Posts Tagged ‘llibres’

David Bowie 100 llibres que cal llegir

Posted: 15 gener 2016 in Llibres
Etiquetes: , ,

Conèixer la llibreria d’algú és apuntar-se al seu jo més íntim…

fot_2862_gr

Quins són els 100 llibres que cal llegir, segons David Bowie? La pregunta va sorgir arran de David Bowie is, l’exposició impulsada pel Victoria and Albert Museum de Londres i que va recórrer l’univers del mític cantant pop.

Segons el comissari de la mostra, Geoffrey Marsh, David Bowie era un lector voraç, conegut per llegir un llibre al dia! Quina enveja tenir tant de temps per a llegir, Mr. Bowie…

Hem donat un cop d’ull a la llista dels 100 llibres que cal llegir, segons David Bowie, i descobrim la passió que el cantant sentia pels llibres editats en els 60, la qual cosa no té res d’estrany, si tenim en compte que la seua carrera es va iniciar en 1967. Ací estan fites de la contracultura com a Última eixida per a Brooklyn de Hubert Selby Jr o Kafka Was The Rage: A Greenwich Village Memoir, de Anatole Broyard, 1993.

Però el que més sorprèn és que no trie cap títol anterior a 1945!  No consta cap informació consultada que la selecció haguera de cenyir-se a la segona meitat del XX… Serà que Bowie considera que per a ser contemporani només es pot llegir així?

En la llista d’autors fonamentals per a David Bowie estan Truman Capote,Frank O’Hara, John Cage, Anthony Burgess, Ian McEwan, Yukio Mishima, Muriel Spark, Jack Kerouac, Lampedusa, Bruce Chatwin, Sarah Waters, Christopher Hitchens, Junot Diaz…
(més…)

Arbres de Nadal fets amb llibres

Posted: 20 Desembre 2013 in General
Etiquetes: , ,

Per què no convertir la teua passió lectora en protagonista de l’arbre?

arbre nadal
Ens agraden molt els arbres de nadal fets amb llibres… Davant la pregunta “Com muntem enguany l’arbre de Nadal?”, per què no llançar-se a muntar-ho tirant mà d’aqueixos objectes que tant ens agraden, els llibres?

És possible, i el resultat acaba sent espectacular. A continuació et vam mostrar diversos models d’arbres de Nadal fets amb llibres. El nostre consell és que, per a alguns dels models, utilitzes llibres que no t’importe massa que puguen patir algun desperfecte… En algunes de les propostes, els lloms dels llibres o algunes pàgines poden quedar alguna cosa danyats, així que no tires mà de la teua novel·la favorita, no vaja a ser que et passes després un any sencer lamentant l’elecció.

Eres capaç de muntar un? Anima’t! Nosaltres ens ho estem plantejant seriosament… Tria el teu model d’arbre de Nadal amb llibres.

YQvn4 tumblr_ld47ajfNMZ1qck5c8o1_500 tree7 SDC18688 rbolhechoconlibros2010Oh Christmas Tree libros3 (1) christmas-tree-book BookTree1 book-tree book-tree-lit-light book-christmas-tree3 arbre nadal arbol.navidad arbol-de-navidad-1 arbol_libros alternative-christmas-tree-holiday-decorating-ideas-10 a_libros_a93a48adc3569df1502164bc8 11411518-christmas-stories--christmas-tree-formed-from-books-vector-illustration

(més…)

Els 10 llibres més llegits al món

Posted: 14 Juny 2013 in Llibres
Etiquetes: , ,

D’Ana Frank a la Bíblia. Quants n’has llegit tu?
Top_10_books
Quins són els 10 llibres més llegits en el món? A aquesta pregunta que podria protagonitzar un sopar d’amics culturalitzats (o no tant) ha donat resposta l’infografista Jared Fanning amb aquesta imatge:

Els 10 llibres més llegits del món

Ens preguntem al moment com ha arribat a tan gran conclusió, i ell mateix justifica la infografia explicant que es basa en “el nombre de llibres impresos i venuts en els últims 50 anys”. Assenyala a més que “Alguns llibres poden haver tingut més còpies impreses que aquests deu llibres, però moltes d’elles no van ser venudes, per la qual cosa entenem que tampoc van ser llegides”.

Així que, pel que sembla, aquests són els 10 llibres més llegits en el món i en els últims cinquanta anys:

La Bíblia
El Llibre Roig de Mao
Harry Potter
El senyor dels anells
L’alquimista
El codi Da Vinci
Crepuscle
El que el vent es va emportar
Pense i faça’s ric
El diari d’Ana Frank

Com pot comprovar-se, guanya per golejada la Bíblia amb 3.900 milions de còpies, seguida del Llibre Roig de Mao: poder i religió manen. Els segueixen el gènere fantàstic, el misticisme de Paulo Coelho, dos grans èxits dels últims anys com El codi Da Vinci i la saga Crepuscle, una gran novel·la ja una miqueta empolsegada (El que el vent es va emportar) i El diari d’Ana Frank. Al públic  possiblement li estranye l’aparició de l’obra de Napoleon Hill Pense i faça’s ric en el llistat. L’estranyesa desapareix si pensem en l’hegemonia del mercat anglosaxó.

Ara només queda comprovar cadascun quants d’aquests deu llibres ha llegit. I pensar si un percentatge alt és bo, dolent, o simplement indiferent…

Enfortim els marges

Posted: 28 Mai 2013 in Educació
Etiquetes: , , ,

A través de la lectura de llibres com el que tractarem tot seguit, hom pot pensar que és molt injust l’esforç que han d’assumir els parlants de qualsevol de les anomenades llengües minoritzades per tal d’intentar, si més no, assolir el mateix estatus que d’altres parlants de llengües que gaudeixen d’una protecció específica i, en conseqüència, d’una bona salut.

llegir

Però així és, i essent ben cert que ningú, en néixer, no n’és culpable dels desgavells que s’hi troba escampats per casa seva, pel seu país o pel planeta, no és menys cert que, en créixer, sí que li pertocarà justament una part de la responsabilitat que calgui per mirar d’endreçar-los; ni que sigui una mica.

Pocs anys enrere, durant una conferència d’Alfons López Tena, ens va parlar als assistents de l’escriptor i polític francès Alexis de Tocqueville. Aquest va estar designat, el 1831, pel govern de França per anar als Estats Units a estudiar el seu sistema de presons. Fruit d’aquesta recerca va escriure, uns anys més tard, el seu llibre “La Democràcia a Amèrica”. Segons en Tena, els treballs de Tocqueville, i també la seva pregona inquietud intel·lectual, el van fer adonar-se que, per a copsar el nivell de benestar d’una societat qualsevol, el punt d’inici d’estudi n’han de ser els marges. Respecte de les presons americanes del dinou, el pensador francès sostenia que era important avaluar quines eren les condicions de vida dels seus presoners, car per ser aquests éssers humans privats de llibertat i d’altres drets, resultava més fàcil mesurar el grau d’aplicació de força que el poder podria arribar a imposar a tota la població en el cas que no hi haguessin impediments per fer-ho.

Ras i curt, que així com són tractats els marges o perifèries d’un sistema podem arribar a imaginar com seria tractat el centre (normalment més fort i consolidat), si no n’hi hagués resistència, i resiliència, o capacitat a resistir, concepte que l’autor ha treballat.

En el cas del llibre que comentem avui, “Qui estima la llengua la fa servir”, editat recentment per Barcanova, les similituds amb la teoria de Tocqueville són ben evidents. Perquè el seu autor, el psicòleg, mestre i escriptor Quim Gibert, malgrat ser nascut a Arenys de Mar, fa molts anys que resideix a la Franja de Ponent, concretament a Fraga (Baix Cinca). I fa encara més temps que malda per dignificar la llengua catalana, pròpia d’aquesta faixa interior del nostre àmbit lingüístic. Un àmbit, per cert, que resseguint la idea tocquevilliana adés apuntada, podria ser considerat perfectament com el marge, o bé com un més dels nombrosos marges de les terres de parla catalana. I això és rellevant pel que fa a la qüestió que aquí tractem. Perquè, per exemple, estudiant quin és el grau de promoció i protecció que el català rep a les terres de ponent (que, hores d’ara, és gairebé zero), podem entendre perfectament quin seria el tractament que rebria el català per part de les autoritats estatals espanyoles a d’altres nuclis on la consciència de la seva precarietat, i per tant, de la necessitat i urgència de la seva defensa, és més arrelada.

No obstant, i a més de les terres de ponent, no cal oblidar que, de marges, n’hi ha molts als nostres territoris: hom podrà parlar del País Valencià, de la Catalunya Nord, de les Illes, de l’Alguer i, fins i tot, a segons quines contrades, del mateix Principat, on ara mateix la situació de la nostra llengua no és gens tranquil·litzadora ni tampoc idònia.

En altres paraules, avui les agressions contra la llengua catalana es multipliquen arreu. N’hi ha prou amb que un sol alumne reclami rebre l’escolarització en castellà al sistema d’educació públic del Principat perquè la justícia espanyola obligui d’immediat a la resta d’alumnes del centre a ser ensenyats en aqueixa llengua, tot cruspint-se olímpicament les vigents i consolidades disposicions en matèria d’immersió lingüística. Al País Valencià resulten insuficients les places d’escolarització en valencià per als alumnes que així ho exigeixen, i el govern de la Generalitat valenciana no fa el menor esforç per a incrementar-les. A les Illes han volgut decretar que el català sigui una llengua de segona tant a l’administració com a l’educació. A la Catalunya Nord no hi ha rastre del català als estaments oficials i la seva precària existència depèn de lloabilíssimes iniciatives privades. A la Franja, finalment, l’amenaça de tenir l’ominosa denominació d’aragonès oriental per al català de totes i tots és una mostra de com de punyent pot ser l’Estat espanyol al moment de carregar, amb tots els mitjans possibles al seu abast, contra la nostra llengua, que és el mateix que dir que ho fa contra la nostra cultura i la nostra societat.

Així les coses, doncs, es fa més necessària que mai la tasca d’anar multiplicant iniciatives de denúncia, defensa i cura de la llengua catalana. La societat civil fa molt temps que ha agafat la paella pel mànec en aquest sentit però, malauradament, sempre hi surt un nou front de lluita per on l’adversari ens va colant les seves ignomínies i desraons d’Estat. L’objectiu, per ells, està ben clar: aconseguir que el castellà sigui plenament hegemònic a casa nostra, convertir-nos en els seus iguals i tenir garantit per sempre més el seu anhel atàvic de disposar d’una Espanya monolingüe en castellà, amb una ciutadania el més submisa possible. En justa reciprocitat, el nostre objectiu ha de ser la consecució d’un Estat propi català que garanteixi la digna pervivència de la nostra llengua a casa nostra, així com de la nostra cultura i formes pròpies de mostrar-nos al món.

Tenint això ben clar, mentre que la nostra emancipació, a tots els efectes, no acabi d’arribar, continuen essent necessaris llibres com aquest que Quim Gibert ha publicat fa escassos mesos. El llibre Qui estima la llengua la fa servir (Els catalans i l’ús del català) és un llibre plaent i estimulant. A més de la seva utilitat didàctica i instructiva, perquè proporciona arguments i recursos per poder sortir-se’n de situacions incòmodes, és de lectura amena i entretinguda. L’estil deliciós i delicat d’en Quim ens fa passar fulla rere fulla sense adonar-nos-en, insuflant en el lector la balsàmica sensació de trobar-se en un món evidentment imperfecte, però en el qual la paraula impossible gairebé és delictiva, i amb les solucions i els seus nombrosíssims exemples a l’abast.

Per a aquells que ja el coneixem, s’ha de dir que a les pàgines de l’obra s’hi troba el Quim narrador de contes i faules que ja havíem presenciat a tants indrets sota la forma de presentacions, jornades de conferències i activitats diverses. Però també és cert que, fins i tot per a aquests últims, l’obra presenta una solidesa formal tan formidable que constitueix una gratíssima sorpresa. Això és degut a la gran quantitat de referències, perspectives, cites, anàlisis i possibilitats que hi conté. És increïble l’arsenal (mai millor dit) de situacions reals relatades al seu sí, tendents a explicar als lectors fórmules per al millorament de la nostra situació lingüística i nacional, d’estratègies per a combatre el pessimisme, de savis consells per fomentar l’autoestima, i de raons, en definitiva, per aconseguir fer virtut de la nostra necessitat i no acabar defallint com a catalans, víctimes fàcils dels nostres botxins. Al llibre, Quim ens ho explica ben a les clares: no som els primers que hem patit aquests tràngols identitaris, probablement tampoc no serem els últims. Exemples n’hi ha, a dojo, que ens ho demostren i avalen, ja que altres individus, col·lectius i pobles han passat per situacions semblants al llarg de la història, molts d’aquests en moments ben recents, i han aconseguit superar-les i reeixir-se’n. Els exemples, com molt bé ens diu Quim, els tenim, i de tota mena. Ara només cal conèixer-los i seguir-los. I quan n’hi anem mancats, de recursos, sempre podem fer ús de la creativitat, de la intel·ligència, procurant fins i tot convertir la nostra lluita personal davant l’adversitat en un camí plaent i encoratjador i que tingui sentit per ell mateix.llegir llibre

Fa pocs anys, l’escriptor i llibreter valencià Rafael Arnal ens va dir sobre la seva participació a la lluita antifranquista als anys seixanta, que en realitat eren pocs com ell, i que la caiguda de la dictadura, en certs moments, no estava gens clara. Malgrat la por i la incertesa d’aquell període infaust, ell i els seus companys persistien, ja que sabien que allò que feien era just, que estaven carregats de raó, i que fent-ho ja s’hi sentien homes lliures, malgrat viure sota una dictadura. Amb aquest exemple es comprova un cop més que allò que més ens acaba omplint als humans és la capacitat que tenim per ajudar a d’altres. I això, en definitiva, ens el que ens ha ofert Quim Gibert amb aquest primer llibre seu en solitari: un argument irrefutable per a conèixer quins són els entrebancs en el camí de la nostra plenitud, i quines són o poden ser les maneres per superar-los. En el fons, una cosa tan senzilla com no deixar de parlar la nostra pròpia llengua, el català, pot ser de molta, moltíssima utilitat.

(més…)

Un tastet de llengua

Posted: 12 Mai 2013 in General
Etiquetes: , ,
Passat Sant Jordi, és un bon moment per fer un repàs dels llibres més destacats que s’han publicat en el darrer any relacionats amb la llengua. Aquí en teniu un tast.

TAST

En primer lloc un dels manuals que han tingut més èxit aquests últims mesos ha estat El catanyol es cura (Barcanova, 2012), del filòleg Pau Vidal. Amb aquest terme l’autor anomena el català oral o escrit que és ple d’interferències del castellà i que és tan estès actualment. D’una manera amena i propera, Vidal ens ajuda a descobrir per què no podem fer servir segons quines paraules o expressions, com ara trilerbulto,xiringuitoper suposat i exitós, a través d’exemples extrets de la vida real.
Una altra de les novetats editorials recents molt recomanable com a eina de consulta és la Gramàtica catalana de la A a la Z (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2012), de Marta Mas Prats i Albert Vilagrasa Grandia. Aquesta gramàtica és molt útil perquè permet cercar i resoldre fàcilment els dubtes que presenta el català. A més, és un manual a l’abast de tothom, de gran utilitat tant per a estudiants com per a professors o per a qualsevol altra persona que escrigui habitualment en català i que necessiti una eina que li solucioni els dubtes gramaticals.
Finalment, dues recomanacions més per a aquells lectors interessats en l’ús de la llengua: La dèria del català (La Magrana, 2013), de Rudolf Ortega, que fa un repàs per la història de la llengua cercant quins factors han convertit el català en un cas únic de supervivència entre les llengües minoritàries, i Qui estima la llengua la fa servir (Barcanova, 2013), del psicòleg i especialista en identitat lingüística i autoestima grupal Quim Gibert, que exposa els motius pels quals els catalans tendim a canviar d’idioma quan el nostre interlocutor és castellà.

El Círculo Balear es mostra satisfet perquè “s’acabarà amb la pancatalanització” a l’escola

images

El president del Govern, José Ramón Bauzá, ha anunciat que els llibres de text estaran disponibles en ‘balear’, amb les seves variants en mallorquí, menorquí i eivissenc, per al curs 2013-2014, segons ha explicat la Fundación Círculo Balear (FNCB), després la reunió amb el cap de l’Executiu autonòmic.

El president de FNCB, Jorge Campos, ha informat en un comunicat que així s’acabarà amb la ‘pancatalanizació en els llibres de text’ i s’ha mostrat ‘relativament satisfet’ ja que les ‘solucions plantejades’ per l’entitat han estat acollides, en part, pel Govern en comptar amb ‘el compromís personal’ de Bauzá.

Sobre les garanties de la lliure elecció de llengua, tant Bauzá com el conseller d’Educació, Rafel Bosch, han explicat que el nou decret de matèria lingüística ‘elimina la possibilitat que els consells escolars dels centres educatius triïn el repartiment d’assignatures a impartir en cada llengua oficial, de manera que es recollirien part de les al·legacions de la Fundación, segons han explicat en un comunicat.

Des de FNCB han detallat que matèries amb més càrrega lectiva com el coneixement del medi o matemàtiques s’impartiran en la llengua d’elecció dels pares de la mateixa manera que la resta de matèries, de manera que les dues llengües oficials siguin vehiculars a més d’introduir l’anglès a les àrees no lingüístiques.

A més, també s’ha tractat del suposat ‘adoctrinament pancatalanista’ i segons han explicat, Bauzá ha explicat que amb la nova llei de símbols, que està a punt d’aprovar-se, es regularan aquestes situacions sancionant els infractors.

Campos ha declarat que ‘la reunió ha anat millor del que esperava’ ja que ‘si el que ens han traslladat és veritat i es complirà durant l’actual procés d’escolarització perquè s’apliqui en el pròxim curs, és un pas molt important per acabar amb l’actual immersió lingüística i amb l’adoctrinament pancatalanista en l’educació’.

Per a Campos, ‘és un èxit sense precedents que s’hagi de complir amb una històrica reivindicació’ de la seva entitat, com és que els alumnes puguin estudiar en ‘balear’, ja que ‘l’actual situació surrealista i antipedagògica’ perquè els ciutadans ‘no poden escolaritzar als seus fills en cap de les dues llengües maternes, ni en espanyol ni en balear’.

El president de Círculo Balear ha avançat que es mantindran vigilants ‘per comprovar que les mesures anunciades per Bauzá es porten a la pràctica en els pròxims mesos, perquè, ‘desgraciadament’, el seu Govern els ‘té acostumats a tot el contrari’ .

‘Bauzá sap que nosaltres no exigim res que no sol·liciti la majoria dels ciutadans que han votat el PP, i que, si segueix com fins ara, la propera legislatura seran a l’oposició’, ha afegit. (més…)

Regala llibres

Posted: 23 Abril 2013 in Llibres
Etiquetes: , , , ,
23 d’abril és sinònim de regal. Conscients de l’analogia hem decidit facilitar-te la feina. Hem remenat entre les novetats editorials per fer-te una selecció de diferents obres perquè, aquest dia, regalis història als teus.
La clau de la Sarah
NOVEL·LA
La clau de la Sarah
Tatiana de Rosnay
Amsterdam Llibres, 21,90 €
Júlia Jarmond és una periodista que viu al París actual i que veu com la seva vida canvia radicalment quan coneix la història de Sarah, una nena jueva que va ser obligada a abandonar casa seva en la batuda de la Vel d’Hiv de 1942. Abans de marxar, però, va deixar el seu germà de 10 anys tancat amb clau a un armari, prometent-li que aviat tornaria a buscar-lo.
Barcelona: La mirada de un turista
GUIA HISTÒRICO-CULTURAL
Barcelona: La mirada de un turista
Josep M. Casas
19,90 €
A través de les vivències d’un grup de turistes, aquesta sorprenent guia turística us descobrirà un munt de racons i curiositats de la història de Barcelona. Il·lustrada amb més de 200 fotografies i sis mapes, el llibre està organitzat en sis rutes diferents, cadascuna de les quals es pot fer en un dia. Pel seu rigor i, alhora, l’originalitat en el plantejament, la guia s’ha convertit en pocs mesos en el llibre de capçalera dels guies turístics professionals i de tots aquells que volen redescobrir la capital catalana.
Stasiland, historias tras el Muro de Berlín
NO FICCIÓ
Stasiland, historias tras el Muro de Berlín
Anna Funder
Roca Editorial, 21 €
Entrevistes i testimonis serveixen a Anna Funder per explicar la situació de l’Alemanya comunista abans de la caiguda del mur de Berlín. Un país en el qual les autoritats s’esforçaven a fer creure que no existia l’oposició al comunisme, i el control policial sobre les institucions, la societat i els mitjans configurava un estat totalitari que va acabar desapareixent.
Victus
NOVEL·LA
Victus
Albert Sánchez Piñol
La Campana, 24 €
Aquesta novel·la històrica fa una dissecció precisa i rigorosa de la guerra de Successió, un conflicte que va acabar l’11 de setembre de 1714 amb l’assalt a Barcelona. Servint-se de la tràgica història de Martí Zuviría, lloctinent real del general Villarroel, el llibre aconsegueix combinar l’apassionant crònica sobre la contesa amb una reflexió, històrica i actual, sobre la relació entre Catalunya i Espanya.