Posts Tagged ‘Ministeri’

   Agrupacions escolars, itineraris educatius, com utilitzar els recursos, principis d’inclusió, educació i participació de tota la comunitat educativa,… i tot allò que ajuda a millorar els resultats acadèmics dels i les nostres alumnes.   Un document del Ministerio de Educación, on l'”Associació de mestres Odissea” presenten el projecte Includ-ed.

En l’actual societat del coneixement l’educació és un recurs molt valuós per assolir l’objectiu comú de l’Estratègia Europea 2020: que la Unió Europea “servei almenys a 20 milions de persones de la pobresa i l’exclusió social en la pròxima dècada “. No obstant això, la majoria dels sistemes educatius actuals estan fracassant.

Amb la intenció de generar nous coneixements durant cinc anys i amb un treball exhaustiu, es va posar en marxa el projecte d’investigació INCLUD-ED Estratègies per a la inclusió i la cohesió social a Europa des de l’educació (2006-2011) . Aquest projecte té com a finalitat identificar quines accions concretes contribueixen a afavorir l’èxit en l’educació i la inclusió social al llarg de les diferents etapes de l’ensenyament obligatori (educació infantil, primària i secundària, incloent programes de formació professional i programes d’educació especial impartits en centres escolars ordinaris), prestant especial atenció a cinc grups socials considerats més vulnerables (dones, joves, immigrants, minories culturals i persones amb discapacitats).

Un document molt interessant per poder conèixer i aplicar actuacions educatives que contribueixin a millorar l’èxit en les nostres escoles.

Descarrega’t el document ACTUCIONS D’ÈXIT A LES ESCOLES EUROPEES

(més…)

Anuncis
Els projectes pressupostaris per a 2013 del Govern i les comunitats autònomes augmenten el forat de les retallades educatives, que sumaran el pròxim any una baixada de més de 6.300 milions d’euros si es comparen amb els comptes inicials de 2010. El Ministeri d’Educació, amb un 37% de baixada (1.147 milions menys), i Castella-la Manxa, amb una reducció del 29% (612 milions), encapçalen aqueixes retallades. Encara que encara poden variar les xifres durant la tramitació dels comptes, aqueixos 6.300 milions seran en realitat més, doncs encara falten per conèixer els projectes pressupostaris de quatre autonomies que també portaran segurament rebaixes en l’actual context de crisi i de pressió internacional perquè Espanya complisca els seus objectius de dèficit.
retallades
Els pressupostos inicials de 2010 van ser els més alts que han tingut les escoles i universitats espanyoles, encara que solament van durar uns mesos, doncs al maig d’aquell any va arribar el primer tijeretazo per la rebaixa de sous als funcionaris decretada pel Govern socialista. Des de llavors, els ajustos s’han anat agreujant a mesura que ho feia la crisi. La tijera va començar a entrar en el transport escolar, la despesa en publicitat, les infraestructures, les activitats extraescolars, o les despeses corrents, com la llum i l’aigua. Els responsables polítics que escometien les retallades sostenien que no empitjoraria en cap cas la qualitat del sistema.Van seguir sostenint el mateix quan es va saltar a retallar les plantilles de professorat (s’ha reduït en diverses desenes de milers) i, amb açò, nombroses mesures d’atenció als alumnes més desfavorits. I ho van seguir mantenint l’abril passat, quan el Govern central, ja en mans del PP, va canviar la llei per a eliminar els obstacles que impedien seguir disminuint plantilles. Aquell decret va augmentar el nombre màxim d’alumnes per aula i el mínim d’hores de classe setmanals que han de donar els docents de l’escola pública i va incloure una mesura semblant a aquesta última per als professors d’Universitat. A més, no es cobririen les baixes fins a la tercera setmana i es va convidar a les comunitats a augmentar el preu de les matrícules universitàries. L’objectiu era retallar més de 3.000 milions addicionals als quals ja s’havien retallat. Aqueixes mesures es veuen reflectides en els projectes pressupostaris per a 2013.El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha defensat una vegada i una altra que els ajustos no minvaran la qualitat del sistema, doncs el de l’educació espanyola “no és un problema de recursos”. Apunta a les xifres de 2009, que donaven a Espanya un avantatge del 20% en la despesa per alumne respecte a la mitja OCDE. La secretària d’Estat d’Educació, Montserrat Gomendio, va assegurar que aqueix avantatge era tan gran que segur que es manté malgrat les retallades.Des de 2010, la baixada ha sigut d’una mica més del 14% del pressupost, amb una pujada de l’alumnat, almenys, d’un 5,6% (entorn de mig milió més d’estudiants). A més, la previsió del Govern és que de 2010 a 2015 la despesa pública educativa baixe un punt del PIB, fins al 3,9%, la qual cosa equivaldria a una retallada d’entorn del 20%. Els sindicats i altres col·lectius de professors, pares i alumnes s’han mobilitzat fortament contra unes retallades que, asseguren, condemnen el futur del país en deteriorar l’escola pública i, amb açò, la igualtat d’oportunitats. Reclamen un esforç en un sector clau.

Mancant conèixer els projectes pressupostaris de 2013 de País Basc, Galícia, Catalunya i Astúries, el Ministeri d’Educació encapçala l’ajust. Els primers 248 milions els va retallar l’anterior Govern del PSOE, i els altres quasi 900 els ha retallat l’Executiu del Pàg. Han desaparegut quasi 600 milions d’euros que en 2010 es van reservar a programes de qualitat. En una primera tacada van caure els campus d’excel·lència, el programa Escola 2.0 de digitalització de les aules o el de construcció d’escoles infantils. Quan es va presentar el pressupost de 2012, Gomendio va dir que eliminaven plans “inviables” per la crisi, però es mantenien els que combatien el fracàs escolar. Doncs bé, aquests també s’eliminen en 2013: els 60 milions de plans PROA de reforç educatiu i els 40 milions dels plans contra l’abandó. S’han reduït les beques des de 2010 en 173 milions (un 12%), bàsicament, en les d’idiomes, Erasmus o llibres de text. Aquestes cauen un 80% fins a 20 milions.

Dins de les comunitats, els Governs segueixen ajustant plantilles i llimant tot tipus de programes o ajudes, per exemple, de menjador. Castella-la Manxa encapçala l’ajust autonòmic amb un 29% menys de pressupost que en 2010. En la seua Conselleria d’Educació insisteixen en l’esforç que han fet per a intentar mantenir la qualitat malgrat l’enorme deute que va deixar l’anterior executiu del PSOE. Oposició i sindicats, no obstant açò, es queixen d’un ajust brutal de greus conseqüències per a l’escola pública, d’entre 2.500 i 5.000 docents menys, supressió de la gratuïtat del transport escolar i retallades en programes d’atenció a la diversitat.

Consellera Català

En vista de que les rematades a la nova llei educativa espanyola, la proposta pel ministre Wert, han quedat per a una altra reunió el dia 19 de desembre, el Govern de Rajoy podria aprofitar el parèntesi per a llevar al text la pàtina imperialista i recentralizadora que li ha caigut damunt després de la reacció de l’executiu català. Per a garantir que qualsevol xiquet resident en el Principat reba l’ensenyament en castellà, el ministeri obliga a la comunitat autònoma a pagar la seua escolarització en un centre privat si aquesta administració no fa possible el seu desig. No obstant açò, per a assegurar-se que les llengües cooficials reben un tractament equiparable en l’escola (una proporció injusta per a la qual parteix en desavantatge, el valencià en aquest cas), la consellera María José Català podia haver-se marcat el tant de proposar a més la clàusula inversa, la de pagar si no és possible estudiar en valencià. La seua aposta per la llengua pròpia hauria resultat més creïble. (més…)
Hisenda autoritza una altra modificació pressupostària per a abonar nòmines i despeses corrents en batxiller
La Conselleria d’Hisenda ha autoritzat una altra modificació de crèdit a la d’Educació per a poder pagar les nòmines del personal i les despeses de funcionament dels centres privats concertats en el nivell de batxillerat.
Aquesta modificació pressupostària suposa un muntant econòmic de 7.493.655 euros que provenen de la part de les transferències del Ministeri d’Educació derivades del conveni per al desenvolupament dels programes de reforç, orientació i suport (PROA) i de reducció de l’abandó primerenc en l’educació i la formació, que “s’ha anticipat amb fons propis per a les dotacions de personal” assenyala la resolució d’Hisenda.
Així, la línia d’ajudes a l’alumnat de centres concertats que imparteixen batxillerat passa d’una dotació de 29.992.980 euros a un total de 37.486.635 euros. Aquesta és la segona vegada en dos mesos que la Conselleria d’educació acaba pagant el deute amb la concertada per mitjà del programa contra el fracàs escolar (PROA). Es dóna la circumstància que des d’aquest departament, la lluita contra l’absentisme estudiantil és un dels pilars de l’actual política educativa malgrat aquestes retallades econòmiques.
Segona ocasió en un mes
A l’octubre passat, es van desviar 2.350.000 euros també per a pagar el batxillerat concertat a la Comunitat Valenciana, que en aqueixes dates tenia una dotació de 27.642.980 euros. Aquest nivell educatiu és no obligatori.
La Generalitat deu a l’ensenyament concertat encara el tercer trimestre de les despeses de funcionament, en tots els nivells, la qual cosa està ofegant a molts centres, que es veuen obligats a avançar els diners en el qual també s’inclouen les nòmines del professorat.
De fet, alguns centres han enviat cartes als pares dels alumnes, com ja van fer l’any passat, comunicant-los la insostenible situació econòmica que els suposen els impagaments.
Precisament, en el recent projecte de pressupostos de la Generalitat Valenciana per a 2013 es contempla, malgrat les retallades, un augment de la subvenció per als col·legis privats que es beneficien dels concerts escolars.
En batxillerat es passarà dels 23 milions d’euros a l’any en 2012 a una previsió de 37 milions d’euros, mentre que en l’educació secundària obligatòria (ESO) s’incrementa dels 229 milions pressupostats en enguany a 242 milions; en primària, de 306 milions es puja a quasi 322 milions d’euros.

L’esborrany de la futura llei rebaixa en un 10% els continguts que poden fixar les autonomies i proposa dues revàlides per obtenir els títols d’ESO i Batxillerat

El ministre d’Educació assegura que la reforma no obeeix “criteris polítics” sinó “eminentment pràctics”

El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, ha argumentat després del Consell de Ministres que ha donat aquest divendres llum verda al primer text articulat de la futura llei de millora de la qualitat de l’educació (LOMCE), que la reducció del poder de les comunitats autònomes a l’hora de fixar els continguts curriculars respon a la necessitat de posar fi a una “dispersió immanejable” entre els que fixa l’Estat i les comunitats. Wert també ha defensat que la rebaixa en un 10% dels continguts que fixaran les autonomies no forma part d’una reforma “ideològica sinó eminentment pràctica”, així com les dues revàlides o exàmens estatals que hauran de superar tots els alumnes espanyols per obtenir el títol d’ESO i Batxillerat. “Millorar el nivell educatiu i l’ocupabilitat des de l’equitat territorial”, aquest és l’objectiu de la reforma ha assegurat.

Actualment, l’Executiu central determina a les comunitats amb llengua pròpia, com Catalunya, el 55% dels continguts, i en les que no en tenen, el 65%. El Ministeri d’Educació considera necessari augmentar aquest percentatge, fins al 65% i el 75% respectivament, per la necessitat de reforçar les assignatures instrumentals o bàsiques (Matemàtiques, Llengua, Ciències i Anglès) “no sols pel seu valor sinó perquè el domini d’aquestes és la base per poder continuar amb l’aprenentatge”. Els governs de Catalunya, País Basc i Andalusia ja han anunciat que no admetran aquesta modificació perquè envaeix les seves competències i que recorreran la futura llei davant el Tribunal Constitucional.

L’objectiu general de la LOMCE, la setena llei orgànica d’educació de la democràcia, és segons Wert reduir l’abandonament escolar –del 26%–, gairebé el doble de la mitjana europea, i millorar els resultats mediocres en exàmens internacionals com el famós informe PISA.

Castellà en comunitats bilingües

Preguntat si el Govern aprofitarà la reforma per introduir garanties perquè el castellà s’ensenyi a les comunitats bilingües amb el mateix pes que a la resta, Wert ha llançat pilotes fora amb una resposta ambigua i inquietant: “S’ha de reforçar l’ensenyament tant de la llengua comuna com de la cooficial, cosa que inclou evidentment la llengua comuna”.

Nou cicle de FP

L’avantprojecte de llei preveu avançar l’opció dels alumnes a escollir la formació professional (FP) — 4t d’ESO es converteix així en curs d’iniciació al Batxillerat o a la FP–, creant un nou cicle dins de l’ensenyament obligatori (la FP bàsica, que donarà accés a un títol propi), i s’establiran avaluacions externes al final de cada etapa “amb finalitats d’avaluació diferents” en cadascuna de les etapes. Serà una avaluació final, uniforme a tot Espanya, que tindrà un pes del 30%.

També hi haurà dues avaluacions d’idèntica naturalesa, però sense transcendència curricular per a l’alumne, en 3r i 6è de primària, amb el fi de detectar precoçment les deficiències en lectura, escriptura i aritmètica bàsica i poder aplicar suports i reforços.

La futura llei instaurarà així mateix una altra avaluació nacional per obtenir el títol de Batxillerat que pesarà el 40%, i cada universitat podrà decidir el valor que dóna a aquesta avaluació per matricular-se en una carrera o si vol exigir una nota determinada, un examen addicional o una entrevista. Seran avaluacions no només de coneixements, sinó també de competències transversals.

Així mateix, el Consell de Ministres també ha aprovat el reial decret pel qual es desenvolupa el contracte per a la formació i l’aprenentatge i estableix les bases de la formació professional dual a Espanya, amb l’objectiu de connectar la FP amb el món empresarial, per unir formació i empresa, i estudis amb ocupació.

Estructura semblant

Després del debat preliminar amb la comunitat educativa i més de 4.000 aportacions ciutadanes, el Govern s’ha fet enrere en la seva intenció de modificar l’estructura del sistema educatiu. Així, l’esborrany manté l’actual esquema de 4+2 (quatre cursos de secundària obligatòria i dos de batxillerat o FP mitjana) en lloc d’anar a un 3+3, a causa del caos organitzatiu que aquestcanvi generaria en les estructures de centres i professorat. En el seu lloc, s’ha optat per avançar a 4t d’ESO l’elecció de vies cap a estudis postobligatoris.

Una altra novetat de l’esborrany és que es dotarà els directors dels centres de la potestat de adaptar els recursos humans “a les necessitats derivades d’aquests”. Per poder participar en el concurs de mèrits de directors s’haurà d’haver superat un curs selectiu sobre desenvolupament de la funció directiva.

Segregació per sexe

La reforma inclourà, segons ha anunciat Wert, una precisió perquè els col·legis que eduquen separadament per sexes puguin accedir al concert amb les administracions educatives. Després del vistiplau del Consell de Ministres a l’avantprojecte, s’obrirà el tràmit de consultes preceptives amb els agents educatius, les comunitats autònomes i el Consell Escolar de l’Estat. El text tornarà després al Consell de Ministres i arribarà al Congrés dels Diputats per ser debatut a principis del 2013.Publicat a El Periodico. (més…)

El ministeri d’Educació modificarà la llei per donar més flexibilitat a les comunitats autònomes i fer possible l’estalvi de 3.000 milions en ensenyament anunciat pel govern espanyol.

La retallada es concretarà en sis mesures, presentades pel ministre als responsables d’educació de totes les comunitats autònomes:

1. Augmentar un 20% el nombre d’alumnes per classe (passant del màxim actual de 25 a 30, a primària, i de 30 a 36 a secundària).

2. Augmentar les hores lectives dels professors, fins a un mínim de 25 hores a primària i 20 a secundària (ara el màxim és de 25 a primària i 21 a secundària).

3. Establir un nou pla de substitucions de professors: el centre ha de cobrir la plaça els primers deu dies de baixa i a partir d’aleshores se n’ocupa l’administració. No es cobriran les baixes del professorat de menys de dues setmanes.

4. Deixar que cada centre pugui oferir només batxillerat de ciències o lletres.

5. Suspendre l’obligació de fer els nous mòduls de Formació Professional de 2.000 hores.

6. Congelar o reduir els complements retributius als professors.

Les mesures s’aplicaran el curs que ve i, segons el ministre José Ignacio Wert, tenen un ampli suport. Com a mínim, sembla que les aplicaran les autonomies governades pel PP.

Wert planteja a les autonomies que els estudiants assumisquen més del 15% del preu de les taxes que paguen actualment

Després de conèixer el dimarts l’augment del 20% en el nombre d’alumnes per classe com una de les mesures que s’adoptaran per a dur a terme la retallada addicional de 3.000 milions d’euros en Educació, avui el degoteig de retallades plantejat pel Govern en aquesta matèria continua.El ministeri d’Educació plantejarà aquesta vesprada a les comunitats autònomes un encariment de les taxes de matrícula universitària. Actualment, els alumnes paguen un 15% de mitjana del preu total de les titulacions de grau. El ministre d’Educació, José Ignacio Wert, que es reuneix amb els consellers autonòmics en la Conferència General de Política Universitària, plantejarà ara superar aquest percentatge (encara que quedaria per fixar la xifra) i carregar sobre les famílies part del cost que fins ara finançaven les administracions públiques.Segons ha explicat la secretària d’Estat d’Eduació, Formació Professional i Universitat, Montserrat Gomendio, el Govern plantejarà flexibilitzar la legislació actual perquè les comunitats autònomes puguen pujar els preus de les taxes, encara que seran aquestes les que tinguen la responsabilitat final sobre el preu.

En els últims anys, l’acord entre les parts era que les taxes pujaren cada curs l’increment de l’IPC interanual de març i fins a quatre punts més, segons decidira cada comunitat, així com el Ministeri en el cas de la UNED.

En diverses ocasions Wert ha carregat contra el preu de les taxes de la matrícula universitària a Espanya, indicant que són les més baixes d’Europa i que el fet que estiguen finançades en un 85% és, al seu judici, com si es dotara a tothom d’una beca.

És previsible que un altre dels temes a tractar en la reunió siga l’abandó universitari, sobre el qual el propi Wert va dir que suposava “tirar 3.000 milions d’euros”. Per a açò podria parlar-se de les taxes dels postgraus i el recàrrec que han d’abonar els universitaris per segona i successives matrícules dels crèdits acadèmics no aprovats en la primera convocatòria.

Sobre la taula, a més, la possibilitat d’eliminar els títols amb poca demanda. “Una mica més de la quarta part dels títols tenen una massa crítica inferior al mínim d’eficiència que es considera en les comparacions internacionals”, va avisar el ministre en l’últim Consell de Ministres.

Wert ha mostrat fins i tot la seua disconformitat amb el nombre d’universitats, assegurant que el sistema educatiu públic patia una gran “dispersió”. No obstant açò, preguntat pels periodistes, el ministre va respondre: “Açò no vol dir que sobren universitats, sinó que serà la comissió d’experts la que haja d’avaluar-ho”, en referència al grup d’especialistes que avaluarà durant sis mesos el sistema universitari per a recomanar al Govern les mesures necessàries per a la seua reforma. (més…)