Posts Tagged ‘coneix’

Coneix: Villamalur

Posted: 19 gener 2013 in Viatge
Etiquetes: , , ,

Situada al cor mateix de la Serra d’Espadà, pertany a la comarca de l’Alt Millars. A Villamalur s’arriba des de Castelló de la Plana a través de la carretera CV-20, s’accedeix a la carretera CV-223 des d’Onda i es continua després per la CV-205, per a continuar pel desviament de la CV-202.

Villamalur forma part del partit judicial de Nules i dista 40 km. de la capital de la província. Està situada a 644 metres sobre el nivell del mar. Villamalur és un municipi d’origen musulmà. El seu nucli urbà s’ubica en un pintoresc emplaçament sobre una  muntanya elevada sobre camps i barrancs, en el sector noroccidental del Parc Natural de la  Serra d’Espadà, envoltat d’un paisatge extraordinari en el que destaca la frondositat dels boscs. Villamalur té un terme municipal molt accidentat pel que fa al seu relleu, l’extensa xarxa de pinedes configura una estampa paisatgística i cultural que sorprén el visitant. La seua altura mitjana és de 700 metres. Els origens exactes de la població són desconeguts, tot i que la seua fundació s’atribueix a l’existència d’una suposada alqueria musulmana, fet avalat pel Castell, elevat a prop de la localitat, de fàbrica islàmica. El seu nom actual, que ja apareix documentat l’any 1489, segons alguns autors podria haver substituït l’actual  ignorant la denominació musulmana.

Medi Social

Economia basada essencialment en l’activitat agrícola. Destaca el conreu del cirerer amb varietats molt selectes i d’especial qualitat, molt conegudes als mercats. També es conreen ametllers i oliveres.

Recorregut urbà

La fundació del municipi pels àrabs i la permanència dels moriscs al llarg dels segles han originat que el casc urbà de Villamalur conserve un claríssim aspecte musulmà: carrers estrets, concèntrics, es succeeixen entre les parets de les cases.

Paisatge

El seu relleu muntanyós i accidentat, els seus rellevants valors ambientals i culturals han motivat la seua declaració com a municipi integrant del Parc Natural de la Serra d’Espadà, envoltat de frondoses pinedes que produeixen un selecte pinetell, juntament amb les garroferes i alzines. Les meravelloses vistes panoràmiques d’este emplaáment són difícils de superar. Entre les seues muntanyes destaca El Monte Alto del Pinar, amb una altura de 1.047 metres, sobre la cúspide d’una prolongada dorsal cimera. Pujar la muntanya val la pena, ja que des del cim la vista paisatgística és digna de contemplar i s’hi visualitzen moltes poblacions, algunes d’elles a molta distància. La superfície de 19,5 km. que té el terme municipal, per les seues condicions orogràfiques i climàtiques, compta amb grans extensions de bosc amb un total de 1.650 hectàrees, de les quals es destinen al conreu tan sols 300 hectàrees. Els bells paisatges i les agradables temperatures de l’època estival, fan que la població augmente considerablement i arribe fins els 500 habitants, ja que els estius són exquisits. (més…)
Anuncis

Coneix Caudiel

Posted: 13 Desembre 2012 in General
Etiquetes: , ,
A Caudiel s’arriba per l’autovia a-23 Sagunt -Terol, que uneix Caudiel amb Castelló i València. Per a això cal prendre el desviament a Xèrica. Caudiel està situat a la comarca de l’Alt Palància, amb 700 habitants.

Caudiel té una llarga història com ho demostren les restes de diverses civilitzacions que trobem en el seu terme: ibers, romans amb l’exemple magnífic de la Torre d’Anibal… El municipi és d’origen àrab en la seva imatge actual, després de ser reconquerida per Jaume I en 1.236 va passar a formar part del senyoriu de Xérica fins a la mort de Pere IV el Cerimoniòs. En 1.367 Juan Alonso de Xèrica va atorgar a Caudiel la seva Carta de poblament i es va acollir als furs d’Aragó. En 1.538 va pertànyer al Duc de Calàbria. A la seva mort va cedir Caudiel al Monestir de San Miguel.Mitjà Social
Les activitats econòmiques en el municipi de Caudiel són principalment empreses de construcció, ferreries, fusteria, fàbrica de cargols, els serveis i el turisme.Recorregut urbà
Carrers de traçat estret, amb fonts antigues i tres safaretjos que les gents del poble encara utilitzen. Envoltat d’un llarg mur es troba el Convent de les Carmelites Descalces (barroc del s.XVII). L’Església barroca va ser entallada en fusta. Als afores trobem la Torre d’Anibal.Paisatge
La superfície del terme municipal és accidentada amb una zona baixa on es troba el casc urbà i la zona de muntanya amb altures com la del Bec de les Colomes (1.150 m). El clima afavoreix una gran diversitat ecològica (espècies com a pi rodeno, carrasca i roure).

Coneix: Eslida

Posted: 3 Desembre 2012 in Viatge
Etiquetes: , , ,
Municipi pertanyent a la comarca de La Plana Baixa, a la Serra d’Espadà. S’hi arriba des de la carretera N-340, al seu pas per Nules, s’ha de prendre l’eix CV-10 (Almenara-Cabanes), per desviar-se després per la carretera local CS-232.
Eslida
Amb restes de l’edat de bronze a la Cova de Loret, la població va aconseguir la seua esplendor amb els musulmans: escola d’Alcorà, casc antic, alqueries, sistema de regadiu i conreus, etc. El 1247 En Jaume I li va atorgar la Carta de poblament. L’any 1526 va tindre lloc la batalla de la Serra d’Espadà. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 la població va entrar en una època força difícil, que va acabar el 1653 amb la repoblació que va efectuar el Duc de Medinaceli i amb l’explotació en el segle XVIII de les mines de cinabri.

Medi Social

A Eslida co-existeixen tots els sectors econòmics: cinc indústries de transformació del suro, cinc empreses familiars de la construcció, comerços i bancs, restaurants, agricultura de secà i artesania de l’agricultura.

Recorregut urbà1199722

El casc antic ofereix carrerons curts i estrets, sinuosos i empinats, a l’estil d’una medina àrab. Hi ha l’església del Salvador (segle XVII), l’edifici consistorial i passejos cap al castell, al calvari i a urbanitzacions pròximes.

Paisatge5868326

El terme municipal és l’entrada sud-oriental a la Serra d’Espadà (pulmó de la Comunitat Valenciana). La plaça de l’Ajuntament està situada a 370 metres d’altitud i el cim del Puntal de l’Aljub, a 950 metres. L’orografia és fascinadora, amb muntanyes i barrancs agrests, poblada de pins, sureres i altres conreus (ametlla, oliva), els quals li proporcionen un clima més sec que el de “La Plana” (suau a l’hivern i fresc a l’estiu). Existeixen fonts medicinals en tot el terme municipal.

Coneix: Sogorb

Posted: 27 Novembre 2012 in Viatge
Etiquetes: , , ,
Descobreix Sogorb a través de la seua cultura

Cabdal de la comarca de l’Alt Palancia, Sogorb ciutat mil·lenària, episcopal, senyorial i ducal està situada a la vora del riu Palancia i flanquejada per dos parcs naturals protegits la Serra d’Espadà i la Serra Calderona. La seua població ronda els 9.500 habitants i els jaciments arqueològics oposats en el turó de Sopeña, han confirmat l’existència de presència humana des de fa 3.500 anys.

Donada la seua particularitat estratègica, presidint el pas natural des de Llevant a Aragó i, per tant, controlant-ho, el turó de Sopeña ha sigut habitat des de llavors per aquell que dominava aquestes terres. Ibers, romans, visigots, àrabs i cristians, van deixar el seu senyal en aquest lloc i han arribat fins als nostres dies restes de tots ells. Té declarat com BIC el seu Conjunt Històric Artístic i Catedral Basílica, per la qual cosa conèixer Sogorb a través de la seua cultura es converteix en un autèntic plaer per a tots els sentits. A més, es pot gaudir dels seus sis museus o centres d’interpretació, algun d’ells únics en el seu gènere i alhora tots imprescindibles.

Coneix: Aín

Posted: 23 Novembre 2012 in Viatge
Etiquetes: , ,

Situada a 495 m sobre el nivell del mar i envoltat d’una imponent massa vegetal, Aín es troba en ple parc natural de la Serra d’Espadà. És un lloc idoni per practicar activitats enmig la natura per tractar-se d’un conjunt tranquil i rural on poder descansar.

Aín és d’origen musulmà, el seu nom deriva de la gran quantitat de fonts que té, ja que esta paraula en àrab vol dir “font”. Aín va ser conquerit per les tropes cristianes l’any 1238.

Medi Social 
La seua economia està bàsicament basada en l’agricultura, en el conreu d’ametllers, oliveres i arbres fruiters com ara el pomer o el cirerer. Aín s’activa a l’estiu amb l’arribada de nombrosos estiuejants. Fins principis del segle XX eren importants les neveres i les petites indústries artesanals.

Recorregut urbà 
En travessar els carrers del poble i eixir cap al paratge del castell, a uns 200 m. del casc urbà es troba el Calvari, l’Església de Sant Miquel i, passejant pels carreronets estrets, el visitant es dirigeix cap a la Font de Sant Ambròs.

Paisatge 
Amb una orografia molt pronunciada, posseeix un clima temperat gran part de l’any, encara que durant els mesos de desembre i gener s’arriba a temperatures prou baixes. Les muntanyes tenen una vegetació espessa formada per pins i carrasques, principalment. La població es troba entre la muntanya i els horts del riu. 

 

Les oliveres mil·lenàries de Canet lo Roig, alguns de més de 2000 anys, segueixen produint un extraordinari oli any rere any.

Canet lo Roig, situada en la comarca del Baix Maestrat, posseeix una llarga tradició en la producció d’extraordinaris olis, prova d’açò són les majestuoses oliveres, alguns d’ells amb més de 2000 anys d’antiguitat, que cada any ens obsequien amb un oli únic.Aquestes oliveres de la varietat “farga”, són arbres monumentals que amb els seus sis o vuit metres de perímetre de tija, acumulen més de mil i fins i tot dos mil anys d’existència. El veritablement admirable de la olivera farga estreba a haver-se mantingut viva al llarg d’aquests dos mil anys, la qual cosa implica necessàriament, entre altres coses una perfecta adaptació a aquest terreny i clima, circumstàncies que no són constatables en altres varietats diferents a la farga. No obstant açò, si important ha sigut l’adaptació per a la longevitat d’aquesta arbre  ho és el mèrit extraordinari dels nostres agricultors que des de temps immemorial han sabut cuidar-les amb la cura i l’afecte necessari perquè encara avui es mantinguen vives i perquè ens sobrevisquen molt més que altres dues mil anys.Perquè una olivera siga mil·lenària, ha de tenir un perímetre mínim de 3,5 metres, mesurat a 1,30 metres des del sòl. Molts d’aquestes oliveres aconsegueixen perímetres de 6 (bimilenarios) i fins i tot 9 metres. Amb açò es poden fer una idea de la grandiositat i majestuosidad de les oliveres mil·lenàries del Maestrazgo. En cap altre lloc del món existeix tal densitat d’aquests arbres. (més…)
El Parc Natural de la Tinença de Benifassà posseeix una superfície de 4.965 ha. Engloba entre uns altres, als municipis de Bel, Ballestar, Boixar, Castell de Cabres, Coratxà, Fredes i La Pobla de Benifassà.
Parc natural de la Tinença de BenifassàEl Parc Natural de la Tinença va ser declarat Parc Natural l’any 2006. Té una extensió de 4,925 hectàrees, que abasta part de les comarques dels Ports i el Baix Maestrat, en terme municipal de Castell de Cabres, La Pobla de Benifassà, Rossell i Vallibona.El seu paisatge conté gran diversitat de vegetació i fauna autòctona, com poden ser la cabra hispànica i moltes aus rapaces, que es troben en protecció.Un variat relleu de cims, serrals i barrancs espectaculars, conformen un massís la flora del qual reuneix espècies pròpies de climes humits, com és el cas del teix, el faig, el grèvol i el pi negral. En la vessant nord de les serres s’estén una selvática frondosidad fruit de la convivència del boix amb la falguera i el ginebre. El seu gran valor botànic es completa amb l’abundància de plantes úniques i endèmiques d’aquests llocs. (més…)