Posts Tagged ‘escola’

14.000 a 1

Posted: 12 Juliol 2013 in General
Etiquetes: , , ,

images    

Diuen que l´ensenyament és un dret universal i igual per a tots, però els fets demostren que no és així. Al nostre País, 14.000 xiquets i xiquetes no poden estudiar en valencià, perquè la Conselleria d´Educació no els ho permet. Una conselleria que hauria d´afavorir la nostra llengua, va en contra de la voluntat dels pares de 14.000 alumnes, que volen un ensenyament en valencià per als seus fills. I és que, incomprensiblement, la Generalitat no oferta prou places en valencià.

 

 

 

És paradoxal que haja estat el Tribunal Superior de Justícia de la CV, el qui ha obligat la conselleria a aplicar el programa d´ensenyament en valencià als col·legis Rei En Jaume de Xirivella i Sant Cristòfol de Picassent. Un programa que la Conselleria havia denegat. Per cert, que el vicepresident Císcar deia en referència a eixes sentències, que «el gobierno siempre acata y cumple las sentencias». No recorda els reiterats actes de desobediència de la Generalitat, a les sentències sobre la titulació en valencià i a la unitat de la llengua?

 

 

 

Però a diferència del que els passa a 14.000 xiquets valencians que no poden estudiar en valencià, a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia permet que un sol alumne que demane classes en castellà, puga imposar l´espanyol a tota l´aula. I és que, com deia el germà marista Lluís Serra, el Govern central (i jo afegiria que també el valencià) busca reduir la nostra llengua a un anacronisme, amb la negació de la unitat lingüística, la desprotecció i l´arraconament del valencià, el bloqueig del seu reconeixement a Brussel·les i la reducció de l´àmbit de difusió de TV3. De fet, la nova llei d´educació del senyor Wert (denunciada fins i tot per Frederic Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco) margina clarament el valencià. Per això el professor de Didàctica de la Lengua y Literatura Española, de la Universitat Jaume I de Castelló, es permet mostrar el seu menyspreu pels valencians, manifestant a classe, que «es una absoluta inutilidad estudiar valenciano».

 

 

 

És també una actitud de menyspreu pel valencià la que mostra Renfe en la seua pàgina web, on diferencia el valencià («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No has trobat la teua estació? / Ací pots») i el català («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No has trobat la teva estació? / Aquí pots» ). Per què Renfe no posa també a la seua pàgina web els horaris i la informació en castellà i en andalús? El qui tinga paciència (perquè ens cal molta paciència per suportar aquestes barbaritats) que s´entretinga en comparar els dos textos, per vore les grans diferències que hi ha entre la versió valenciana i la catalana.

 

 

 

Serra contava que el 12 de maig, en la canonització de Laura Montoya (una santa colombiana que es va integrar en la cultura dels indígenes) un capellà d´aquell país li digué: «No saps com m´agradaria poder connectar amb les meues arrels i recuperar la llengua dels meus avantpassats, que va ser aniquilada pel castellà». Més clar, aigua.

 

(més…)

Anuncis

El tribunal diu que no n’hi ha prou amb l’atenció individualitzada a l’alumne

Català escola

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya resol en una interlocutòria que la Conselleria d’Ensenyament de la Generalitat haurà d’introduir l’espanyol a les aules de l’alumne la família del qual hagi demanat per via judicial d’estudiar en espanyol. Segons Europa Press, la interlocutòria amb data del 6 de març diu que el sistema ‘ha d’adaptar-se a tota la classe –o unitat escolar– de la qual forma part aquest alumne’, cosa que afecta tots els estudiants, i no només l’alumne en concret.

El tribunal estableix que no n’hi ha prou amb l’atenció individualitzada que ofereix la Generalitat, sinó que ‘el sistema ha d’adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l’alumne’. Manté, però, que és la Generalitat qui determina la proporció i l’equilibri entre les dues llengües.

Tant el Tribunal Constitucional, amb la seva sentència contra l’estatut, com posteriorment el Tribunal Suprem, han emès sentències en les quals es considera que l’espanyol també ha de ser llengua vehicular a l’ensenyament a Catalunya. El TSJC va avalar posteriorment el sistema d’immersió lingüística però, alhora, ordenava que s’atenguessin les peticions de les famílies que demanaven l’escolarització en espanyol.



Per donar compliment a les decisions judicials que han demanat a l’administració que atengués aquestes peticions, el Departament d’Ensenyament ha aplicat a aquests alumnes una atenció individualitzada. I ara el TSJC emet aquesta interlocutòria arran del recurs d’una família que demanava que l’ensenyament bilingüe reconegut al seu fill s’apliqués ‘juntament amb els seus companys’ i no de forma individualitzada.

El TSJC considera que les mesures demanades per a adaptar el sistema d’ensenyament de manera que l’espanyol sigui vehicular ‘no suposen simplement l’atenció individualitzada de l’alumne en aquesta llengua’, sinó que ‘el sistema ha d’adaptar-se a tota la classe (o unitat escolar) de la qual forma part l’alumne’. Segons la interlocutòria, ‘allò que s’ha acordat afecta l’alumne juntament amb els seus companys’, perquè si no fos així, l’alumne hauria de ser separat en una altra classe o s’hi mantindria ‘amb una atenció individualitzada’, cosa que ha estat ‘rebutjada específicament’ pel Tribunal Suprem el juny del 2012.

La petició d’un alumne, per tant, afectarà tots els membres de l’aula, encara que els pares de la resta d’alumnes no vulguin que es modifiqui el model lingüístic actual. El TSJC, però, argumenta que ‘el dret fonamental de l’educació, en el seu aspecte lingüístic, no garanteix cap dret d’opció a rebre l’ensenyament exclusivament en una sola de les llengües oficials’, sinó que és ‘l’administració educativa qui organitza i estableix la prestació d’aquest dret’.

Pel que fa a la distribució de les dues llengües a l’aula, el TSJC manté que això és competència de la Generalitat, i cita sentències del mateix Suprem que afirmen que ‘la determinació d’aquesta proporció i la seva posada en pràctica correspon acordar-la a la Generalitat de Catalunya’, i que ho ha de fer ‘atenent a la realitat sociolingüística del centre’. Segons el TSJC, no és la seva funció ‘substituir l’administració en l’exercici d’una potestat pròpia’.



El TSJC acaba desestimant els recursos de reposició presentats tant per la família com per la Generalitat, tot i que confirma ‘íntegrament’ la interlocutòria del gener i demana tenir en compte els arguments que es donen en el nou escrit judicial.


Vot particular



La interlocutòria inclou el vot particular d’un dels magistrats, que es mostra d’acord amb desestimar el recurs de reposició presentat per la família, però considera que s’hauria d’haver admès el presentat pel Departament d’Ensenyament.

Disset famílies

Fins ara, tant el TSJC com el Tribunal Suprem havien ratificat una posició comuna: si una família demanava que el seu fill fos escolaritzat en castellà havia de tenir una atenció individualitzada però això no afectava pas al funcionament de tot el sistema, basat des de fa més de trenta anys en la immersió.

Tot just la setmana passada la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, informava que aquest curs (2012-2013) tan sols disset famílies havien sol·licitat que el castellà fos llengua vehicular als centres dels seus fills. La dada contrasta amb les sol·licituds del curs anterior, 2011-2012: s’havien fet 106 sol·licituds. Ho va dir reponent una pregunta parlamentària formulada per PP i Ciutadans. (més…)

Ara i sempre Catalunya és un país que té la desgràcia, de moment, de pertànyer a un estat que l’ataca a cops d’intents d’imposar el castellà, però alhora té la gran sort de tenir uns ciutadans castellanoparlants molt més assenyats i intel·ligents que els polítics que diuen que en defensen els seus drets lingüístics. Una sensació que no només es desprèn als carrers i a les aules, sinó que té el suport de dades objectives facilitades aquesta setmana pel Departament d’Ensenyament, demostrant que només 17 famílies del total de 748.000 alumnes que hi ha al país han exigit expressament l’escolarització en castellà.

La dada és prou concloent per posar en evidència que les maniobres ignominioses de determinats polítics a casa nostra i l’ofensiva de tots els poders de l’Estat espanyol no només són una injustícia objectiva que ataca la supervivència d’una llengua, el català, que és percebuda com a estranya pels mateixos que consideren que Catalunya és espanyola, sinó que no respon en absolut a les demandes polítiques d’una societat catalana que considera absolutament normal allò que és normal: educar-se en la llengua pròpia del país. Els castellanoparlants saben perfectament que la immersió en català no només no va en detriment dels seus drets sinó que permet adaptar-se a una societat multilingüe com és la catalana, evitant el risc de marginació i ampliant les possibilitats de progrés social i professional. Amb aquestes últimes dades a la mà, l’Estat espanyol hauria de claudicar davant l’evidència que l’únic motiu de l’ofensiva contra la immersió és una vocació monolingüe absurda que a qui més acabaria perjudicant seria als ciutadans que vol defensar.

El nombre de pares que sol·liciten que els seus fills no segueixin el règim d’immersió en català cau en picat respecte dels 106 casos del curs passat. Rigau recorda que la llei no permet separar els alumnes per raó de llenguaescola català

La reivindicació del castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament té un suport social inversament proporcional al soroll mediàtic que provoca. Segons les últimes dades aportades pel govern, només disset famílies catalanes han demanat, fins ara, que els seus fills siguin escolaritzats en castellà durant el curs 2012/13 als centres públics. La xifra, a banda de testimonial (en total hi ha 748.000 alumnes matriculats entre primària i l’ESO), és molt inferior a la del curs passat, 2011/12, quan, d’acord amb les dades d’Ensenyament, hi va haver 106 peticions en aquest sentit.

Les noves xifres van sortir publicades en l’edició d’ahir del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) en forma de resposta de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a una pregunta parlamentària del portaveu del Partit Popular (PP), Enric Millo, sobre l’ús del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament públic.

Rigau explica en la seva resposta que la Generalitat ja ha dictat cinc resolucions en què ordena als centres on estan escolaritzats els fills de les persones que en van demanar l’escolarització en castellà, emparant-se en les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del Tribunal Suprem (TS), que se’ls reconegui la “situació jurídica individualitzada”. L’escrit recorda que la legislació catalana “no preveu la possibilitat d’escollir la llengua vehicular en l’educació pública a Catalunya atès que els alumnes no poden ser separats en centres ni en grups de classes diferents per raó de llengua”.

El nombre de famílies que han demanat l’ensenyament en castellà s’ha fet públic cinc setmanes després de l’última sentència del Suprem, que va deixar clar que les peticions d’aquests pares no podien afectar “el sistema sencer d’ensenyament de Catalunya”. El “tractament individualitzat” previst per Ensenyament en aquests casos consisteix a “proporcionar informació oral i escrita” en castellà a l’alumne sobre les matèries no lingüístiques, posar-los exercicis a classe i deures en aquest idioma, examinar-los en castellà i utilitzar la llengua que han triat els pares per “notificar a la família el progrés de l’alumne”. La immersió en llengua catalana, doncs, no es toca.

Les claus

Un model en perill tot i tenir un amplíssim suport social

La dada feta pública ahir sobre el nombre de pares que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà demostra el que gairebé tothom sabia: que el suport social a l’antiimmersió és escàs i que molt poques famílies estan disposades a renunciar a un model que, amb les dades a la mà, garanteix que els escolars catalans tinguin un domini del castellà, com a mínim, tan bo com els de la resta de l’Estat.

Batalla judicial

Però ni aquestes xifres ni l’última sentència del Suprem, que avalava el sistema d’immersió, faran defallir els contraris al model actual, que ja estan buscant escletxes legals en l’última resolució judicial. Tampoc no sembla descartable que la justícia espanyola torni a posar en qüestió la posició del català com a llengua vehicular de l’ensenyament, atesos els vaivens judicials d’aquests anys i l’actitud bel·ligerant del govern del PP, que en la reforma educativa mira de blindar la presència del castellà a l’escola.

Fermesa i pinya

A hores d’ara, l’única garantia de pervivència del model català és la fermesa del govern i de la comunitat educativa, que en aquesta qüestió fan pinya. (més…)

1354571395065

El Tribunal Suprem reconeix, per primera vegada, que no cal tocar el sistema d’immersió lingüística. El Tribunal ha rebutjat el recurs presentat per una de les sis famílies que van dur als tribunals la immersió lingüística a les escoles catalanes.

La família no estava d’acord amb la interpretació del Tribunal Superior de Justícia, segons la qual calia atendre individualment les famílies que reclamessin educació en castellà per als seus fills, però no canviar el model d’immersió que s’aplica al global d’alumnes.

Feliciano Sánchez va reclamar al Suprem que no només els seus fills rebessin classes en castellà i català com a llengües vehiculars, sinó que això també s’apliqués a tots els alumnes escolaritzats a Catalunya.

El Suprem justifica el rebuig al recurs pel fet que el sistema educatiu català respecta l’ordenament jurídic de l’estat, per la qual cosa no s’ha de tocar.

(més…)

L’assignatura de religió, que recupera pes amb la ‘Llei Wert’, és incompatible amb un Estat laic: vulnera els drets dels no creients, segrega als estudiants, i dóna a l’església catòlica el control sobre professors i continguts del que no és més que pura catequesis.

Religió

Avancem algunes pàgines del llibre Què fem per una societat laica, que arriba aquesta setmana a kioscos i llibreries. Una proposta col·lectiva per a avançar en el laïcisme d’un Estat que no ha assumit que Espanya ja no és un país catòlic, sinó una societat plural en creences i molt secularizada. Partint del canvi sociològic que s’ha produït en els últims anys, el llibre analitza, entre altres temes, el finançament, els concerts educatius, la confusió de símbols i ritus, els pactes amb les confessions i, com en les pàgines que avancem, el relatiu a l’assignatura i el professorat de religió. Un debat reobert amb la nova llei educativa, la llei Wert, que recupera la vella segregació entre estudiants de religió i d’ètica. (més…)

foto de malojavio. El Saucejo

A l’escola ensenyem i avaluem, però què? Són els reptes de la seva vida quotidiana d’avui i demà, els que en realitat posen a prova les habilitats i competències dels i les nostres alumnes.

A les escoles formem persones i ho fem en el sentit més ampli de la paraula. Per tant, intentem que es formin en la seva vessant humanista i en l’acadèmica. Però que alhora adquireixin una sèrie de competències que els serveixi per desenvolupar-se en el seu present i en la seva vida adulta.

I per saber si això ho fem bé i acomplim els objectius, passem una sèrie de proves durant l’escolarització, que ens ofereix uns indicadors basats en els coneixements de les matèries que s’imparteixen.

Un cop finalitzada l’escolarització ja és la vida la que t’avalua i et posa les proves constantment. Però és llavors quan ens calen les competències més importants per la nostra vida laboral, familiar, de parella, d’amistat, de veïnatge… És llavors quan ens demostrem a nosaltres mateixos si som capaços d’aixecar-nos quan caiem, si tenim capacitat de treballar en equip, de tenir iniciativa, imaginació. D’optimitzar el nostre temps, de ser capaços de cooperar per assolir l’objectiu, si tenim empatia, si som crítics i justos, si acceptem les diferències..

Humilment crec que hem descuidat aquests aspectes, i poder valorar-los ens permetria observar si el que fem en el nostre dia a dia té gaire sentit o no. Saber si veritablement estem formant les persones en el seu sentit més ampli, i el més important de tot, si estem incidint d’alguna manera a canviar la condició humana.

 

Xavier Corbera

Mestre d’Educació Infantil en una escola de Rubí i

Membre de l’equip coordinador de la FMRPC (més…)