Posts Tagged ‘biblioteques’

La directora de la BNE exposa desafiaments, oportunitats i preocupacions.

biblio llibre electrònic

La directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya, Ana Santos, ha exposat la seua visió de la necessitat de replantejar el paper de les biblioteques respecte al llibre electrònic en l’informe Omniprom 2013 sobre el llibre a Mèxic, que aquesta setmana s’ha presentat en la Fira del Llibre de Guadalajara (Mèxic). L’article amb el qual la directora participa en l’informe porta per títol “La lectura: molt més que un negoci”.

Les biblioteques com a aparadors perfectes per al llibre electrònic, els nous models de negoci d’aquestes institucions i la necessitat d’entendre la lectura com a molt més que un negoci són tres de les idees clau que Ana Santos exposa en el seu article.

L’Informe Omniprom està considerat l’estudi més complet sobre el present i el futur de la indústria editorial, un informe elaborat per quinze especialistes sobre els nous dilemes que planteja l’evolució del món del llibre, les possibles respostes i, sobretot, la construcció conjunta del seu futur.

“Resulta indiscutible que el llibre electrònic ha convulsionado els pilars de la cadena del llibre”, assenyala Ana Santos. “I en aquest entorn d’incertesa resulta imprescindible obrir espais comuns de reflexió, que ajuden a tots a iniciar un camí comú que contribuïsca al manteniment de la cadena del llibre, que permeta a les biblioteques complir amb la missió de conservar i transmetre la informació, i realitzar una de les seues tasques essencials: facilitar l’accés a la lectura”.

La directora de la Biblioteca Nacional d’Espanya fa una anàlisi sobre els usuaris de les biblioteques avui, on s’aprecia un descens del servei de préstec i una demanda cada vegada major de llibres electrònics.

Així mateix, incideix en la preocupació del sector bibliotecari per les condicions d’adquisició imposades pels editors, i “la gran inquietud que produeix el model més generalitzat de pagament per llicències, a preus molt elevats”.

Els models de negoci per a les biblioteques arrosseguen serioses dificultats que deriven “per part dels bibliotecaris, de l’intent per traslladar el model de formació de col·leccions i circulació de llibres en paper als llibres electrònics, i per part dels editors, de la por a perdre un negoci que fins a aqueix moment estava assegurat per unitats físiques”.

Resulta imprescindible (assegura Ana Santos) un esforç de reflexió conjunta en benefici de tots. Reflexió que ha de passar pel convenciment mutu que tots dos, editors i bibliotecaris, han de formar una unitat a favor de la promoció del llibre i el foment de la lectura.

La directora de la BNE planteja “l’accés legal al llibre electrònic a un preu just o a través del préstec realitzat en una biblioteca. Contribuir a la protecció dels drets de propietat intel·lectual a través de campanyes pedagògiques i realitzar activitats formatives que proporcionen un major coneixement”.

Afig que “les biblioteques poden ser aparadors perfectes per al llibre electrònic, espais on difondre i experimentar nous usos, des d’on es poden afavorir les vendes, on es poden realitzar campanyes de conscienciació del que suposa vulnerar els drets de propietat intel·lectual”.

I conclou Santos Aramburo: “resulta imprescindible un nou plantejament, basat en acords, que proporcionen a les biblioteques una altra forma d’adquirir llibres electrònics des del convenciment compartit que la lectura és molt més que un negoci”.

Wim Wenders no solament ens va portar a una biblioteca en El cel sobre Berlín: ens va fer “escoltar-la”, en una gloriosa escena d’aquella gloriosa pel·lícula.

Biblioteca de Coneixes a Joe Black
meetjoeblack_library
Anthony Hopkins, passejant per la biblioteca de Coneixes a Joe Black?Biblioteca d’Àgora
ÀGORA
Alejandro Amenábar va recordar la destrucció de la biblioteca d’Alexandria en la seua superproducció Àgora.

Biblioteca The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore
img_2687
La fantàstica biblioteca de The Fantastic Flying Books of Mr. Morris Lessmore…

rex-library
La de My Fair Lady i la seua escala en espiral…
hogwartsBiblioteca d’Harry PotterEncara que només fora per l’atracció cap a les biblioteques que Harry Potter ha aconseguit crear entre els xiquets, mereixeria la pena la seua existència…

Biblioteca El nom de la rosainception_05
Era una biblioteca o un laberint la del nom de la rosa? Era, sens dubte, una de les més atractives que el cinema i la literatura ens han donat…

T’ha agradat la nostra selecció per les biblioteques més boniques del cinema? Vols proposar-nos alguna més? Fes-ho en els comentaris d’aquesta mateixa notícia, més a baix.

Més biblioteques de cinema en flavorwire.com/392753/the-20-most-beautiful-libraries-on-film-and-tv/1

Les pel·lícules també ens fa somiar amb… biblioteques.
fot_2606_gr
Ens acompanyes en el nostre recorregut per les biblioteques més belles del cinema? Segur que, quan en una pel·lícula ix una bona biblioteca, se’t van els ulls a ella, encara que en pantalla aparega l’actriu més bella o el més arrebatador dels galants… Segur que vas gaudir amb la nostra selecció de les biblioteques més belles del món, ara li ha tocat el torn a les biblioteques de cinema!Per açò, i inspirats en les curioses propostes de Flavorwire, se’ns ocorre oferir-te aquest repàs per les millors biblioteques de les pel·lícules. Des de la Bella i la Bèstia a El nom de la rosa, passant per My Fair Lady o Desesperat… Vols proposar-nos alguna més? Fes-ho en els comentaris d’aquesta mateixa notícia, més a baix.Biblioteca dels Tenembaums
tumblr_lqrzw3kp7u1qc5t2qo1_500La de l’adorable Margot dels Tenenbaums.

Biblioteca de Salma Hayek en Desperat
desperado1
Salma Hayek treballava en una bibliotea en Desperado, o era una llibreria?

Bilbioteca del dia de matí
nypl1
La Biblioteca Pública de Nova York apareixia així de desoladora en El dia de matí.

Bilblioteca Indiana Jones i l’última croada
vlcsnap-15524839
Entre els meravellosos escenaris d’Indiana Jones i l’última croada es trobava aquesta biblioteca veneciana que a punts ens va fer somiar…

Els combatents han cremat el centre, que conservava valuosos documents medievals

L'Institut Ahmed Baba, patrimoni de la Humanitat, conservava manuscrits del segle XIII / EFE/Evan Schneider/ONU L’Institut Ahmed Baba, patrimoni de la Humanitat, conservava manuscrits del segle XIII

L’Institut Ahmed Baba, una de les biblioteques més importants del món, ha quedat completament destruït per les flames, segons ha informat aquest dilluns l’alcalde de Tombouctou, Halle Osmane, refugiat a la capital de Mali. Osmane ha qualificat de “crim” la destrucció premeditada del centre per part dels combatents islamistes. La biblioteca, amb milers de documents del segle XIII, estava considerada Patrimoni de la Humanitat per la Unesco.

Els francesos han completat aquest dilluns el control de Tombouctou, la principal ciutat del nord de Mali. Amb l’acció militar el president francès, François Hollande, ha donat per acabada la primera fase de l’ofensiva i ha demanat el relleu de les forces africanes. Però l’arribada de les tropes franceses i malianes a la històrica ciutat no ha pogut evitar un dels episodis de destrucció patrimonial més greus dels provocats pels islamistes a Mali. L’Institut Ahmed Baba, un dels centres de referència per als estudiosos de la història medieval africana, ha quedat literalment arrasat per les flames. Pel que sembla, els combatents islamistes li van calar foc fa quatre dies, en els primers estadis de la seva retirada de la ciutat.

Els actes de pillatge i destrucció del patrimoni per part dels islamistes no són, però, un fet nou i vinculat a l’actual intervenció militar francesa. Ja al juliol les potències occidentals i la mateixa Unesco van expressar la seva preocupació i van manifestar la seva condemna davant l’evidència que els islamistes es dedicaven a destruir part del patrimoni històric i cultural del país. Mesquites i mausoleus han quedat arrasats els últims mesos, en una acció continuada que busca esborrar la història del país. (més…)

Arturo G. Iturbe i l’extraordinària història de Dita Kraus.Arturo G. Iturbe va trobar una gran història ocorreguda en el camp de concentració de Auschwitz i la va convertir en novel·la: La bibliotecària d’ Auschwitz. Costa creure que enmig d’aquell horror, aquella destil·lació de la barbàrie nazi poguera existir una petita biblioteca en la qual els xiquets llegien i aprenien a pocs metres de la mort. La biblioteca tenia solament vuit llibres, però van ser suficients per a retornar part de la seua dignitat a un grapat de persones.Avui sabem, gràcies al testimoni de Dita Kraus, “la bibliotecària d’Auschwitz”, arreplegat per Arturo G. Iturbe, que aqueixos vuit llibres eren els següents:

Atles universal
Breu història del món, d’H. G. Wells
Gramàtica russa
El comte de Montecristo, de Dumas
Tractat elemental de geometria
Les aventures del brau soldat Svejk, de Jaroslav Hašek
Nous camins de la teràpia psicoanalítica, de Sigmund Freud
Novel·la russa sense coberta (sense identificar)

(Dita Kraus en l’actualitat)
El que La bibliotecària d’Auschwitzens proposa és veure per dins la vida quotidiana en el pitjor camp d’extermini nazi de la Segona Guerra Mundial, des de la insòlita perspectiva d’una xiqueta que comença la seua adolescència. Alguna cosa així com “la història que haguera pogut protagonitzar Ana Frank d’haver sobreviscut”, en paraules de Sergio Vila-Sanjuán.Dita Kraus (Dita Adlerova en la novel·la) va arribar, al costat dels seus pares, al Camp Familiar de Auschwitz-Birkenau (un camp especial per a famílies txeques fesols deportats des del gueto de Terezín). Allí, un jueu, l’instructor de joventut Fredy Hirsch, havia rebut l’encàrrec de reunir als xiquets en un barracó de jocs perquè no destorbaren als adults durant la jornada de treball. Però Fredy va convertir aqueix barracó, el Bloc 31, en una escola clandestina. Així ho explica Arturo G. Iturbe: “Alguns no ho van creure possible, van pensar que Hirsch era un boig o un ingenu: com va si pot ser escolaritzar als xiquets en un brutal camp d’extermini on tot està prohibit? I ell somreia. Hirsch sempre somreia enigmàticament, com si sabera alguna cosa que els altres desconeixien. No importa quants col·legis tanquen els nazis, els contestava. Cada vegada que algú es detinga en una cantonada a explicar alguna cosa i uns xiquets se senten al seu al voltant a escoltar, allí s’haurà fundat una escola”.Hirsch va aconseguir reunir un grapat de llibres i formar una biblioteca secreta. Dita va ser la bibliotecària encarregada de repartir els llibres als professors, arreplegar-los, cuidar d’ells i amagar-los al final del dia.

Una vegada més, la realitat nodreix a la ficció, creant històries que costa creure…

Antonio G. Iturbe (Saragossa, 1967) va créixer en el barri portuari de Barcelona i es va llicenciar en Ciències de la Informació en la Universitat Autònoma de Barcelona. Porta vint anys dedicat al periodisme cultural. Ha sigut coordinador del suplement de televisió d’El Periódico, redactor de la revista de cinema Fantastic Magazine i treballa des de fa setze anys en la revista Qué Llegir, de la qual actualment és director. Ha col·laborat, entre altres mitjans, en les seccions de llibres de Protagonistes, Ona Catalana, La Cope o ICat FM i en suplements de cultura de diaris com La Vanguardia o Avui. Ha publicat les novel·les Rectas torcidas i Dias de sal, i és autor de la sèrie de llibres infantils Els casos de l’Inspector Cite, publicada en sis països.

George Peabody Library, Baltimore, Maryland, Estats Units:

Biblioteca do Palacio e Convento de Mafra, Lisboa