Posts Tagged ‘escriptors’

Tranquil·la, Scarlett, estem parlant d’una ficció…
Scarlett Johansson
L’actriu Scarlett Johansson ha demandat a l’escriptor francés Grégoire Delacourt per inspirar-se en ella per a crear a Jeanine Foucaprez, un dels personatges de la seua novel·la La première chose qu’on regarde (alguna cosa així com “El primer que mirem”). Tan absurd com sona.La première chose qu?on regardeAl semblar, la tal Jeanine Foucaprez és una rèplica exacta de Scarlett Johansson, fins al punt que alguns dels altres personatges de la novel·la estan convençuts que és ella. Però no ho és. I estem parlant d’una ficció. Mrs. Johansson, no d’un reportatge en una revista de premsa rosa ni de la publicació d’unes fotos robades de el seu iPhone.Scarlett Johansson s’ha proposat paralitzar totes les traduccions i adaptacions al cinema de la première chose qu’on regarde, acusant a Grégoire Delacourt (autor també de la llista dels meus desitjos, editat a Espanya per Maeva) de “ús il·lícit i fraudulent dels seus drets personals”. Fins ara, l’única cosa que ha aconseguit és donar-li una gran publicitat al llibre, clar: La première chose qu’on regarde va eixir a la venda fa dos mesos i mitjà a França i ja s’ha situat entre els llibres més venuts.
7759615981_la-premiere-chose-qu-on-regarde
L’autor del llibre assegura haver-se quedat de pedra: “M’he quedat estupefacte i estic molt trist. Jo esperava que em regalara un ram de flors o alguna cosa així perquè aquest llibre és, en certa manera, una declaració d’amor”. Més enllà de la sinceritat o oportunisme de Delacourt, que no jutjarem, per desconeixement, defensem el dret de l’autor a utilitzar la imatge de l’actriu com a recurs. “Aquests famosos conviuen amb nosaltres tot el temps. El culte a la celebritat ha sigut imposat pels mitjans de comunicació, la premsa i Internet. La meua intenció era en part fer una sàtira d’aquest món en el qual tot es viu a través del prisma dels famosos”, ha declarat.

Si Scarlett Johansson no volia formar part de l’imaginari col·lectiu, més li haguera valgut no dedicar-se al cinema ni a tot el material publicitari amb el qual alimenta els desitjos més íntims del personal. Pot un escriptor jugar amb açò? Sí. Esperem que la justícia francesa opine el mateix.

Anuncis
 
 
Sha

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, l’Associació d’Editors del País Valencià i la Llibreria 3i4, amb la col·laboració del Servei de Política Lingüística de la Universitat de València, van celebrar la diada de Sant Jordi amb un acte a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània destinat a visibilitzar els escriptors valencians. Tal com va expressar Toni Gisbert, secretari d’ACPV, “aquest és el nostre humil reconeixement a la vostra tasca, mentre treballem per fer possible que algun dia, més aviat que tard, siguen les institucions valencianes i els mitjans de comunicació públics valencians els que facen la funció que els pertoca i visibilitzen els nostres autors i autores”.

Els escriptors i escriptores van llegir breus fragments de la seua obra, i Miquel Gil va posar fi a la celebració amb algunes cançons.

L’acte, celebrat en el vintè aniversari de la mort de Vicent Andrés Estellés, fou també un homenatge al poeta de Burjassot en la persona de la seua filla, Carmina, a qui Gemma Pasqual en nom de l’Associació d’Escriptors i Toni Gisbert en nom d’ACPV li van lliurar un senzill present.

L’encarregada de presentar l’acte va ser Reis Juan, presidenta de Mildenou-Plataforma d’Afectats per l’ERO de RTVV, en expressió de suport dels organitzadors als treballadors i treballadores de la ràdio i televisió valencianes afectades per aquest ERO.

Així, l’Octubre es convertí en l’espai de celebració de la nostra literatura i de visibilització dels nostres autors, i el públic pugué fer un tast de la seua obra, alhora que complia amb la tradició de comprar un llibre i una rosa.

 
 
 Publicat a acpv.cat el dimecres 24 d’abril de 2013

El Diàleg entre l’escriptor i els lectors joves es consolida com a proposta de difusió del plaer la lectura entre els adolescents després d’onze anys. enguany, l’activitat tindrà com a protagonistes l’escriptora Carme Riera i la novel·la La meitat de l’ànima.

Enguany fa onze anys i, de manera ininterrompuda des que va ser ideat, mai no ha volgut faltar a la cita. El Diàleg entre l’escriptor i els lectors joves és una iniciativa promoguda pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (IIFV) que ha comptat, a més, amb la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) i el Centre Internacional de Gandia. Hi estan al càrrec els professors Carme Gregori Soldevila (UV) i Gonçal López Pampló (UV). En realitat, però, els que fan possible la continuïtat del projecte són els professors de valencià d’educació secundària i batxillerat que, any rere any, impliquen els seus respectius alumnes i els conviden, tots plegats, a gaudir d’una experiència que ajuda a la difusió de la lectura entre els adolescents i, a més, incentiva el gust per la literatura a qualsevol nivell.

Gràcies a aquesta proposta, els alumnes tenen l’oportunitat de reunir-se amb l’escriptor i entrevistar-lo directament, establint un diàleg amplament dinàmic, amable i, fins i tot, un tant atrevit a l’entorn de l’experiència literària que ha produït una novel·la concreta que, prèviament, han llegit, treballat i analitzat des de les respectives aules gràcies a les indicacions i propostes desenvolupades. Tot plegat comença a gestar-se a partir d’un dossier de treball, que recull els diferents materials bibliogràfics i digitals al voltant de l’autor i la novel·la, així com les especificacions que afecten l’assenyat desenvolupament de l’activitat (terminis, propostes didàctiques, possibilitats de lectura, etc.) i unes reunions de treball dels professors encarregats on s’acaba de dissenyar el recorregut que culminarà en l’acte central del Diàleg.

Més recentment, l’activitat compta també amb una presència significativa dins les noves eines de comunicació gràcies a la creació d’un blog i d’una etiqueta a Twitter que recull les aportacions d’alumnes i professors al voltant de la novel·la.

El blog del Diàleg, ara com ara, constitueix un espai de trobada entre els diferents participants en l’activitat abans i després de la trobada amb l’escriptor. Des que es va posar en marxa l’any 2008, ha crescut i ha evolucionat gràcies a les diferents iniciatives d’alumnes i professors, entre les quals, destaca el concurs de microcontes de temàtica afí a la de la novel·la elegida.

L’ús de les noves tecnologies també es fa present en el Diàleg per mitjà de Twitter, i per segon any consecutiu, gràcies a una tertúlia literària digital sobre l’obra que va donar el seu tret d’eixida el passat dia 15 de gener de 2013. La creació de l’etiqueta #diàleg13 permet a alumnes i professors compartir una nova via d’intercanvi a l’entorn de la novel·la i, encara més, possibilita la interacció múltiple entre els diferents instituts participants.

El Saló d’actes de la Casa de la Cultura «Marqués González de Quirós» de Gandia i el Saló de Graus «Manuel Sanchis Guarner» de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació de la Universitat de València seran, respectivament, els espais des d’on l’escriptora d’aquesta edició, la professora Carme Riera, explicarà els propers dies 28 de febrer i 1 de març, les seues inquietuds més manifestes a l’entorn de la novel·la que ja estan treballant: La meitat de l’ànima (Proa, 2004; Labutxaca, 2007). En edicions anteriors, però, han passat pels ulls d’aquests intrèpids lectors noms d’arreu dels territoris de parla catalana com Imma Monsó, Jesús Moncada, Josep Lozano, Carles El Saure, Josep Maria Fonalleras, Jaume Cabré, Ramon Solsona, Maria Barbal, Martí Domínguez i Carles Alberola.

(més…)

Un nou sistema de catalogació fa públics els documents històrics cuneïformes més antics del món

Primeres formes d'escriptura
Primeres formes d’escriptura

Un equip d’investigadors de les universitats d’Oxford i Southampton ha creat un sistema de catalogació digital d’arxius antics que permetrà avançar en la descodificació de documents històrics escrits en alfabets desconeguts. Aquest sistema, anomenat RTI (Reflectance Transformation Imaging), forma part del projecte Cuneiform Digital Library Initiative, que ha creat una base de dades virtual per posar a disposició del públic el contingut de totes les tauletes cuneïformes que es conserven des dels inicis de l’escriptura, el 3350 aC, fins al final de l’era precristiana.

El sistema consisteix a fotografiar els documents amb 76 lluminositats diferents i després es fusionen per poder observar el pas de la llum per tots els punts de la seva superfície. Una càmera fotogràfica se situa a la part superior d’una cúpula amb 76 focus distribuïts per la cambra, i el document que s’ha de digitalitzar és fotografiat amb cadascuna de les llums. Aquestes imatges sóc processades i unides, i la transformació de la llum que s’aprecia en la imatge final permet ressaltar tots els detalls que abans passaven desapercebuts. Aquest sistema servirà per estudiar els codis i els alfabets fins ara no desxifrats amb molta més precisió.

El projecte és una iniciativa conjunta de la Universitat de Califòrnia i el Max Planck Institute for the History and Science per preservar i donar accés públic al patrimoni cultural. S’estima que el nombre d’aquest tipus de documents que actualment es mantenen en col·leccions públiques i privades supera els 500.000 exemplars, 270.000 dels quals ja han estat recopilats, digitalitzats i publicats a través de la base de dades de la pàgina web de la Cuneiform Digital Library Initiative.

Un dels arxius que s’ha sotmès a aquest procés són uns manuscrits escrits en el sistema protoelamita, l’escriptura cuneïforme sense desxifrar més antiga que es coneix, que s’usava a l’antic Iran al voltant de l’any 3000 aC. Entre el 80 i el 90% dels símbols que conformen aquests manuscrits són desconeguts, mentre que fins ara només es coneix el significat d’alguns signes numèrics i símbols d’objectes que els escrivans van prendre de Mesopotàmia. L’únic que se sap d’aquest llenguatge és que s’utilitzava en l’administració i els registres agrícoles. Ara, amb l’aplicació de la tècnica RTI, els experts preveuen desxifrar-lo aviat. (més…)

 

James Patterson continua encapçalant una llista sense sorpreses.La llista dels escriptors que més guanyen publicada per la revista econòmica Forbes cada mes d’agost es postula per a convertir-se en una de les tradicions de l’estiu, igual que ocorre amb els posats playeros o els amors fugaços. La classificació se centra en els beneficis obtinguts amb la publicació de llibres en paper o electrònic i la venda de drets a cinema o televisió.El polifacètic autor James Patterson continua sent el rei, igual que ocorreguera l’any passat, amb una imponent estimació de venda que ronda els 94 milions de dòlars, tan sol en el lapse de temps que abasta de maig de 2011 a abril de 2012. Onze llibres editats el passat any, i set en el que portem de 2012, conviden a pensar en ell com en un dels escriptors més prolífics que sobre el planeta teclegen. Molts d’ells, açò sí, els signatura en coautoría.Sí resulta més conegut entre nosaltres Stephen King, que ocupa el segon posat amb uns guanys de 39 milions. Molt interessant resulta la seua escalada —des del tercer lloc l’any anterior, amb 14 milions més—, ja que coincideix amb la seua ferma aposta pel llibre electrònic com a futur de l’edició. (més…)

L’autor de Roda de Ter ha escrit desenes de novel·les, com la juvenil Ocell de foc, i llibres de gran èxit com Pa negre


L'escriptor Emili Teixidor

L’escriptor Emili Teixidor

Emili Teixidor neix al mateix poble de Miquel Martí i Pol, Roda de Ter, el desembre de 1933. Coincideixen a l’escola i mantenen una amistat duradora. Es llicencia en magisteri i exerceix de mestre a Osona. El 1958 es trasllada a Barcelona. Estudia les titulacions de dret, filosofia i lletres i periodisme.

Comença la seva carrera literària a finals dels 60, centrant-se en la literatura infantil i juvenil. Escriu llibres com ‘Les rates malaltes’ (1967), premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, ‘Dídac, Berta i la màquina de lligar boira’ (1969) i ‘L’ocell de foc’ (1969), una novel·la que porta ja trenta edicions i és un dels clàssics de la literatura juvenil catalana. Durant la dècada de 1970 participa en les revistes ‘Oriflama’, ‘Cavall Fort’ i ‘Tretzevents’. La seva tasca de pedagog no la deixarà mai de banda.

El 1979 escriu la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu ‘Sic trànsit Glòria Swanson’, guardonat amb el Premi Crítica Serra d’Or de narrativa. La primera novel·la l’escriu el 1988, ‘Retrat d’un assassí d’ocells’, amb els signes inconfusibles del seu estil: el domini del vocabulari i de la tècnica narrativa.  El 2003 publica la novel·la ara adaptada al cinema ‘Pa negre’, situada en els paisatges de la seva Osona natal, que obté els premis Joan Crexells, Lletra d’Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada. Torna a Osona amb ‘Laura Sants’ i el 2010 apareix la novel·la ‘Els convidats’.

Escriu guions per a ràdio i televisió i col·labora en diversos mitjans amb articles sobre l’escriptura, la lectura i l’ensenyament.

Rep la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l’any 1992, el premi Crítica Serra d’Or de literatura juvenil del 1995 per la novel·la juvenil ‘Cor de roure’ (1994), el Premio Nacional del ministeri de Cultura l’any 1997 per l’obra infantil ‘L’amiga més amiga de la formiga Piga’ (1996) i el Premi Sant Jordi de novel·la del 1999 per la novel·la ‘El llibre de les mosques’ (2000).

L’associació aplega una quarantena d’escriptors en llengua catalana · Es proposa de difondre, col·laborativament, l’activitat literària.

El Pont de Lletres, l’associació que aplega els escriptors en llengua catalana de les comarques septentrionals del País Valencià, acaba d’estrenar pàgina web. La intenció és de servir-se’n per fer conèixer aquests autors i la seva obra. És, doncs, un espai de presentació, de relació i d’informació literària. Hi trobem Vicent Usó (‘La mà de ningú’, ‘El músic del bulevard Rossini’), Carles Bellver (‘L’home del calendari’), Joan Garí (‘Història d’Amèrica’), el poeta Iban L. Llop (‘Batalles de Sardenya’), el sociolingüista Vicent Pitarch, l’editor de ‘Blocs de lletres’ Josep Porcar (‘Els estius’)…

Ells ho diuen així: ‘L’objectiu de la web és de dotar-se d’un vehicle de comunicació literària amb la intenció d’obrir vies de diàleg en una triple direcció: entre els autors mateixos, amb els lectors i amb la resta d’autors, associacions literàries i institucions del país. I relacionar-se amb la ‘societat civil’, amb la qual el Pont Cooperativa de Lletres se sent compromesa.’

La pàgina principal de la web també glossa l’origen del nom: ‘La funció principal d’un pont no és altra que unir allò que està separat superant un obstacle. Aquest pont que nosaltres tractem de fer respecta al màxim el simbolisme d’aquesta definició: unir i salvar obstacles és el que ens ha mogut a crear el Pont Cooperativa de Lletres. Sota aquesta ‘marca’ ens agrupem una quarantena d’escriptors de les comarques del nord valencià.’ Aquesta és tota una declaració d’intencions que amb el temps va teixint complicitats i es va consolidant.

El 25 de setembre de 2010 es va fer la primera assemblea del Pont Cooperativa de Lletres a l’Aula Museu Carles Salvador de la Mola de Benassal.

+info en http://www.elpontdeleslletres.cat/