Posts Tagged ‘Pla de Formació’

 Com hem vist els diversos currículums i les recomanacions europees ens deixen ben clar que els nostres alumnes han de ser capaços oralment i per escrit, i que per això, cal que adquirisquen les habilitats lingüístiques. Malauradament, els docents no sempre incidim de manera igual en totes les habilitats i normalment, les habilitats escrites sempre ocupen més lloc en les nostres programacions i en el nostre treball a l’aula.

Això és ben clar i “normal” si tenim en compte que arrosseguem un sistema educatiu on tradicionalment s’incidia poc o gens en l’oral. En part perquè tant les llengües estrangeres com les ambientals, seguien un enfocament tradicional basat en l’ensneyament de la gramàtica i poc enfocat a la comunicació. Sabem però que hem de formar alumnat competent, una de les competències bàsiques és la comunicativa i per a tal fi haurem d’adoptar un enfocament comunicatiu. Haurem de proposar situacions en la mesura que puguem reals amb objectius concrets, amb produccions finals reals.

D’altra banda, tampoc comptem amb models. Sabem com hem d’ensenyar l’escrit però no l’oral, perquè sovint no fem sinó reproduir el paper dels nostres mestres. Ens calen, doncs, models, per a programar i desenvolupar el treball de l’oral a l’aula.

Aquesta necessitat és més gran, si cap, en valencià ja que els nostres alumnes no tenen tants models, fora de l’aula, com en altres llengües com el castellà. Fins i tot, en zones on el valencià és la llengua ambiental predominant, els alumnes que tindran molts models de registre col·loquial en situacions informals, els serà complicat escoltar models d’altres àmbits on calga utilitzar un registre estàndard o especialitzat. En l’àmbit dels mitjans de comunicació, de la política, cultura, cinema…

A l’hora de treballar l’oral, cal tenir en compte dues coses:

· l’oral és una destresa o macrohabilitat que n’integra moltes altres. Per tant, caldrà planificar el treball des d’esta perspectiva

· seqüenciar el treball de l’oral, planificar i no treballar-lo d’una manera aïllada. D’acord amb el que ens proposa Joaquim Dolz, cal dissenyar una seqüència amb una situació comunicativa inicial, una producció inicial, diversos tallers i la producció final.

Anuncis
  • ENFOCAMENT COMUNICATIU

Cal donar a les tasques de la classe un sentit comunicatiu, això és, ensenyar l’alumnat a usar la llengua (oralment o per escrit) en un context i amb una finalitat.

Classe tradicional: Escriviu una redacció sobre la primavera / Escriviu una redacció sobre el que heu fet el cap de setmana.

No hi ha un context real, ni un destinatari real. Context artificial. RESULTAT: poca motivació de l’alumnat, no es produeix un aprenentatge significatiu.

Cal crear un context, que el text tinga un destinatari real, que servisca per a una utilitat real. Imitar els textos que els alumnes produiran fora de l’escola. Dotar a la classe de llengua d’un significat real.

  • REFLEXIÓ GRAMATICAL

No s’ha de treballar la gramàtica com a finalitat. La gramàtica, és a dir, la llengua, el codi, no és l’objecte d’estudi de la classe de llengua. La gramàtica és un mitjà per a comunicar-se. Cal treballar la gramàtica en un context més ampli, en un context comunicatiu.

Primer han d’aprendre a comunicar-se, després a perfeccionar el domini sobre la llengua. “La llengua s’aprén amb l’ús”.

En aquest projecte d’escriptura, el treball de la gramàtica es realitza en un context més ampli, la redacció d’una carta. Es treballa la gramàtica en ACTIVITATS dins d’una TASCA més àmplia que és la redacció de la carta.

TASCA: redactar i enviar la carta

ACTIVITAT: pràctica sobre l’ús de les majúscules i els signes de puntuació

  •  LES HABILITATS DE L’ESCRITEL PROCÉS DE COMPOSICIÓ TEXTUAL, PROCÉS D’ESCRIPTURA

Exemple de projecte d’escriptura.

Encomanem a l’alumnat una TASCA en la qual ha de realitzar un PRODUCTE FINAL segons les instruccions que se li donen. La tasca sempre té com a resultat un text (oral o escrit) amb un propòsit o finalitat comunicativa, està ancorada a un context (tan real com siga possible) i té uns destinataris reals.

En aquest cas, el producte final és una carta.

Primer, i d’acord amb el PROCÉS DE COMPOSICIÓ TEXTUAL que hem estudiat, començarem amb la primera fase del procés:

  1. LA PLANIFICACIÓ TEXTUAL.

    Començarem EXPLORANT LES CIRCUMSTÀNCIES (segons Cassany), això és, analitzant el context: a qui escrivim, per a qui escrivim, de què parlarem; i GENERANT IDEES: de què parlarem

  2. TEXTUALITZACIÓ

    Primer esborrany

    I REVISIÓ: amb els alumnes i amb models de carta que proporcionarà la professora

    [Treball de llengua:

    – sobre el gènere textual (la carta): estructura, fórmules de comiat i salutació (Benvolgut, Estimat, Hola / Rebeu una salutació cordial, Fins prompte), registre formal o informal…

    – sobre el tipus de text (argumentatiu): arguments més efectius en la carta

    – de gramàtica: majúscules, signes de puntuació…

    REVISIÓ Segon esborrany: reescriptura del primer esborrany a partir dels documents elaborats

    Document definitiu: Redacció després d’una correcció del mestre

QUÈ ÉS ESCRIURE?

Posted: 26 Març 2012 in Educació
Etiquetes: , ,

QUÈ ÉS ESCRIURE?

Cassany, a Ensenyar Llengua, defineix el bon redactor o escriptor a : “qui és capaç de comunicar-se coherentment per escrit, produint textos d’una extensió considerable sobre un tema de cultura general”

L’autor agrupa en tres eixos les habilitats que cal dominar per poder escriure, així com els coneixements requerits.

 

PROCEDIMENTS CONCEPTES ACTITUDS
Aspectes PSICOMOTRIUS

  • alfabet
  • cal·ligrafia

 

Aspectes COGNITIUS

  • planificació
    • generar idees
    • formular objectius
  • redacció
  • revisió
TEXT

  • adequació
  • coherència
  • cohesió
  • gramàtica
    • ortografia
    • morfosintaxi
    • lèxic
  • presentació
  • estilística

 

  • cultura impresa
  • jo, escriptor
  • llengua escrita
  • composició

 

L’eix dels conceptes coincideix amb les propietats textuals (vegeu EL CODI ESCRIT).

L’eix de procediments distingeix les destreses psicomotrius més mecàniques (aprenentatge de l’alfabet, el traç de les lletres i la cal·ligrafia), a més a més de les destreses superiors (anomenades també “processos cognitius superiors”) que inclouen les microhabilitats de generar i ordenar ideees, de revisar o de reformular (vegeu PROCESSOS DE COMPOSICIÓ).

Finalment, l’eix d’actituds inclou els valors i les opinions que l’individu té sobre la llengua, l’expressió escrita i sobre cadascun dels seus components. Depenen d’aquest apartat aspectes com la motivació, l’interés i fins i tot el plaer o l’avorriment per escriure que pot sentir l’alumne, els quals, al capdavall, són tan transcendentals o més per al desenvolupament de l’habilitat que qualsevol altre aspecte procedimental o conceptual. (veure actituds, actituds1, creences del professorat)

[Extret de Daniel Cassany, Ensenyar llengua]


Important! Requisits per a la matriculació als cursos

  • Pot sol·licitar la inscripció en un dels Cursos Específics de Primer Cicle (A per a infantil o primària, o B per a secundària) el professorat que estiga en situació d’acreditar la següent formació prèvia:Cursos de valencià:
    • Certificat de Grau Mitjà de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià o equivalent.
    • Certificat de Grau Superior de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià o equivalent.
    • Nivell 1 del Pla de Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat No Universitari.
      • No és equivalent a l’Elemental de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià.
      • Es pot accedir a l’Específic, però no s’obtindrà el títol de la Capacitació fins que no s’acredite el Nivell 2 del PFLT o el Nivell Mitjà de la JQCV.
    • Nivell 2 Formació Lingüisticotècnica en Valencià del Professorat No Universitari.

    Cursos de llengües estrangeres:

    • Mestres d’Educació Infantil o Primària: competència lingúística nivell B1 del Marc Comú Europeu de Referència en la llengua estrangera corresponent.
    • Resta del professorat: competència lingúística nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència en la llengua estrangera corresponent.
      Només podrà sol·licitar la inscripció en el segon cicle (Curs del Nivell 3 i Curs Específic D) el professorat d’Educació Infantil, d’Educació Primària i el professorat d’Educació Secundària o d’adults d’àrees lingüístiques, sempre que estiga en possessió del Certificat de Capacitació. Només es podrà inscriure en un dels dos cursos del segon cicle (o Nivell 3 o Específic D).

Próximament estarà disponible l’enllaç per tal d’aportar la documentació

VALORACIÓ DEL CURS

Posted: 14 Abril 2011 in Educació
Etiquetes: ,

Teniu a la vostra disposició un qüestionari en línia per avaluar el curs de llengua que heu realitzat enguany.

Per omplir el formulari, cliqueu ací

Recordeu que el vostre curs és NIVELL 1 (EL CAMINÀS)

Ens veiem després de les vacances de Pasqua. Passeu-ho bé!

Per a completar les 30 sessions que consta el curs, cal suprimir:

-23, 28 i 30 de març

-18 i 20 d’abril

-4 de maig

A més a més, el 13 d’abril serà el dia que treballarem la nova lectura: “Invasió subtil i altres contes” de Pere Calders. Recordem que l’examen és el 14 de maig.

Després d’haver llegit el llibre i d’haver vist la pel·lícula:
1. Doneu la vostra opinió sobre el llibre de Ferran Torrent.
2. Què penseu de l’adaptació al cinema que s’ha fet de la novel·la?
3. Compareu els dos gèneres: la novel·la i la pel·lícula.

En l’enllaç següent trobareu informació interessant sobre la novel·la i l’autor, i també activitats, tests, etc. que vos ajudaran a aprofundir en la novel·la.

http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/lectures/propina/index.htm