Posts Tagged ‘AVL’

Jo confesse

Posted: 24 febrer 2016 in General
Etiquetes: , , , ,

Tant l’Acadèmia Valenciana de la Llengua com el seu diccionari han vingut per quedar-se1456061214_060659_1456079230_noticia_normal_recorte1

El títol està en valencià. És arribada l’hora de dir les coses pel seu nom, de donar la cara tot i les mirades de retret, d’admetre la culpa i el pecat. Jo confesso que consulto el Diccionari Normatiu Valencià, el de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Sé, a més, que en el gremi dels esforçats de la lletra no sóc l’únic, perquè el diccionari de l’AVL està emergint com l’obra de consulta (obligada?) de tots aquells que, un moment o altre, han de corregir textos en valencià, sense anar més lluny la columna «Cartes de més a prop» que publica setmanalment elQuadern. Sí, és clar que el diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans ja està pensat per abastar tot el domini lingüístic catalanòfon, però quan un supera la tanca del prejudici acaba acceptant que la possibilitat de consulta d’una obra específicament valenciana, i de notable qualitat, no és sinó un element a favor. Com més recursos, millor.

Dono per fet, així mateix, que si hi ha correctors que, del Principat estant, consulten el diccionari valencià, deu ser unànime el seguiment de l’obra a les mateixes terres valencianes. D’alguna manera no sé com, un material sorgit d’una entitat de gènesi espúria (sota mandats del Partit Popular, i amb la sospita de constituir-se en el Gran Aval del secessionisme lingüístic) ha acabat congriant una acceptació que obliga a replantejar moltes coses, perquè és evident que tant el diccionari com la mateixa AVL han vingut per quedar-se. I el mateix sospito que passa amb les instruccions gramaticals, sobretot en sintaxi, que s’han avançat a la promesa nova gramàtica de l’IEC.

Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, a les preguntes del Quadern sobre les relacions amb l’AVL —«No hi ha relacions», va respondre—, deia emmotllar-se a les directrius de l’Institut, però ja apuntava la necessitat de tenir en compte el discurs de la nova política valenciana: “Hem de començar a fer una reflexió tots plegats a la vista del que pensen les noves autoritats del govern valencià sobre aquests temes”. Per si hi ha algun dubte “del que pensen”, el conseller de Cultura, Vicent Marzà, va ser prou explícit en la seva visita a l’AVL el passat 5 de febrer, tot reconeixent “l’enorme tasca de dignificació que ha fet i que cal que continue fent la màxima institució en matèria de normativa lingüística, ja que el valencià és el principal tresor que tenim com a poble”. Alerta al sintagma “màxima institució”.

El temps i els fets consumats corren en contra de l’IEC, que té pocs arguments per defensar el conegut model “polimòrfic i composicional” i, a la vegada, actuar amb recel contra una institució que ha dut aquests polimorfisme i composicionalitat fins a l’extrem tot proposant que, en lloc d’un sol centre normatiu rector, el català esdevingui llengua pluricèntrica, com ben mirat n’hi ha d’altres. Dos factors juguen a favor d’aquesta interpretació del paper que està fent l’AVL: d’una banda, el fet que no hagi trencat mai la filiació de la llengua, ni tan sols sota pressions polítiques; i de l’altra, la limitació de la pròpia actuació a l’àmbit estrictament valencià, sense la pretensió de bastir una normativa paral·lela vàlida per a tot el domini lingüístic.

No és que entre l’IEC i l’AVL s’hagin trencat els ponts; és que no n’hi ha hagut mai. I potser cal començar a fer una certa gestualitat que permeti coordinar esforços amb vista a regular un instrument —la llengua, ni més ni menys— que tots compartim i diem estimar. Una idea: fa poc l’Institut ha incorporat al seu diccionari en línia l’opció de buscar la mateixa paraula en quatre recursos en línia més. Doncs no estaria malament afegir-hi una cinquena i valenciana opció.

(més…)

música

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, i el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Josep Francesc Almería, s’han reunit hui en el monestir de Sant Miquel dels Reis per a planificar accions conjuntes destinades al foment del valencià, coincidint amb la publicació del Vocabulari de la música, editat per la institució normativa en col·laboració amb la Federació i CulturArts.

El Vocabulari de la música facilitarà i acostarà a la població en general, i als professionals de la música en particular, la terminologia valenciana pròpia d’esta disciplina, en paraules del president de l’AVL. «L’objectiu de l’obra és, a més de difondre la forma valenciana d’una àmplia selecció de termes de l’àmbit musical, donar-ne una definició senzilla i intel·ligible per a tots els públics», ha assegurat Ramon Ferrer.

Per la seua part, Josep Francesc Almería, com a president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, ha agraït l’esforç i el treball de l’Acadèmia en l’edició d’este vocabulari, una obra que arribarà a totes les societats musicals i escoles de música repartides per tot el territori valencià, una xarxa ben consolidada i en continua activitat que servirà de plataforma per a la seua difusió.

El Vocabulari de la música, coordinat per la Comissió de Llenguatges Específics, consta de 234 pàgines i conté, a més dels criteris d’ús, unes mil cinc-centes paraules amb les definicions corresponents, i dos apèndixs finals en els quals, partint del castellà o de l’anglés, s’obté el terme equivalent en valencià. La presentació oficial tindrà lloc en breu i comptarà amb l’assistència d’una àmplia representació de societats musicals de la Comunitat Valenciana.

AVL

L’ens consultiu de la Generalitat Valenciana assegura que les afirmacions que fa al seu Diccionari sobre el valencià no s’ajusten ni a l’Estatut ni a la llei de creació de l’AVL

L’entitat normativa equipara en el seu text valencià i català

Membres del PP van demanar el tancament de l’entitat

El Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha dictaminat que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no té competències per a definir el nom de la llengua. Segons avancen les edicions digitals d’alguns diaris valencians, el dictamen subratlla que les afirmacions de l’entitat normativa en la definició que fa del “valencià” i que l’equipara al “català” en els seu Diccionari Normatiu Valencià “no s’ajusten al que recull l’Estatut i la pròpia llei de creació de l’AVL”.

El pronunciament es produeix després que la Conselleria d’Educació sol·licitara a l’ens consultiu un dictamen sobre “l’acomodació” de la definició de valencià del Diccionari a l’Estatut, ja que alguns veus del PP van criticar durament l’homologació de valencià i català del text.

El Diccionari que ha aprovat l’AVL defineix valencià com “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.

Al·legacions

L’advocat Moisès Vizcaino va presentar dijous passat per registre al Consell Jurídic Consultiu (CJC) valencià un escrit amb les 46 sentències fermes que avalen el nom ‘català’ per a la llengua pròpia del País Valencià. Vizcaino va sol·licitar al CJC que tingui presents aquestes sentències a afectes de jurisprudència al seu dictamen. El document recull sentències des de 1997 fins a 2013 de diverses instàncies des del Constitucional, al Suprem i TSJ valencià.Aquest dimarts, el mateix Vizcaino, acompanyat del secretari general d’Acció Cultural, Toni Gisbert i del filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València, Francesc Esteve van presentar al CJC nous arguments acadèmics i jurídics que avalen l’equiparació de la denominació ‘valencià’ i ‘català’. Entre els documents aportats, hi ha un diccionari editat l’any 1995 amb l’aval de la Generalitat Valenciana i que defineix el ‘valencià’ com “varietat de la llengua catalana”. Igualment, i entre altres documents, es va aportar una prova que mostra que l’any 2006 la mateixa Generalitat Valenciana va defensar davant el Tribunal Suprem que el valencià és una varietat de la llengua catalana així com les definicions de totes les acadèmies de la llengua de l’Estat espanyol, entre elles la Reial Acadèmia Espanyola, que accepten la unitat de la llengua catalana en les definicions de ‘valencià’.

(més…)

Benvinguda al diccionari de l’Acadèmia

Posted: 18 febrer 2014 in General
Etiquetes: , ,
 AVL
Davant del Diccionari normatiu valencià (DNV), Taula de Filologia Valenciana (TFV) es congratula per la fita històrica de disposar d´un diccionari oficial. A més de mostrar la realitat del valencià, de resoldre dubtes i de guiar en el bon ús de l’idioma, des de TFV pensem que el diccionari de l’Acadèmia havia de donar confiança als parlants, que es veren reflectits en l´obra. Els valencians necessitàvem un diccionari pròxim al poble, que plasmara en el paper les nostres paraules. La primera impressió és que el DNV està amerat d´eixe esperit. El Diccionari serà positiu si aconseguix que els valencians parlen i escriguen sense por de contravindre a la normativa, per un motiu molt senzill: la sentiran seua.
És prompte per a analitzar un treball tan ingent. Però, per poc que el lector s’hi adinse, trobarà vocables poc habituals en la llengua escrita, però molt comuns en la parlada: empastre, enredro, destarifo, orso, curro, entemós, guaixat, samarro, acovilar, apretar, assentar-se, desbrafar, enguiscar, enterar-se, escabussar, etc. També és ressenyable la convivència devariants (cult i culte, creiximent i creixement, etc.), la incorporació de formes verbals com faç, vullgam, tingam o lligga, i una cabassada de frases fetes que reflectixen el geni i l´expressivitat del nostre idioma. Així, tenim motius per a pensar que el diccionari s´ha elaborat des d´una perspectiva oberta i valenciana, que dóna prestigi al lèxic i la morfologia valencians sense oblidar les formes i els vocables propis de les altres varietats.
TFV és conscient del treball fet, del debat intern i de la dificultat d’arribar a consensos. Al remat, la faena ha tirat avant i els valencians tenim motiu per a enorgullir-nos del resultat. Hi haurà temps per part dels professionals de la llengua per a fer esmenes i propostes, que esperem que aniran destinades a sumar i avançar en la plasmació de la realitat del nostre idioma. El fet que els ciutadans puguen col·laborar per a millorar el Diccionari suposa, si es fa efectiu, un mitjà de participació digne d’una acadèmia moderna i sensible a la realitat que l’envolta.
És coneguda la polèmica d’estos dies per la definició de l’idioma. És una qüestió que sempre provocarà debat. Les sensibilitats són diverses i tota definició serà perfectible. En TFV entenem que els valencians no ens podem permetre que eixa qüestió eclipse la importància del DNV, que està en les altres milers de definicions.
El diccionari ja està disponible. Ara falta que la societat acompanye les decisions de l’Acadèmia. La institució deu preocupar-se per ser escoltada pels professors, periodistes, editorials i mitjans de comunicació. Convé que l’AVL els anime a usar sense reserves vocables que fins ara estaven envoltats d’un halo de sospita infundat; que els convença per a deixar-se guiar pels criteris de valencianitat que prevalen en els documents normatius. La tasca no és fàcil: les inèrcies i els prejuís pesen. Esperem que el DNV servisca per a assolir eixos objectius, sense oblidar el més important: vetlar per l’ús del valencià.

AVLLa Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, aprovada per les Corts Valencianes l’any 1983 a Alacant, va encetar un procés de normalitat per a superar la injustícia històrica, la persecució i la marginació del valencià, ha afirmat hui Ciprià Ciscar, exconseller d’Educació, Cultura i Ciència del primer govern autonòmic, en la inauguració del Simposi El valencià: present i futur, organitzat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i que té lloc en la Universitat Politècnica

En la seua conferència, Ciscar ha explicar detalls del procés d’aprovació de la llei i les negociacions polítiques per a aconseguir el major consens o, com va succeir, evitar el vot en contra dels partits en aquell moment en l’oposició. “Es tractava d’aprovar una llei que, amb la Constitució en la mà, permetia la cooficialitat de les dos llengües i recuperar la senyal d’identitat més definitòria dels valencians”.

La LUEV, a més, es plantejava com a objectius regular l’obligatorietat de l’ús i ensenyament del i en valencià, el dret de rebre l’ensenyament en la llengua pròpia, l’ordenació d’un procés que necessitava d’elements humans, materials i econòmics, i, finalment, el manament estatutari per a blindar una llei que volia ser cosa de tots els valencians i que necessitava d’una gran dosi d’estabilitat, ha explicat Ciprià Ciscar.

Trenta anys després de la seua aprovació, la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, ha afegit l’exconseller, ha aconseguit la recuperació real d’un procés històric i hui podem dir que en deu anys més dos generacions de valencians ja hauran passat per l’escola i eixe és un fet irreversible. No obstant, Ciscar ha alertat dels perills a sortejar per a no tornar arrere i s’ha referit al tancament de Radiotelevisió Valenciana.

“Uns mitjans de comunicació públics són fonamentals per a la vertebració i la cohesió territorial. Els valencians necessitem una televisió i una ràdio plural, de qualitat i en valencià” ha dit Ciscar, per afegit que l’anunci del seu tancament és un atac a la llengua. “La situació de la RTVV no és un problema dels treballadors, si no dels polítics i dels seus gestors que han malbaratat els diners públics”.

Abans, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, ha obert el Simposi amb una intervenció per a destacar els resultats de l’aplicació de la LUEV en estos trenta anys. “Els resultats de la llei són evidents, però lluny de qualsevol triomfalisme, el que hui necessitem és analitzar el camí que tenim per davant”. Ferrer ha ressaltat la importància d’una llei fonamental per a la recuperació del valencià, però sobretot el seu ús social.

El president de l’AVL ha cridat l’atenció sobre l’imminent tancament de la Radiotelevisió Valenciana i ha exigit uns mitjans públics en valencià, que faciliten la comunicació entre els ciutadans de la nostra Comunitat i la vertebració del territori des de Vinaròs a Oriola. Ferrer també ha recordat als poders públics l’obligació que el valencià estiga present en tots els àmbits públics per a aconseguir una major projecció social.

La sessió del matí s’ha completat amb una taula redona centrada en el valencià i els poders públics, en la qual han participat Lluís Aguiló, Josep Ochoa i Joaquim Bosch. Els ponents han coincidint en l’avanç experimentat en estos trenta anys, però també en la presència purament testimonial del valencià en la resta de l’Administració, raó per la qual estem lluny d’una cooficialitat plena.

AVL 

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha iniciat hui, dia de les Lletres Valencianes, l’Any Joan Rois de Corella amb la presentació del programa actes que la institució normativa ha preparat per a donar a conéixer al poble valencià, d’una manera més general, la vida i l’obra d’este escriptor, poeta, traductor i teòleg nascut el 1435 a Gandia.

L’Any Corella servirà per a posar llum a moltes ombres que envolten la figura del menys conegut dels clàssics del nostre segle d’or. Ell va compartir segle amb Ausiàs March, Joanot Martorell, Jaume Roig o sor Isabel de Villena, entre altres, com ha afirmat Ramon Ferrer, president de l’AVL, en la seua presentació en Sant Miquel dels Reis.

L’obra de Roís de Corella va estat llargament oblidada per la crítica literària, encara que ell està considerat un autor clau en el pas de la literatura medieval a la renaixentista. La seua influència en l’època fou tan aclaparadora que, fins i tot, el final del Tirant lo Blach està inspirat o copiat de la seua Història de Leander i Hero.

L’Any Corella, ha expressat el president de l’AVL, vol descobrir un personatge clau del seu temps en la València del segle xv, i les relacions socials, literàries, religioses i polítiques d’un home que va ser referent en la societat de la capital del Regne. “La vida de Corella resultà tan apassionant com intensa”.

Per esta raó, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua busca rescatar de l’oblit un escriptor universal, sense el qual la nostra literatura en majúscules no estaria completa. Per això des de hui inicia una programació extraordinària dedicada a Roís de Corella i que s’allargarà fins octubre del 2014.

Les principals activitats estaran centrades en l’exposició Joan Roís de Corella i el seu temps, que serà inaugurada el pròxim 14 de febrer en el monestir de Sant Miquel dels Reis en col·laboració amb la Biblioteca Valenciana i la Universitat de València, i en l’exposició itinerant que recorrerà pobles i ciutats de la Comunitat Valenciana.

La Comissió Corella, presidida per Eduard Mira i de la que formen part els acadèmics Antoni Ferrando, Rafael Alemany i Lluis Meseguer, prepara una unitat didàctica per a introduir el clàssic valencià en els centres educatius de la Comunitat Valenciana, com ja es habitual amb cada Escriptor de l’Any.

L’AVL té en estudi la publicació del Diplomatari Lo Cartoixà, ara en fase d’investigació per a una posterior edició, a més d’una antologia de Corella en col·laboració amb l’editorial Barcino. En tots els casos, la institució normativa ha buscar les sinèrgies i col·laboracions necessàries per a completar tots els projectes.

Hui també s’ha presentat el portal Roís de Corella dins de l’àrea Joan Lluis Vives de la Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes. El seu director, Jesús Pradells, ha afirmat que amb este portal s’obri una finestra al món per a projectar, amb rigor acadèmic, la transcendència d’obra i accedir als estudis crítics de Corella.

Per la seua part, el professor Rafael Alemany, acadèmic i catedràtic de Literatura Medieval de la Universitat d’Alacant, que ha dirigit el portal virtual de Corella, ha explicat el seu contingut que està distribuït en set apartats: autor, obra, bibliografia, catàleg, fonoteca, imatges, i enllaços.

Finalment, l’Any Roís de Corella s’ha iniciat amb l’espectacle juvenil «Quatre-cents», a càrrec de CRIT Companyia de Teatre, en el qual quinze personatges del segle d’or valencià ha recobrat vida a través dels seus textos i poemes en una lectura dramatizada, acte que ha comptat amb la col·laboració de la Biblioteca Valenciana.

COMUNICAT DE L’AVL

Posted: 10 Novembre 2013 in General
Etiquetes: , , , ,

AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, davant de l’anunci de tancament de NOU i NOU Ràdio que, amb data 5 de novembre ha fet públic el Govern de la Generalitat, vol manifestar la seua solidaritat amb el personal de Radiotelevisió Valenciana per la situació plantejada i la pèrdua dels seus llocs de treball, alhora que lamenta la decisió presa pel Consell.

El tancament de la Radiotelevisió Valenciana significa la desaparició del nostre mitjà de comunicació de referència, eix vertebrador i integrador de tot el territori, des de Vinaròs a Oriola, i motor de difusió de la llengua pròpia dels valencians, un del principals motius de la seua creació i existència.

 images

El valencià perd el mitjà de comunicació més potent que ha existit mai en la Comunitat Valenciana, amb el qual desapareix una eina fonamental i imprescindible per a la pervivència de la llengua. La nostra societat actual i futura no es pot entendre sense NOU i NOU Ràdio, com no es pot entendre el valencià sense una televisió i una ràdio pròpies.

Hui podem dir que els valencians estem de dol. No obstant això, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa una crida al Consell i a les Corts Valencianes perquè adopten de manera urgent les mesures oportunes per a garantir que els valencians tinguem un mitjà de comunicació públic en valencià.