Posts Tagged ‘llibreries’

proa espais

El tancament de Proa Espais ha estat el darrer tros de l’iceberg anomenat cultura en català que ha sortit a la superfície. Per què tanquen les llibreries? Hi ha moltes opinions i maneres de veure-ho: alarmants descens de vendes, marges comercials salvatges, canvis d’hàbits dels lectors, la voracitat de les grans superfícies, gestions empresarials mal enfocades, la brutal crisi general del país, etc. Molt bé, aquesta és una manera d’analitzar-ho i mirar de buscar-hi solucions.

Però ara mirem-ho des d’un altre punt de vista i fem-nos una pregunta: quants llibres en català hem comprat cada un de nosaltres el darrer any? O si volen: quin pes donem a la cultura, i en concret a la cultura catalana, en les nostres vides?

Tenim un problema i es diu cultura. Com abordar-lo? El projecte independentista –l’únic capaç de fer saltar la banca de la provincialització i la residualitat– ha preferit els últims temps centrar-se en la denúncia del desequilibri econòmic, del dèficit fiscal i de l’espoli. D’acord, temes absolutament vitals. Però tant com la desaparició del català o la desmemòria històrica. La independència ens ha de portar esperança i futur, futur econòmic i social, però també futur cultural.

La llarga nit dels vidres trencats de la cultura catalana va durar quaranta anys. Per a la literatura catalana, el franquisme va ser una autèntica commoció i un daltabaix colossal. Els escriptors de l’interior, emmordassats, no podien escriure el que volien escriure; els de l’exili, lliures però desarrelats, no podien fer arribar els seus llibres al que hauria d’haver estat el seu públic normal; els editors, col·lapsats en el laberint d’Eugène Ionesco de la censura, maldaven per esgarrapar engrunes; els lectors, balancejant-se entre el temor i la resistència, veien convertit el plaer de llegir en un acte heroic i gairebé de confrontació amb el règim. I tanmateix, vam resistir. Vam fer-ho sabent que ens hi anava la nostra supervivència com a poble.

Avui som al 2013 i encara el nostre futur depèn del compromís de cada un de nosaltres: amb la llengua, amb la història, amb els llibres i teatres, amb el cinema i les arts, amb la cultura.

La cultura catalana avui és una gran oportunitat. Com a motor de patriotisme cívic, identitat i valors i garant de la democràcia, la llibertat i els drets civils. L’instrument que permet impulsar la integració i la inclusió per l’esperit de construir una nació millor, una nació més justa que només pot passar per ser una nació més culta.

És imprescindible situar la cultura catalana en l’eix del debat sobre el procés cap a la independència de Catalunya. No només això, cal enfocar-la com la prioritat nacional, sobretot ara, quan més que mai el país que volem dependrà de la responsabilitat personal, l’audàcia, l’esforç i l’excel·lència que hi posem cada un de nosaltres.

La cultura, la dignitat i la llibertat del poble català són el nostre objectiu final. Per això, i davant de les amenaces que pel nostre futur col·lectiu té el moment present, Òmnium vol encetar un debat profund amb tots els actors culturals del país cara a anar perfilant el projecte cultural que volem en la futura Catalunya independent. Què hem d’entendre per cultura catalana avui en dia? Quins són els drets culturals dels catalans als quals hem d’aspirar? Cultura i governança, cultura i reequilibri territorial, cultura i desenvolupament econòmic. Per damunt de totes les altres qüestions: cultura i llengua catalana.

Cap a la independència, sí, amb una cultura que permeti un esclat de modernitat, creativitat i desenvolupament col·lectiu i personal.

Els llibres alimenten

Posted: 22 Novembre 2012 in General
Etiquetes: , , ,

Qui diu que amb la literatura no es pot combatre la crisi? Qui dubta que amb els llibres no es pot fer front a la misèria i evitar que una família passi gana? Segur que han sentit dir moltes vegades que els llibres alimenten l’esperit, sí és ben cert, això ningú ho dubta. Però els llibres també es poden convertir en aliments, en productes bàsics i de primera necessitat. Ho acaba de demostrar la iniciativa d’una llibreria de Figueres que s’havia proposat donar un altre ús als llibres i ho ha aconseguit. Han passat de les lleixes i les taules de la llibreria als prestatges del rebost d’algunes cases. I tot plegat gràcies a una iniciativa de la qual en podrien prendre exemple d’altres llibreries. De fet, que hagi sigut idea de la llibreria Low Cost i no d’una altra s’entén perquè la filosofia d’aquest establiment del carrer Méndez Núñez de la capital de l’Alt Empordà és molt particular. Tothom sap què és low cost, és a dir de baix cost. No només hi tenen llibres nous sinó que també n’hi ha a un euro, llibres descatalogats, restes d’edicions i ofertes. Un estoc, però, que es va renovant constantment. Amb aquesta manera de ser i de fer no és estrany que hagin tirat endavant una iniciativa molt lloable i que cal imitar. La idea és ben senzilla: intercanviar llibres per menjar. S’ha fet realitat gràcies a donacions de particulars que abans de llençar-los creuen que els llibres un cop llegits tenen segones oportunitats. I així han aconseguit que s’intercanviessin gairebé 1.500 títols per aliments, sobretot llet sencera, sucre, arròs, llegums secs, conserves de peix (tonyina i sardines) i oli d’oliva i de gira-sol. Per exemple, dues novetats d’autors figuerencs, signades, com són El futur dels nostres avis de Sebastià Roig o L’habitació d’en Beckwitt d’Àngel Burgas, es “pagaven” a tres ampolles d’oli. En canvi, el clàssic El libro rojo de las marcas de Lluís Bassat equivalia a una llauna de tonyina o de sardines. Tots els aliments que es van recollir divendres passat es destinaran a nodrir el rebost del Centre de Distribució d’Aliments de Figueres, que ja atén unes 1.400 famílies d’arreu de la comarca. El que dèiem, els llibres alimenten.
(més…)

Shakespeare & Company , París, França


Ací finalitza el nostre viatge per les més peculiars llibreries del món.

Ja saps que estem fent el mateix amb les biblioteques més belles del món.

I no cal dir-ho, estem oberts a qualsevol suggeriment.

El Péndulo, Mèxic DF, Mèxic

Llibreria República secció Menuts , Beijing, Xina

Livraria da Vila , Sao Paulo, Brasil

El panorama de retallades és un problema nou i determinant que s’afegeix a altres en irrompre en el canvi de paradigma: la crisi econòmica global pel que té a veure directament amb la butxaca del lector-comprador i els reajustaments empresarials en editorials o llibreries; la reinvenció precipitada del sector cap a la convivència d’un món dual, analògic i digital, que comporta en si mateix moltes transformacions i traumes; i el duel competitiu al que s’enfronten les editorials a Espanya amb les empreses globals que han desembarcat ací. Són aspectes que han alterat la cadena de valor del llibre, jubilat un model de negoci centenari, amenaçat amb empobrir la producció acadèmica i científica i, sobretot, posat en perill la continuació de l’hàbit lector i la seua reculada en un país amb xifres baixes (amb prou faenes un 45% diu llegir setmanal o mensualment, en contradicció amb l’alta xifra de publicacions: 80.000 títols a l’any).
La inquietud sobre aquesta crisi en el món del llibre, més enllà de qualsevol efecte immediat com del 10% menys en les vendes, té a veure amb la seua projecció a mitjà i llarg termini. Perquè si bé és cert que la indústria editorial és en la seua gran majoria privada, les ajudes i subvencions estan dirigides, especialment, a línies que cerquen el foment, la divulgació i la promoció de la lectura, és a dir, de creació de nous lectors, de persones que amb la seua lectura compren llibres i per tant dinamitzen el sector. I, ara mateix, la qual cosa estaria més en risc amb les retallades són les biblioteques, les campanyes de lectura i les diferents trobades, fires i cites literàries. A tot açò s’afegeix la pirateria digital, la unificació de l’IVA al del paper, que és del 4% mentre el digital és del 16%, i els riscos de posicions monopolístiques.El sector del llibre és el punt per on creuen els actuals camins perillosos o plens d’incerteses o poblats de pors que han sorgit en els últims temps. (més…)