Posts Tagged ‘LOMQE’

Per Jordi Martí Font, membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat i de la CUP de Tarragona

L’atac sense mesura de cap mena que el Partit Popular i altres aliats de l’ultraespanyolisme lingüístic militant estan fent contra la llengua catalana té precedents, és clar, i totes els sabem. Per tant, no m’hi aturaré i aniré al gra. Cap mesura que el Partit Popular ha aplicat en els darrers anys en l’espai lingüístic dels Països Catalans ha tingut cap altra motivació que aconseguir la desaparició de la llengua catalana. Ras i curt, el seu extermini. És evident que en cada un dels territoris l’estat de la llengua no és el mateix i això es veu tant si mirem les dades de coneixement i ús com si analitzem les lleis que s’hi apliquen, per això han actuat de forma diferenciada, però l’objectiu de l’espanyolisme militant, repeteixo, és un de sol.A Catalunya, aconseguir destruir el model d’immersió lingüística en català (defensada de forma unànime per la comunitat educativa) pot semblar un objectiu menor però no ho és gens si entenem que va acompanyat del TIL a les Balears (contra el qual les mestres han plantat cara de forma exemplar) o el manteniment de la inseguretat lingüística dels parlants a la Franja a partir del no reconeixement ni tan sols del nom i l’invent d’una denominació estupiditzadora com és la del Lapao. Una eina bàsica d’aquesta aposta pel monolingüisme espanyol és la LOMQE, una llei copiada en el model social de la LEC principatina (per això no ens valen les defenses convergents i d’ERC d’aquesta llei) però clara en explicitar que la llengua espanyola ha de ser llengua de l’ensenyament arreu dels dominis de l’Estat espanyol. Alhora, ressusciten, si és que mai van morir, les iniciatives legislatives per torpedinar la immersió i sempre ens són desfavorables. Que les sentències sobre la llengua sempre o gairebé sempre defensin l’obligatorietat de l’espanyol no és res més que conseqüència directa de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol que es vol monolingüe i punt final.Avui mateix, 18 de febrer, la Generalitat de baix ha fet públic la nova estació d’aquesta rua d’extermini. En el curs 2014-2015 tancarà unitats de valencià a 136 escoles, 72 a infantil i primària i 83 en centres amb doble línia educativa. El president Fabra encapçala la croada espanyolista (llengua i nació van del bracet en aquest cas) un cop ha vist com les enquestes electorals li posen la situació molt i molt malament. El fum lingüístic i patrioter ja els va servir fa unes dècades per trencar la majoria social d’esquerres que l’antifranquisme havia construït al País Valencià i ara s’ensuma que busquen recórrer un altre cop el camí del blaverisme, tot i que quan ja no els va caldre se’n van desfer i van assimilar tot l’assimilable en la recollidora de brossa que és el PP.

La lluita per la llengua és central als Països Catalans, no cal que ho recordi ara. Però la lluita contra la llengua (la nostra) ha passat a ser també central per a ells ara. Tenen el poder a les mans i en alguns indrets veuen com la crisi els pot passar factura i desallotjar-los del poder mafiós que han administrat en els darrers anys. A indrets com Catalunya, hi busquen el rèdit de sectors contraris al procés cap a la independència. A tot arreu, parlar la llengua és la primera barricada que no hem de perdre però no l’única. No caure en els seus discursos i tenir clar què busquen darrere de la suposada “llibertat lingüística” que prediquen és bàsic per a la defensa de la diversitat, que comença en la defensa de les opcions amb més dificultats. El que busquen és ben clar: el monolingüisme espanyol i enviar les altres llengües de l’Estat al bagul de la història. No els ho posarem fàcil perquè mai no ens hem rendit i menys encara ara. I sabem que si així ho fem els monolingües no venceran, sobretot perquè per moltes mentides que deixin anar tampoc ens convenceran.

(més…)

Donem la cara per Wert

Posted: 22 Octubre 2013 in Educació
Etiquetes: , , ,
Wert
Ja està, la LOMQE va estar aprovada (encara li queda el pas pel senat i tornar al congrés, però, bufar i fer ampolles) ja calfen motors els impressors del Butlletí Oficial de l’Estat per tal d’imprimir-la. El ministre, obcecat i capritxós ja té la seua llei. Aquesta, la setena en poc més de 30 anys de democràcia, és la més repudiada pels polítics, encara que cal afegir que cap de les sis anteriors tampoc foren èxits de conjuminació d’aplaudiments. Totes set tenen una cosa comuna, cap ni una ha comptat amb el vistiplau ni l’adhesió acèrrima i unànime dels agents als quals va dirigida. Els docents i els seus alumnes.
Ara el mal ja està fet. Però aquest no és l’únic problema, perquè el senyor ministre, qui ha fet una llei per tal d’eliminar els babaus (milloraria suposadament l’abandonament escolar i amb l’excel·lència, creu, pujarem llocs en l’informe PISA), esborrarà les segones oportunitats (amb les revàlides i altres proves), acarona els desitjos de la Conferència Episcopal Espanyola (la religió compta, i tant! en aquest estat súbdit del Club Solideu), vilipendia les llengües pròpies (deixant-les en segon lloc de rellevància, per darrere del castellà i la llengua estrangera, a més el castellà serà vehicular) i tornar a centralitzar el poder de decisió (el poc que ens quedava en competències educatives) tot i això per a poder fer una educació propagandística del neomovimiento sacronacionalista de l’Imperi Espanyol,… El problema, a banda dels anteriors (compte!, hi ha més: menys beques, retorn difícil de la FP bàsica a la secundària, pressupost escarransit per aplicar la llei que hauran de pagar les comunitats, segregació per sexes si escau, via lliure perquè proliferen els concerts educatius,…) i que tantes tensions dialèctiques han generat, és el temps que ens faran perdre. «El temps!?» Sí, ara per ara, amb la nova llei caldrà que cada comunitat autònoma faça el seu decret d’aplicació, informar a fons cada equip directiu, aquests els seus claustres, canviar els projectes curriculars, les programacions, formar el professorat sobre la nova legislació, a tot i això la llei segurament serà recorreguda (per Catalunya de moment), si apareix alguna sentència, caldrà modificar tot allò que s’haja canviat, en definitiva durant quatre o cinc anys els centres educatius treballaran amb la incertesa que suposa canviar una llei, tot i això els partits opositors ja han anunciat abolicions una vegada perda el PP la majoria absoluta. Més canvis i inestabilitat, compte i ja en portem set, de canvis oi! (se n’albira un vuitè?)A més, com és habitual, no serà el ministre qui vaja centre per centre a explicar als pares com els ha afectat la llei als seus fills, «no senyor ministre», es més, vostè, sociòleg, mai haurà fet classe amb 40 adolescents, és professor universitari i té altres interessos, «que sap vostè d’una classe d’ESO o Primària?» tampoc li ha importat de saber-ho ni d’escoltar ningú, haurà fet estudis sociològics de comportament, però les aules, això és una altra realitat que només coneix que està dins, de prop, de cara a l’alumne i cal excusar-lo, els seus predecessors tampoc ho feren i així ens ha anat i ens va. Serem els docents, els qui no creiem en aquesta llei, els que haurem de donar la cara per vostè i justificar una llei, morta, com han qualificat alguns, davant els amos, els usuaris, els contribuents.Si tant desitjava veure el seu nom segellant una Llei Orgànica i que tothom el recordàrem, li recomane, encara té temps, diga’ls vostè al senyor Montoro i el senyor de Guindos, cara a cara, i després a les Conselleries i Consejerias: no es retalla ni un duro més en educació i cal recuperar el status quo dels docents per tal de deixar-los fer la seua feina. Sap quina és? Ensenyar ciutadans/es lliures i crítics.

Amb l’educació que he rebut i m’he forjat, suficient per no escridassar-lo ni xiular-li, li done, l’enhorabona senyor Wert, estiga tranquil i campaner, nosaltres, darem la cara per vostè.

 

Wert, totalment sol, en el debat sobre la LOMQE

El Congrés de Diputats ha aprovat la LOMQE amb l’únic suport del Partit Popular. Aquesta llei és una llei de partit com ho ha demostrat el resultat de la votació i no la que necessita ni el sistema educatiu valencià ni l’espanyol. Sota molts tòpics típics de la dreta més rància del segle passat s’ha debatut i aprovat una llei que trenca el principi d’igualtat i el dret a l’educació.

El dia de l’aprovació de la LOMQE va convocar concentracions en les quals han participat centenars de persones

El debat de la LOMQE s’ha produït amb la sola presència del ministre Wert ja que cap altre membre del govern ha estat en el moment de debat. Aquest fet és, per a STEPV, molt greu en posar en evidència que al govern li importa molt poc l’educació. Això sí, tots han acudit a votar per garantir la seua aprovació.
La llei aprovada suposa una clara involució del sistema educatiu cap un sistema que pretén segregar l’alumnat en funció de les rendes familiars o l’extracció social i desviar-lo cap el món del treball per impedir el seu accés a l’educació superior. També acaba amb la gestió democràtica i la participació de la comunitat educativa en la vida diària dels centres. El govern opta per una gestió burocràtica, antidemocràtica i jerarquitzadora, fent que les direccions siguen nomenades pel govern de torn i no per la comunitat educativa. La finalitat és controlar políticament els centres i garantir l’adoctrinament de l’alumnat.
Quant el professorat, la llei ataca la professionalitat del professorat i els seus drets laborals. La llei es fonamenta en una afirmació totalment falsa que és la manca de formació i professionalitat del professorat. Una afirmació repetida pels càrrecs del MEC i de la Conselleria d’Educació per justificar la reforma educativa. Però ni uns ni altres aporten cap dada que sustente aquesta afirmació tan demagògica i tan allunyada de la realitat.
A més, suposa un atac a l’autonomia dels centres, una involució en la normalització lingüística i l’adoctrinament pel tractament que se li dóna a la religió catòlica.
Per tot això, entre altres qüestions, STEPV s’oposa a la Llei i treballarà per la seua derogació i per impedir que siga aplicada els centres docents valencians. El dia de l’aprovació de la LOMQE va convocar concentracions en les quals han participat centenars de persones i anuncia noves per als propers dies. Aquestes seran:
Entre els dies 14 i 23 d’octubre: assemblees de professorat i tancaments als centres docents.
18 octubre. Concentracions centres.
24 octubre. Vaga General Educativa.
A més, el Sindicat valora positivament la confluència de la totalitat de partits, a excepció del PP, sindicats, CEAPA, Europa Laïca, associacions estudiantils… que s’han compromés a derogar la LOMQE en el moment que canvïe l’actual majoria parlamentària.

wert
És tota una revolució ideològica la que el ministre Wert ha emprès. Totes les decisions del Govern en matèria educativa caminen en una mateixa adreça: un ensenyament públic deteriorat a força de retallades, convertida en una fàbrica de mà d’obra; i un sector privat en auge, consagrat a la formació dels rics. L’educació com a instrument de perpetuació de les classes.

A l’octubre de 2010, el Govern de la Comunitat de Madrid va gastar 1,8 milions d’euros en la campanya “Respectem i recolzem als nostres professors” per a frenar, va dir llavors la consellera d’Educació, Lucía Figar, la “creixent indisciplina” en les aules, que obliga als docents a “emprar entre el 30 i el 50% del seu temps de classe a posar ordre, a manar callar”. Un any després, el curs va començar en aqueixa Comunitat amb uns 3.000 professors interins menys en el sector públic; amb els titulars obligats a impartir dues hores lectives més a la setmana (de 18 a 20) i amb la llavors presidenta, Esperanza Aguirre, encapçalant un maquiavèl·lic atac contra el col·lectiu pel seu rebuig a les retallades: “20 hores són, en general, menys del que treballa la resta dels madrilenys”, va arribar a dir amb tanta demagògia que es va veure obligada a rectificar.

Convertida una vegada més en avanzadilla de les polítiques neoliberals del PP, Madrid començava a dibuixar llavors el futur de l’ensenyament públic a Espanya. El curs 2012-2013 ha transcorregut en tot el país amb uns 50.000 professors menys (els ‘sobrants’ després d’obligar als docents a augmentar les seues hores de classe detrayéndolas d’altres tasques); amb aules abarrotades (després de pujar el màxim a fins a 36 alumnes en la secundària); sense ajudes a l’escolarització de 0 a 3 anys (després de l’eliminació dels 100 milions d’euros que, des de 2008, el Pla Educa 3 invertia anualment en la creació de places); i amb baixes de professors sense cobrir (fins que complisquen dues setmanes).

A més, el preu de les matrícules universitàries s’ha disparat (un 16% de mitjana en les diferents Comunitats, amb becs de fins al 50%); les condicions per a accedir a beques s’han endurit (a força d’augmentar la nota mitjana o el percentatge d’assignatures aprovades l’any anterior) i el material escolar és de sobte un 17% més car (després de la pujada de l’IVA del 4 al 21% en tots els productes, excepte en llibres de text, mapes, partitures i àlbums).

En aqueix context, el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, el mateix que malgrat la suposada supèrbia i altivesa que els seus interlocutors li retrauen s’ha avingut a gestionar una rebaixa del 21,2% en el seu pressupost –uns 900 milions- enfront del 16,9 de mitjana dels altres departaments i fins i tot a oferir després una retallada addicional d’altres 3.000 milions, imposa una reforma de la Llei Educativa que plaga de revàlides ja des de l’inici el camí dels escolars; relega i menysprea l’ensenyament de les Arts i les Humanitats i avança fins als 14 anys el moment de segregar als alumnes entre els quals valen i els que no valen, entre els quals poden seguir estudiant i els que han de posar-se a aprendre com més prompte millor un ofici.
educaionok (més…)

El PP llança una web pro Wert amb errates i faltes...
Wert riu
El PP ha volgut eixir al pas en defensa de José Ignacio Wert i la seua reforma educativa creant una web… amb faltes d’ortografia! Sembla bastant incoherent defensar l’excel·lència en l’educació, un dels pilars de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE), intercalant diverses errates i alguna falta d’ortografia, no? Per a més inri, la notícia sorgeix just quan us expliquem que les faltes d’ortografia seran penalitzades en les oposicions a professor de la Comunitat de Madrid, governada pel PP…

Nosaltres hem entrat en http://www.laverdaddelaeducacion.es i no trobem aquests errors que ens descobreix Eldiario.es, perquè han sigut esmenats ja, però Internet és el que té, que sempre hi ha algú que caça al vol l’error i, si mereix la pena explicar-ho, ho explica i ho difon.

El PP proposa en la web Laverdaddelaeducacion.es una defensa a ultrança de “una educació de qualitat, publica, competitiva i universal”. El problema és que “pública” porta accent gràfic, senyor Wert, i no com apareixia escrit en un primer moment en la citada web, en la qual també trobàvem faltes de concordances com aquesta:Banner-campana-PP_EDIIMA20130627_0558_5

Faltes d’ortografia en el PP

O la que diu “Para ello, en tercero curso de la ESO establece una opcionalidad, y en 4º…”. Per no parlar d’aqueixa “opcionalidad” que proposen, clar, i que la RAE no sembla entendre.

En la pàgina http://www.laverdaddelaeducacion.es també trobem seccions dedicades a estudiants universitaris, a docents, a alumnes no universitaris, als detalls de la Llei de Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) i, finalment, informació sobre el pressupost per a beques del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport.

A tots se’ns escapen errates, a nosaltres els primers, però si estiguérem escrivint alguna cosa sobre l’excel·lència en l’educació, crea’ns, senyor Wert, cuidaríem més que mai les errates i l’ortografia, com hem fet en aquest article… Li’l recomanem.

(En aquest link pots veure la versió del text tal com va aparèixer en un primer moment, abans de ser corregit…)

wert

Diu a l’entitat que la garantia de l’escolarització dels xiquets en català és cosa de les comunitats autònomes

El ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, s’ha espolsat la responsabilitat de garantir l’ensenyament en català als xiquets valencians, tal com li ha demanat avui Escola Valenciana en la reunió que han tingut a Madrid. Wert ha dit que això era cosa de cada comunitat autònoma, tot i que el seu ministeri sí que reserva cinc milions a garantir l’atenció individualitzada en castellà al Principat. L’entitat li ha expressat el malestar per la LOMCE, que només garantira el dret de les famílies valencianes a triar l’ensenyament en espanyol, però, en canvi, deixarà sense atendre les catorze mil famílies que demanarien el programa en valencià.

El ministre Wert ha expressat al president d’Escola valenciana que el dret a l’ensenyament en valencià és una competència exclusivament autonòmica. Així mateix, el president d’Escola Valenciana ha mostrat el malestar de l’entitat respecte a què la LOMQE només garantirà el dret de les famílies valencianes a escollir ensenyament en castellà, però no el dret de les 14.000 famílies que demanarien l’ensenyament en català en la matriculació dels seus fills de tres anys i no ho poden fer perquè no hi ha prou oferta.

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, ha explicat: ‘La LOMQE contempla que les llengües oficials, com el català,  poden estar considerades com a troncals però que depè de les respectives autonomies eixa regulació. És per això que si en algun moment l’autonomia decideix marcar en la seua normativa les excepcions que vulga de cursar la llengua i la literatura oficial, doncs no hi haurà cap problema, això sí, en tots els casos sí que queda garantit que tot l’alumnat ha de cursar una primera llengua estrangera. Ens sembla que amb aquestes condicions es desemparen completament les diferents llengües oficials a les autonomies i es deixa la decisió de garantir la competència lingüística de l’alumnat a criteris ideològics i no pedagògics.’

L’entitat ha fet saber al ministre que li farà arribar les queixes de les famílies que no poden matricular els seus fills en català, i li ha explicat per què el Programa Plurilingüe en Valencià és el programa òptim d’ensenyament: ‘Perquè és l’únic que garanteix la competència lingüística en les dues llengües cooficials i una millor competència funcional en anglès.’

Fa just una setmana, en una entrevista a RAC-1, Wert evitava de respondre per què discrimina les famílies valencianes que volen escolaritzar els fills en català.

(més…)

 Un apreciat col·lega, parlant de qüestions de política educativa, em recorda i facilita l’accés a un extens i intens assaig de Wert publicat per la FAES, fàbrica d’ideologia del PP, la tardor del 2006. La ideologia de qualsevol signe fa temps que té mala premsa, encara que democràticament totes tenen el dret -i el deure- d’existir en la seva diversitat: «Falsa consciència» o «emmascarament de la realitat» són alguns dels dicteris que han hagut de suportar. L’ideòleg Wert, revestit de sociòleg, va escriure fa set anys aquell assaig de dura reivindicació recentralitzadora per al seu partit; ara el mateix ideòleg, investit com a ministre d’Educació, promou l’enèsima reforma legislativa de l’educació per a tot un poble. Hi té dret, només faltaria. ¿Però quanta d’aquesta ideologia, recentralitzadora i ultraliberal, és legítim que introdueixi en la llei? Com a ideòleg, té dret a pensar per a un sector social; com a ministre, no obstant, té el deure de governar per a tot un poble.

LEONARD BEARD

És bo atendre algú tan reflexiu i moderat com Paul Ricoeur, que a Ideología y utopía adverteix que la inèrcia justificadora pròpia de tota ideologia pot fer que el grup social dominant pretengui que les seves idees d’una part es converteixin en universals. Ve a dir que podem passar de la legítima ideologia democràtica al menys legítim ideologisme de pretensió uniformitzadora. Igual que el cientisme és una concepció reduccionista de la ciència o el culturalisme és una perversió elitista de la cultura, l’ideologisme és un subproducte autoritari de la ideologia, un abús compulsiu que debilita la democràcia perquè atempta contra el seu pluralisme essencial. Un criteri pràctic per ponderar-ho seria el grau de participació social de cada iniciativa, que és gairebé nul en aquest cas; un altre seria una necessitat real majoritàriament sentida, francament dubtosa; i un tercer, en el qual ens centrem aquí, el respecte a la Constitució com a síntesi de les idees bàsiques del conjunt social. Doncs bé, el ministre Wert llança la LOMCE amb estil compulsiu ideologista contra tres punts constitucionalment i socialment tan sensibles com la llengua, la religió i les finalitats educatives.

Constitucionalment parlant, les llengües de l’Estat espanyol -totes- han de ser «objecte d’especial respecte i protecció» (article 3.3), respecte que disminueix fins al menyspreu quan es pretén, amb conculcació competencial afegida, obstruir la política educativa catalana en matèria lingüística, que expressa, amb l’aval de molts anys i de moltes instàncies acadèmiques, socials i polítiques, una elemental protecció de la llengua catalana, la garantia de l’aprenentatge ple de la castellana -ratificat per totes les avaluacions- i un estímul a la igualtat d’oportunitats. ¿I què es pot dir de la religió? Perd el caràcter voluntari i adquireix pes de nou en els còmputs necessaris, entre altres efectes, per a l’obtenció de beques. Les qualificacions acadèmiques amb plens efectes són oficials i, per tant, una marca estatal decisiva sobre la vàlua dels estudiants.

Però on l’ideologisme es descara és en la professió de fe mercantil de la primera línia del preàmbul del projecte de llei. Els preàmbuls no són d’aplicació directa, però expressen allò que és més important de la llei, és a dir, la seva ànima, el seu sentit genuí. Doncs bé, comença dient que «l’educació és el motor que promou la competitivitat de l’economia i el nivell de prosperitat d’un país», un trist frontispici d’una reforma educativa -¡no econòmica o laboral!-. És increïble que això vingui del partit que ha fet de la Constitució un baluard inexpugnable, perquè també la concepció constitucional de l’objecte o la finalitat de l’educació és atacada per aquells que diuen que en són els grans defensors. L’article 27 de la llei diu al seu punt 2: «L’educació tindrà per objecte el ple desenvolupament de la personalitat humana en el respecte als principis democràtics de convivència i als drets i llibertats fonamentals».

Canviar la prioritat de l’objecte personalitzador de l’educació per la de l’objecte mercantil és un gran frau d’aquest ideologisme intolerable, i evidentment no és una qüestió menor: perquè dels principis dels preàmbuls neixen derivades concretes com anar contra matèries de pensament crític -com la Filosofia o l’Educació per a la Ciutadania-, com l’abús competencial en l’establiment i el control de programacions i avaluacions -les revàlides generals- i especialment el menyspreu de l’equitat i la inclusió que es respira en una gran part dels canvis proposats. El ministre del conjunt mor a mans de l’ideòleg compulsiu d’una part.

(més…)