és a dir, el 49%.

Se suprimeixen 13 unitats d’infantil i 8 de primària i només es creen 4 unitats en aquesta etapa. Per tant, el curs que ve, segons aquesta proposta, hi haurà 78 unitats en infantil (de les 91 actuals) i 165 en Primària (de les 172 actuals).

Quant al professorat, se suprimiran 42 docents i només es creen 9 llocs de treball. Per tant, dels 384 que hi ha actualment, el curs que ve en quedaran 351, és a dir 33 docents menys que actualment.

Per a calcular el professorat resultant el curs que ve s’ha tingut en compte la modificació de les plantilles de primària que la Conselleria pensa aplicar el curs que ve.

Segons això, dos CRAs (Palància-Millars i Baronia Baixa) perden un mestre més per l’aplicació de les noves plantilles. Amb les plantilles actuals només se suprimirà un lloc en cada centre per l’arranjament, però amb les noves plantilles se suprimirà un més en cada centre perquè tenen 12 i 14 unitats de primària respectivament (les noves plantilles eliminen un mestre/a en els centres de 12 a 17 unitats).

Aquestes retallades d’unitats i de professorat difícilment es poden atribuir només a la baixada de la natalitat. L’augment de ràtios, la modificació dels criteris per a autoritzar unitats i les noves plantilles de primària també han influït decisivament en la supressió d’unitats i professorat.

És per això que les dues entitats es coordinaran per a posar-se en contacte amb els centres i localitats afectades per a recollir més informació i dur a la Conselleria d’Educació les al·legacions corresponents per a minimitzar l’impacte negatiu de l’arranjament en aquests centres. A més, pròximament s’ampliarà l’estudi a la resta de centres educatius no catalogats com a CRA en les zones rurals per a fer una valoració global de com estan afectant les retallades.

Finalment, les dues organitzacions fan una crida a la població d’aquestes comarques i, en general, a tota la societat valenciana per a participar el pròxim 9 de febrer en la manifestació convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic contra les retallades en Educació que afecten de forma greu a les zones rurals.

(més…)