Posts Tagged ‘TSJ’

1348073395601wert detalledn
Els poders fàctics que manen de veritat a l’Estat espanyol a través dels dos partits majoritaris ja fa temps que han decidit prémer l’accelerador i reparar els errors comesos durant l’anomenada (erròniament) Transició.

En aquells temps, van haver de cedir en algunes matèries sensibles per aconseguir que el nou sistema no fos més que una continuació del règim polític instaurat el 1939 amb una pàtina de democràcia. No cal res més que repassar els cognoms dels alts càrrec de les grans empreses hereves dels monopolis estatals, dels tribunals, dels ministeris i dels organismes per advertir que les mateixes famílies que ostentaven el poder real durant el franquisme segueixen tallant el bacallà en ple segle XXI.

Ara han decidit tornar les coses al seu lloc. Competències excessives a les comunitats autònomes, creixement de les llengües autòctones diferents del castellà, amenaces a la sacrosanta unitat de la pàtria, etcètera. Segons la seva visió, l’error més greu de la Transició va ser no mantenir les competències en educació a Madrid i permetre aberracions com el sistema d’immersió lingüística.

Aquesta setmana, el Consell d’Estat va advertir en contra de la disposició de la llei Wert que obligarà Catalunya a pagar escoles privades a les famílies que demanin escolarització en castellà. És curiós que el Consell d’Estat no digui que la mesura sigui un disbarat de l’alçada d’un campanar, sinó que simplement assenyali un conflicte de competències. Una prova més que a Espanya hi ha una visió uniforme i es considera la llengua castellana superior a totes les altres. Si no fos així, la llei Wert hauria d’obligar la Generalitat valenciana a pagar escoles privades a les més de 160.000 famílies que demanen escolarització en català i obtenen un no per resposta al País Valencià. De la mateixa manera que la Justícia hauria d’obligar les escoles que ensenyen en castellà a canviar al català si un alumne —valencià— ho demana.

(més…)

Vicent Moreno recorda que 126.000 alumnes, que van sol·licitar el curs passat estudiar en valencià, no van tindre cap opció per la manca d’oferta de la Conselleria

Fa una crida al consens i a la negociació per no haver de recórrer a la via judicial

Els dos directors dels centres educatius que han aconseguit la línia en valencià per sentència del TSJ denuncien “pressions” per no insistir en el canvi de model lingüístic

phpThumb_cache_escolavalenciana.com_srcef1b465b0cbace40e74eb6a51eef3302_par17fbb771e6af310dec57538d83e32240_dat1315296228

El president d’Escola Valenciana, Vicent Moreno, ha assegurat que la recent sentència del TSJ català que accepta l’exigència d’un grups de pares per escolaritzar en castellà els seus fills pot seure jurisprudència però a l’inrevés al País Valencià. “Podríem utilitzar-la a favor nostre i demanar un esforç jurídic als pares que volen l’ensenyament en valencià per als seus fills i que la Conselleria d’Educació no atén la seua petició”, ha expressa Moreno.

Això no obstant, Moreno ha rebutjat, ara per a ara aquesta possibilitat, ja que prefereixen mantindre les vies de diàleg. “No volem entrar en aquesta línia. No podem anar recorrent judicialment centre per centre la política lingüística d’aquest govern. Ha de ser una solució global”, ha subratllat Moreno.

El màxim representant de l’entitat s’ha expressat així després de la presentació de les Trobades 2013, on també han participat Joan Cabrera i Francesc Fons, directors del CEIP Rei en Jaume de Xirivella i del CC Sant Cristòfor Màrtir de Picassent, els centres dels quals han aconseguit un canvi de programa a ensenyament en valencià per sentències dictades pel TSJ valencià.

Pressions

Tant Cabrera com Fons han explicat les nombroses dificultats que han trobat al llarg d’aquests anys per a aconseguir un programa d’immersió lingüística per a les seues escoles. Sobretot a Picassent, un centre concertat i parroquial, on segons ha relatat Fons “les pressions” per no insistir en l’exigència de la línia en valencià es van produir fins al mateix dia que van rebre la notificació del TSJ. “Eixe dia vaig rebre un correu en què se’m recomanava que no demanara un canvi perquè Educació no autoritzaria més línies en valencià”, ha relatat Fons. “No m’agrada–ha insistit– la forma com ho hem aconseguit, però semblava l’únic camí”.

En aquest sentit, Moreno ha fet una crida a Educació a respectar la decisió dels centres escolars que han aprovat per unanimitat un canvi en el seu projecte lingüístic i que així li ho han comunicat oficialment. “El departament de M. José Catalá hauria de tindre en compte totes aquestes sentències abans de negar l’ensenyament valencià a les escoles que així ho han sol·licitat”, ha advertit. Moreno no ha pogut quantificar el nombre exacte de centres que han demanat el canvi, però ha apuntat que són “desenes i desenes” i ha emplaçat a la pròxima convocatòria de l’entitat el dia 30 d’abril, amb motiu de la campanya de matriculació, per a donar totes les xifres. L’any passat 126.000 alumnes que van demanar l’escolarització en valencià van quedar-se sense plaça per l’escassa oferta de la Conselleria. (més…)

Conselleria d'Educació

Els centres de Picassent i Xirivella són ara mateix dos dels més perjudicats per aquesta actitud negativa de l’administració educativa valenciana

phpThumb_cache_escolavalenciana.com_srcef1b465b0cbace40e74eb6a51eef3302_par17fbb771e6af310dec57538d83e32240_dat1315296228Escola Valenciana presenta demandes d’execució

El Tribunal Superior de Justícia valencià va dictar sentència l’onze de desembre de 2012 respecte a la demanda de famílies del col·legi Sant Cristòfol Màrtir de Picassent que sol·licitaven que el centre ofertara ensenyament en valencià per als seus fills.

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) els va donar la raó i va obligar la Conselleria d’Educació a aprovar l’aplicació del programa d’ensenyament en valencià que s’havia sol·licitat el 31 de març de 2009 i que havia estat denegada.

La Conselleria tenia el termini d’un mes per executar aquesta aplicació des del moment que es comunicara a les parts. Han passat mes de dos mesos i la conselleria d’Educació no ha dictat cap resolució administrativa per dur-ho a terme. A més, ni els recurrents ni la direcció del centre han rebut cap emplaçament, notificació ni cap comunicació per part de la Conselleria.

El mateix ha passat amb la sentència dictada el denou de desembre de 2012 pel TSJ valencià respecte a les famílies de l’escola Rei en Jaume de Xirivella, que també van aconseguir als tribunals que la conselleria d’Educació aplicara un programa d’ensenyament en valencià al seu centre. Per tant, ha finalitzat sobradament el termini per tal que l’Administració educativa valenciana aplicara el que el TSJ havia fallat i la resposta ha estat el silenci.

Acte de desobediència

En aquest context, hui, els serveis jurídics de l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana, que han estat els que van defendre les famílies davant del TSJ, han presentat sengles demandes d’execució de sentència al Tribunal Superior de Justícia valencià per tal que aquesta màxima instància requeresca a la conselleria d’Educació que acomplisca immediatament cada sentència de referència en tots els seus termes, amb els legals apercebiments, dictant tots els actes administratius i iniciant els procediments legals per tal que s’aplique el Programa d’Ensenyament en Valencià (PEV) en ambdós casos.

Des d’Escola Valenciana es considera que aquest acte de desobediència a la més alta autoritat judicial valenciana per part de la Conselleria d’Educació és una irresponsabilitat política absoluta i contradiu l’objectiu últim d’una administració pública que hauria d’estar al servei de la societat.

Escola Valenciana denuncia

El president d’escola Valenciana, Vicent Moreno, manifesta vol deixar patent “la nostra fermesa per recordar que el valencià és de llei i que les administracions valencianes han de vetllar per protegir la nostra llengua. L’educació al nostre País necessita d’un especial suport institucional que faça de la nostra llengua una eina imprescindible per a aprofundir en la competència del nostre alumnat en una societat plurilingüe i cal que això ho acate la nostra Administració educativa. Farem tots els requeriments que calguen i esperem que no s’haja d’arribar a l’àmbit penal, perquè açò és un dret fonamental, el de tindre garantit poder estudiar en la modalitat educativa òptima, l’ensenyament en valencià”.

Molts fronts oberts per a la consellera

La consellera d’Educació de la Generalitat Valenciana, dóna mostres d’inexperiència i d’una actitud fèrria amb grups, institucions i entitats, amb qui hauria d’actuar amb guant de vellut. Ha deixat el govern d’aquest sector de l’administració en mans d’assessors, amics i saludats, que no tenen molt a veure amb el fet educatiu i això suposa l’aplicació estricta de normes que res tenen a veure amb les actituds pedagògiques que haurien de dominar en aquesta conselleria.

Té molts fronts oberts: els interins que ocupen el carrer, les universitats, que no disposen de suficient finançament per desenvolupar la tasca formadora, l’espasa de Dàmocles del seu referent a Madrid, el ministre Wert, que suposarà un terratrèmol educatiu, l’aplicació del decret de plurilingüisme, —errada de base— el districte únic, el decret d’amissió d’alumnat, les taxes i tarifes universitàries, el professorat que ensinistra en nacionalisme espanyol i en ideologia cristiana i finalment, el valencià que no sap, no vol i no pot treure-se’l de damunt.

Se li enganxa la pasta entre les mans, a aquesta fornera de Torrent, que ha mostrat ben poca destresa en el comandament d’una de les conselleries més importants de l’administració valenciana. Però tot no acaba ací i encara veurem més desficacis dins d’un sector tan sensible i que té tanta incidència en l’esdevenidor del nostre poble. (més…)

Un jutjat dóna la raó a Acció Cultural del País Valencià i avala el títol universitari per demostrar els coneixements de valencià en les proves d’accés al professorat del 2009

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià ha donat la raó a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) en el seu recurs contra una ordre de la conselleria d’Educació que no reconeixia el títol de Filologia Catalana per acreditar “coneixements de valencià” en les proves d’accés al professorat de l’any 2009.

Segons un comunicat enviat per l’entitat aquest dijous, el tribunal valencià ha declarat nuls els annexos a què es referia el recurs, ja que la qüestió ha estat reiteradament resolta a través de diverses sentències que avalen el caràcter acreditatiu d’aquest títol universitari. ACPV ha manifestat la seva satisfacció alhora que denuncia l’intent del govern valencià “de polititzar la llengua, negar l’evidència científica i crear un conflicte artificial”.

L’entitat assenyala que aquesta sentència s’afegeix a la llarga llista que conforma d’aquesta manera “una base jurídica de gran importància per l’afirmació de la unitat de la llengua també en l’àmbit legal”. En total, amb aquesta en són 46 en referència a la llengua, i 38 exclusivament referides a la impugnació d’ordres d’oposició de la conselleria valenciana d’Educació.

En el seu pronunciament, el TSJ recorda aquestes sentències anteriors i denuncia “la reiteració de pronunciaments jurisdiccionals amb vista a la qüestió plantejada i la persistència en l’actuació de l’administració, que desatén amb la seva conducta reiterada en el que s’ha raonat en aquells”. ACPV afegeix que aquesta “obstinació” ha dut la Generalitat Valenciana a pagar 30.000 euros en costes processals.

Segons que ha informat ACPV a través d’un comunicat, les ordres recorregudes corresponen al 15 de maig del 2009, quan el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana va publicar provés d’accés al professorat de Secundària, Escoles Oficials d’Idiomes i Formació Professional. Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha dit que va decidir d’interposar un recurs per “defensa de la democràcia i dels límits del poder, perquè un poder polític no té autoritat per qüestionar els consensos científics i acadèmics, i acceptar-ho seria tornar a temps passats en els quals la ciència estava sotmesa a l’arbitrarietat del poder”.

En altre sentit, l’entitat assenyala que base de la raó de ser d’ACPV, és “la defensa i afirmació de la unitat de la llengua catalana, tant des del punt de vista filològic com legal, ja que tanta validesa legal té la denominació de “valencià” com la de “català” per referir-se a la llengua pròpia dels valencians”.

El Tribunal Superior de Justícia dóna la raó a les famílies de l’escola “Rei en Jaume” de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià

 

Segona sentència ferma del Tribunal Superior de Justícia favorable a l’ensenyament en valencià.

El 10 de maig de 2010, el Director General d’Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d’Educació i actual Secretari Autonòmic d’Educació, Rafael Carbonell va denegar l’aplicació d’un programa d’ensenyament en valencià a l’escola Rei en Jaume de Xirivella.

L’escola comptava amb dues línies d’ensenyament, una en valencià i l’altra en castellà. El que es demanava era que les dues línies foren d’ensenyament en valencià, és a dir, que el centre comptara amb ensenyament bilingüe per garantir la competència lingüística per igual de les dues llengües oficials a tot el seu alumnat. Aquesta mesura va ser aprovada pel Consell Escolar del centre, acordada pel Consell Escolar Municipal i comptava amb un informe favorable de la Inspectora d’Educació de la zona. Per tant, reunia el consens i la capacitat decisòria democràtica i argumentada de tota la comunitat educativa local. No obstant, els responsables de la Conselleria d’Educació en aquella època, van denegar la petició sense cap argumentació relacionada amb aquest cas concret.

Algunes famílies del centre es van assessorar a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana i l’entitat va posar a la seua disposició el seu advocat per presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià.

Ara s’ha notificat a Escola Valenciana la sentència ferma que obliga a la Conselleria d’Educació a l’aprovació de l’aplicació del programa d’ensenyament en valencià que va denegar fa tres cursos. Ara l’Administració educativa té un mes per a fer el canvi de programa.

És la segona sentència que el TSJ falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del col•legi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012.

“Volem felicitar l’esforç de les famílies i del claustre del Rei En Jaume per reclamar fins a l’última instància el dret de tot l’alumnat del centre a poder estudiar en valencià, a tindre garantit un ensenyament de qualitat que assegura la competència lingüística per igual en les dues llengües oficials”, ha declarat Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana i ha afegit que “hem insistit sovint a l’Administració educativa seny, hem insistit que no volem arribar als tribunals i no ens han fet cas. Aquest ha estat el resultat i caldria que reflexionaren en aquest sentit per al futur més immediat”.

Desenes de centres han demanat canviar al Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià per al curs que ve. Escola Valenciana emetrà un informe exhaustiu al respecte a finals de febrer

La notícia ha arribat justament l’últim dia que tenen els centres educatius per a presentar a la Conselleria d’Educació el Projecte Lingüístic del Centre, (PLC), que és el document base que elabora cada escola per determinar les llengües en què s’imparteixen les àrees de coneixement i les llengües que s’usen a les diferents activitats que es desenvolupen al centre.

En el nou context educatiu, determinat pel Decret de plurilingüisme aprovat el passat mes d’agost, les escoles han hagut de realitzar canvis en els seus respectius PLC. Escola Valenciana va elaborar una guia model per a les escoles on s’explicitava com realitzar un PLC basat en el valencià com a llengua vehicular i que incorpore, sota postulats pedagògics fonamentats, l’aprenentatge de l’anglés i la competència lingüística en castellà.

Durant els dos últims mesos, desenes de centres educatius s’han adreçat a l’entitat per tal que els assessorara en l’elaboració del seu PLC i Escola Valenciana ha organitzat reunions informatives al respecte al llarg de les nostres comarques junt a les Unitats per a l’Educació Multilingüe de les universitats d’Alacant, València i Castelló: “hem intentat donar resposta i resoldre multitud de dubtes a la comunitat educativa sobre possibilitats d’anar intentant d’establir el plurilingüisme educatiu real, perquè l’administració ha optat per no fer cap aclariment en aquest sentit”, ha explicat el president d’Escola Valenciana.

Molts centres educatius han demanat el canvi de programa quan han presentat el PLC del seu centre. Han optat per sol•licitar el Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià amb el consens dels seus respectius Consells Escolars: “Esperem que la Conselleria d’Educació atenga favorablement aquestes peticions fonamentades i que rectifique la manera d’actuar d’anteriors etapes”, ha comentat Vicent Moreno.

Escola Valenciana considera que l’anunci de hui de la Conselleria d’Educació on assenyala que catalogarà en valencià tots els llocs docents de secundària pot significar el canvi d’actuació respecte a la nostra llengua per part de l’Administració educativa. No obstant, es manté a l’expectativa fins que el requisit lingüístic siga una realitat.

(més…)

Davant, darrere i de costat

Posted: 22 Desembre 2012 in General
Etiquetes: , ,

30-30-30

Tres són els fronts que miren de debilitar la llengua catalana en el sistema educatiu dels territoris que la tenen com a pròpia. Per davant, hi ha l’acció dels tribunals de justícia contra la immersió lingüística a Catalunya. El Tribunal Constitucional, el Suprem i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya han anat encadenant les sentències, com cireres negres, per imposar que el castellà sigui també idioma vehicular en l’ensenyament. Per darrere, hi ha l’acció paral·lela i complementària dels nous governs del Partit Popular de les Balears i de la Generalitat Valenciana per liquidar els centres que consideraven també el català com a única llengua vehicular. La trampa del 30-30-30 (30 per cent de castellà, 30 de català i 30 d’anglès) no se la creu ningú. Ara també i de costat, ha paregut el ministre Wert i la seva llei orgànica de millora de la qualitat educativa, que pretén aconseguir “la proporció equilibrada entre l’espanyol i les llengües cooficials”. Triple foc enemic. Tothom a terra, que tiren amb bala trífida.índex (més…)
La Justícia dóna la raó a Acció Cultural, que va recórrer el reglament del BOP perquè només permet l’ús del valencià si s’aporta una còpia en castellà

El Tribunal Superior de Justícia (TSJ) de la Comunitat Valenciana dóna la raó a Acció Cultural del País Valencià i obliga a la Diputació de Castelló a acceptar i publicar en el BOP els anuncis redactats en valencià sense necessitat d’aportar una versió en castellà.
Acció Cultural va interposar un recurs contenciós-administratiu contra l’article 4 del reglament que regula el servei del Butlletí Oficial de la Província (BOP). El citat article assenyala que el BOP es publicarà “sempre” en castellà i accepta el valencià “quan l’administració o particular anunciant remeta el text redactat en ambdues llengües”. Açò implica que quan es vol publicar un anunci en valencià cal remetre-ho també en castellà, un requisit que no s’exigeix al revés.
Acció Cultural va recórrer perquè entén que el reglament vulnerava l’Estatut d’Autonomia, que estableix la cooficialitat dels dos idiomes a la Comunitat Valenciana. El TSJ dóna la raó al col·lectiu i declara nul·la de dret l’obligació imposada en l’article del reglament,deixant-la sense efecte. A partir d’ara, el BOP haurà d’acceptar textos en les dues llengües sense necessitat d’acompanyar els anuncis en valencià d’una traducció al castellà. Contra la resolució del TSJ cap la possibilitat que la diputació recórrega en cassació.
Des d’Acció Cultural van assegurar que el reglament que regulava el BOP “era discriminatori” al no arreplegar la igualtat de les dues llengües oficials de la Comunitat i van considerar “lògic” la fallada del TSJ. Per la seua banda, fonts de la diputació van acatar la resolució i van assenyalar que els anuncis es publicaran a partir d’ara “en l’idioma en què es mane”, sense necessitat d’acompanyar els textos en valencià d’una versió al castellà.
El reglament del BOP es va aprovar al gener de 2009, durant el mandat de Carlos Fabra. L’arribada de Javier Moliner a la presidència de la diputació ha estès l’ús del valencià en la corporació provincial. Prova d’açò és que Moliner dirigeix els plens de la institució en la llengua autòctona, igual que la majoria dels diputats provincials.