Posts Tagged ‘Nadal’

El vermell Coca-Cola

Posted: 29 Desembre 2013 in General
Etiquetes: ,

La imatge publicitària consolida les tonalitats rogenques

Pare Noel
Amb diferents noms i indumentàries, el Pare Noel forma part d’un imaginari que va més enllà de les pàtries.

Tot i que les semblances entre el logo d’aquesta marca universal i la imatge del Santa Claus modern són innegables, no és clar que el vermell fos una invenció del dissenyador gràfic que va partir del color corporatiu de la Coca-Cola. Tot i que sovint s’expliqui així, Santa Claus no vesteix el vermell Coca-Cola. Encara que la tradició l’havia vestit de maneres diferents (verd, blanc, marró…), en l’antiga iconografia religiosa els bisbes ja vestien de vermell. Però també és veritat que després de l’agressiva campanya nadalenca de la Coca-Cola l’any 1931, ja ningú no es va atrevir a vestir-lo diferent.

Anuncis

Un Santa Claus a l’americana

Posted: 28 Desembre 2013 in General
Etiquetes: ,

La imaginació de dos escriptors desperta el mite

Pare Noel
Amb diferents noms i indumentàries, el Pare Noel forma part d’un imaginari que va més enllà de les pàtries.

L’any 1809, l’escriptor americà Washington Irving va escriure un llibre en to satíric, Història de Nova York, en què, entre altres tradicions, ridiculitzava el Sinterklaas. En el llibre d’Irving, el sant holandès era convertit en el vigilant de Nova York i batejat en to de broma segons la fonètica anglosaxona: Santa Claus. Va ser un llibre que va portar aquesta figura més enllà de la comunitat d’immigrants holandesos i alemanys. Vint anys més tard, el professor d’estudis bíblics Clement Clarke Moore, partint del llibre d’Irving, va publicar un poema de Nadal que va tenir molt èxit en què concretava els detalls de la història de Santa Claus: era un gnom que la nit de Nadal (i no el dia 6!) arribava a les cases amb els regals dalt d’un trineu volador. Era baixet i (compte!) molt prim. Santa Claus no serà gras ni barbut, ni vestirà de vermell fins la dècada del 1860, quan el dibuixant Thomas Nast va fer-lo així per a les seves il·lustracions nadalenques de la revista Harper’s Weekly. Nast va fixar-se en el poema de Clarke Moore i en va fer una caricatura que va triomfar. Havia nascut el Santa Claus modern… o quasi. L’últim toc, la seva cara afable i, sobretot, els ribets blancs del vestit, el devem a l’ull comercial de la Coca-Cola Company. Però abans encara havien de passar més coses.

Una icona comercial

A mitjan segle XIX, quan Santa Claus ja era una figura americana que no tenia massa a veure amb l’originari bisbe turc ni amb el nen nòrdic que va quedar orfe, va tornar cap a Europa. En concret, a Anglaterra, i d’allà va passar a França, on es va fusionar amb la figura del Bonhomme Noël. El Pare Noel francès s’assemblava físicament al Santa Claus americà: era un vellet amb cara de bo, però vestia de color blanc i daurat. El 1926, la Lomen Company, una empresa que produïa grans frigorífics especialitzats a conservar carn de ren, va crear per a la seva campanya de Nadal la imatge d’un Santa Claus o Pare Noel que venia del nord guiat per rens i el va exhibir a les grans ciutats dels Estats Units. Finalment, l’any 1931, la Coca-Cola va demanar al pintor Habdon Sundblom que refés la imatge de Santa Claus per fer-lo més proper a la gent i, per tant, més versemblant. El resultat va ser un Santa Claus més rodonet, més luxós i vestit amb ribets blancs a les mànigues i la jaqueta. Amb les noves tècniques de publicitat i els hàbits de consum dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX, Santa Claus es va convertir en una icona comercial que cada any, per la campanya de Nadal, movia molts diners.

Santa Claus viu a Korvatunturi
Des de llavors, cada 25 de desembre, Santa Claus baixa del nord dalt d’un trineu volador ajudat pels seus gnoms a repartir els regals que surten del sac màgic. El nas vermell de Rudolph el ren els orienta en la seva llarga nit per tots els cels. A Finlàndia, des que un programa de ràdio per a nens emès des del 1927 fins al 1956 així ho va explicar, asseguren que Santa Claus viu a Korvatunturi, una muntanya al nord-est del país, a la frontera amb Rússia i prop de la ciutat de Rovaniemi. Convertida en un destí turístic d’hivern, l’oficina de correus d’aquesta ciutat rep més de 700.000 cartes de nens cada Nadal. I és que el món global ha fet encara més universal aquest mite que va néixer alhora a la Mediterrània i a l’Europa del nord, se’n va anar cap a Amèrica i va tornar a creuar l’oceà. No hi ha tants mites que traspassin fronteres com ho ha fet el vellet que premia els nens que es porten com cal. Mitjons o mitges, amb xemeneia o no, entri amb forma de fum o no… tant se val. El que tots els nens saben és que Santa Claus o el Pare Noel té uns gnoms màgics molt eficients que vetllen tot l’any per saber qui es porta bé i qui no. El que val, dels mites, és allò que eduquen. Què vol dir portar-se bé? Pregunteu-ho als nens uns dies abans de Nadal. Aquesta és la vertadera força de Santa Claus. A més dels regals, és clar.

L’altre Nikolaas, el de Lapònia

Posted: 27 Desembre 2013 in General
Etiquetes: ,

El jovenet que tallava joguines de fusta per als altres nens del poble

Pare Noel
Amb diferents noms i indumentàries, el Pare Noel forma part d’un imaginari que va més enllà de les pàtries.

Però la figura del bisbe turc es barreja amb la d’un altre Nikolaas de l’Europa del nord. Nikolaas Joulupukki era un nen que havia nascut a Lapònia, al nord de Finlàndia, i un 6 de desembre havia quedat orfe. Al petit poble on vivia, van tenir-ne cura d’una manera singular: passava un any amb cada família. Com a agraïment, el nen tallava joguines de fusta per als altres nens del poble. Ja de gran, ho va continuar fent fins que va morir, i, un cop mort, els caps de família dels pobles de la zona van seguir aquest costum durant anys, una pràctica que es va anar estenent a Finlàndia i als països del nord d’Europa donant lloc al mite de Joulupukki o de Sint Nikolaas.
A Holanda, on el Sint Nikolaas finès havia arrelat fort, en van fer un dels seus patrons. I així, el dia 6 de desembre celebraven cada any el Sinterklaas. D’Holanda va passar a Alemanya. Quan comerciants inquiets i gent sense recursos d’aquest país van emigrar cap a Amèrica en el segle XVII, es van endur les seves tradicions, entre les quals hi havia la festa de Sinterklaas. Els fills dels holandesos que van fundar Nova Amsterdam, que amb els anys es va dir Nova York, també posaven palla i menjar a la finestra la nit del 6 de desembre.

Cal unir aquests dos relats per entendre l’origen de Santa Claus. Si bé com a figura és una tradició moderna que es va popularitzar al nord d’Europa i a l’Amèrica del Nord partint del Sinterklaas holandès, als altres països europeus aviat va connectar amb la tradició medieval del bisbe turc que ajudava els nens. Una i altra, el sant turc i el nen finès, són al darrere del vellet generós que ens visita cada Nadal, un vellet que ens ha arribat amb una indumentària i una iconografia elaborats a l’Amèrica del XIX.

Qui va ser Santa Claus?

Posted: 26 Desembre 2013 in General
Etiquetes: ,

L’entranyable vellet amb un ofici singular: dur regals als nens que es porten bé

Pare Noel
Amb diferents noms i indumentàries, el Pare Noel forma part d’un imaginari que va més enllà de les pàtries.

Santa Claus, Santa Clos, Sant Nicolau, el Pare Noel, Father Christmas, el Viejito Pascuero… Vestit de vermell, de verd, de blanc, amb barba o sense, amb sac o amb trineu… amb diferents noms i indumentària, forma part d’un imaginari que va més enllà de les pàtries. És l’imaginari universal de la infància. I com totes les llegendes, el seu origen s’explica de més d’una manera. Per Cristina Masanés.

Hi ha qui defensa que el mite de Santa Claus és recent, producte de la imaginació de dos escriptors americans, quan, a mitjan segle XIX, van refer una figura que els immigrants holandesos havien portat de l’Europa del nord, i que un dibuixant satíric i els publicistes de la Coca-Cola Company reinventarien després. I en certa manera, és així. Però el relat demana una mica més de detall. Anant als fets, haurem de viatjar primer a la vora de la Mediterrània, a l’actual Turquia; després, al sud d’Itàlia, a Bari, i als països nòrdics, i finalment a Amèrica, per completar la història d’un entranyable vellet amb un ofici singular: dur regals als nens que es porten bé.

Jocs en català

Posted: 24 Desembre 2013 in General
Etiquetes: , , ,
jocs català
Fa uns dimecres es va celebrar el Dia Internacional de la Infància. Per homenatjar els petits de casa avui dedicarem la columna a parlar de jocs i joguines. En primer lloc, ens hem de fixar bé com escrivim aquesta família de paraules, perquè tant podem trobar una o en l’arrel (jocjoguinajoguinejarjoguet…), com una u (jugar,jugadorjugadajuganer…).
 
I pensant en joguines, si ens fixem en els més menuts, veurem com juguen amb un saltamartí, i no parlo de la llagosta, sinó d’aquell joguet que els castellans en diuen tentenpié i que es tracta d’un ninot que porta un pes a la base i una molla i que els nens juguen a donar-li cops perquè es bellugui. Als més petits, també els agraden molt els sonalls (res de sonajeros), que és aquell joguet amb boletes o granets a dins que fan que en sacsejar-lo es produeixin sons. Com a sinònim de sonall, existeix la paraula zing-zing, que escrivim amb guionet, com un altre joc, per a més grans, el io-io. L’ús del guionet en aquests dos casos es deu a l’origen onomatopeic dezing-zing i io-io
 
De nines, n’hi ha de molts tipus. Quan es tracta d’una nina luxosa se la pot anomenar bebè; si és de drap, se’n pot dir pepa, i també n’hi ha de porcellana o de fusta que imiten una pagesa russa, anomenades matrioixques, una paraula que ha estat manllevada al català. Un altre manlleu és puzle (amb una sola z), provinent de l’anglès (to puzzle, ’embarassar, deixar perplex’), que ha arraconat el mot trencaclosques. Segons el diccionari, totes dues paraules són sinònimes, però puzle s’utilitza més per designar el joc de peces planes o amb volum amb les vores retallades que s’encaixen i la paraula trencaclosques, per referir-nos al joc de cubs que s’apilen o que es col·loquen l’un al costat de l’altre per compondre una imatge.
 
Finalment deixeu-me fer un últim apunt, ara que s’acosten les festes de Nadal, només un 6% de les joguines que hi ha al mercat són en català, segons dades de Plataforma per la Llengua.
 
 
Sabíeu que…
 
La paraula titella (tereseta, a Mallorca) és masculina en català, per tant direm que «L’espectacle dels titelles és a punt de començar», i no «de les titelles».

Arbres de Nadal fets amb llibres

Posted: 20 Desembre 2013 in General
Etiquetes: , ,

Per què no convertir la teua passió lectora en protagonista de l’arbre?

arbre nadal
Ens agraden molt els arbres de nadal fets amb llibres… Davant la pregunta “Com muntem enguany l’arbre de Nadal?”, per què no llançar-se a muntar-ho tirant mà d’aqueixos objectes que tant ens agraden, els llibres?

És possible, i el resultat acaba sent espectacular. A continuació et vam mostrar diversos models d’arbres de Nadal fets amb llibres. El nostre consell és que, per a alguns dels models, utilitzes llibres que no t’importe massa que puguen patir algun desperfecte… En algunes de les propostes, els lloms dels llibres o algunes pàgines poden quedar alguna cosa danyats, així que no tires mà de la teua novel·la favorita, no vaja a ser que et passes després un any sencer lamentant l’elecció.

Eres capaç de muntar un? Anima’t! Nosaltres ens ho estem plantejant seriosament… Tria el teu model d’arbre de Nadal amb llibres.

YQvn4 tumblr_ld47ajfNMZ1qck5c8o1_500 tree7 SDC18688 rbolhechoconlibros2010Oh Christmas Tree libros3 (1) christmas-tree-book BookTree1 book-tree book-tree-lit-light book-christmas-tree3 arbre nadal arbol.navidad arbol-de-navidad-1 arbol_libros alternative-christmas-tree-holiday-decorating-ideas-10 a_libros_a93a48adc3569df1502164bc8 11411518-christmas-stories--christmas-tree-formed-from-books-vector-illustration

(més…)

Un Nadal, però llarg

Posted: 6 gener 2013 in General
Etiquetes: , , , , ,

Em trobava dissabte en una botiga i sent que la dependenta, filla dels amos de la tenda, diu: “Ja s’acosten els Nadals”. Ni son pare ni sa mare, i molt menys els seus iaios, hagueren pluralitzat el nom de tan emblemàtica celebració. En la nostra llengua celebrem el Nadal, així en singular, i ens val des del 24 de desembre fins al 6 de gener de l’Any Nou. En castellà, és usual dir “las Navidades”, però en valencià, amb un Nadal, però llarg, en tenim prou. Passa com en el “bon dia”, que n’hi ha prou amb el singular, contràriament a la llengua veïna, que diu “buenos días”, encara que també en algunes parts també diuen “buen día”. Això de fer-ho en singular, mentre en castellà ho fan en plural, ocorre en altres casos; per exemple en les locucions en què citem l’esquena. En la demanada sèrie “L’Alqueria Blanca”, el retor digué que abans “Els retors deien missa d’esquenes al feligresos”. “Que quantes esquenes tenen els retors valencians?”, es preguntava el lexicògraf Eugeni S. Reig. El capellà televisiu devia haver dit que “Els retors deien missa d’esquena als feligresos”, perquè només en tenim una, d’esquena. Una altra cosa seria “D’espatles, perquè d’això sí que en tenim dos”.
Tornant al llenguatge nadalenc, el 24 i el 31 de desembre celebrarem la Nit de Nadal i la Nit de Cap d’Any, respectivament, i per a res “nitbona” ni “nitvella”, que serien calcs innecessaris i inadmissibles en valencià. I abans, a algú li eixirà la Grossa de Nadal, que és com hem d’anomenar el premi del sorteig de la loteria de Nadal. I al primer dia de l’any li direm Dia de Cap d’Any. I al Jesús xiquet, li direm Jesuset, bandejant això de “el Niño”, tant al personatge com a la loteria que el rememora. I arribem a la ‘representació del naixement del Jesuset’, al qual li direm, com és tradicional i usual, betlem, encara que en altres contrades de la nostra llengua en diuen pessebre. Per als valencians, majoritàriament, “pesebre”, amb una “s”, és ‘la menjadora dels remugants grans (bovins, cavalls, ases, muls)’, també, per extensió, l’habitacle que el conté. En un betlem hi ha el pesebre, com a motiu central de tal representació, però per a nosaltres, no tot el betlem és un “pesebre”.betlem (més…)