Posts Tagged ‘Sant Jordi’

Segons informava el Gremi de Llibreters a través d’una nota de premsa que ens arribava aquest migdia, el llistat de llibres més venuts aquest Sant Jordi és aquest que us mostrem una mica més avall. Fixeu-vos que no hi ha classificació per gèneres (mediàtics-no mediàtics) ni per idiomes. Pilar Rahola, diuen, ha tingut alguna cosa a veure amb aquesta manera de presentar els resultats, quan al matí qualificava d’imbecil·litat com s’havien classificat els llibres.

“A continuació us oferim la llista de llibres més venuts, segons una mostra confeccionada amb dades de tota la jornada de Sant Jordi i fins al tancament de llibreries i parades aportades per les llibreries agremiades del Gremi de Llibreters de Catalunya a través d’enquestes i per Libridata, eina que valora les vendes de diferents llibreries del país.”

1 VICTUS (català) Sánchez Piñol, Albert Edicions
2 Brúixoles que busquen somriures perduts Espinosa, Albert Rosa dels Vents
3 L’estiu que comença Soler, Sílvia Planeta
4 VICTUS (castellà) Sánchez Piñol, Albert Edicions La Campana
5 Plans de futur Serra, Màrius Proa
6 S’ha acabat el bròquil Barberà Ribas, Jaume B (Ediciones B)
7 La reina descalza Falcones, Ildefonso Grijalbo
8 La reina descalça Falcones, Ildefonso Rosa dels Vents
9 Brújulas que buscan sonrisas perdidas Espinosa, Albert Grijalbo
10 El carrer de l’Embut Rahola, Pilar RBA La Magrana
11 El maestro del Prado Sierra, Javier Editorial Planeta
12 La marinada sempre arriba Foix, Lluís Columna
13 El Càtar Imperfecte Amela, Víctor B (Ediciones B)
14 Pinta Sant Jordi i el drac Canyelles, Anna La Galera, SAU
15 El guardià invisible Redondo, Dolores Columna CAT
16 Una família exemplar Sinca, Genís Destino CAT
17 L’últim abat Gironell, Martí Columna CAT
18 Estimat Miquel Llach, Lluís Editorial Empúries
19 La llista dels meus desitjos Delacourt, Grégoire Edicions 62
20 El llibre i la rosa Geronimo Stilton Estrella Polar
21 Nadie es más que nadie Revilla, Miguel Ángel Espasa
22 Polònia independent Soler, Toni Columna CAT
23 El cátaro imperfecto Amela, Victor B (Ediciones B)
24 Les torres del cel Valls Loras, Coia B (Ediciones B)
25 La enzima prodigiosa Shinya, Hiromi Aguilar
Anuncis

Hi havia una vegada una ciutat assetjada per un temible drac. Els habitants de Silene vivien aterrits per la presència del monstre, al que, per tal que es mantingués allunyat de la ciutat, oferien diàriament dues ovelles com a àpat. Però quan les ovelles estaven a punt d’esgotar-se, es van veure obligats a donar-li per menjar un ciutadà triat per sorteig. Quan la sort va fer que fos la princesa del lloc la propera víctima del drac, el rei intentà convèncer els seus súbdits que es perdonés la vida de la jove, però aquests no van acceptar i, abillada amb les seves millors robes, la princesa s’encaminà cap al seu fatal destí. Fou llavors quan, muntat sobre el seu cavall, sant Jordi sorgí d’entre els boscos i inicià la mítica lluita en la que donaria mort al drac, salvaria la vida de la princesa i alliberaria els ciutadans de Silene del seu tribut diari.

Fins aquí, la llegenda és coneguda per tots. Es tracta d’una història àmpliament difosa i versionada, especialment a partir de la seva inclusió en l’obra de l’hagiògraf Jaume de Varazze, la Legenda Aurea (segle XIII). Tanmateix, l’episodi de la lluita contra el drac no és present en els primers textos que narren la vida d’aquest sant nascut probablement a la Capadòcia i que hauria viscut en els anys a cavall entre els segles III i IV. Aquestes primeres fonts no parlen, per tant, d’un cavaller valerós, sinó més aviat d’un soldat cristià martiritzat per negar-se a renunciar a la seva fe.

La primera referència coneguda es troba en els fragments que composen l’anomenat “palimpsest de Viena”, un document del segle V conservat a la Biblioteca Nacional de Viena que presenta la narració escrita per Pasícrates, testimoni del martiri i al que podem considerar el primer “biògraf” de sant Jordi. La còpia completa més antiga d’aquest text la constitueix una traducció llatina del segle IX, el codex Gallicanus. Del text de Pasícrates en deriven múltiples versions (copta, siríaca, armènia, etiòpica…), però el seu caràcter fabulós propiciaria que el papa Gelasi I el declarés apòcrif –i, per tant, no acceptat per l’església- en el seu Gesta Sanctorum Martyrum. Certament, aquesta història relata una extravagant llista de tortures propiciades al seu protagonista durant set anys: és llençat per un precipici, a un pou travessat per quaranta claus de ferro ardents, colpejat, cobert el seu cos amb plom líquid ardent, etc.

Existeix, però, un altre tipus de textos agrupats sota el nom d’”actes gregues” a on pot trobar-se la història de sant Jordi alliberada, en certa mesura, d’aquest contingut més llegedari i considerat herètic. Es remunten als segles V i VI, són conegudes principalment per la versió llatina que es conserva a la Biblioteca Vaticana i constitueixen la que s’ha considerat la història ofical del màrtir: nascut a la Capadòcia i fill de pares cristians, sant Jordi s’allistà a l‘exèrcit romà. A Nicomèdia, amb l’esclat de la gran persecució contra els cristians endegada per Dioclecià l’any 303 declararia la seva fe davant de l’emperador, qui l’hauria condemnat a mort. Torturat durant set dies (i no set anys, com en el text de Pasícrates), morí després d’aconseguir la conversió de milers de persones al cristianisme i de ser l’artífex de diversos miracles. Val la pena recordar aquí que les nombroses tortures a què es va sotmetre al sant li van valdre l’apel·latiu de “megalomàrtir” en l’església oriental, és a dir, un màrtir insigne, el màrtir dels màrtirs!

Cefalù.jpg

Representació de Sant Jordi com a soldat (segon per la dreta) als mosaics de la Catedral de Cefalù

La lectura d’aquests textos explica, també, la iconografia de les primeres obres d’art medieval en què apareix representat sant Jordi, i a on se’l mostra desproveït de tots aquells atributs que tradicionalment s’associen a la seva llegenda: el cavall, l’armadura, el drac… Així, el trobem en les caplletres d’alguns manuscrits on es representen escenes del seu martiri; o presentat com a soldat de Déu, amb vestit imperial, llança, nimbe i formant part d’un col·legi de sants en les icones i en l’art monumental. Un exemple prou conegut el trobem als mosaics de la catedral de Cefalù (Sicília, Itàlia), on sant Jordi apareix representat entre altres sants militars al mur sud del cor.

image_big.jpg

Taula de Sant Jordi i la Princesa, Mestre de Sant Jordi, MNAC

Tot i que els estudiosos han trobat testimonis figuratius de l’episodi de la lluita entre sant Jordi i el drac –una al·legoria del triomf del cristianisme sobre el mal- a partir del segle XI (vegeu, a tall d’exemple, els frescos de la capella rupestre dedicada a Santa Bàrbara, a la Capadòcia), la veritable difusió d’aquesta escena i la seva enorme popularitat es deu, com ja s’ha mencionat, a la versió de Jaume de Varazze. Es gesta, llavors, la iconografia que endavant farà per tots reconeixible la figura d’aquest sant, que trobem ja en les còpies miniades de la Llegenda Aurea i que aviat es farà present en la retaulística gòtica. En el context l’art català no podem deixar d’esmentar una peça cabdal: la taula “Sant Jordi i la Princesa” (MNAC), obra del segle XV d’autoria discutida, tradicionalment considerada de Jaume Huguet i recentment atribuïda a l’anomenat “Mestre de sant Jordi”.

La presència d’esglésies dedicades a sant Jordi ja al segle IV a Orient ens dóna una idea de la ràpida difusió del seu culte, que a Occident es veuria intensificat a l’època de les croades, convertint-se en patró dels cavallers i dels militars. La geografia de seu culte és amplíssima i abasta des de Lydda (Palestina) fins a terres angleses, però fou especialment intensa a la corona catalano-aragonesa, convertint-se en patró de Catalunya a mitjans del segle XV i la creu vermella del seu escut en el símbol de la ciutat de Barcelona.

(més…)

La Direcció General de Política Lingüística i el Centre de Terminologia TERMCAT obriran les seves portes coincidint amb la diada de Sant Jordi.

 termcat
La Direcció General de Política Lingüística tindrà obert a tots els ciutadans el seu Centre de Documentació entre les 9 i les 14 h del dia 23 d’abril. S’hi podran obtenir gratuïtament publicacions i materials promocionals i a les 11, 12 i 13 h s’hi oferirà la xerrada “El català, 9a llengua d’Europa”.
El Centre de Terminologia TERMCAT també obrirà les portes amb exposició i distribució gratuïta d’exemplars de publicacions terminològiques del Centre; així mateix, publicarà un punt de llibre virtual centrat en els noms de les roses. Us convidem a visitar-nos i a consultar i triar les publicacions que us interessin, tant diccionaris terminològics com també publicacions del TERMCAT sobre treball terminològic. Tindrem obert el dimarts 23 d’abril de 12 a 14 h. Podeu consultar en aquest enllaç el detall de l’activitat i la llista de publicacions disponibles.
Més informació:
El Dia Internacional del Llibre és una celebració internacional la finalitat de la qual és fomentar la lectura, promocionar la indústria editorial i defensar la propietat intel·lectual a través del dret d’autor. A nivell internacional, el Dia Internacional del Llibre va ser promulgat per la UNESCO. Se celebra cada 23 d’abril des de 1996 en diversos països, sent ja els que ho celebren més d’un centenar.
llibre i rosa
El dia 23 d’abril va ser triat Dia Internacional del Llibre per ser el dia, en 1616, en el qual es diu que van morir els escriptors Miguel de Cervantes i William Shakespeare (encara que no fóra realment és així, doncs es confonen dates d’enterrament i de defunció així com calendaris julians i gregorians).

El Dia del Llibre va ser proposat per la Unió Internacional d’Editors (UTE), i presentada pel govern espanyol a l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (Unesco). En 1995, es va aprovar proclamar el 23 d’abril de cada any el “Dia Mundial del Llibre i del Dret d’Autor”.

És també tradicional, que el 23 d’abril, dia de sant Jordi, patró de Castella i Lleó, Aragó i Catalunya, els enamorats es regalen un llibre i una flor.

Regala llibres

Posted: 23 Abril 2013 in Llibres
Etiquetes: , , , ,
23 d’abril és sinònim de regal. Conscients de l’analogia hem decidit facilitar-te la feina. Hem remenat entre les novetats editorials per fer-te una selecció de diferents obres perquè, aquest dia, regalis història als teus.
La clau de la Sarah
NOVEL·LA
La clau de la Sarah
Tatiana de Rosnay
Amsterdam Llibres, 21,90 €
Júlia Jarmond és una periodista que viu al París actual i que veu com la seva vida canvia radicalment quan coneix la història de Sarah, una nena jueva que va ser obligada a abandonar casa seva en la batuda de la Vel d’Hiv de 1942. Abans de marxar, però, va deixar el seu germà de 10 anys tancat amb clau a un armari, prometent-li que aviat tornaria a buscar-lo.
Barcelona: La mirada de un turista
GUIA HISTÒRICO-CULTURAL
Barcelona: La mirada de un turista
Josep M. Casas
19,90 €
A través de les vivències d’un grup de turistes, aquesta sorprenent guia turística us descobrirà un munt de racons i curiositats de la història de Barcelona. Il·lustrada amb més de 200 fotografies i sis mapes, el llibre està organitzat en sis rutes diferents, cadascuna de les quals es pot fer en un dia. Pel seu rigor i, alhora, l’originalitat en el plantejament, la guia s’ha convertit en pocs mesos en el llibre de capçalera dels guies turístics professionals i de tots aquells que volen redescobrir la capital catalana.
Stasiland, historias tras el Muro de Berlín
NO FICCIÓ
Stasiland, historias tras el Muro de Berlín
Anna Funder
Roca Editorial, 21 €
Entrevistes i testimonis serveixen a Anna Funder per explicar la situació de l’Alemanya comunista abans de la caiguda del mur de Berlín. Un país en el qual les autoritats s’esforçaven a fer creure que no existia l’oposició al comunisme, i el control policial sobre les institucions, la societat i els mitjans configurava un estat totalitari que va acabar desapareixent.
Victus
NOVEL·LA
Victus
Albert Sánchez Piñol
La Campana, 24 €
Aquesta novel·la històrica fa una dissecció precisa i rigorosa de la guerra de Successió, un conflicte que va acabar l’11 de setembre de 1714 amb l’assalt a Barcelona. Servint-se de la tràgica història de Martí Zuviría, lloctinent real del general Villarroel, el llibre aconsegueix combinar l’apassionant crònica sobre la contesa amb una reflexió, històrica i actual, sobre la relació entre Catalunya i Espanya.

La llengua de lectura

Posted: 9 Abril 2013 in General
Etiquetes: , ,

Llegir és un luxe i un privilegi. Llegir és la tercera en grau de dificultat de les quatre habilitats lingüístiques bàsiques que podem adquirir els humans. El llarg camí de la història de la lectura, juntament amb el laboriós aprenentatge personal de l’acte de llegir, ens habilita per a una funció suprema, la interpretació de les escriptures. Això sí, només les escrites en una determinada llengua. L’alfabetització ens fa lectors potencials d’una llengua.

Ara que torna la festa del llibre i de la rosa que el gloriós sant Jordi ens concedeix cada 23 d’abril, em pregunto un any més quines escriptures i quina llengua de lectura preferim i usem els catalans i catalanes. En el procés històric de recuperació de les llibertats i drets bàsics de la nació, de la llengua i la cultura catalanes, és saludable que en ocasions com aquesta ens interroguem sobre les nostres pràctiques de lectura. Unes pràctiques que, si bé són fruit de decisions personals molt íntimes, també aporten informació valuosa sobre l’estat general de la llengua.Quina és la situació actual de la lectura en català respecte del castellà a Catalunya? En la dinàmica actual de circulació de l’escriptura i per tant de les oportunitats de lectura per als usuaris d’una llengua, em sembla que hi ha tres àmbits principals a valorar: el llibre, la premsa i internet.

Les dades globals més recents que he pogut consultar sobre lectura de llibres corresponen al 2010 i procedeixen de les enquestes del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura. Segons l’estudi, de la població major de 14 anys declaren llegir (un o més llibres l’any) un 58,7 per cent, i d’aquests entorn d’un 25 ho fan en català, un 70 en espanyol i un 5 en altres llengües. Mentre els hàbits de lectura dels catalanoparlants són bilingües (48 per cent català, 50 castellà), els dels castellanoparlants són pràcticament monolingües (només un 10 per cent llegeixen en català).

A la premsa, la lectura en català, segons el mateix Baròmetre, no sols ha fet un salt notable –els lectors habituals són un milió, contra els gairebé 2,5 milions en espanyol–, sinó que la tendència sembla afavorir-ne un augment progressiu. Els tres diaris amb doble versió, editats abans només en castellà, venen bé la versió catalana i això podria estimular la doble versió dels esportius i comarcals que encara no la publiquen.

A internet, les pràctiques de lectura en català són un continent per explorar. Per desgràcia no disposem de dades precises sobre la llengua habitual d’ús a Catalunya quan la lectura es fa en pantalla accedint a internet i els seus diversos serveis a través dels múltiples dispositius d’accés (ordinadors, tablets, mòbils, etcètera). Tenim dades dels usuaris únics de portals i pàgines web en català, però són insuficients per avaluar-ne els hàbits de lectura segons llengua.

Les pràctiques de lectura en català han format part i encara conformen avui a Catalunya –i als altres països de parla catalana– un autèntic camp de batalla entre llengües en presència. Els que patírem l’escola del franquisme recordem com vam veure’ns forçats, si volíem aprendre a llegir en català, a fer-ho fora de l’escola. Avui hem avançat molt: el model d’escolarització a Catalunya obliga a saber llegir en la llengua pròpia. Ara bé, a fora de l’aula les autoritats de l’Estat i els mercats de l’espanyol procuren que la lectura en català no superi els límits de la reserva.

El llibre resistirà, la premsa en paper encara té anys de vida i internet ho textualitza tot. Però, sigui quin sigui l’estat de l’art dels textos, mentre els hàbits lectors en català a Catalunya no siguin majoritaris, aquest país estarà lluny de ser un país modern i normal. Per ara, llegir en català és encara un acte d’afirmació de la identitat, més enllà dels interessos instrumentals concrets de l’acte de lectura. (més…)

bromera
Comencem el mes de març amb dos grans noms de la literatura internacional: Erri De Luca i John Banville. I és que les novel·les El crim del soldat, d’Erri De Luca, i Venjança, escrita per John Banville sota el pseudònim Benjamin Black, arriben a les llibreries la setmana del 4 de març. Es tracta de dues apostes molt importants per a Sant Jordi: la novel·la de De Luca ens presenta un vell excombatent nazi assistit per una filla que es debat entre la repulsió pels crims comesos i el seu deure com a filla, mentre que Black ens proposa una nova trama negra absorbent en la qual descobrirem els secrets de dues famílies poderoses que comparteixen un crim esgarrifós.La literatura infantil i juvenil és l’altra gran protagonista d’aquest mes, ja que d’una banda és la protagonista del llibre de divulgació La literatura per a infants i joves en català, escrit per dues grans especialistes en aquest camp com són Gemma Lluch i Caterina Valriu. També en no-ficció, La fórmula és el llibre a través del qual Òscar Borràs demostra als joves que la felicitat i l’èxit estan més a prop del que sovint pensem.

En ficció, les nostres propostes són Les ombres del bosc, de Vicent Enric Belda, Premi Bancaixa de Narrativa Juvenil, i El dia que en Gluck va arribar a la Terra, de Jordi Sierra i Fabra, Premi de Narrativa Infantil Vicent Silvestre, ambdós obres guardonades en els Premis Literaris Ciutat d’Alzira 2012. Les ombres del bosc és un thriller policíac amb grans dosis d’intriga, mentre que el nou títol de Jordi Sierra i Fabra ens presenta un simpàtic extraterrestre que canviarà la vida de molta gent.

També volem recordar-vos que El retorn de Macbeth <http://www.bromera.com/fitxa-llibre-coleccions/items/el-retorn-de-macbeth.html> , de Francesc Puigpelat, Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira 2012, ha arribat a les llibreries aquesta setmana i ja està despertant l’interés dels mitjans de comunicació. En aquest sentit, us convidem a veure l’espai que li han dedicat a Via Llibre (TV3) <http://bit.ly/VSqdzu> i a Levante TV <http://www.youtube.com/watch?v=uTu74KbLctY> , i a llegir algunes notícies i entrevistes com les d’El Punt-Avui <http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/623766-es-presenta-a-alzira-el-retorn-de-macbeth.html> , l’Ara <http://www.ara.cat/cultura/Puigpelat-satreveix-sequela-Macbeth_0_872912837.html> i La Veu del País Valencià
<http://www.laveupv.com/noticia/1040/el-premi-de-novella-ciutat-dalzira-2012-satreveix-amb-el-mite-de-macbeth> . Es tracta d’una novel·la protagonitzada per un vell que és Macbeth, el fill del rei Macbeth, que ens presenta una trama apassionant plena de traïcions i crims construïts sobre un engranatge literari precís i enginyós.

Com sempre, si t’interessa ressenyar algun títol o entrevistar algun autor, pots contactar amb nosaltres a través del telèfon 962 459 705 o de l’a/e <mailto:comunicacio@bromera.comcomunicacio@bromera.com. Com sempre, trobaràs les cobertes dels llibres que formen el fons editorial de Bromera descarregables en la pàgina web <http://www.bromera.com/>www.bromera.com, amb la qualitat òptima per a reproduir-les en premsa, en blanc i negre i a color. En aquesta pàgina, pots subscriure’t també al butlletí electrònic, i consultar la revista <http://www.bromera.com/lilla.html?page=1> L’Illa o el nostre <http://bromeradelletres.blogspot.com/> bloc per a estar informat sobre nous títols, premis literaris, presentacions de llibres i projectes que preparem.