Posts Tagged ‘femTurisme’

La Vall d’Aran més genuïna ens mostra el seu encant en aquest recorregut per pobles, camins, esglesioles, boscos i prats a les envistes dels cims més elevats del Pirineu

Itinerari: Begós – Vilamòs – Arres de Sus – Arres de Jos – Benós – Begós
Circuit a peu pels pobles de l’Aran

Avui viatgem a la Vall d’Aran per conèixer alguns pobles alçats a la vora dreta de la Garona, entre Vielha i Bossòst, enllaçats per antics camins de bast que han estat recuperats per als excursionistes. El circuit és adequat per fer amb infants per diverses raons: no té cap dificultat, gaudeix de vistes àmplies, combina molt bé els espais oberts amb els boscos, té l’atractiu de travessar cinc pobles aranesos menuts i està ben senyalitzat. Per iniciar la caminada ens situem a Begós i pugem fins a l’església romànica de Sant Ròc, que ens mostrarà un tast del paisatge que anirem observant bona part de l’excursió, dominat per vistes molt dilatades i aèries sobre la vall de la Garona i les muntanyes circumdants. Per sortir de Begós, seguim senyals del GR 211 per un sender que ens enlaira cap a ponent. El camí, que és antic, guanya metres per un túnel d’avellaners que fan molta ombra i frescor. Entrem a Vilamòs, situat en un pla sota la muntanya d’Uishèra i que té l’església romànica de Santa Maria, una de les més antigues de tot l’Aran. Sortim de Vilamòs pel carrer de Sant Blai guanyant alçària. El camí ens regala vistes cap a l’avetosa de la Varicauba, la vall dera Artiga de Lin i les congestes del massís de la Maladeta. Passat el punt més elevat de la ruta, iniciem el descens per arribar a Arres de Sus, que cal travessar, i continuem cap a Arres de Jos, que té el templet de Sant Fabian, del segle XI. El GR 211 ens baixa entre avellaners, freixes i roures, però aviat deixem a mà dreta els senyals blancs i vermells del GR per seguir la branca del PR-114 que, per l’interior d’un bosc, ens durà fins a Benós, que té l’església de Sant Martin. Per completar el darrer tram fins a Begós, el més recomanable és seguir el marge esquerre de la carretereta que ens porta al punt de partida.

Observacions
Un tram del PR-114 és estret i recorre la part superior d’un antic marge; cal vigilar els infants
Allotjament
Allotjament
  • Dificultat: 
  • Distància: 7,5 km
  • Durada: 3 h.
  • Desnivell: 500 m
Anuncis

Passegem pels espais naturals que voregen el torrent de Lloreda, a l’Alt Camp, per una ruta que uneix tres de les fortaleses on s’enfrontaren cristians i sarraïns.

Fa gairebé mil anys que la conca alta del riu Gaià va ser frontera entre els dominis cristians i al-Andalus.
Avui en dia, encara es conserven les restes de nombroses fortificacions construïdes durant aquell període. El recorregut que us proposem s’inicia a Querol, un petit nucli presidit, precisament, per les ruïnes d’un d’aquests castells. Des del poble, prenem el camí nou de Montagut, passant per la font de Querol i, un cop allà, agafem la pista de la dreta que planeja tot vorejant el barranc de Lloreda.
Passem pel costat d’unes vinyes i entrem en una pineda. Després de dos giravolts pronunciats, el camí s’enfila i ens permet albirar des de les altures la serra de Miramar i la plana de l’Alt Camp, amb la vall del riu Gaià als nostres peus. Iniciem una forta pujada que desemboca en un pla amb una cruïlla. Agafem el sender de la dreta que s’endinsa per una zona rocosa.

Per les carenes més altes

Un cop arribats al coll de Montagut ens incorporem a la carretera que uneix Querol amb el coll de la Torreta. De la nostra esquerra surt el camí que arriba a l’església de Sant Jaume de Montagut i al cim del mateix nom, que s’eleva just al darrere de l’edifici. Si volem desviar-nos per visitar el temple i pujar al capdamunt de la muntanya caldrà sumar 40 minuts al temps del recorregut; si no, continuem endavant fins una pista de terra que surt cap a la dreta. Aquí trobem els senyals blancs i vermells del GR 172, que porta a Santes Creus. El resseguim durant 15 minuts i després de vorejar uns repetidors de telefonia prenem el camí de la dreta i deixem les marques del sender. En arribar davant del mas de Boada girem cap a la dreta i seguim tot recte per l’obaga del puig de les Basses. Aviat veurem a vista d’ocell les restes del castell de Pinyana. Un sender s’esmuny entre matolls fins als peus de l’edifici. Descansem una estona i continuem de baixada fins trobar la carretera que, paral·lela al barranc de Lloreda, mena a Querol.

S’ha programat per al  17 de novembre

El Castell de la Suda, a Tortosa
El castell de la Suda

Tortosa Temple és el nom del nou producte turístic que s’ha creat a la capital del Baix Ebre. Com si es tractés d’un joc de rol, els participants han de passar tot un dia a la ciutat —l’activitat dura nou hores— i, mentre van coneixent espais emblemàtics i el nucli antic, han d’interpretar el personatge que els és assignat a l’inici de l’activitat. El punt de partida de la trama és que s’ha d’escollir el nou mestre de l’orde del Temple entre els darrers hereus vius dels cavallers monjos.

L’activitat és pionera, no es fa a cap altra ciutat del Principat, i inclou una visita guiada al nucli antic de Tortosa. De moment s’han programat per dur a terme l’activitat: el dissabte 17 de novembre. El castell de la Suda, la catedral i el Centre d’Interpretació del Renaixement són alguns dels espais de Tortosa on té lloc l’activitat.

L’activitat s’adreça a tot tipus de públic a partir dels 12 anys i el preu és de 75 € per persona (inclou tota l’activitat, la visita guiada per Tortosa, l’esmorzar, el dinar i el berenar). Per poder-se desenvolupar, és necessari un mínim de 10 persones i un màxim de 22.

Aquest nou producte turístic, creat per l’empresa Fanac, s’emmarca en el Pla de foment turístic de Tortosa, cofinançat per l’Ajuntament i la Generalitat.

Ruta del Cister: Vallbona de les Monges

En aquesta ruta us proposem fer una visita al Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, un monestir femení que està inclòs dins la Ruta del Cister. També us farem propostes interessants per conèixer alguns dels pobles amb més encant que es troben per la zona, i descobrir així els seus fantàstics tresors, com el torró i la xocolata, el vi o un dels millors olis verges de Catalunya.

Monestir de Vallbona de les Monges

El Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges és el més petit, però l’únic monestir femení de la ruta del Cister. Des del moment de la seva construcció, el 1153, ha estat sempre habitat per monges que han vetllat per la seva conservació i pel bon tracte als seus hostes, reputació que perdura fins l’actualitat. En la seva història va ser considerat lloc digne de reines, fet pel qual trobem molts referents a dones i filles de la noblesa catalana i actualment ofereix un plàcid allotjament als amants de la tranquil·litat. Alhora es recomana la visita als amants de l’art i l’heràldica ja que a les tombes de Vallbona s’hi conserven esculpits una àmplia col·lecció d’escuts de la noblesa catalana.

El monestir es troba ubicat a la comarca de l’Urgell, molt rica gastronòmicament parlant. Reconeguda pel seu vi amb la denominació d’origen Costers del Segre, per la indicació geogràfica protegida de la xocolata i torrons artesanals d’Agramunt i per l’oli d’oliva verge denominació d’origen Les Garrigues.

Capital del Teatre… Tàrrega

Tàrrega (Ermita de Sant Eloi)

La capital de l’Urgell és coneguda dins i fora de Catalunya per la Fira de Teatre al carrer que s’hi celebra cada any a principis de Setembre. Aquest esdeveniment converteix la ciutat de Tàrrega en un bullici de gent i d’espectacle, amb lloc tant pel teatre trencador i les noves companyies com pels grups de més renom.

Més enllà d’aquests dies de festa la ciutat és acollidora i ens ofereix racons únics durant tot l’any. En destacarem el Parc de Sant Eloi, una zona verda creada el 1913 pels propis veïns amb voluntat de mantenir zones d’arbrat a la vila i que actualment, molt més ampli i perfectament cuidat, és tot un símbol de la ciutat on passejar i gaudir de la tranquil·litat.

Al nucli antic de la ciutat hi trobarem edificis singulars repartits pels carrers del centre que mostren el pas dels diferents estils de construcció per la ciutat. A destacar el Palau dels Marquesos de la Floresta i les portalades gòtiques del Carrer del Carme, el brollador d’aigua, obra de Carles Buigas, autor de les fonts de Montjuïc a la Plaça del Carme, l’Ajuntament d’estil renaixentista i l’edifici modernista de la Cambra de Comerç de la Plaça Major i l’església del segle XIV a la Plaça de Sant Antoni.

Aromes d’artesania arreu de la comarca

Agramunt (torrons artesanals)Si prenem la C-14 cap al nord, sortirem de Tàrrega per fer cap a Agramunt. Aquest municipi és el més temptador de la comarca amb una llarga tradició xocolatera i d’elaboració de torrons artesanals. Un passeig pel centre ens permetrà conèixer la vila i contactar amb alguns dels artistes del torró i la xocolata de pedra, aliments que no ens hem d’estar de tastar.

Prenent la mateixa carretera cap al sud trobarem Verdú, aquest petit municipi té un fort atractiu infantil al tenir-hi ubicat el Museu de Joguets i Autòmats però a més a més és conegut per la producció de ceràmica negra. La tradició diu que cada casa tenia un càntir negre, també anomenat silló, a l’exterior de la porta del carrer per donar de beure als treballadors quan tornaven del tros (camp de conreu). Si passegem pel centre del Verdú podrem entrar a algun obrador on podrem apreciar en directe les tècniques que usen.

Càntir o Sillo de Verdú (ceràmica negre)

Seguint la mateixa carretera C-14 cap al sud i desviant-nos a mà esquerra arribarem a Guimerà, aquesta petita vila és un nucli medieval construït damunt del Riu Corb que conserva perfectament la seva essència. Podrem passejar-hi i visitar diferents edificacions originals així com degustar menjars de l’època, en el mateix terme municipal hi resta dempeus el Santuari de la Mare de Deu de la Bovera, també de l’ordre cistercenc.

Si encara en voleu més podem continuar el trencant que hem pres per arribar a Guimerà fins al poble d’Albió ja a la Comarca de la Conca de Barberà on es diu que s’hi produeixen els formatges més bons d’aquestes contrades.

Abans d’arribar el Monestir de Vallbona de les Monges visitarem un últim municipi, també fortament dedicat a la gastronomia. Es tracta de Maldà. Si retornem a la carretera C-14 i prenem el trencant indicat a mà dreta, arribarem en aquest municipi reconegut per la seva producció d’oli, inclòs en la Denominació d’Origen de l’oli de Les Garrigues.

Cap a Vallbona de les Monges

Monestir de Vallbona de les Monges

Des de Maldà igual que des de gran part dels pobles de les rodalies trobarem indicacions del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. La construcció del Monestir començà al segle XII però no va acabar fins el XVI, d’aquesta multitud d’anys amb intervencions de diferents mestres d’obres, n’han quedat espais d’estils diferents o fins i tot barrejats. Les galeries del claustre, per exemple, tenen cadascuna un estil diferent, àrab, romànic i gòtic. Les propietats d’aquest monestir arribaren a ser molt àmplies en la seva època d’esplendor a finals del segle XIV i per tant, a banda de l’edifici principal, trobem edificacions propietat de les monges de Vallbona repartides arreu dels pobles propers, però principalment a Vallbona de les Monges, on aquestes restes s’han integrat a les edificacions pròpies de la vila.

La guerra afectà la vida monàstica de Vallbona fent fins i tot que el monestir fos desocupat i saquejat durant curts períodes de temps, però amb la persistència de les monges, els ajuts econòmics de la noblesa i posteriorment amb els plans de rehabilitació, actualment podem conèixer el monestir pam a pam quasi tal i com va ser construït.

Ruta del Cister a peu o en bicicleta

Pels amants de les llargues caminades us proposem la Ruta del Cister (GR175) caminant o en bicicleta. Té una llargada total de 105 Km aproximadament, i està perfectament senyalitzada amb les marques de GR, blanques i vermelles.

La podem dividir en tres etapes, de monestir a monestir.

  • Santes Creus – Poblet: 35,3 km i 7h i mitja
  • Poblet – Vallbona de les Monges: 23,55 km i 5h i quart
  • Vallbona de les Monges – Santes Creus: 45,3 km i 9h i mitja

Aquesta caminada ens permet conèixer amb detall el terreny en el que s’aixequen els Monestirs cistercencs més importants de Catalunya. Si anem amb temps, podrem visitar alguns dels pobles de les rodalies que hem esmentat, així com els Monestirs i els paratges naturals que els envolten. Una opció molt recomanable.

Ruta del Cister

Trobareu més informació sobre la Ruta del Cister a www.larutadelcister.info.

Publicat a femtursme.cat

Ruta del Cister Monestir de Santes Creus

En aquesta segona entrega de la ruta del Cister us convidem a descobrir el monestir de Santes Creus i les seves contrades, riques en fauna i flora gràcies en gran part a la influència del riu Gaià, riu que ha marcat l’evolució històrica d’aquestes terres.
Tot transcorrerà a l’Alt Camp, una comarca amb un fort paper de la gastronomia i la cultura tradicional, la comarca dels calçots i els castells per excel·lència.

Monestir Santes Creus

El Monestir de Santes Creus començà a construir-se el 1160, després d’una dècada de debat sobre el seu emplaçament definitiu. És una esplèndida construcció que segueix l’estil de l’art medieval català, amb infinitat de detalls a contemplar, la immensa rosassa, la ressonància dels dormitoris, els claustres…
Tot i ser abandonat i parcialment destruït durant el segle XIX, el 1921 va ser declarat monument nacional i es vetllà per la seva restauració.
És l’únic dels monestirs de la ruta del Cister que no té vida monàstica i per tant ens permet explorar-ne tots els racons esdevenint així per una estona, monjos de l’ordre del Cister.

Situat a la comarca de l’Alt Camp, entre mar i muntanya, la visita del monestir ens permetrà conèixer alhora una comarca amb un fort paper de la gastronomia i la cultura tradicional, la comarca dels calçots i els castells per excel•lència.

Entre castells i calçots: Valls

D’igual manera que a la resta de les comarques del Camp de Tarragona, a l’Alt Camp hi trobem una forta presència de Cellers cooperatius modernistes, les viles on en trobareu són: Valls, Cabra del Camp, El Pla de Santa Maria, Nulles, Bràfim, Vila-rodona, Aiguamúrcia, Santes Creus, Alió….

Esglèsia Sant Joan, Valls

Començarem la ruta per Valls, la capital de la comarca. Aquest municipi està situat en un tradicional lloc de pas, entre Barcelona, Tarragona i Lleida, fet que li ha permès ser un important centre d’activitat comercial en diferents moments de la història. D’aquest llegat en resten edificacions interessants de visitar.
Primerament ens acostarem a la plaça de l’Ajuntament, anomenada, Plaça del Blat. Aquest indret és conegut com el bressol dels castells ja que és el lloc on s’hi enfronten les dues colles castelleres locals al llarg de la temporada. L’edifici consistorial es manté des del 1595, no obstant s’ha sotmès a algunes reconstruccions al llarg del temps. Seguirem cap a l’església de Sant Joan construïda al llarg del segle XVI amb estil gòtic i que llueix un campanar de 74 metres d’altitud, el més alt d’entre les esglésies parroquials de Catalunya. La façana completa d’aquest només la podrem veure des del carrer de l’Escribania des d’on ens podrem endinsar al petit call jueu de Valls i encara hi trobarem algunes mostres de la seva estança a la ciutat. Finalment us recomanem una visita a la Capella del Roser, situada al passeig de la Cort, molt interessant per les dues àmplies rajoles vidriades del seu interior que representen les batalles de Lepant i una ullada al monument als castells de Josep Busquets, ubicat al passeig dels Caputxins i que honora al fet casteller.

Per altra banda cal destacar la indicació geogràfica protegida del calçot de Valls, fet que converteix la ciutat en capital del calçot durant els mesos de novembre a abril. La celebració de menjars populars amb el calçot com a protagonista s’han estès arreu de la comarca i el secret de la salsa de romesco, par de l’essència d’aquesta tradició.

Racons de l’Alt Camp

Santuari Mare de Déu de Montserrat

Sortint de la capital trobarem d’altres indrets excel•lents repartits per la comarca. Si prenem la C-37 a Valls arribarem a Alcover, un municipi que ha integrat i conservat el pas de diversos estils de construcció al dia a dia de la vila. Trobem restes medievals interessants com els portals de Sant Miquel i de la Saura, el convent de Santa Anna o l’església vella. Alhora també té un fort pes l’obra renaixentista de mà del mestre local Pere Blai, del que destacarem l’església nova, l’Ajuntament, Ca Cosme i l’Abadia. Tornant a la capital per la mateixa via i agafant la C-51 des de Valls arribarem a Alió, una petita vila de 400 habitant que conserva a la perfecció la seva estructura medieval, mantenint el castell, el pati d’armes i l’estructura de la muralla. Seguint la mateixa carretera i desviant-nos a mà dreta, arribarem a Montferri una població encara més petita on hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta construcció d’estil modernista fou iniciada el 1925 per un deixeble de Gaudí, però no va ser fins el 1999 que se’n va finalitzar la construcció. És una autèntica joia visible des de diferents punts del territori del Camp de Tarragona.
Un cop visitat el santuari podem fer camí cap al Monestir de Santes Creus aprofitant els paratges que ens proporciona el riu Gaià.

Pel riu Gaià fins al Monestir de Santes Creus

Albareda Santes Creus

El riu Gaià va ser una frontera natural quan els musulmans ocuparen Catalunya, d’aquests fets històrics ens n’han quedat multitud d’edificacions mil•lenàries, torres i castells a ambdues conques a les que podreu accedir per camins de terra. Cal destacar-ne el Castell de Rodonyà, aixecat a la conca dreta del riu a pocs quilometres de Montferri, està en procés de restauració i permet apreciar l’estil de les construccions de l’època. Però a més a més aquestes conques acullen vegetació i fauna molt específica, que no trobarem a gaire més indrets de Catalunya gràcies a la poca presència de l’home. A destacar-ne l’albareda de Santes Creus a la riba esquerra del riu que manté les espècies pròpies de vegetació de ribera, quasi exclusives a Catalunya.

Un cop aquí ja tan sols caldrà creuar el riu Gaià per trobar el Monestir de Santes Creus, al terme municipal d’Aiguamúrcia, està perfectament habilitat per ser visitat, també amb guia si ens interessa. La construcció del segle XII i habitada fins el XIX permet fer-se una idea força exhaustiva de quin era el modus vivendi dels monjos que l’habitaven. Cal destacar-ne els dos claustres, especialment el major, per la minuciositat dels capitells de les columnes, majoritàriament obra d’un constructor anglès. A més veurem els dormitoris, considerats d’una acústica extraordinària fet pel qual actualment és usat com a sala de concerts de música clàssica, a banda de la multitud d’estàncies perfectament conservades i construccions externes al monestir, com el palau reial o l’església romànica del pla.

Publicat a femturisme.cat

Monestir de Poblet

La ruta del Cister, fa referència al monestir de Poblet, situat a l’interior de les comarques catalanes, a la comarca de la Conca de Barberà. Ens acostarem tant al monestir com als secrets que amaguen les rodalies, amb un fort paper dels seus habitants de l’època medieval i dels agricultors dedicats al cultiu de la vinya.

El monestir de Poblet va ser aixecat al peu de les muntanyes de Prades a principis del segle XII i fins a dia d’avui es manté viu malgrat el pas del temps. Gràcies a la seva majestuositat, gràcies a la persistència dels seus monjos de l’ordre cistercenc que l’habiten des de la seva fundació i degut al paper que va desenvolupar com a seu religiosa de la corona catalanoaragonesa ha estat molt reconegut en nombroses ocasions.

Passejada per Montblanc, municipi de llegenda

Monestir de Poblet

El monestir de Poblet centre les visites que rep la comarca de La Conca de Barberà, no obstant, hi ha nombrosos llocs d’interès que envolten aquest indret. Degut a l’històric cultiu de la vinya en aquesta zona cal destacar la gran presència de Cellers cooperatius repartits per la comarca obra de Cèsar Martinell (deixeble d’Antoni Gaudí) o Pere Domènech i Roura. Destaquem fins a sis majestuoses edificacions que amb estil gòtic complien alhora la seva funció de cellers situats a: Montblanc, l’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Pira, Barberà de la Conca, Sarral…

MontblancIniciarem la ruta a la capital, Montblanc, sorgida en l’aiguabarreig dels rius Francolí i Anguera. La història del municipi es remunta al segle XI i per tant, a part de l’agradable ambient medieval que es respira pels carrers, trobem gran quantitat de construccions interessants de visitar, tot destacant, la imponent muralla que envolta el municipi.

Hi ha tres edificacions religioses d’obligada visita. Primerament, l’antiga església de Sant Francesc ja que fou un important centre de culte, així com posteriorment i degut a l’abandó fou usada com a fàbrica de vins i aiguardents, actualment s’usa com a sala d’exposicions i oficina de turisme. En segon lloc, l’església de Santa Maria Major, de grans dimensions i finalment l’Església de Sant Miquel que durant el segle XIV fou temporalment seu de les Corts Catalanes i del Parlament de Catalunya. Totes aquestes construccions varen ser aixecades durant l’edat mitjana. Per altra banda el carrer dels Jueus, el Pont Vell o el Casal de la Josa són altres indrets medievals i de caràcter civil perfectament integrats al dia a dia dels montblanquins.

Montblanc (Porta de Sant Jordi)

És la petjada diversa i variada dels habitants de Montblanc al llarg del temps i l’actual interès de conservació que han permès que el nucli antic fos declarat Conjunt Monumental i Artístic i les pintures rupestres que s’hi conserven, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més a més, és una població llegendària a Catalunya ja que s’hi ha situat la Llegenda de Sant Jordi, per la qual ha esdevingut tradició que els enamorats es regalin una rosa cada 23 d’Abril.

Les rodalies de la capital

Celler Espluga de Francolí

Prenent la N-240 direcció Lleida ens trobarem amb l’Espluga de Francolí,població coneguda per les coves de la Font Majormodus vivendi dels homes primitius que habitaven en aquesta zona.

A més a més a l’Espluga de Francolí hi trobem el Celler cooperatiu modernista més antic de Catalunya obra de Pere Domenech i Roura on ara s’hi ha ubicat el Museu del Vi. Les seves belles formes i la seva majestuositat inspiraren a Àngel Guimerà a batejar-lo amb el nom de “La Catedral del vi”.

Finalment cal destacar l’antic hospital de Sant Joan i l’Església de Sant Miquel com a construccions més importants de la vila.

Ja des del centre de l’Espluga de Francolí trobarem indicadors del Monestir de Poblet.

Seguint la carretera nacional trobarem Vimbodí i Poblet, la petita vila a la qual pertany el Monestir de Poblet. Del nucli urbà en destacarem el Museu del Vidre, edifici que recull el fort pes que tingué la indústria del vidre a principis del segle XX i que actualment es torna a recuperar a una escola local d’artesania. Com a construcció religiosa heretada de l’edat mitjana és interessant visitar l’Església de la Transfiguració dedicada a Sant Salvador.

El Monestir de Poblet

L'espluga de Francolí

Quatre quilòmetres al sud-oest del centre de Vimbodí i Poblet s’hi aixeca el majestuós Monestir de Poblet, però per arribar-hi caldrà travessar el Bosc de Poblet. Aquest espai natural, catalogat com Espai Natural d’Interès Nacional amaga entre la seva frondosa vegetació multitud de racons per on passejar perfectament indicats. En destacarem el mirador “La Pena”, situat a prop de la casa forestal, ja que ofereix espectaculars vistes de la comarca, La Font del Boyo i el Pont del Salt com a zones de picnic on es pot fer una capbussada. Finalment s’han habilitat dues zones d’esbarjo, amb aigua, taules, fogons, aparcament… anomenades Barranc de Castellfollit i Les Colònies perfectes per anar-hi amb canalla.

Arribats aquí haurem trepitjat tot el context que ha fet del Monestir de Poblet un lloc excepcional, reconegut a nivell internacional. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 2005 i s’ha inclòs dins la ruta del Cister juntament amb els Monestirs de Santes Creus (Alt Camp) i Vallbona de les Monges (Urgell). Poblet esdevé així símbol de Catalunya.

Monestir de Poblet

Aixecat el 1150 va acollir monjos de l’ordre cistercenc fins a principis del segle XIX que els profunds canvis socials van portar al seu abandó i posterior espoliació. El 1941 la comunitat va tornar a habitar-lo fins a dia d’avui. Durant el segle XIV i XV va ser la seu religiosa de la Corona d’Aragó fet que en permetia el seu manteniment i creixement arribant a posseir terres des de València fins als Pirineus. D’aquest llegat ens n’arriben les tombes de nombrosos personatges destacats de la Història de Catalunya, Jaume I i Pere III el Cerimoniós entre altres.

Publicat a femturisme.cat

Montblanc Medieval per Sant Jordi

Explica una llegenda que “temps era temps hi havia una vila atemorida per un drac ferotge, el qual es menjava tot el bestiar que pasturava. Aquest, no era un drac qualsevol, era el drac més poderós de tots ja que podia moure’s pel cel, per la terra i per l’aigua. La gent del municipi estava tan terroritzada que li lliuraven, voluntàriament, bous i cavalls al drac. Fins que arribà el dia en què el Drac no en tingué prou i es van haver de sortejar els vilatans per tal d’apaivagar la fam de l’espantosa bèstia.
El rei del poble, que era molt bon rei, va afegir la seva família al sorteig i un dia inesperat, va sortir el nom de la princesa…

Us és familiar aquesta llegenda? Voleu saber quina relació manté amb el municipi de Montblanc? Doncs, continueu llegint la ruta que us recomanem aquest mes i trobareu resposta a aquestes qüestions.

La llegenda de Sant Jordi i la relació amb Montblanc

Montblanc, capital de la comarca de la Conca de Barberà, és un municipi, per excel·lència, medieval.

Muralles de Montblanc Medieval

Es diu que la llegenda de Sant Jordi tingué lloc en aquesta vila. De fet, el costumista català Joan Amades ubicà la batalla entre el cavaller Sant Jordi i el Drac davant de les muralles de Montblanc, les quals encara es conserven. Les raons per les quals Joan Amades situà la llegenda de Sant Jordi a Montblanc es degut a tres motius; primer, el nom de Sant Jordi presideix un dels portals de la muralla. Segon, perquè en aquella època Montblanc era la sèptima població més gran del Principat català i tercer, perquè aquest municipi comptà amb l’establiment de quatre corts catalanes.

La Setmana Medieval al municipi Montblanquí

Cada any al voltant del dia de Sant Jordi, 23 d’abril, el poble de Montblanc retrocedeix en el passat per a celebrar la setmana medieval.

Montblanc Medieval per Sant Jordi

L’origen d’aquesta festa rau en les inquietuds d’un grup de joves motivats “per fer poble” l’any 1981 i en la ubicació de Montblanc, per part de Joan Amades, com la vila on Sant Jordi hi matà el drac.

La setmana medieval és una festa que es celebra des de l’any 1987, moment en el qual es va realitzar la primera representació teatralitzada de la llegenda de Sant Jordi en aquesta vila de la Conca de Barberà. Després d’aquesta primera actuació es creà l’Associació Medieval de la llegenda de Sant Jordi, la qual és, principalment, l’entitat organitzadora d’aquest esdeveniment. Tot i que es compta amb l’esforç i la involucració de tot el poble.

Montblanc MedievalA partir del tret de sortida d’aquesta festa i al llarg de les dues setmanes consegüents el municipi de Montblanc es vesteix amb banderes senyorials i els carrers i les places s’engalanen tot recordant-nos una ciutat medieval de primer ordre, la qual està preparada per acollir els diversos actes programats que rememoren els fets quotidians, els actes presidits pels reis i representacions de l’època; alguns dels actes principals són el mercat medieval, la representació de la llegenda de Sant Jordi, el sopar medieval, el concurs de joglars, entre d’altres.

La festa, que es ve celebrant des dels anys 80, s’ha anat allargant fins a durar més o menys una setmana, fet que ens condueix a pensar que la festa ha estat tot un èxit i que gaudeix d’una gran popularitat. Tanta, que fins i tot ha estat declarada festa d’interès turístic a nivell nacional i ha rebut diversos reconeixements.

El patrimoni medieval de Montblanc

Esglesia de Montblanc Medieval

La Setmana Medieval ens convida a viatjar a l’edat mitjana, que es  situa entre el segle V i XIV.

A més de l’ambientació i decoració de l’època que es realitza en aquest municipi per a traslladar-nos en una ciutat medieval, hi ha un gran nombre de vestigis corresponents a aquestes dates que ens faciliten que la nostra imaginació viatgi, més fàcilment, en el temps.

Alguns d’aquests vestigis que resten al municipi de Montblanc són les muralles; les quals tenen un perímetre de 1500 metres i que compten amb quatre portals, un d’ells el de Sant Jordi; la torre dels cinc cantons, la qual forma part de la muralla; i el Palau Alenyà, conegut, altrament, com la casa cremada dels Aguiló.

Montblanc Medieval (Casa Josa)

Cal afegir que al portal i torre de Sant Jordi, que encara es conserva, s’hi pot llegir un mosaic commemoratiu on es fa saber que fou en aquest lloc on el cavaller Sant Jordi matà el drac, segons com diu la llegenda.  També, és en aquest espai on es realitzen les múltiples representacions que tenen lloc durant la setmana medieval.

A més, us recomanem que assistiu a la visita guiada del “pas de ronda”, un passeig pel municipi que us portarà pels edificis i espais més emblemàtics de l’època. Aquesta, també, s’organitza durant la setmana medieval.

L’esplendor de la vila medieval de la Catalunya Nova

Els grans vestigis medievals que resten a la vila de Montblanc ens fan pensar que aquella època fou decisiva i rellevant per al municipi.

Montblanc Medieval

L’esplendor de l’edat mitjana es començà a notar a partir del segle XIII quan es produí la primera expansió del municipi ja que Montblanc comptava, llavors, amb dos mil cinc-cents habitants. Però no és fins al segle XIV que Montblanc es situa com la vila que acull importants monarques, com per exemple Jaume II i Pere III, els quals aporten la prosperitat al poble; es construeix el recinte emmurallat per tal de protegir la vila. Així com l’alçament de grans edificis; palaus reials, cases nobles… Esdevenint, doncs, una ciutat privilegiada i destacable de la Catalunya Nova.

Fou tanta la seva popularitat que Montblanc es convertí en l’escenari de quatre corts catalanes per on passaren personatges rellevants de la nostra història, com per exemple Ferran d’Antequera.

La petjada del cavaller Sant Jordi i el dia del llibre i la rosa

Montblanc Medieval per Sant Jordi

Al segle XI ja s’esmenta que Sant Jordi és el patró del principat català. Però no és fins el 1456 i el 1667 que s’aprova la festa de Sant Jordi com a festivitat a tot Catalunya

A més, Sant Jordi és considerat el patró de la cavalleria ja que, segons Joan Amades, ajudà al rei Pere I d’Aragó en les seves batalles durant els temps medievals. El rei Pere I en motiu del seu agraïment el nomenà patró dels cavallers i de la Corona d’Aragó.

Sant Jordi es celebra el 23 d’abril ja que es commemora la mort d’aquest sant.

Aquesta data coincideix amb el Dia internacional del Llibre i que evoca la mort de Miguel de Cervantes, que a la vegada recorda, també, l’escriptor català que morí aquest dia, Josep Pla.

Aquest és el motiu pel qual el 23 d’abril, també, es considerat el dia del llibre.

Montblanc Medieval per Sant Jordi

Cal afegir que el 23 d’abril posseeix un altre significat ja que els catalans considerem aquesta data com el dia dels enamorats gràcies a la gran gesta que realitzà el cavaller Sant Jordi per tal de salvar a la princesa.

Al llarg d’aquest dia es regalen roses vermelles a les estimades i aquestes regalen llibres.

Montblanc Medieval (Llegenda de Sant Jordi)

(més…)