Posts Tagged ‘reforma’

La Conselleria va retallar 400 llocs en primària la setmana passada i ara en crea 800

STEPV

Aquest matí ha tingut lloc la reunió de la Mesa Tècnica sobre la nova ordre d’aplicació dels contractes programa. El curs passat es van unificar en aquesta modalitat de contracte programa els programes d’atenció a la diversitat, com ara PROA, PASE, PAE, etc. Ara, amb aquesta nova normativa, s’afig, a més, els programes de compensatòria.

Fem una crida per dir prou a aquest nou insult a l’escola pública en la manifestació del 9 de febrer a València

En el seu moment, STEPV va criticar aquesta modalitat de contracte programa perquè suposen un xantatge als centres docents i al professorat. Als centres perquè han de complir uns determinats objectius perquè la Conselleria renove les ajudes i al professorat perquè si s’hi acull podrà obtindre beneficis per a acollir-se a les comissions de serveis.
El Sindicat no comparteix aquesta filosofia, i menys en aquest context de retallades. El que necessiten els centres és que l’administració dote l’escola pública dels recursos econòmics i de plantilla que necessita. Que no augmenten les ràtios d’alumnes a les aules, que no s’incremente l’horari lectiu del professorat i que no es carregue els equips directius de tota les tasques burocràtiques que duen a terme. Tot això entrebanca la correcta atenció a l’alumnat, tant si té necessitats especials d’atenció educativa com si no.
Però el més indignant d’aquesta norma és que la Conselleria va anunciar ahir en premsa que anava a dotar els centres de 800 docents més per a aplicar els contractes programa i a invertir-hi 40 milions d’euros, quan la setmana passada van modificar unilateralment les plantilles de primària per a la supressió de 400 llocs de treball.
La Conselleria, novament, o menteix o pretén prendre’ns el pèl als sindicats, als centres educatius i a la ciutadania. D’on ixen aquests 800 docents nous si tenen ordres d’Hisenda de retallar les plantilles? Com s’explica que suprimisquen 400 llocs en primària i en creen 800 per aplicar els contractes programa? Si això és així, quina necessitat hi ha de retallar les plantilles de primària si augmentarà per una altra banda?
Davant d’aquesta nova burla, STEPV exigirà a la Conselleria d’Educació la recuperació immediata dels 400 llocs de treball suprimits de les plantilles de primària, la recuperació de les plantilles de secundària i FP eliminades els cursos anteriors, la recuperació de les retribucions reduïdes pel decret Vela i la recuperació de totes les ajudes a l’alumnat que s’han disminuït considerablement aquest curs (beques transport i menjador, llibres de text, etc.).
I alhora fem una crida al professorat, a la comunitat educativa i a la societat en general perquè acudisca a la manifestació del dia 9 de febrer a València convocada per la Plataforma per l’Ensenyament Públic, per dir que ja n’hi ha prou d’ultratjar i menysprear tant l’escola pública.

(més…)

Anuncis

Una, catòlica i elitista

Posted: 7 Desembre 2012 in Educació
Etiquetes: , , ,

Aquesta dreta no creu en els valors democràtics i liberals d’una societat oberta

images (1)
Una, catòlica i elitista. Aquesta és l’escola que ens proposa José Ignacio Wert, l’ariet ideològic del Govern. I hem de suposar que es correspon amb la idea d’Espanya que té  Aznar i va inculcar al PP, una idea que li ha donat molts èxits: la lluita ideològica és fonamental en política. Sens dubte el Govern d’Aznar va ser el més ideològic de la història de la democràcia espanyola. Es va anar Aznar i va prendre les regnes Mariano Rajoy. Un canvi abismal de caràcter. A Rajoy li agrada anar d’home tranquil, sense presses i sense perfil massa precís. La suma de les seues polítiques no deixa dubtes sobre les seues intencions. Però la disposició del seu esperit fa que no siga peleón. No obstant açò, no té dubtes que la seua missió és consolidar la restauració aznarista. Aznar ho feia des del lideratge, Rajoy ho fa des de les bambalinas, el seu territori preferit. La missió està en mans de dos ministres amb trets singulars: el narcisisme incontenible de José Ignacio Wert i l’ambició educada del conservador Alberto Ruiz Gallardón. Al primer li pot l’ego, el segon té més ofici i destresa, però per a molts, que no sabien que sota la seua imatge cordial i oberta habita un esperit molt de dretes, ha sigut una sorpresa. Gallardón està ara apagadito perquè bregar amb els jutges no és baladí. Però tornarà a ser notícia prompte.

Ara és el moment Wert. Un dels disbarats de la política espanyola és que haja sigut impossible generar una legislació educativa estable. Evidentment, l’educació és un lloc estratègic des del punt de vista ideològic. Gens del que es decideix sobre ella és innocent. La prioritat en la distribució de la despesa en les diferents fases escolars, per exemple, és tota una declaració de principis. La missió de Wert és clara: carregar-se el llegat secularizador i els mecanismes compensatoris de desigualtats i afirmar la unitat lingüística nacional, a costa de les llengües pròpies d’algunes comunitats autònomes. A açò s’ha emprat el ministre amb més entusiasme que encert, perquè les seues maneres maldestres provoquen bloquejos en els procediments i la llei no acaba d’arribar. Però la missió ve ordenada des d’a dalt. I Wert la durà a terme. L’Església es cobra la seua peça somiada: l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania. Amb la qual cosa queda clar que tenim una dreta que no creu en els valors democràtics i liberals propis d’una societat oberta i segueix donant a l’Església encalla sobre els xiquets. La meritocracia es converteix en l’horitzó ideològic de l’escola, és a dir, formar xiquets per a la competitivitat —i no per a la cooperació— fent-los creure que les seues gestes són mèrits propis, com si ells anaren responsables de l’espermatozoide afortunat que els va portar al món. I es liquiden les classes complementàries i els instruments que permetien ajudar als quals tenien més dificultats. El fracàs escolar importa poc. Al Govern solament li interessa la jerarquització social ja des de l’escola. Per descomptat, l’escola privada és el gran amic a protegir. En fi, Wert liquida les polítiques lingüístiques de les comunitats autònomes, carregant-se un ampli consens de molts anys, que en el cas català havia evitat la divisió del país en dues comunitats lingüístiques. Potser trencar Catalunya en dos siga la fantasia del PP per a les batalles que s’aveïnen. Tot açò enmig de l’aldarull d’un ministre que fa molt soroll però s’embossa en el procés executiu.

Com acabarà Wert? Quan haja culminat la tasca que se li ha encarregat probablement se li enviarà a casa a la primera remodelació. Aconseguits els objectius, ja es podrà donar pas a una persona d’un perfil més moderat. Però darrere dels excessos de Wert està Mariano Rajoy i està el Pàg. És una opció ideològica de fons al servei d’una idea de la societat i d’Espanya. Amb una dreta que segueix privilegiant a l’Església catòlica, com si la revolució liberal no haguera existit, que veu l’escola com a instrument de preparació per a la competitivitat, i que lliga en curt la diversitat cultural del país, hi ha poc que pactar. Ni tan sols deixa espai per a la col·laboració amb els nacionalismes conservadors perifèrics, coreligionaris en moltes qüestions de diners i valors. Més enllà de les maneres del ministre, una vegada més es perd l’oportunitat d’una llei d’educació consensuada per a unes quantes dècades, que done estabilitat al sistema educatiu. La contrareforma Wert ni està pensada per al futur ni té un altre objectiu que ratificar les tirades ideològiques de la dreta espanyola. Naixerà amb data de caducitat: la pròxima alternança. (més…)

Informació de la Mesa de negociació de les proves diagnòstiques i del nou arranjament escolar, que comporta més retallades en infantil i primària.wert

Aquesta setmana ha tingut lloc la Mesa Sectorial per a tancar la regulació de les proves diagnòstiques. La Conselleria s’ha negat a atendre la petició unànime de tots els sindicats per retirar l’article 15.4 que permet l’accés de les famílies a la informació de les avaluacions diagnòstiques abans de matricular els fills/es. Això comportarà a la pràctica establiment de rànquings i la divisió dels centres públics d’acord amb els resultats de les avaluacions. Això és el que busca l’administració amb aquest article i s’avança a la política segregacionista contemplada en la LOMQE, la nova reforma educativa impulsada pel ministre Wert.

També s’ha negociat els nous criteris d’arranjament escolar d’infantil i primària del curs que ve.

STEPV recorrerà aquesta ordre si es manté l’article 15.4 perquè és contrari al que disposa la LOE sobre l’establiment de rànquings i classificacions.
També s’ha negociat aquest matí en Mesa Tècnica, els nous criteris d’arranjament escolar per als centres d’infantil i primària del curs que ve. El Sindicat ha demanat la retirada del document perquè dóna cobertura a les retallades aplicades aquest curs quant a l’augment de ràtios. A més, es modifiquen criteris quan a la constitució de les unitats que condemnen als centres en zones rurals i castiguen els centres incomplets. Això comportarà pèrdua de noves unitats el curs que ve i, per tant, més massificació, més entrebancs per a oferir un ensenyament personalitzat i la retallada de més professorat.
Però un dels aspectes més preocupants de les noves instruccions és que no només està oberta la porta a que es retallen més unitats als centres incomplets, sinó que ara també s’inclouen els centres complets. Fins ara, els centres incomplets havien d’agrupar a alumnat de cursos, cicles o nivells diferents en cas de no aplegar a una ràtio determinada. Amb les noves instruccions, l’agrupament d’alumnat també es tipifica en els centres complets, extrem que no s’havia plantejat fins ara i que no apareix en la normativa estatal de les retallades de Wert. Si s’acaben aplicant aquestos criteris, la pèrdua tant d’unitats com de llocs de treball serà insostenible tant per als centres com per al professorat.
Per a STEPV la interpretació d’aquesta mesura és clara: el govern valencià, en lloc de proporcionar a tots els centres tots els recursos humans i materials que necessiten per a atendre l’alumnat tenint en compte les seues característiques particulars, el que fa és retallar-los. O siga, amb aquesta normativa, la Conselleria, en lloc de buscar el benefici de tots els centres, els perjudica a tots.
STEPV denuncia que els nous criteris de l’arranjament proposats per la Conselleria no només apliquen la normativa estatal de retallades, sinó que l’augmenten de manera considerable i representen retallades sobre retallades.ImageProxy

L’ensenyament concertat guanya

Posted: 6 Desembre 2012 in Educació
Etiquetes: , ,

La futura llei preveu subvencionar centres privats si existeix demanda social enfront de l’actual requisit de necessitar escolaritzar
images
La setena reforma educativa. L’avantprojecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomqe), promogut pel ministre José Ignacio Wert, posa potes enlaire a l’actual sistema escolar que es regeix per la socialista Llei d’Educació (LOE). El futur s’endevina més centralitzat i amb una aposta sense embuts per la xarxa concertada.

La nova llei educativa, l’avantprojecte de la qual està aquests dies en discussió, arrossega tota la càrrega ideològica del Partit Popular i esborra els senyals d’identitat dels socialistes, marcades en la LOE. L’Estat es arroga la capacitat avaluadora i s’elimina l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania.
El pes de l’ensenyament privat concertat a Espanya continuarà augmentant en els pròxims anys a tenor de la futura Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat de l’Educació (Lomqe), que el ministre José Ignacio Wert va portar fa dos dies a la Conferència Sectorial.
Les necessitats d’escolarització en un municipi no serà, a partir de que s’aprove la nova legislació, l’únic requisit per a concedir el concert a un col·legi no públic, com fins ara. Bastarà amb que hi haja una demanda social d’aquestes places privades per a subvencionar-les, amb el que canvia l’escenari. I no importarà que segreguen per sexes.
En la renovació dels concerts, a més, també es preveu un canvi perquè es perllonguen ja que en Primària passarà dels quatre anys actuals a sis encara que en la Secundària Obligatòria (ESO) es mantenen els terminis.

Revàlides. Els alumne es veuran obligats a realitzar uns nous exàmens finals de nivell i nacionals al llarg del seu pas pel sistema educatiu. Les proves terminals de l’ESO, que donen lloc a l’obtenció del títol de graduat en Secundària, i el Batxillerat estaran regulades per l’Estats mentre que les comunitats es limitaran a aplicar-les. L’avaluació intermèdia de tercer de Primària -o en segon- tindrà caràcter autonòmic.

Religió. L’assignatura -eliminada en l’anterior esborrador- contínua sent d’oferta obligada però no explica ni per a nota ni per a obtenir beca. Té l’alternativa de Valors Culturals i Socials en Primària i la de Valors Ètics en Secundària -no en Batxillerat-. La matèria d’Educació per a la Ciutadania, tan injuriada pel PP, queda eliminada en Primària i ESO. Alguns dels seus continguts com la Constitució, o el d’Emprenedors -sol·licitat per la Conselleria d’Educació- queden com a transversals.

Tipus d’assignatures. Estan les matèries troncals, amb un mínim del 50 per cent de l’horari; les específiques, amb un màxim del 50 % i les d’especialitat, de les quals no es concreta horari. Una de les novetats és que les específiques poden pujar o baixar hores en funció de les característiques del centre, amb la qual cosa hi haurà diferents models de plantilles docents. Des de la Conselleria d’Educació ho han qualificat de “marc d’autonomia impensable” per a col·legis i instituts.

Valencià. Les comunitats han de determinar la proporció que procedisca en l’ús del castellà i la llengua cooficial, com a llengües vehiculessis en el sistema educatiu. El projecte estableix que les llengües cooficials siguen oferides en les diferents assignatures en proporcions equilibrades i en totes les etapes obligatòries. En la conselleria asseguren que en la Lomce , el valencià no es veu afectat perquè l’actual sistema educatiu plurilingüe “és el més equitatiu”.Com a assignatura està classificada d’especialitat pel que no té un mínim d’hores assegurades. (més…)

El ministre d’Educació considera injustificada l’actitud de la Generalitat de Catalunya respecte a l’esborrany de la nova Llei educativa que planteja que el català deixi de ser una matèria troncal

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, considera injustificada l’actitud de la Generalitat de Catalunya respecte a l’esborrany de la nova Llei educativa que planteja que el català deixi de ser una matèria troncal de l’Educació, i posa contra les cordes el sistema d’immersió lingüística que ha funcionat des de 1978. En conversa informal amb els periodistes als actes de l’aniversari de la Constitució, Wert ha afirmat que l’objectiu del ministeri és fer complir la llei i ha negat de manera rotunda que la seva proposta suposi un atac al català ni que se l’exclogui del sistema educatiu. “Sóc com un toro brau, creixo amb el càstig”, ha dit en to de broma als periodistes.

El ministre manté el criteri que ha expressat en les últimes hores i creu que el govern de la Generalitat s’equivoca en la resposta que està donant al seu projecte de Llei d’Educació. Ja ho havia apuntat dimarts després que la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, s’aixequés de la taula de la Conferència Sectorial d’Educació en repulsa pel document que el ministre havia posat sobre la taula.

Als passadissos del Senat, on aquest dijous s’ha celebrat el tradicional acte de commemoració de la Constitució, el ministre s’ha mostrat molt sorprès per la situació generada i ha assegurat que el seu projecte de llei tan sols té com a objectiu fer complir la llei a Catalunya que estipula, assegura, que els pares que volen escolaritzar els seus fills en castellà tenen dret a fer-ho dins del sistema públic.

Per aquest motiu ha emplaçat a la Generalitat a fer una lectura més pausada del que diu la seva proposta. També ha assegurat que no ha parlat amb la consellera Rigau des de dimarts i que és optimista respecte a la possibilitat que torni a seure a la Conferència Sectorial d’Educació del dia 19 de desembre on s’ha de tancar el text definitivament. (més…)

images

El Sindicat anima a tota la seua afiliació i a tota la societat valenciana a acudir massivament a Castelló el pròxim 15 de desembre

La nova proposta del Ministre Wert de LOMQE és una nova agressió a l’ensenyament del i en valencià, i del conjunt de la llengua catalana, que està condemnat a la desaparició si s’arriba a aplicar.

STEPV insta a la Consellera d’Educació a defensar l’ensenyament en i del valencià en la Conferència Sectorial d’Educació

D’una banda, les matèries queden classificades en troncals (amb un mínim del 50% de l’horari), específiques (amb un màxim del 50% de l’horari) i d’especialitat, on no s’especifica l’horari que tindran. El valencià quedarà relegat a matèria d’especialitat i no troncal. Per tant, no té un mínim d’hores assegurat perquè haurà de competir amb les específiques.
D’altra banda, en segon o tercer curs i en sisè de Primària l’alumnat serà avaluat en competència en comunicació en la llengua materna, segons els nous articles 20 i 21. Això significa que una part important de l’alumnat valencià no serà avaluat en valencià. En Secundària, de les dues matèries possibles d’especialitat, només se n’avaluarà una. Per tant, el valencià podrà quedar exclosa de l’esmentada avaluació, segons el nou article 28.
A més, en la disposició addicional trigèsim novena es parla que “les llengües cooficials seran oferides en les diferents assignatures en proporcions equilibrades en el nombre d’hores lectives”. Això empitjora encara més el decret de plurilingüisme aprovat pel govern valencià i publicat en el DOCV en ple mes d’agost i obligarà al govern valencià a adaptar-s’hi si aquesta proposta del ministre Wert va endavant.
Per tot això, STEPV-Intersindical Valenciana rebutja de manera clara i contundent aquesta nova agressió al valencià i al conjunt de la llengua catalana i ja s’ha posat en contacte amb els sindicats germans de les Illes Balears (STEI-Intersindical) i de Catalunya (USTEC-STEs) per a celebrar una reunió el pròxim dissabte 15 de desembre a Castelló, prèviament a la manifestació en commemoració dels 80 anys de les Normes del 32, que ara pren un nou sentit davant aquest brutal atac al català a l’ensenyament.
El Sindicat proposarà també a altres entitats compromeses amb la llengua la realització de totes les accions que es consideren necessàries per frenar aquesta llei.
El Sindicat anima, per tant, a tota la seua afiliació i a tota la societat valenciana a acudir massivament a Castelló el pròxim 15 de desembre a les 18h a la Plaça de la Independència (la Farola) per manifestar el suport a l’ensenyament en valencià i rebutjar la reforma Wert.
Si en conjunt la reforma del ministre Wert ja comporta un atac a l’ensenyament públic per diferents motius, ara hem d’afegir un motiu més, i és aquest atac sense precedents a les llengües pròpies.
És per això que STEPV insta al Govern Valencià i, especialment, a la Consellera d’Educació, María José Català, a defensar l’ensenyament en i del valencià en la Conferència Sectorial d’Educació que es du a terme aquesta vesprada al Ministeri d’Educació.ImageProxy

wert

 A propòsit de l’esborrany que ha preparat el ministre Wert i de les mesures que últimament han posat en marxa el Govern central i molts autonòmics, algunes ments il·luminades ens diuen que no passa res perquè un pare vulga que el seu fill estudie només en castellà a un territori que compta amb dues llengües oficials, i que no costa gens fer una escola per a tres famílies que no volen que els seus fills siguen escolaritzats en català i, per extensió, que no passa res si garantim eixa possibilitat als pares de tots els centres educatius. O, ara, si continuem pagant l’escola privada monolingüe amb diners públics perquè ho faça.

Així, el discurs espanyolista en relació a les altres llengües de l’Estat es disfressa de llibertari quan en realitat és tot just el contrari ja que la “llibertat dels pares a triar en quina llengua s’eduquen els seus fills a l’escola” no existeix, de la mateixa manera que no existeix la ‘llibertat del pares a triar si els seus fills aprenen o no a resoldre equacions de segon grau”.

El sistema educatiu d’un territori amb una pluralitat de llengües ha de garantir que tots els estudiants siguen capaços de dominar totes les llengües oficials en acabar els seus estudis i per aconseguir eixe propòsit el sistema pot primar una llengua sobre l’altra si una de les dos juga en inferioritat de condicions.

A Espanya existeixen diferents models lingüístics a l’educació, i uns funcionen millor que els altres, però tots continuen garantint que milers d’estudiants acaben els seus estudis sense tindre un coneixement suficient d’una de les dos llengües oficials. Però, curiosament, esta llengua mai és el castellà.

Quan un pare es nega a que el seu fill aprenga euskera a Portugalete, gallec a Pontevedra o valencià a Torrent no està exercint la seua llibertat, sinó que està prenent una decisió que contravé el futur i els interessos del seu fill, assegurant-se que no serà capaç de dominar una llengua que necessitarà, per exemple, si vol treballar a l’administració o, senzillament, si vol entendre i parlar amb normalitat amb els seus veïns que sí que la parlen.

Però, clar, potser eixe és l’únic objectiu d’estos pares, d’este Govern i d’aquells que els fan d’altaveu. (més…)