Posts Tagged ‘Serra d’Espadà’

Alcudia de Veo- Organos de Benitandús 030Recorregut: Circular des de l’Alcúdia de Veo als òrgans de Benitandús- Suera- Castell de Mauz – deus de castro- l’Alcúdia de Veo.
Distància recorreguda:Uns 18 km quilòmetres
Durada del recorregut: Unes 5 hores i mitjana
Altura mínima: 286 metres
Altura màxima: 731 metres
Desnivell acumulat en ascens: Uns 1000 metres
Desnivell acumulat en descens: Uns 1000 metres
Dificultat: Mitjana tant física com tècnicament. Aquesta ruta és la típica trenca cames “made in serra d’Espadà” amb contínues pujades i baixades i quasi nul el descans. Quant a les sendes passarem per uns quants trams de sengles sense marcar o homologar pel que és recomanable portar GPS si no es coneix bé la zona.
perfil ruta
El Track en wikiloc
Descripció del recorregut: El punt d’inici d’aquesta ruta va ser en aquesta ocasió el preciós poble d’Alcúdia de Veo (un dels meus preferits en la serra). El nostre objectiu els òrgans de Benitandús i el Castell de Mauz, un dels grans atractius de la serra d’Espadà enclavats en una de les zones mes belles de la serra i mes densament poblades de vegetació. Tot un clàssic que conec molt bé i que es pot fer de mil maneres, en concret feia ja molt temps que no anava als òrgans des de l’Alcúdia de Veo i mai havia fet aquesta ruta com l’anàvem a realitzar en aquest dia.
Anuncis

Coneix: Villamalur

Posted: 19 gener 2013 in Viatge
Etiquetes: , , ,

Situada al cor mateix de la Serra d’Espadà, pertany a la comarca de l’Alt Millars. A Villamalur s’arriba des de Castelló de la Plana a través de la carretera CV-20, s’accedeix a la carretera CV-223 des d’Onda i es continua després per la CV-205, per a continuar pel desviament de la CV-202.

Villamalur forma part del partit judicial de Nules i dista 40 km. de la capital de la província. Està situada a 644 metres sobre el nivell del mar. Villamalur és un municipi d’origen musulmà. El seu nucli urbà s’ubica en un pintoresc emplaçament sobre una  muntanya elevada sobre camps i barrancs, en el sector noroccidental del Parc Natural de la  Serra d’Espadà, envoltat d’un paisatge extraordinari en el que destaca la frondositat dels boscs. Villamalur té un terme municipal molt accidentat pel que fa al seu relleu, l’extensa xarxa de pinedes configura una estampa paisatgística i cultural que sorprén el visitant. La seua altura mitjana és de 700 metres. Els origens exactes de la població són desconeguts, tot i que la seua fundació s’atribueix a l’existència d’una suposada alqueria musulmana, fet avalat pel Castell, elevat a prop de la localitat, de fàbrica islàmica. El seu nom actual, que ja apareix documentat l’any 1489, segons alguns autors podria haver substituït l’actual  ignorant la denominació musulmana.

Medi Social

Economia basada essencialment en l’activitat agrícola. Destaca el conreu del cirerer amb varietats molt selectes i d’especial qualitat, molt conegudes als mercats. També es conreen ametllers i oliveres.

Recorregut urbà

La fundació del municipi pels àrabs i la permanència dels moriscs al llarg dels segles han originat que el casc urbà de Villamalur conserve un claríssim aspecte musulmà: carrers estrets, concèntrics, es succeeixen entre les parets de les cases.

Paisatge

El seu relleu muntanyós i accidentat, els seus rellevants valors ambientals i culturals han motivat la seua declaració com a municipi integrant del Parc Natural de la Serra d’Espadà, envoltat de frondoses pinedes que produeixen un selecte pinetell, juntament amb les garroferes i alzines. Les meravelloses vistes panoràmiques d’este emplaáment són difícils de superar. Entre les seues muntanyes destaca El Monte Alto del Pinar, amb una altura de 1.047 metres, sobre la cúspide d’una prolongada dorsal cimera. Pujar la muntanya val la pena, ja que des del cim la vista paisatgística és digna de contemplar i s’hi visualitzen moltes poblacions, algunes d’elles a molta distància. La superfície de 19,5 km. que té el terme municipal, per les seues condicions orogràfiques i climàtiques, compta amb grans extensions de bosc amb un total de 1.650 hectàrees, de les quals es destinen al conreu tan sols 300 hectàrees. Els bells paisatges i les agradables temperatures de l’època estival, fan que la població augmente considerablement i arribe fins els 500 habitants, ja que els estius són exquisits. (més…)
DADES DE L’EXCURSIÓ
Lloc d’inici: Fondeguilla
Hora d’inici: 9.33h
Temps en movimient: 3h45min (Total: 5h30m)
Distància recorreguda: 17.0 km
Altura màxima: 822 m
Ascens total: 755 m
Dificultat: Mitja-alta
Tracks: Descargar Alfondeguilla
Recorrido: Fondeguilla – Camí de Fondeguilla a Artana – senda del Castell – L’Ombria – El Mirador – La Surera Mare –  Font de la Penyeta   – Castell de Castro  – Nevera de Castro – Coll Roig – Barranc d’Eslida – Alfondeguilla
MAPA DE LA RUTA
PERFIL DE LA RUTA

(més…)

Distància: 11,2 km 

Desnivell: 325 m

Dificultat: mitjana
Temps estimat: 3 h

Xóvar és un municipi d’origen àrab, d’uns 400 habitants, ubicat a 410 m d’altitud. Pertany a la comarca de l’Alt Palància i té al terme  nombroses fonts i racons de gran bellesa.

En aquesta ruta, que discorre pels barrancs d’Ajuez i del Carbó, podrem gaudir d’un ben conservat bosc de sureres, impressionants tallats rocosos, amb un intens color rogenc que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetació, entre la qual ressalten les falagueres de gran port, i magnífiques panoràmiques; tot això fa d’aquest un dels paisatges més bells de la serra d’Espadà.
Parada 1. Embassament d’Ajuez 
El nom d’Ajuez prové d’un vocable àrab el significat del qual és ‘terres comunals dedicades al pasturatge’. El muret que trobem davant de l’embassament, ha evitat que aquest es cobrisca dels sediments arrossegats per les pluges torrencials. Es considera una de les escasses zones humides del parc natural perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix nom, són de gran valor per a la fauna.
Parada 2. Font Fresca 
En aquest paratge tan fresc i humit, les falagueres creixen tant que arriben a ocultar la font. El terme del qual prové el nom de ‘fresca’  en origen significava ‘alegre’, ‘jovial’, per la forma de brollar aquesta font i pel mateix so.
La font Fresca és un dels enclavaments més apreciats pels habitants de Xóvar i per aquells que la visiten. Les aigües que ací brollen són aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades pels que tenen malalties de renyó.
Parada 3. Mines de cinabri 
Continuem el nostre camí travessant un gran penyalar per a posteriorment arribar a les mines de mercuri, aquest complex miner conegut com mines de l’Hembrar, deu el seu nom a l’abundància de ginebres, ja que originàriament es va denominar el Enebral. En la zona es troben diverses mines abandonades, per a l’extracció del cinabri, del qual s’obté el mercuri. En l’actualitat la majoria estan tancades, atesa l’alta perillositat que tenen.
La mina anomenada El Socabón  va ser l’última explotada a Xóvar (1966) i encara podem observar les restes de les vagonetes, els rails,i alguna construcció annexa.
Parada 4. Collado
En aquest punt arribem a una pista forestal. Enfront de nosaltres veurem una surera de considerable port als peus de la qual s’oculten les restes d’una antiga trinxera. Continuem a la dreta, observarem un pic amb antenes, és el puntal de l’Aljub, de 948 m, que serveix de pic de vigilància contra els incendis.
Parada 5. Opció a la nevera
A partir d’ací l’itinerari ofereix la possibilitat de visitar la nevera de Castro, prolongant la duració del reco-rregut aproximadament una hora més.

No obstant això, l’itinerari principal continua per la dreta, travessant el complex miner de l’Hembrar i ens permet observar, des de dalt, magnífiques vistes dels tallats que dibuixen el barranc d’Ajuez, fins a tornar, de nou, a l’embassament del mateix nom.
Parada 6. Nevera 
Les neveres o pous de neu són construccions que, en la majoria, daten del segle XVIII. S’hi s’emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l’hivern per a vendre-la a les zones costeres durant l’estiu, ja que posseïa múltiples usos tant medicinals com per al transport d’aliments i, fins i tot, per al gaudi que va permetre l’origen de refrescs i gelats.

Coneix: Eslida

Posted: 3 Desembre 2012 in Viatge
Etiquetes: , , ,
Municipi pertanyent a la comarca de La Plana Baixa, a la Serra d’Espadà. S’hi arriba des de la carretera N-340, al seu pas per Nules, s’ha de prendre l’eix CV-10 (Almenara-Cabanes), per desviar-se després per la carretera local CS-232.
Eslida
Amb restes de l’edat de bronze a la Cova de Loret, la població va aconseguir la seua esplendor amb els musulmans: escola d’Alcorà, casc antic, alqueries, sistema de regadiu i conreus, etc. El 1247 En Jaume I li va atorgar la Carta de poblament. L’any 1526 va tindre lloc la batalla de la Serra d’Espadà. Amb l’expulsió dels moriscos el 1609 la població va entrar en una època força difícil, que va acabar el 1653 amb la repoblació que va efectuar el Duc de Medinaceli i amb l’explotació en el segle XVIII de les mines de cinabri.

Medi Social

A Eslida co-existeixen tots els sectors econòmics: cinc indústries de transformació del suro, cinc empreses familiars de la construcció, comerços i bancs, restaurants, agricultura de secà i artesania de l’agricultura.

Recorregut urbà1199722

El casc antic ofereix carrerons curts i estrets, sinuosos i empinats, a l’estil d’una medina àrab. Hi ha l’església del Salvador (segle XVII), l’edifici consistorial i passejos cap al castell, al calvari i a urbanitzacions pròximes.

Paisatge5868326

El terme municipal és l’entrada sud-oriental a la Serra d’Espadà (pulmó de la Comunitat Valenciana). La plaça de l’Ajuntament està situada a 370 metres d’altitud i el cim del Puntal de l’Aljub, a 950 metres. L’orografia és fascinadora, amb muntanyes i barrancs agrests, poblada de pins, sureres i altres conreus (ametlla, oliva), els quals li proporcionen un clima més sec que el de “La Plana” (suau a l’hivern i fresc a l’estiu). Existeixen fonts medicinals en tot el terme municipal.

Coneix: Fondeguilla

Posted: 29 Novembre 2012 in Viatge
Etiquetes: , , ,

Fondeguilla o Alfondeguilla, pertanyent a la comarca de la Plana Baixa, amb una extensió de 28,32 km2, compta amb una població de gairebé 900 habitants. Hi accedim per la CV-230 Borriana – Soneja. El poble conserva les característiques pròpies d’una població de caràcter musulmà.

Els primers nuclis que es van establir en l’actual emplaçament van ser romans, dels quals hui en dia en queden restes. Més tard, amb la dominació musulmana, el Castell de Castro i la població van jugar un paper important en la resistència a la Conquesta Cristiana. Va ser centre de resistència en diverses etapes de la seua història. En el segle XX esta zona va tindre importància en la contesa de la Guerra Civil, ja que va ser l’últim reducte del Front de l’Ebre en el que l’Exèrcit Republicà va cedir davant els Nacionals.

Medi Social

Actualment les activitats econòmiques en el municipi es basen en l’agricultura de secà i de regadiu (hui en dia en alça), a nivell familiar. En el municipi no existeix cap polígon industrial. Les empreses que hi ha són també de caràcter familiar. Els veïens es desplacen a treballar a les poblacions veïnes. Antigament alguns artesans es dedicaven a la fabricació d’Aixereta (trena d’espart), i les dones es dedicaven a elaborar espardenyes d’espart. En l’actualitat estos oficis s’han extinguit.

Recorregut urbà

Fondeguilla destaca per la pintoresca estructura que dibuixen els seus carrers costeruts. El poble té dues entrades: una per l’avinguda Betxí i una altra pel carrer Major (el principal del poble), que desemboquen a la plaça on es troba l’església parroquial de Sant Bartomeu. Podries continuar la passejada en direcció a la part més antiga de la població, denominada Castellet. El Calvari, situat als afores de la població, també forma part del conjunt arquitectònic.


Paisatge

Per la situació geogràfica del municipi, este gaudeix d’un clima temperat durant totes les èpoques de l’any, el qual afavoreix el desenvolupament de la flora mediterrània i l’aparició de fauna autòctona. Fondeguilla té una extensió de 28,2 km2 i una altitud sobre el nivell del mar de 211 m. Part del terme d’Alfondeguilla pertany al Parc Natural de la Serra d’Espadà.
La població:
Fondeguilla
Municipi d’Interior
Comarca: La Plana Baixa
Població de 899 hab.
Distància de Castelló: 30 Km.
Distància de València: 42 Km.
Ajuntament:
Alcalde: Il·lm. Sr. Salvador Ventura Berenguer
Pza. de l’Ajuntament, 4
12609 Alfondeguilla
Telèfon: +34 964 661 998
Fax: +34 964 667 089

Situació.

Està situada al sud de les comarques de Castelló, va des del Millars al Palància, amb uns 20 quilòmetres d’amplària i des de La Vilavella a Montán i a Montanejos amb una distància d’uns 60 quilòmetres de llargària, ocupant part de l’Alt Palància, l’Alt Millars i la Plana Baixa.
Més a l’oest continua la serralada però amb el nom de Serra de Pina, ja en els límits de l’Aragó. Les muntanyes més altes són el Pic Espadà 1.099 m., el de la Ràpita 1. 103 m. i el Alto del Pinar 1.101 m. En total uns 1.200 quilòmetres quadrats, 120.000 Hectàrees, tot englobant 40 pobles que tenen el terme en l’esmentat territori.

Serra d’Espadà
La Vall d'Almonesir, al cor de la Serra d'Espadà
Cota màxima: la Ràpita, 1.103 msnm
Coordenades: 39° 55′ 20″ N, 0° 22′ 29″ O(i) 39° 55′ 20″ N, 0° 22′ 29″ O (mapa)
Situació: Alt Palància, Alt Millars i Plana Baixa
Serralada: sistema Ibèric
Temperatura mitjana anual: (Temperatura mitjana anual) ºC
Amplitud tèrmica
anual:
(Amplitud tèrmica) ºC
Mitjana anual
precipitacions:
(Promig anual de precipitacions) mm.
Balanç hídric anual: (Balanç hídric anual) mm.
Refuge icone.svg Accediu al Portal:Geografia

A la Serra d’Espadà hi han restes d’antigues neveres que servien per a emmagatzemar la neu. Aquesta es traslladava després a les grans ciutats per a després ser utilitzada en usos gastronòmics i medicinals. Declarada parc natural, n’és un dels espais naturals millors conservats de tot el País Valencià. La serra d’Espadà és coneguda per les seves innombrables fonts, barrancs i frondosos boscos d’alzines sureres (Quercus suber).

(més…)