Posts Tagged ‘mestre’

 Reflexions sobre educació, TIC i mitjans de comunicacióTIC
En el context actual el coneixement és fluid, canviant i fàcilment accessible, i l’aprenentatge ja no es pot considerar només com l’accés a aquest coneixement, ni tampoc es pot considerar només com una construcció personal de coneixement. El coneixement és connectiu i es crea socialment i l’aprenentatge, en el segle XXI, esdevé la capacitat d’establir xarxes; de connectar i articular els coneixements dins d’un mateix i amb el seu entorn físic, social i cultural.
En aquest context, el mestre ha de ser capaç d’ajudar els nois i noies a construir i a gestionar el seu propi entorn d’aprenentatge. I això només es pot fer des de la pròpia capacitat d’aprenentatge del docent; encomanant el desig d’aprendre; connectant els aprenents amb la seva pròpia xarxa d’aprenentatge; facilitant els recursos i estratègies per al desenvolupament i la gestió de la xarxa de relacions d’aprenentatge de cadascú. Dit d’una altra manera: compartint l’aprenentatge i ajudant a aprendre a aprendre.

(més…)
Anuncis

foto de malojavio. El Saucejo

A l’escola ensenyem i avaluem, però què? Són els reptes de la seva vida quotidiana d’avui i demà, els que en realitat posen a prova les habilitats i competències dels i les nostres alumnes.

A les escoles formem persones i ho fem en el sentit més ampli de la paraula. Per tant, intentem que es formin en la seva vessant humanista i en l’acadèmica. Però que alhora adquireixin una sèrie de competències que els serveixi per desenvolupar-se en el seu present i en la seva vida adulta.

I per saber si això ho fem bé i acomplim els objectius, passem una sèrie de proves durant l’escolarització, que ens ofereix uns indicadors basats en els coneixements de les matèries que s’imparteixen.

Un cop finalitzada l’escolarització ja és la vida la que t’avalua i et posa les proves constantment. Però és llavors quan ens calen les competències més importants per la nostra vida laboral, familiar, de parella, d’amistat, de veïnatge… És llavors quan ens demostrem a nosaltres mateixos si som capaços d’aixecar-nos quan caiem, si tenim capacitat de treballar en equip, de tenir iniciativa, imaginació. D’optimitzar el nostre temps, de ser capaços de cooperar per assolir l’objectiu, si tenim empatia, si som crítics i justos, si acceptem les diferències..

Humilment crec que hem descuidat aquests aspectes, i poder valorar-los ens permetria observar si el que fem en el nostre dia a dia té gaire sentit o no. Saber si veritablement estem formant les persones en el seu sentit més ampli, i el més important de tot, si estem incidint d’alguna manera a canviar la condició humana.

 

Xavier Corbera

Mestre d’Educació Infantil en una escola de Rubí i

Membre de l’equip coordinador de la FMRPC (més…)

La consellera d’Ensenyament de Catalunya, Irene Rigau, ha presentat al Consell Executiu els eixos de la seva política per al curs escolar, que ha identificat com el del “canvi”, en què té intenció d’aplicar “noves intencions pedagògiques i noves línies educatives” per tractar de millorar els resultats.

Creixement del sistema

El curs començarà el 12 de setembre amb gairebé 1,3 milions d’alumnes. Són 19.741 estudiants d’educació infantil fins a cicles formatius més que el curs passat (1,6%). Un creixement que, segons Rigau, s’ha donat majoritàriament pels cursos postobligatoris i per les matriculacions als ensenyaments a distància, mentre que s’ha registrat una disminució de 2.000 alumnes a P-3, el curs d’entrada al sistema. Un decreixement influenciat també per l’aturada de l’allau migratori. En total, comptant l’ensenyament no reglat, arrenquen el curs 1,5 milions d’alumnes.

Disminueix la plantilla docent

Pel que fa als professors, el curs comença amb aproximadament 3.000 places laborals menys a la plantilla docent pública. D’aquestes, 1.309 corresponen a interins que passen a la bossa de substitucions i que s’aniran contractant al llarg del curs, segons ha explicat la consellera. La resta, 1.783, són jubilacions que no s’han cobert i per tant, places que han desaparegut.

La plantilla passa així dels 67.054 de l’any passat a les 63.962 dotacions de personal, tot i que moltes d’elles estan repartides entre més d’un treballador. Però Rigau assegura que 65.271 persones treballaran de forma continuada aquest curs, ja que aquests 1.309 interins que faran substitucions “tots tindran feina, només que s’aniran incorporant progressivament a mesura que es vagin fent nomenaments”. Els primers nomenaments –els de llarga durada– es faran el 6 de setembre, perquè puguin incorporar-se el primer dia de classe.

A més de l’amortització d’hores per l’increment de la jornada lectiva de cada professional, algunes de les places, com les 160 alliberades pels delegats sindicals, s’estan cobrint amb substitucions en lloc d’interins, per tal de donar feina a més gent. I és que la conselleria ha aprovat a partir d’aquest curs que els substituts cobreixin només el 85% de la jornada lectiva, un estalvi pressupostari que permetrà a Catalunya una major laxitud en l’aplicació de les limitacions establertes des de l’Estat per a les substitucions (que diu que no es cobriran fins al desè dia lectiu).

Tot i la disminució de la plantilla, Rigau ha subratllat que l’increment d’hores lectives que treballa cada mestre o professor permet que les hores de docència no es redueixin, sinó que augmenten lleument: de 1.404.579 el curs passat a 1.408.355 aquest any.

Ràtio aula-alumnes

Rigau ha recordat que aquest any s’han aplicat les mesures d’increment del nombre d’alumnes per aula imposades pel ministeri d’Educació, tot i que va insistir que a Catalunya no s’havien portat a l’extrem. En aquest sentit, ha remarcat que “no hi ha hagut transvasament a la concertada com alguns pronosticaven”, sinó que ha pujat el percentatge d’alumnes al sistema públic ( del 65% de l’any passat al 66% enguany).

Segons Rigau, el 85,8% dels alumnes de primària estan en aules de menys de 25 nens i només un 1,1% estan en aules de més de 28 nens. A secundària, el 68,5% dels alumnes són a grups de 30 alumnes com a màxim, mentre que el 25,9% estan a grups d’entre 31 i 33 i un 5,6% estudiarà en aules de més de 34 alumnes (el nou màxim establert pel ministeri és 36). (més…)

Jaume Sarramona, catedràtic emèrit de la UAB

Article / 30 de setembre de 2012
La millora de la formació dels futurs mestres

Personal responsable del departament d’Ensenyament calculen que hauran de passar uns deu anys fins que calguin noves incorporacions de docents al nostre sistema educatiu. Les raons són tant de tipus econòmic –prou conegudes perquè no calgui insistir en elles– com de tipus demogràfic, no alienes les unes a les altres, certament.

Davant d’aquesta situació, i buscant mesures que ens permetin potenciar la qualitat del conjunt del sistema, es planteja l’oportunitat de millorar la formació inicial del professorat, especialment pel que fa al de primària. Entre les mesures que el departament ha proposat, I debatut amb els degans responsables dels graus de magisteri de les respectives universitats catalanes, hi ha la d’exigir per a l’accés a magisteri una qualificació mínima en llengua, mesura que segurament tindria conseqüències en el nombre de places de la carrera. Tot en la línia d’una certa racionalitat i res exagerat, més si pensem en els requisits que per accedir a la carrera docent posen aquells països on després anem en peregrinació per conèixer el secret dels seus èxits en les avaluacions internacionals: Finlàndia, Corea, etc. La proposta en principi ha merescut la consideració de les nostres universitats, si bé hi ha discrepàncies pel que fa a l’estratègia d’aplicació També és veritat que l’actual estructura de govern de les universitats no fa fàcil introduir canvis, més si pot afectar a drets adquirits, legítims o no.El fet que es parli inicialment del domini més alt de la llengua, que inclouria el català, el castellà i l’anglès, resulta força coherent, quan sabem que la llengua és la base de tota l’educació escolar i els docents haurien de ser models en el seu domini i foment, tant oral com escrit. Certament es pot discutir com materialitzar la proposta, si cal que sigui a l’inici, durant la carrera o bé al termini de la mateixa; cada opció té els seus avantatges i inconvenients. Però en el cas de les universitats públiques semblaria més sensat que fos a l’inici, car la formació recau sobre cabdals públics, és a dir, de tota la societat i convé optimitzar-los. En el cas dels centres privats, si no volen posar requisits d’entrada, l’administració educativa sempre els pot posar abans d’accedir interinament al sistema, i no cal dir en el moment de les oposicions… En tot cas, advertint que siguin titulats de les universitats públiques o privades, l’avaluació rigorosa de la feina desenvolupada en un primer període d’ensenyament és la millor garantia per vetllar que els docents tinguin totes les qualitats exigibles a les altes tasques de responsabilitat que l’ensenyament, avui, exigeix.Ben segur que no serà fàcil introduir requisits afegits als oficialment vigents per l’actual carrera de magisteri i que hi haurà resistències de diferent tipus, la menor de les quals no serà el manteniment d’una quota d’alumnes de magisteri que garanteixi l’estructura de personal i de funcionament actualment existent a l’efecte en les universitats catalanes, tant en les públiques com en les privades. Però ningú no pot discutir la poca sortida laboral que tindran els futurs mestres, així com el fet que el seu nivell real de preparació és molt millorable. Ben segur que també es poden esgrimir arguments més genèrics per mantenir la situació actual, per exemple el principi d’autonomia universitària; el criteri que no és responsabilitat de la universitat el garantir una sortida laboral als seus titulats; que la universitat no ha d’estar al servei de les necessitats del mercat, etc. Totes frases ben sonants, dites des de l’estabilitat que proporciona un lloc funcionarial o el desig d’aconseguir-lo. Fora coherent que la universitat no es sentís responsable de les sortides laborals dels seus titulats si, en primer terme, ho deixés clar en la informació que ofereix als futurs alumnes i fins i tot els digués les possibilitats reals que el mercat laboral ofereix a les diverses titulacions, i, en segon terme, renunciés al patrimoni de la professionalització que comporten les titulacions, és a dir, que fossin altres organismes que l’atorguessin: col·legis professionals, per exemple.

La crisi en tots els terrenys que ara ens envolta l’hauríem d’aprofitar per revisar totes aquelles coses que se’ns han anat de les mans, pensant, no tant en com mantenir els drets adquirits i les infraestructures creades, com en racionalitzar els recursos disponibles. I el vigent mapa universitari de Catalunya demana a crits aquesta racionalització, que s’ha de fer pensant en buscar una harmonització entre les necessitats que tenim de professionals titulats superiors i el dret personal a estudiar allò que es desitja. Aleshores, si més no, si algú escull carrera sense mercat laboral després no estarà legitimat per queixar-se que el país ha pagat per formar-lo a nivell superior i ara no troba feina i ha d’emigrar o fer altres tasques fora del seu àmbit de formació.

Els nostres alumnes es mereixen mestres de qualitat, la qual cosa comença per fer de magisteri una carrera atractiva alhora que exigent, que pugui captar alumnes de secundària ben preparats; no menys preparats que aquells que decideixen estudiar veterinària, economia o enginyeria, … o és que ser mestre és menys important?

La Plataforma de Mestres i Professors en Català (Illes Balears) ja te web:

http://www.mestresiprofessors.cat/

Passar més fam que un mestre d´escola

Posted: 21 gener 2012 in Educació
Etiquetes: ,

Aquesta és l´expressió que s´utilitzava a l´època franquista i des de que aparegué l´educació pública, fent referència a les paupèrrimes retribucions que han rebut els professionals de l´educació. Fins a meitats del segle XX l´educació de les classes populars no era una prioritat. Es tractava de donar una formació bàsica a l´alumnat, donat que per a treballar com a peons no calien grans coneixements. Amb la Segona Revolució, el teixit productiu tingué necessitat d´una mà d´obra qualificada, amb el que assistirem al gran esforç dels anys 70 per modernitzar el sistema educatiu i posar-lo a nivell europeu. Hom feu un esforç d´inversió que aconseguí un sistema educatiu competent, amb una escola pública de qualitat que, mitjançant l´FP i la universitat, garanteix la incorporació de treballadors qualificats al teixit productiu. Ha costat molt arribar, hem tingut que superar un desfasament de 50 anys respecte Europa, l´extensió de l´educació obligatòria fins el 16 anys encara és molt recent, però estem posant-nos a nivell europeu i el nostre alumnat es mou per Europa amb una naturalitat impensable fa 30 anys.
Tot aquest esforç és a punt de balafiar-se. I això és així perquè desprès de 16 anys de govern del PP, amb inversions nefastes, construccions faraòniques, sobrecostos escandalosos, «eventos» de dubtosa rendibilitat, escàndols de corrupció que han buidat les arques dels diners públics, la nostra comunitat es troba en fallida tècnica. No hi ha diners… El «despilfarro» sumat a la disminució d´ingressos per la crisi ha deixat a la Generalitat arruïnada. Per a treure diners, l´ocurrència dels governants és retallar en educació i sanitat: redueixen brutalment el salari dels treballadors de l´ensenyament i de la sanitat per a desmotivar aquest col·lectiu, que es tradueix en un abandó d´allò públic. Una vegada desacreditat el model públic, és fàcil justificar la privatització per raons de qualitat i d´eficiència. Amb la privatització de l´ensenyament o la sanitat, a més de noves possibilitats de negoci per als de sempre, aconsegueixen el control ideològic de la futura ciutadania. I en aquest nou model educatiu l´escola pública queda com a subsidiària de la privada, per a «atendre» desclassats, pàries o als qui van a ser carn de canó. Que els mestres tornen a passar fam els haurà eixit rentable… La ciutadania haurà d´acceptar que pagaran pels serveis que ara tenen de forma universal i gratuïta. Com diu l´última d´Al Tall… «Vergonya, cavallers, vergonya!».

*Fed. Moviments Renovació Pedagògica del PV

(més…)

Darrerament, assistim a una sèrie d’atacs al professorat i a la tasca docent que són inadmissibles. Des d’alguns mitjans i institucions se’ns acusa de treballar poc. La reducció de personal reforça el missatge que amb menys professorat la qualitat de l’ensenyament no es ressentirà.

Són excuses per a justificar les retallades en un dels pilars bàsics de la societat del benestar com és l’ensenyament públic, mentre s’avança en la privatització de l’educació mitjançant l’increment de concerts, la cessió de sòl públic o la subvenció fiscal a l’ensenyament privat. Des de STEPV no estem disposats a consentir aquestes agressions i volem donar a conéixer al conjunt de la societat quina és la feina real que fa el professorat, quins són els seus projectes, il·lusions i dedicació. I mostrar en quines condicions treballem i què caldria fer per a millorar la situació de l’ensenyament. Cal contrarestar aquesta campanya de descrèdit social que pateix el professorat amb una altra campanya que arribe al màxim nombre de gent possible, en què el protagonista siga el professorat i la tasca docent. Donar a conéixer quines tasques portem a terme a més d’impartir classe; és a dir, dignificar, en definitiva, la nostra professió.

Ens consta que als centres valencians es fa una tasca ingent per a millorar la qualitat de l’ensenyament i del sistema educatiu. Tanmateix, ben sovint la comunitat no arriba a conéixer tot el que duen a terme i proposen els companys i companyes.

Volem invertir aquest tendència creant un espai comú per compartir experiències i conéixer els petits i els grans èxits del professorat valencià en l’assoliment de l’excel·lència educativa. Per això, us demanem la vostra participació activa, tant en el fòrum que hem obert, com en les xarxes socials (facebook i twitter). Volem que expliqueu les vostres experiències, les vostres tasques quotidianes més enllà de l’horari lectiu o de les guàrdies, els vostres projectes per a millorar la qualitat educativa, la formació que adquiriu, les activitats extraescolars, les hores que dediqueu al vostre alumnat fora de l’aula… Perquè el desconeixement del que portem a cap origina prejuís contra el nostre treball, et demanem que ens dónes un colp de mà per la dignitat de l’ensenyament. Ajuda’ns a explicar la riquesa, la complexitat, la dificultat i la qualitat que comporta la nostra tasca com a docents.

(més…)