Posts Tagged ‘diccionari’

música

El president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Ramon Ferrer, i el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Josep Francesc Almería, s’han reunit hui en el monestir de Sant Miquel dels Reis per a planificar accions conjuntes destinades al foment del valencià, coincidint amb la publicació del Vocabulari de la música, editat per la institució normativa en col·laboració amb la Federació i CulturArts.

El Vocabulari de la música facilitarà i acostarà a la població en general, i als professionals de la música en particular, la terminologia valenciana pròpia d’esta disciplina, en paraules del president de l’AVL. «L’objectiu de l’obra és, a més de difondre la forma valenciana d’una àmplia selecció de termes de l’àmbit musical, donar-ne una definició senzilla i intel·ligible per a tots els públics», ha assegurat Ramon Ferrer.

Per la seua part, Josep Francesc Almería, com a president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, ha agraït l’esforç i el treball de l’Acadèmia en l’edició d’este vocabulari, una obra que arribarà a totes les societats musicals i escoles de música repartides per tot el territori valencià, una xarxa ben consolidada i en continua activitat que servirà de plataforma per a la seua difusió.

El Vocabulari de la música, coordinat per la Comissió de Llenguatges Específics, consta de 234 pàgines i conté, a més dels criteris d’ús, unes mil cinc-centes paraules amb les definicions corresponents, i dos apèndixs finals en els quals, partint del castellà o de l’anglés, s’obté el terme equivalent en valencià. La presentació oficial tindrà lloc en breu i comptarà amb l’assistència d’una àmplia representació de societats musicals de la Comunitat Valenciana.

Anuncis
AVL

L’ens consultiu de la Generalitat Valenciana assegura que les afirmacions que fa al seu Diccionari sobre el valencià no s’ajusten ni a l’Estatut ni a la llei de creació de l’AVL

L’entitat normativa equipara en el seu text valencià i català

Membres del PP van demanar el tancament de l’entitat

El Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha dictaminat que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no té competències per a definir el nom de la llengua. Segons avancen les edicions digitals d’alguns diaris valencians, el dictamen subratlla que les afirmacions de l’entitat normativa en la definició que fa del “valencià” i que l’equipara al “català” en els seu Diccionari Normatiu Valencià “no s’ajusten al que recull l’Estatut i la pròpia llei de creació de l’AVL”.

El pronunciament es produeix després que la Conselleria d’Educació sol·licitara a l’ens consultiu un dictamen sobre “l’acomodació” de la definició de valencià del Diccionari a l’Estatut, ja que alguns veus del PP van criticar durament l’homologació de valencià i català del text.

El Diccionari que ha aprovat l’AVL defineix valencià com “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.

Al·legacions

L’advocat Moisès Vizcaino va presentar dijous passat per registre al Consell Jurídic Consultiu (CJC) valencià un escrit amb les 46 sentències fermes que avalen el nom ‘català’ per a la llengua pròpia del País Valencià. Vizcaino va sol·licitar al CJC que tingui presents aquestes sentències a afectes de jurisprudència al seu dictamen. El document recull sentències des de 1997 fins a 2013 de diverses instàncies des del Constitucional, al Suprem i TSJ valencià.Aquest dimarts, el mateix Vizcaino, acompanyat del secretari general d’Acció Cultural, Toni Gisbert i del filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València, Francesc Esteve van presentar al CJC nous arguments acadèmics i jurídics que avalen l’equiparació de la denominació ‘valencià’ i ‘català’. Entre els documents aportats, hi ha un diccionari editat l’any 1995 amb l’aval de la Generalitat Valenciana i que defineix el ‘valencià’ com “varietat de la llengua catalana”. Igualment, i entre altres documents, es va aportar una prova que mostra que l’any 2006 la mateixa Generalitat Valenciana va defensar davant el Tribunal Suprem que el valencià és una varietat de la llengua catalana així com les definicions de totes les acadèmies de la llengua de l’Estat espanyol, entre elles la Reial Acadèmia Espanyola, que accepten la unitat de la llengua catalana en les definicions de ‘valencià’.

(més…)

 

© iStockphoto.com/ pjjones

El Diccionari de gemmologia aplega i defineix 1.302 termes amb els equivalents en castellà, francès, italià, anglès i alemany, relacionats amb les espècies gemmològiques (alexandritabaddeleyitadiamant), les propietats físiques i les característiques cristal·lines de les gemmes (dimorfismeepitàxia), les inclusions (inclusió monofàsicainclusió epigenètica) i les talles (talla brillant Eppler, talla baguet).

També s’hi inclouen els materials obtinguts al laboratori (aluminat d’itricoral sintètic Gilson), els tractaments utilitzats per a la millora del color i de l’aspecte de les gemmes (mètode de Halltractament per irradiació), els processos de la talla (desbastentalla), les màquines i eines necessàries per a fer-la i els productes finals que en resulten (escarificadormàquina de facetar), i els aparells de mesura i els complements utilitzats en les diferents tècniques analítiques (balança Mohr-Westphalgemèter).termcat

Es tracta de la versió en línia del Diccionari de gemmologia editat pel TERMCAT i Edicions Universitat de Barcelona el 1999, elaborat sota la direcció i coordinació científica de Joaquim M. Nogués i amb la coordinació terminològica del TERMCAT.

descarga (2)
Amb motiu del Gran Premi de Fórmula 1 al Circuit de Catalunya, el TERMCAT publica en línia el Diccionari d’automobilisme, que recull més de 200 termes rellevants d’aquest esport de motor, i ofereix també la consulta d’una quarantena de termes seleccionats en el tríptic Termes de la Fórmula 1.
Tant el diccionari com el tríptic presenten les denominacions i la definició en català i els equivalents en castellà, francès i anglès de termes com ara boxbrífingescuderiagraella de sortidapàdocposició preferent tanda. El corpus terminològic de base prové del Diccionari general de l’esport, editat pel TERMCAT l’any 2010, i ha estat revisat per especialistes de la Federació Catalana d’Automobilisme i del Circuit de Catalunya.

Ortografia

Posted: 19 febrer 2013 in General
Etiquetes: , , ,

que bo

Em sembla que molta gent es pensa que Pompeu Fabra va fer el diccionari i la gramàtica exclusivament per presumir de filòleg i ser famós. Aquesta gent no té en compte que ens va donar unes eines que ens fan anar molt descansats. Abans de Fabra tota persona que havia d’escriure un paper en català –una factura, una carta, una novel·la, una poesia– tenia doble feina: escriure’l i al mateix temps donar forma a la fesomia de cada paraula: i o y? Amb o abCañacanha o canyaPa??Ric o rich? Va venir en Fabra, va fixar cada mot i cada lletra al seu lloc i, a partir d’ell, escrivents i escriptors hem pogut deixar de banda la invenció d’una gramàtica i una ortografia cada cop que ens posem davant d’un paper i centrar-nos en el contingut i l’estil, que ja duen prou feina.

Tot això en teoria, perquè vostès, com jo, poden comprovar cada dia, només de llegir les cartes dels restaurants, els menús de les pissarres i els avisos de qualsevol establiment, que la creativitat ortogràfica és un fet plenament vigent. Tot són pesols i no pèsols iesverginias, en comptes d’albergínies. Per mandra d’obrir el diccionari semblem mossèn Joan Alcover quan discutia a Fabra l’encert de les seves regles o el senyor Francesc Matheu, partidari durant un temps de la llibertat gramatical individual.

L’altre dia llegia a plaça els horaris d’una parada. La vigília de Nadal tancava “a la tarda” i la de Cap d’Any “a la tarde”. Davant el dubte, les dues formes, i si l’encerto l’endevino. En un carrer de l’Eixample vaig veure una vegada un forn que assegurava: “Tenim pá calent”. Quan vaig tornar-hi a passar pel davant, hi havia actuat un corrector espontani i indignat: havia tapat amb un guix “pá” i hi havia escrit “pà!!!” Aquí al carrer Nou de la rambla del Raval va obrir fa temps una botiga d’aliments. Amb unes lletres en relleu la van titular “Que bó”. Algú devia fer notar als amos una anomalia perquè al cap d’un temps va passar a dir-se “Que bò”. Uns dies més tard es deia “Qué bo”. Abans d’assajar una nova solució, l’accent, que de tantes voltes i positures ja anava curt de cola, va caure al carrer. Algú sense voler li devia clavar una coça i un escombriaire el devia recollir, i ara ha quedat “Que bo”. Que la llei de la gravitació universal hi faci més que nosaltres.

(més…)

La web ens obre les portes a una nova manera d’aprendre idiomes: més fàcil, més econòmica i més interactiva

idiomes

Ja no hi ha excusa. Per aprendre noves llengües s’ha acabat dir que no tens temps, que és molt car i que et fa mandra: ara només necessitaràs un ordinador i saber quines webs són les millors. I, com tot, una mica de força de voluntat. Internet es presenta com el nou professor d’idiomes, un que ens pot ensenyar totes les llengües que vulguem sense gastar-nos ni un euro ni moure’ns del sofà.

La web ha passat de ser un complement de les classes convencionals a convertir-se en el seu comp

etidor. Ofereix tant materials didàctics i exercicis de tot tipus com la possibilitat de practicar l’idioma amb gent d’arreu del món. La clau d’aquest mètode és ajudar per ser ajudat.Conversar amb algú nadiu, per exemple, et permet aprendre una llengua i a la vegada ensenyar la teva. Un estudi recíproc tant o més eficaç que el de les acadèmies.

Hi ha diverses pàgines web que disposen d’aquests serveis, cadascuna amb les seves particularitats. Algunes de les més destacades són:

BUSUU

Punt fort: gran varietat d’eines i exercicis de tots els nivells.

Punt feble: només et permet estudiar un idioma de manera gratuïta i no disposa de professors.

Portal avalat per diccionaris i mitjans anglosaxons com el The Timesla CNN, la BBC o The GuardianL’any passat registrava 15.000 usuaris nous cada dia. El nom de la web, Busuu, és una llengua del Camerún en perill d’extinció. Permet aprendre 12 llengües i compta amb el seu propi diccionari.

LIVEMOCHA

Punt fort: es pot accedir gratuïtament a absolutament tot el contingut didàctic.

Punt feble: es perd molt temps corregint exercicis.

Funciona amb unes fitxes, els Token, que et permet comprar tot el material didàctic. Per guanyar-ne pots corregir exercicis d’altra gent, o bé pagar. Ofereix cursos de 38 llengües i té més de 13 milions  de persones registrades. Es poden contractar professors nadius pagant amb euros.

ITALKI

Punt fort: transparència dels preus de les classes. Gran qualificació dels professors.

Punt feble: no ofereix materials didàctics gratuïts.

Web enfocada a contractar classes per Skype amb professors nadius i practicar la conversa amb altres estudiants. Funciona com una granxarxa social, on la gent té un perfil molt complet amb els seus interessos. Creada el 2012, té ja més de 900.000 usuaris.

Si el que voleu és reprendre l’estudi d’una llengua després de molt de temps, el primer que hauríeu de fer és comprovar el vostre nivell. Per fer-ho podeu adreçar-vos a DIALANG, un programa dissenyat per la Comissió Europea per avaluar els coneixements de 14 llengües.

(més…)

Les paraules d’Alcover

Posted: 28 Novembre 2012 in General
Etiquetes: , , , ,
Enguany es commemora el 50è aniversari del Diccionari català-valencià-balear (DCVB), una obra que constitueix un inventari exhaustiu de la llengua catalana, de deu volums, que va ser iniciada pel filòleg mallorquí mossèn Alcover el 1900 i que va ser completada pel seu deixeble, Francesc de B. Moll, a partir del 1932, quan morí Alcover, i fins al 1962, any en què el diccionari fou publicat per l’editorial Moll.

“L’obra del diccionari de mossèn Alcover era una empresa d’amor i d’entusiasme, fruit d’una devoció fervorosa a la llengua vernacla i de la decisió enèrgica de salvar-la dels perills que l’amenaçaven”, explica Francesc de B. Moll en la introducció del diccionari, en el qual col·laboraren també Manuel Sanchis Guarner i Aina Moll Marquès.

El diccionari, després de mig segle, continua sent un referent lingüístic, ja que no només inclou el significat de les paraules, sinó també informació dialectal, fonètica, etimològica, bibliogràfica, paremiològica i de costums populars.
Entre els diversos esdeveniments que s’han organitzat per homenatjar l’efemèride, destacaria la proposta que ha impulsat el diari digital de cultura Núvol: ha demanat a diversos escriptors i persones relacionades amb el món cultural que escullin una paraula del DCVB i que facin cinc cèntims del motiu pel qual l’han triada. L’escriptora Marta Rojals ha triat fato; Maria Barbal, arrecerar, i la presidenta d’Òmnium, Muriel Casals, passeig. Però d’entre les que més m’han agradat hi ha horabaixa, seleccionada per la lingüista i escriptora Joana Serra de Gayeta. Ara bé, si a mi em fessin escollir-ne una, em quedaria amb xerinola, un mot que convida a la gresca, l’alegria i la tabola. La paraula té l’equivalent castellà de chirinola i ve del segle XVI. Significava “baralla, desori” i l’origen del nom prové de la batalla de Cerignola (1503), al sud d’Itàlia, on molts catalans i castellans es vantaren d’haver participat.

Sabíeu que…
El 2001, gràcies a un acord entre l’editorial Moll i l’Institut d’Estudis Catalans, el diccionari DCVB es va publicar digitalment i des de llavors es pot consultar de manera gratuïta a través d’internet (http://dcvb.iecat.net) (més…)