Posts Tagged ‘professors’

#infografia #infographic #education

Una infografia sobre: Si els professors tenen millor sou l’educació és millor?

Do Increased Teacher Salaries Mean More Learning?
Image source: www.masterofartsinteaching.net

Educació destinarà 40 milions d’euros per contractar a més de 800 docents que realitzaran labors de suport i reforç

La Conselleria d’Educació dotarà amb 40 milions d’euros la segona convocatòria dels contractes-programa, mitjançant els quals prop d’un miler de centres educatius del País Valencià podran triar, el pròxim curs, a part de la seua plantilla docent. Seran més de 800 docents, que realitzaran labors de suport i reforç.
Prop d’un miler de centres educatius del País Valencià podran triar, el pròxim curs, a part de la seua plantilla docent en el marc dels contractes-programa subscrits amb l’Administració autonòmica, segons un comunicat de la Generalitat.La Conselleria d’Educació dotarà a aquesta segona convocatòria del programa experimental amb 40 milions d’euros per a contractar a més de 800 docents, que realitzaran labors de suport i reforç de les actuacions contemplades en els contractes-programa.

Açò suposa, segons les mateixes fonts, “quadruplicar” el nombre de professors que treballaran en activitats de lluita contra el fracàs escolar, que podran ser seleccionats pel seu perfil i les seues capacitats pels propis directors dels centres que se sumen a la iniciativa.

En el present curs, un total de 765 centres s’han sumat a aquest programa experimental, i a més, Educació ha contractat, per primera vegada, a 205 professors de Primària i Secundària amb l’objectiu de dur a terme les activitats de reforç escolar plantejades en els contractes.

Aquests docents dediquen unes hores a la setmana a engegar les activitats plantejades en el Pla d’Actuació de Centre, com desdoblaments a les aules, a treballar per àmbits competencials en Secundària o a impartir classes d’acompanyament.

A través d’aquesta mesura, es pretén impulsar l’atenció a la diversitat i la integració de l’alumnat en desavantatge socioeducativa mitjançant programes complementaris en el marc del Pla de Xoc contra el Fracàs Escolar.

En aquesta nova convocatòria, s’unificaran les actuacions compreses en els programes de compensació educativa, de reforç orientació i suport (PROA), d’acompanyament escolar (PAE), mesures d’atenció a l’alumnat immigrant i tots els programes incorporats en l’anterior convocatòria de contractes-programa.

Aquesta unificació pretén que els centres compten amb un pla d’actuació únic que els permeta afrontar els seus objectius, com reduir les taxes d’abandó primerenc, millorar els resultats acadèmics, aconseguir l’èxit escolar i personal dels alumnes, prevenir i compensar les desigualtats, i millorar les habilitats socials.

La Conselleria començarà demà, en les seus dels Cefire de tot el territori, les jornades informatives de contractes programa per al curs 2013-14 dirigides als centres educatius del País Valencià que es perllongaran fins al dia 15. (més…)

Vicent Climent va ordenar ahir de fer un seguiment acadèmic de les classes de Francisco Javier González DarderUJI

El rector de la Universitat Jaume I de Castelló, Vicent Climent, va decidir ahir d’adreçar una advertència al professor Francisco Javier González Darder, del departament d’Educació, pel seu comportament de menyspreu envers el català en les seues classes, després de la queixa formulada per un del seus ex-alumnes i del ressò que se’n va fer VilaWeb. D’ençà que se saberen els fets, el rector s’ha reunit amb el professor, a més de la degana de la Facultat de Ciències Humanes i Socials i membres del departament d’Educació i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, per a saber-ne totes les versions.

Finalment, el rector va decidir d’advertir al professor que no admetria comportaments docents que poguessen menysprear ‘els principis i els valors de la Universitat’. Repetí que era un ferm defensor de la llibertat de càtedra, però sempre que es respectassen ‘els valors i principis de la institució i les drets de l’estudiantat’.

Així mateix, va recordar que tenia el mandat dels estatuts de la Universitat Jaume I de promoure i defensar la llengua i la cultura pròpies i que, per això, no podia admetre’n el menyspreu acadèmic. En aquest sentit, el rectorat va encomanar al departament d’Educació i a la Facultat de Ciències Humanes i Socials de fer un seguiment acadèmic de les classes d’aquest professor per a garantir que fets com aquests no es repetesquen. (més…)

Els sindicats alerten que pot augmentar l’amiquisme. Els responsables dels centres aplaudeixen la mesura, però demanen control
escola
Els directors de les escoles i instituts públics podran decidir fins al 50% de les seues plantilles de docents funcionaris i el 100% dels interins i substituts. Així ho arreplega l’esborrany de decret de provisió de plantilles que està preparant el Departament d’Ensenyament. Aquesta mesura donarà una bolcada a l’estructuració interna actual dels centres, ja que fins ara els professors interins i substituts aconsegueixen la seua plaça segons els punts aconseguits sobre la base dels seus anys d’experiència, la seua formació i càrrecs de responsabilitat assumits. “Els directors podran proposar el nomenament de personal interí que forma part de la borsa de treball”, diu la quarta versió de l’esborrany, amb data del passat 18 de febrer.

Amb el nou decret, els barems actuals no tindran tant pes i per a ocupar una plaça hi haurà també que complir uns nous “requisits específics”, que els directors s’encarregaran de definir. La reforma no es lliurarà de la polèmica, ja que els directors aplaudeixen la mesura, encara que amb prudència, mentre que els sindicats alerten del sectarisme que pot generar-se en alguns centres.

Lluís Llovet, director de l’escola CEIP Sant Martí d’Arenys de Munt i membre de la Junta de directors considera que el decret “va pel bon camí”, mentre que dóna més marge de maniobra als directors per a desenvolupar el seu projecte educatiu, com per exemple, que les matemàtiques s’impartisquen en anglès. No obstant açò, aquest director demana mesures de control davant possibles riscos del sistema. “Cal posar vigilància i demanar rendició de comptes als directors perquè l’escola no es convertisca en el seu regne de taifas”.

D’aquest mateix perill adverteixen els sindicats i és el que els porta a rebutjar el decret. “Aquesta situació obri la via a la repressió política i ideològica, a més de suposar més burocràcia i menys transparència”, valora la portaveu del sindicat USTEC, Rosa Cañadell.

“Cal posar vigilància perquè l’escola no es convertisca en el seu regne de taifes”, diu un director.

L’esborrany també estableix tres tipologies de professor: l’ordinari (que imparteix una matèria), l’específic o singular (docència especial, formació d’adults, però també s’inclou l’ensenyament de llengües o les noves tecnologies) i els que ostenten càrrecs de responsabilitat (l’equip directiu). En les dues primeres categories, la Generalitat es reserva el dret de poder exigir al professor una titulació addicional i relacionada amb la matèria que ensenya.

Els sindicats critiquen especialment l’última de les categories. “Són places de suport a l’adreça. A açò se li crida pilotes. Un professor deu lleialtat a la funció pública, no a un funcionari”, critica Montse Ros, responsable de la Federació d’Ensenyament de CC OO. Les places vinculades a càrrecs de responsabilitat es cobriran via concursos públics, però els seus ocupants podran ser cessats d’aquest lloc, i traslladats a un altre, si el director fa una avaluació negativa del docent.

Per a la categoria de professor específic es crea una forma de selecció nova, que constarà de dues fases: en la primera s’acreditaran els mèrits del candidat, com la seua titulació i l’experiència. La possessió d’un nivell B2 d’una llengua estrangera serà obligatòria. En la segona fase, el candidat haurà de fer una exposició davant una comissió sobre les seues idees i aportacions al projecte educatiu del centre.

Quant als substituts, que també seran escollits pel director, se’ls valorarà la nota mitjana de la carrera, així com la seua experiència i formació complementària. Hauran de passar una entrevista i podran ser cessats, a petició del director. Els substituts, com els interins, estaran sotmesos a un període de prova de tres mesos després de ser nomenats.

La línia de la reforma que planteja el decret, de fet, no és nova, ja que suposa el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya, referent a les competències dels directors del centre. De fet, els sindicats s’esperaven en un moment o un altre la redacció d’aquest decret, però critiquen al Departament d’Ensenyament per no negociar el text amb ells. (més…)

Alumnes “avecrem”

Posted: 12 Abril 2013 in General
Etiquetes: , , ,
avecrem

Ho havíeu escoltat alguna vegada? L’expressió no és meua. A mi, no sé si és perquè sóc pre-hipertensa, el concepte en qüestió em fa venir palpitacions i mal de panxa només pensar-hi. La vaig escoltar l’altre dia en el marc de les X Jornades de Portes Obertes de la Universitat d’Alacant, que consisteixen en una sèrie de conferències en les quals un parell de professors de cada departament i diferents professionals formats en aquesta universitat cantem les excel·lències de les nostres carreres davant d’alumnes de l’últim any de batxiller per orientar-los les seues vocacions.

Als de Filologia Catalana al llarg d’aquests deu anys sempre ens ha tocat compartir taula amb les del Grado en español: lengua y literaturas. Són un parell de xiques agradoses i entusiastes amb una gran capacitat per comunicar amb grandíssima il·lusió una vocació que se’ls veu sincera. En el programa, a les de Filologia Catalana, no sé per què, sempre ens fan parlar en primer lloc i a les meues companyes de filologia els agrada remarcar la importància que té el fet de conèixer la nostra llengua, la nostra cultura i la nostra identitat per a protegir un patrimoni cultural que és de tots i per a fer correctament i digna l’aportació que ens correspon a aquest món de la inevitable globalització (o mundialització, que és com sembla que s’ha de dir) i fer-nos visibles i respectables en aquest món de llops (Això no ho diuen elles exactament així, ho pensa aquesta que us escriu). Totes dues comuniquen aquesta idea amb un cert entusiasme, que als xavals se’ls ha d’encomanar la il·lusió i el gust per l’estudi. Jo, he de reconèixer que no n’hi pose tant, d’entusiasme, no sé si perquè tinc menys vocació o perquè tinc menys fe i veig que el llop de la mundialització se’ns ha d’engolir de manera inevitable. Per això, la veritat és que sempre procure ser molt sintètica, per una banda perquè preferisc que els aspirants a filòlegs o escriptors facen preguntes i per una altra perquè m’agrada molt escoltar les companyes del Grado en español. És estrany el curs que no isc d’aquelles jornades amb una reflexió que enriquisca (deu ser per allò de l’avecrem) el meu bagatge filològic.

L’any passat vaig traure rèdit i teranyina columnística de la principal eixida dels estudis filològics: fer les maletes i escampar el poll. Enguany em quede amb el concepte de “alumno avecrem” que segons van explicar “no es el que cuece, sino el que enriquece”. Això anava en la línia de fer visibles determinades cultures en un món global. Fins aquí estem d’acord: totes les cultures —representades per una llengua determinada— tenim coses a aportar al món. Tanmateix el que més en va sorprendre va ser l’argumentació sobre el que ha d’aportar la “nostra” cultura segons les de la remodelada i “remodernaritzada” filologia hispànica. Us la transcric en espanyol perquè crec que ve al cas i perquè, en fi, veieu que aquesta que us escriu també sap idiomes (que, com molt bé expliquen les meues companyes de taula, “hoy conociendo sólo tu lengua no puedes ni salir de casa): “Alicante —vull remarcar el nom de la ciutat i/o “provincia” i la seua localització geogràfica— ya no es sólo un lugar de campo y playa. Alicante es un lugar done la gente viene a conocer nuestra lengua y nuestra cultura.” Nuestra? Com que “nuestra”? La de qui? Eeeeooo, que ens veieu? Que estem ací, compartint taula, universitat i ciutat i se suposa que també cultura, o no?

Veieu com, voluntàriament o no, i segurament sense cap mala intenció, alguns porten l’unitarisme a la sang? No els va caldre dir “la gente viene a España”, Alacant és Espanya, tothom ho té clar, no hi caben matisos; i no els va passar pel cap incloure’ns en el turisme cultural amb un “nuestras lenguas y nuestras culturas”, perquè malgrat que busquen alumnes avecrem, no acaben d’assumir la riquesa que aportem les cultures minoritàries al panorama social, polític, històric i lingüístic que ens fan engolir (dissimulat amb additius o no) des de fa segles, ens agrade o no. Tenim (o tenen) tan assumida la unitat inquebrantable d’aquest estat, que molts no s’han plantejat mai la possibilitat d’una convivència equitativa i realment enriquidora. En fi, ja us deia que segurament no em convé l’avecrem, que en puja massa la pressió arterial.

(més…)

Nuevas Generaciones de Castellón ha iniciat en les xarxes socials una campanya contra l’ “adoctrinament ideològic” en les aules. El seu lema: ‘Me quieren adoctrinar, que no te líen’. Dirigida al fet que els alumnes denuncien als professors que parlen de les retallades en l’aula, principalment.

f_S

Segons arreplega el diari El Mundo, els joves ‘populars’ han posat a la disposició de tots els alumnes de la província una adreça de correu electrònic perquè puguen denunciar, de forma “totalment anònima”, a aquells professors que, al seu judici, tracten d’“imposar idees i ideologies”. Les queixes, asseguren, es traslladaran a “els organismes competents”.

Així s’ha explicat el president provincial de Noves Generacions, Gonzalo Bautista, que pretén fer front al que qualifica com a “imposicions ideològiques” en els centres d’ensenyament: ”No podem permetre una educació basada en el menyspreu d’un dret fonamental com és la llibertat d’expressió”.

Bautista admet que aquests casos són minoritaris, però creu necessària una eina perquè es denuncie a aquells que fan un ”ús inadequat de la llibertat de càtedra atemptant contra un model educatiu neutre i imparcial”.

El ‘bressol’ del PP a Castelló ha mostrat la seua preocupació pel caire que han pres determinats professors d’universitat i d’institut en aquesta província, a conseqüència de les retallades en general, però especialment en matèria educativa, segons el president provincial de NNGG.

Posen d’exemple d’aquest adoctrinament que, segons Bautista, els ha arribat com a queixa, és un professor en un centre de secundària de Vila-real que feia avions de paper i els llançava en classe per a mofarse de l’aeroport ‘sense avions’ i un exemple d’un comentari de text que els estudiants havien d’analitzar sobre unes declaracions de la expresidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, en el qual havien de detectar ”les mentides del PP”, afig el líder de Noves Generacions a Castelló. Déu n’hi do.

Aquesta campanya acaba de començar i des de NNGG garanteixen que es mantindrà totalment l’anonimat tant de l’alumne com del professor al que fa referència la queixa, encara que sí traslladaran les denúncies a la Conselleria d’Educació.

La caça de bruixes contra el roig, s’estén a les aules. El que tarden a prendre’s represàlies contra aquells professors que gosen explicar als seus alumnes que el PP s’està carregant l’educació pública amb retallades i reformes neoliberals destinades a convertir l’educació en un negoci privat, i al sistema d’ensenyament en tan sols reproductor de la ideologia neoliberal i mer formador de mercancies per al mercat de treball, està per veure. Però, segurament, no serà per a tant…

(més…)

motivació lectora

Llegint el titular pensaríem que la resposta és òbvia: i tant que els motivem, som professors i ens desvivim per motivar-los contínuament. Des de ben menuts que els posem llibres de lectura en la nostra llengua. Els ajudem en la mesura que ho necessiten, procurem que s’adeqüen als seus interessos, que siguen llibres que estiguen ben escrits, si pot ser d’autors nostres —que cal utilitzar els poquets mitjans a l’abast perquè tinguen eixida les obres escrites en català; que ja sabem que cap a l’orient no ens els faran massa cas…—. Tot un reguitzell de variable certes i ben argumentades d’un treball tan digne com poc valorat. Ser mestre —m’agrada més la paraula mestre que la de professor per raons que ara no comentaré— és d’una grandíssima responsabilitat; i ser-ho de llengua i literatura catalana al País Valencià és quasi que una heroïcitat tenint en compte els mandataris polítics que tenim i el seu demostradíssim amor per la llengua dels valencians amb un sistema educatiu que el margina a ser una llengua morta que només sobreviu dins de l’aula, i generant un sistema de valors contraris al seu ús; com així es veu que han anat imposant en els darrers anys des de la política oficial de la Generalitat.

Amb aquest jou toca llaurar. Però, tornem a la pregunta inicial: els motivem a la lectura? Aconseguim inocular-los el virus del plaer per la lectura?

Jo sóc professor de la matèria en qüestió i escriptor. He fet un grapat de novel·les juvenils, d’aquelles que es posen als centre d’ESO i batxiller com a lectures —obligatòries o voluntàries, fa el mateix— i em fa molta tristesa quan veig alumnes estudiant-se la novel·la perquè els han d’examinar d’ella (com que són decisions departamentals, a mi també em toca fer-ho alguna vegada i ho faig a contracor, i trampejant el professorat tant com puc). La literatura és el plaer de llegir. Els autors contem històries i procurem crear bellesa amb el llenguatge. Volem que el lector somnie lliurement pels coixins de l’obra. Una obra que ha de cuidar el què i el com; allò que conta i com ho conta. No ho escrivim per martiritzar els alumnes amb llargues sessions de memorització perquè després demostren allò que han entès i han sigut capaços de retenir. Per analitzar unes pàgines de literatura ja estan els llibres de text on un grup d’especialistes ens han adjuntat fragments literaris i ens forneixen d’una bona bateria de qüestions i d’orientacions suficients perquè l’alumne s’hi aplique i en traga profit acadèmic. Però pel que fa a la literatura, no hauríem d’examinar-los per a pagar-los el percentatge de nota amb què els hem valorat per a l’avaluació. Així només aconseguim que odien llegir. Aquesta animadversió la comprovem els professors en el dia a dia només parant una miqueta l’orella quan s’expressen lliurement entre ells. Què ens semblaria a nosaltres si cada vegada que anem a veure una pel·lícula de cinema o un quadre de museu sabérem que en eixir hi hauria un tribunal examinant-nos i avaluant la nostra vida? Supose que perdríem eixa sensació de relax amb què ens abandonem davant del fet artístic i deixem que ens penetre la bellesa de l’obra. Què més fa que hi haja gent que n’haja tret més profit que d’altres? A tots ens ha servit, a tots ens ha estat vàlida l’experiència. I per això ens agrada el cinema. Doncs intentem fer el mateix amb els nostres alumnes. Que les proves que els professors els posem per assegurar-nos que s’han llegit la novel·la servisca només per a d’això: per a saber que se l’han llegida. En qualsevol prova d’aquestes tots els alumnes, que han llegit l’obra, havien de traure una nota altíssima, quan no la màxima. Només hem de mesurar el fet de la lectura, no la profunditat de la lectura. No els matem el gust de llegir. Fem-ho bé o aconseguirem que odien la literatura.

Salut i Terra.

(més…)