Posts Tagged ‘PP’

Per Jordi Martí Font, membre de la CGT, de l'Ateneu Llibertari Alomà, del Col·lectiu Independentista del Priorat i de la CUP de Tarragona

L’atac sense mesura de cap mena que el Partit Popular i altres aliats de l’ultraespanyolisme lingüístic militant estan fent contra la llengua catalana té precedents, és clar, i totes els sabem. Per tant, no m’hi aturaré i aniré al gra. Cap mesura que el Partit Popular ha aplicat en els darrers anys en l’espai lingüístic dels Països Catalans ha tingut cap altra motivació que aconseguir la desaparició de la llengua catalana. Ras i curt, el seu extermini. És evident que en cada un dels territoris l’estat de la llengua no és el mateix i això es veu tant si mirem les dades de coneixement i ús com si analitzem les lleis que s’hi apliquen, per això han actuat de forma diferenciada, però l’objectiu de l’espanyolisme militant, repeteixo, és un de sol.A Catalunya, aconseguir destruir el model d’immersió lingüística en català (defensada de forma unànime per la comunitat educativa) pot semblar un objectiu menor però no ho és gens si entenem que va acompanyat del TIL a les Balears (contra el qual les mestres han plantat cara de forma exemplar) o el manteniment de la inseguretat lingüística dels parlants a la Franja a partir del no reconeixement ni tan sols del nom i l’invent d’una denominació estupiditzadora com és la del Lapao. Una eina bàsica d’aquesta aposta pel monolingüisme espanyol és la LOMQE, una llei copiada en el model social de la LEC principatina (per això no ens valen les defenses convergents i d’ERC d’aquesta llei) però clara en explicitar que la llengua espanyola ha de ser llengua de l’ensenyament arreu dels dominis de l’Estat espanyol. Alhora, ressusciten, si és que mai van morir, les iniciatives legislatives per torpedinar la immersió i sempre ens són desfavorables. Que les sentències sobre la llengua sempre o gairebé sempre defensin l’obligatorietat de l’espanyol no és res més que conseqüència directa de l’ordenament jurídic de l’Estat espanyol que es vol monolingüe i punt final.Avui mateix, 18 de febrer, la Generalitat de baix ha fet públic la nova estació d’aquesta rua d’extermini. En el curs 2014-2015 tancarà unitats de valencià a 136 escoles, 72 a infantil i primària i 83 en centres amb doble línia educativa. El president Fabra encapçala la croada espanyolista (llengua i nació van del bracet en aquest cas) un cop ha vist com les enquestes electorals li posen la situació molt i molt malament. El fum lingüístic i patrioter ja els va servir fa unes dècades per trencar la majoria social d’esquerres que l’antifranquisme havia construït al País Valencià i ara s’ensuma que busquen recórrer un altre cop el camí del blaverisme, tot i que quan ja no els va caldre se’n van desfer i van assimilar tot l’assimilable en la recollidora de brossa que és el PP.

La lluita per la llengua és central als Països Catalans, no cal que ho recordi ara. Però la lluita contra la llengua (la nostra) ha passat a ser també central per a ells ara. Tenen el poder a les mans i en alguns indrets veuen com la crisi els pot passar factura i desallotjar-los del poder mafiós que han administrat en els darrers anys. A indrets com Catalunya, hi busquen el rèdit de sectors contraris al procés cap a la independència. A tot arreu, parlar la llengua és la primera barricada que no hem de perdre però no l’única. No caure en els seus discursos i tenir clar què busquen darrere de la suposada “llibertat lingüística” que prediquen és bàsic per a la defensa de la diversitat, que comença en la defensa de les opcions amb més dificultats. El que busquen és ben clar: el monolingüisme espanyol i enviar les altres llengües de l’Estat al bagul de la història. No els ho posarem fàcil perquè mai no ens hem rendit i menys encara ara. I sabem que si així ho fem els monolingües no venceran, sobretot perquè per moltes mentides que deixin anar tampoc ens convenceran.

(més…)

AVL

L’ens consultiu de la Generalitat Valenciana assegura que les afirmacions que fa al seu Diccionari sobre el valencià no s’ajusten ni a l’Estatut ni a la llei de creació de l’AVL

L’entitat normativa equipara en el seu text valencià i català

Membres del PP van demanar el tancament de l’entitat

El Consell Jurídic Consultiu (CJC) ha dictaminat que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) no té competències per a definir el nom de la llengua. Segons avancen les edicions digitals d’alguns diaris valencians, el dictamen subratlla que les afirmacions de l’entitat normativa en la definició que fa del “valencià” i que l’equipara al “català” en els seu Diccionari Normatiu Valencià “no s’ajusten al que recull l’Estatut i la pròpia llei de creació de l’AVL”.

El pronunciament es produeix després que la Conselleria d’Educació sol·licitara a l’ens consultiu un dictamen sobre “l’acomodació” de la definició de valencià del Diccionari a l’Estatut, ja que alguns veus del PP van criticar durament l’homologació de valencià i català del text.

El Diccionari que ha aprovat l’AVL defineix valencià com “llengua romànica parlada a la Comunitat Valenciana, així com a Catalunya, les Illes Balears, el departament francès dels Pirineus Orientals, el Principat d’Andorra, la franja oriental d’Aragó i la ciutat sarda de l’Alguer, llocs on rep el nom de català”.

Al·legacions

L’advocat Moisès Vizcaino va presentar dijous passat per registre al Consell Jurídic Consultiu (CJC) valencià un escrit amb les 46 sentències fermes que avalen el nom ‘català’ per a la llengua pròpia del País Valencià. Vizcaino va sol·licitar al CJC que tingui presents aquestes sentències a afectes de jurisprudència al seu dictamen. El document recull sentències des de 1997 fins a 2013 de diverses instàncies des del Constitucional, al Suprem i TSJ valencià.Aquest dimarts, el mateix Vizcaino, acompanyat del secretari general d’Acció Cultural, Toni Gisbert i del filòleg i tècnic lingüístic de la Universitat de València, Francesc Esteve van presentar al CJC nous arguments acadèmics i jurídics que avalen l’equiparació de la denominació ‘valencià’ i ‘català’. Entre els documents aportats, hi ha un diccionari editat l’any 1995 amb l’aval de la Generalitat Valenciana i que defineix el ‘valencià’ com “varietat de la llengua catalana”. Igualment, i entre altres documents, es va aportar una prova que mostra que l’any 2006 la mateixa Generalitat Valenciana va defensar davant el Tribunal Suprem que el valencià és una varietat de la llengua catalana així com les definicions de totes les acadèmies de la llengua de l’Estat espanyol, entre elles la Reial Acadèmia Espanyola, que accepten la unitat de la llengua catalana en les definicions de ‘valencià’.

(més…)

Catalunya ràdio
Era previsible, però no per això resulta menys dur ni desagradable. A mesura que el procés sobiranista català va fent passes endavant (verbigràcia, l’acord sobre la data i la doble pregunta de la consulta, o la votació de la setmana passada al Parlament per demanar la competència de la pregunta), més ataca el PP els flancs que ells identifiquen com a més dèbils en el cos de la catalanitat idiomàtica i cultural: és a dir, el País Valencià i les Illes Balears. Com més puja l’aposta sobiranista a Catalunya, més s’intensifica l’ofec sobre els territoris catalanoparlants en què el PP és força de govern. Previsible, ja ho dic, però, per dir-ho amb un adjectiu molt usat dins el repertori pepero, miserable.

El tancament exprés de Catalunya Ràdio al País Valencià (com abans el de RTVV, o el de TV3) respon exactament a aquesta conjuntura, com també ho fa la delirant llei de símbols que s’ha empescat el govern de José Ramón Bauzá, i que no és altra cosa que un artifici jurídic que emet un munt de tinta de calamar per aconseguir un únic i obsessiu objectiu: l’eliminació de qualsevol senyera o drap quadribarrat (que de tota la vida s’havia exhibit en terres illenques sense cap mena de problema). No són fets episòdics ni aïllats: formen part d’una estratègia perfectament pensada que persegueix desarticular i afeblir la base d’una realitat nacional (la realitat catalana) que al PP li resulta insuportable. Que en algun moment hagi aparegut el president Rajoy a declarar que li sap molt de greu que s’acusi el seu partit d’atacar la llengua i la cultura catalanes només és un altre dels múltiples i al·lucinants exercicis de cinisme als quals ens tenen avesats els actuals governants de les Espanyes.

L’argument per al tancament de mitjans de comunicació perfectament homologables als seus equivalents ideològics de tants altres països occidentals és sempre el mateix: que no tenien la llicència d’emissió en regla, per una qüestió o per una altra. Segur que això és cert. Però perquè ells ho van voler així. Si TV3 o Catalunya Ràdio no tenien els papers prou arreglats al País Valencià, és perquè en les dues últimes dècades i mitja s’han succeït governs (tant valencians com espanyols, d’un color i de l’altre) que no tan sols no han normalitzat la situació d’aquests canals sinó que els han condemnat, ben a posta, a una anormalitat que ara passa una factura devastadora. Només calia tenir uns governants una mica més obtusos que els seus predecessors: sembla mentida, però fins i tot això era possible.

Si Rajoy tingués un mínim de consciència, de decència i d’autoritat, hauria de fer valdre el seu paper de presumpte líder per aturar aquesta mena de barbaritats contra la sempre suposada pluralitat cultural i lingüística d’Espanya. No farà res, per descomptat. El PP s’ha convertit en una màquina d’arrasar identitats, idees i diàlegs, amb l’excusa paupèrrima de conjurar la crisi i d’enaltir una cosa que en diuen la marca Espanya. Que facin el que vulguin, però no se’n sortiran. Quan ells ja només siguin un pèssim record, nosaltres continuarem aquí. (més…)

corts

El País Valencià ha retrocedit en el temps 24 anys. Almenys, en el terreny audiovisual. L’apagada de Radiotelevisió Valenciana (RTVV) executada divendres passat a les 12.19 hores ha deixat els ciutadans sense una ràdio i una televisió públiques i sense mitjans -amb implantació a tot el territori- que donin informació i emetin els continguts en català. La decisió unilateral del govern ha traslladat els valencians al mateix escenari que hi havia abans del 9 d’octubre del 1989, moment en què van començar les emissions de Canal 9 i Ràdio 9.

L’esforç i l’empenta de la societat valenciana des que el 1984 es va aprovar la llei de creació de RTVV van aconseguir posar en funcionament la radiotelevisió pública dels valencians, de la mateixa manera que anys abans ho havien fet territoris com el País Basc i Catalunya. Des d’aquell moment, els valencians han tingut la llibertat d’escoltar informació en català, una informació que, encara que moltes vegades hagi estat manipulada, ha sigut l’única retransmesa en la seva llengua.

La crisi, però, ha posat fi a aquesta llibertat de rebre informació pública en català. Així ho demostra el tancament de RTVV, motivat únicament i exclusivament per raons econòmiques, segons el govern valencià. La impossibilitat de la Generalitat Valenciana d’assumir la readmissió dels mil treballadors acomiadats en un expedient de regulació d’ocupació declarat nul per la justícia ha estat la raó per la qual el president Alberto Fabra va decidir silenciar mediàticament la llengua arreu del País Valencià. La llibertat d’expressió no s’ha vist coartada només pel tancament de RTVV que donava veu als valencians. També han vist disminuïda la seva llibertat els diputats de l’oposició de les Corts Valencianes, que estan a la mercè de la majoria absoluta del PP.

Des del maig, la mesa de les Corts no tramita cap iniciativa parlamentària que es refereixi al “País Valencià” quan es parli del territori, o al “català” en el cas de la llengua, després que el PP aprovés en solitari una proposició no de llei que permetia vetar aquestes iniciatives. Segons els populars, aquests mots no “respecten les senyes d’identitat que recull l’Estatut d’Autonomia”. Esquerra Unida i Compromís segueixen utilitzant aquests termes en les intervencions parlamentàries, ja que la prohibició es limita als escrits. Tot el que soni català o enllaci Catalunya i el País Valencià desperta animadversió al PP. L’última mostra de voler aixecar una frontera va ser l’intent del govern Fabra, a través del ministeri d’Interior, de prohibir que la Via Catalana arribés a Vinaròs. Una maniobra fallida per al govern valencià, gràcies al fet que els tribunals van fer prevaler el dret de manifestació als interessos particulars del PP.

(més…)

En realitat, volem Canal 9, volem TV3?

Posted: 27 Novembre 2013 in General
Etiquetes: , ,

baixa

El 23 de novembre, els companys, Joan F. Mira, Eliseu Climent, Vicent Martínez Sancho, Toni Gisbert, Ferran Suay, Tomàs Llopis, Carles Solà, Pau Caparrós i Andreu Yudici, escrivien un article al Levante-EMV, amb el títol “Volem Canal 9, volem TV3”, en contra dels tancaments, defensant la possibilitat que els valencians pugan continuar veient RTVV i tornem a poder vore TV3. Es recordava l´inici de les emissions de TV3 al País Valencià, l´11 de setembre de 1985 gràcies a ACPV i caldria afegir, -perquè és de ben parits ésser agraïts-, a la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), que ho va permetre. Potser no han gosat explicitar-ho per la síndrome d´Estocolm que haurien d´intentar superar, els ho dic cordialment i amistosa. Perquè el reconeixement dels fets verídics ens atorga una certa sensació de llibertat.

Com va escriure Toni Mollà, el 12 de juliol de 1994, després d´una conferència de sociolingüística a Barcelona, on havia relatat al públic assistent el treball de les associacions en defensa del valencià-català, l´Escola Valenciana, ACPV, el Centre Carles Salvador, etc. i, remarcà la venda de bons per finançar la xarxa de repetidors de les antenes per a vore TV3 al País Valencià; contava Toni com després dels aplaudiments de rigor cap al ´valencianet´ esforçat i voluntariós que havia pujat a narrar les ´heroïcitats´ valencianes, se li va acostar, un senyor per invitar-lo a café; textualment: “Joan Granados, exdirector de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, m´ha convidat a cafè. “No faces el ridícul” -m´ha dit, amistós-, vosaltres potser vau vendre bons per a pagar els repetidors valencians de la TV3 o el que siga, però, no t’enganyes, pagar-los, els vaig pagar jo”. I acabava reclamant els diners per l´engany del que creia que havia sigut víctima propiciatòria.

Després de recordar que ACPV va celebrar el naixement de RTVV en valencià, els signants de l´article en defensa de RTVV i TV3, assenyalaven el segons pas, la creació d´amics de RTVV a Catalunya, la instal?lació d´un repetidor de RTVV a Tarragona i la defensa de l´acord de reciprocitat entre RTVV i TV3, el 2013. Jo no sé si ACPV estava d´acord amb l´acord de “reciprocitat” que va fer el PPCV, però caldria recordar que era un acord predemocràtic i autoritari, que feia de la censura el seu eix vertebrador i prohibia esmentar el mot ´País Valencià´ no només a RTVV sinó a TV3, és a dir un acord indigne, servil, denigrant, vexatori i humiliant. Diuen que, ara, quan estaven demanant l´aplicació d´aquest “acord”, és quan A. Fabra ha pres la determinació de tancar RTVV, cosa que mostra que tot aquest acord ha sigut una enganyifa, un “paripé” per a fer el paperot, burlar-se i prendre´ns el pèl a tots els valencians, [balears i catalans]. Inclús, per copsar, que, -si les associacions culturals més reputades dels valencians i catalans del País Valencià- estaven disposades a acceptar un acord despòtic, -amb trets medievals del dret de cuixa-, podien creure´s que podien fer el que els passés per l´entrecuix, pel que fa al tancament de RTVV i al buidament radical de les competències d´autogovern valencià.

Després, a l´article de J.F. Mira, es remembrava, -encertadament-, els diversos intents de censura de tots els governs dels distints colors polítics, des del ´socialista´ Barrionuevo del PSOE al ´liberal´ de Zaplana del PP, fins arribar a Camps que va tancar les emissions de TV3, el febrer del 2011 i volia matar ACPV amb unes multes milionàries; es recordava les campanyes de mobilitzacions i la ILP Televisió Sense Fronteres, amb l´arreplegada de 651.650 signatures llençades a la paperera pel PP a les Corts espanyoles de Madrid. Després se´ns feia memòria de la sentència favorable del Suprem, contra el tancament de les antenes de TV3, el gener de 2013 i l´enquesta als socis d´ACPV per a prendre una decisió sobre la reobertura. Resultat de la votació claríssim: 90 % a favor, 3 % en contra i 7 % abstencions; i encara estem sense TV3.

Tanmateix, el que em sembla incomprensible de l´article, que comentem, és que s´afirme que en el context de l´accés a la Presidència d´Alberto Fabra es van reobrir les negociacions amb Catalunya per a la reciprocitat; “el Govern de Catalunya feia un “gest” cap al nou president Fabra i deixava d´enviar el senyal de TV3 als nostres repetidors: a partir d´eixe moment, ja no era possible que Acció Cultural restaurara les emissions i, per tant, aquestes van passar a dependre de l´entesa entre els dos governs”. Si és veritat em sembla una gran ingenuïtat del Govern de Catalunya, quan els del PP han posat bona voluntat pel que fa a la defensa de la nostra llengua i cultura? No obstant, em sembla una mica increïble, perquè, com explicava Manuel S. Jardí, el 22 de setembre a La Veu del País Valencià, a Morella i a la Franja de Ponent d´Aragó es pot vore TV3; per tant, és molt difícil fer un nuc ´tecnològic´ perquè la resta dels habitants del País Valencià, -tret dels de la zona de Morella-, no pugem veure TV3. No li trobe una explicació científica raonable a aquest tèrbol afer que ens en deixat fosques i mudes les pantalles de TV3, com a les dictadures, i pot deixar-nos, ben prompte, també sense RTVV, per una manca d´escrúpols absoluta de l´actual Govern del PP que sembla que actua en contra dels interessos dels valencians, obeint els dictats dels sectors d´extrema dreta i neofalangistes, de la FAES, etc. com advertia Gustau Muñoz a “Els valencians i el futur” la Web País Valencià segle XXI, el mateix 23 de novembre.

BYWddtoIgAAnvye
Perquè, en realitat, el que ànsien alguns centralistes, en aquest “reordenament” autonòmic, una vegada liquidat el sistema bancari valencià i RTVV, és carregar-se l´autonomia valenciana i deixar-nos en el vagó de cua de tot l´estat, tot i que no podran fer-ho en Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia i potser tampoc en Canàries, al País Valencià ens tracten com un país a liquidar i a exterminar políticament i culturalment del tot; ho tenim fotut, si, des del PV, no s´actua amb intel·ligència, castigant als nostres liquidadors i votant a favor de les opcions més autòctones i compromeses en la defensa del nostre autogovern i la nostra llengua, com Compromís, EUPV, PSPV i ERPV, per aglutinar el màxim de gent defensant una autonomia que tant ens va costar, tot i els aigualiments i rebaixes que es feren al redactar l´Estatut i la seua reformeta involucionista. I una gestió nefasta de RTVV i del Consell Valencià, feta a posta per a carregar-s´ho tot i deixar el país convertit en un solar erm de l´extraradi de Madrid, ple de fem.

Per la qual cosa, -si és veritat que la CCMA ha deixat d´emetre el senyal perquè els habitants del País Valencià no vejam TV3-, em sembla molt bé que li demanen que “el tornen a enviar” el senyal per poder complir el manament dels socis [i simpatitzants que col·laboràrem pagant les multes destarifades], reclamant la posada en marxa immediata de les emissions de TV3. I em sembla bé que li demanen a A. Fabra que no tanque RTVV, tot i que no els farà cap cas. No obstant això, -o, precisament, per això-, no compartisc el to de ´suplica´; em sembla que una societat reivindicativa i compromesa amb la llengua i el país, -davant la vulneració dels drets cívics i de ciutadania de valencians i catalans del País Valencià- ha d´ésser molt més exigent, tant amb el Govern valencià, espanyol o català, si s´escau. Siga de qui siga la responsabilitat de posar en risc la nostra ´reciprocitat´ cultural i lingüística, -en contrast amb les enormes avantatges dels ciutadans castellanoparlants-, al meu parer, ACPV i d´altres plataformes en defensa de la llengua, haurien de denunciar els governs que impedeixen la nostra recepció del senyal de TV3 i haurien d´impugnar el govern que tanque RTVV davant els tribunals de drets humans d´Estrasburg o del Comité de les Regions amb llengües minoritàries. Perquè mentre ens deixen sense cap TV en la nostra llengua, els altres, els castellans, en tenen un muntó, locals, regionals, nacionals, privades, estatals i internacionals en la seua llengua castellana. Davant un genocidi cultural com el que està perpetant el PP, -no sabem si amb la complicitat del Govern espanyol i el “català”-, si no ens envia immediàtament el senyal- no podem anar amb precs i súpliques pròpies de règims de mandarinats, però no d´estats de dret ni democràtics. Davant l´exigència de la majoria de la societat valenciana, que vol vore TV3 i RTVV, ni un minut més de vulneració dels nostres drets com a valencianoparlants a rebre informació en la nostra llengua, ni un minut més sense TV3. Si volem Canal 9 i TV3, ho hem de demanar amb moltíssima més fermesa democràtica. Perquè és de justícia. El contrari, és el retorn al franquisme, en un simulacre de “democràcia” que va en contra dels valencians. Per excloure´ns, per fer-nos desaparèixer del mapa. Sense RTVV i sense TV3, perilla la nostra continuïtat col·lectiva en el temps com a valencianes i valencians. Sense televisions i mitjans en la nostra llengua i cultura valenciana [balear o catalana], no hi ha futur per al País Valencià.

(més…)

COMUNICAT DE L’AVL

Posted: 10 Novembre 2013 in General
Etiquetes: , , , ,

AVL

L’Acadèmia Valenciana de la Llengua, davant de l’anunci de tancament de NOU i NOU Ràdio que, amb data 5 de novembre ha fet públic el Govern de la Generalitat, vol manifestar la seua solidaritat amb el personal de Radiotelevisió Valenciana per la situació plantejada i la pèrdua dels seus llocs de treball, alhora que lamenta la decisió presa pel Consell.

El tancament de la Radiotelevisió Valenciana significa la desaparició del nostre mitjà de comunicació de referència, eix vertebrador i integrador de tot el territori, des de Vinaròs a Oriola, i motor de difusió de la llengua pròpia dels valencians, un del principals motius de la seua creació i existència.

 images

El valencià perd el mitjà de comunicació més potent que ha existit mai en la Comunitat Valenciana, amb el qual desapareix una eina fonamental i imprescindible per a la pervivència de la llengua. La nostra societat actual i futura no es pot entendre sense NOU i NOU Ràdio, com no es pot entendre el valencià sense una televisió i una ràdio pròpies.

Hui podem dir que els valencians estem de dol. No obstant això, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua fa una crida al Consell i a les Corts Valencianes perquè adopten de manera urgent les mesures oportunes per a garantir que els valencians tinguem un mitjà de comunicació públic en valencià.

El Partit Popular justifica la reducció del nombre d’acadèmics com una mesura d’estalvi que també vol aplicar a altres òrgans d’autogovern

AVL

El Partit Popular ha tombat aquest dimecres a les Corts Valencianes dues esmenes a la totalitat de l’oposició contra la reducció de membres de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que passarà de 21 a 11, i comportarà derogar la llei actual per elaborar-ne una de nova.

Aquest és el punt de conflicte entre govern valencià i oposició, que lamenta que la reducció arribi dos anys abans que l’AVL passi a renovar els membres de manera autònoma, sense intervenció dels polítics. L’oposició assenyala que és un intent del PP de controlar la institució i revifar el secessionisme lingüístic en una institució que defensa la unitat de la llengua.

El conseller valencià de Governació, Serafín Castellano, ha estat l’encarregat de defensar el projecte de llei de reducció de membres,aprovat el passat mes de juny pel ple del govern valencià. Castellano ha dit que la reducció de membres no menyscabarà les funcions i competències de l’AVL, però que s’haurà de modificar la llei per alterar les majories, atès que hi haurà menys acadèmics.

El diputat de Compromís Josep Maria Pañella ha presentat l’esmena a la totalitat per part del seu grup i ha titllat la modificació de “mentida”, ja que, en la seva opinió, el que busca no és l’estalvi, sinó “nomenar de nou tota la institució”. Pañella ha dit que és una “maniobra electoralista” en l’estratègia del PP de “mobilitzar contra l’enemic”, en referència a un possible pacte d’esquerres que governi al País Valencià el 2015.

El diputat nacionalista ha recordat que l’AVL va ser creada l’any 1998 amb l’objectiu de superar el conflicte lingüístic, perquè “el valencià ha de ser motiu d’unió i no de divisió”, i que l’obligació del govern és “promoure’n l’ús social”.

En una línia semblant, el diputat d’Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) Lluís Torró ha dit que “el valencià no és polític sinó científic”, i ha lamentat que el principal valor de l’organisme era que als 15 anys de la seva creació, el 2015, la renovació de membres seria votada pels mateixos acadèmics i no per les Corts Valencianes.

Torró ha recordat el dictamen del Consell Jurídic Consultiu en contra d’aquesta reducció i ha dit que no és més que “un intent per revifar el conflicte”, i ha afegit: “Volen carregar-se el consens per la llengua”. EUPV ha presentat una esmena a la totalitat que també ha estat rebutjada.

El diputat del PP Fernando Giner s’ha mostrat favorable a la reducció i ha al·legat motius econòmics. Giner ha remarcat que amb la nova llei “no es vol canviar res, només reduir membres”, i ha dit que en aquests moments el context econòmic exigeix que les institucions s’adaptin. Sobre el conflicte lingüístic i la unitat de la llengua, Giner ha dit que “la llengua no la fan els il·luminats, la fa el poble, no crec en eixa pseudociència”.

El diputat ha afegit que “els acadèmics el que han de fer és normativitzar i adequar-se a la llengua del poble i no anar-se’n lluny, cap a dalt, a buscar altres llocs i exemples [en referència a Catalunya]”.

Després d’aquest primer punt de l’ordre del dia del ple celebrat avui a les Corts Valencianes, la cambra també ha debatut sobre la reducció d’altres òrgans d’autogovern, com són el Consell Jurídic Consultiu, el Consell Valencià de Cultura, l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i el Comitè Econòmic i Social. La mesura suposa la reducció d’un 45% dels membres d’aquestes institucions.

(més…)