Posts Tagged ‘ensenyament’

Una família de Xirivella (l’Horta) ha presentat una sol·licitud al ministeri de Cultura i Educació reclamant danys econòmics i personals per haver hagut de dur la seva filla a un centre concertat d’un altre municipi davant la falta d’oferta d’ensenyament públic en valencià en la seva localitat.

Segons ha informat en un comunicat Escola Valenciana, els pares d’aquesta alumna demanen al ministre José Ignacio Wert que apliqui la llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomqe) i garanteixi el dret a escollir ensenyament en la llengua pròpia, tal com preveu fer a Catalunya amb les famílies que sol·liciten l’ensenyament en castellà.

La família va tractar de matricular en valencià la seva filla el curs 2010-2011 a una escola de Xirivella, però la falta d’oferta d’ensenyament en valencià va fer que haguessin de matricular-la en l’escola cooperativa Les Carolines de Picassent. Aquest fet ha suposat una despesa per a la família durant els quatre cursos que ha estat la seva filla matriculada fora de la seva localitat de més de 17.000 euros.

En concret, la família reclama diferents danys en termes econòmics i personals per haver hagut de matricular la seva filla en valencià fora de la seva localitat. Reclamen al ministre Wert el pagament de la matrícula en el centre concertat, que suposa una despesa mensual de 100 euros; una despesa de transport mensual de 160 euros, i el pagament de 100 euros per la despesa del menjador escolar, ja que li resultava impossible per la distància anar a dinar a casa.

Aquesta família va guanyar el novembre passat un judici per obrir una línia d’ensenyament en valencià. Amb un grup de pares van recórrer la decisió de la conselleria d’Educació per la qual se’ls denegava un canvi de programa d’ensenyament per garantir el valencià al centre Ramón y Cajal de Xirivella. Escola Valenciana denuncia que la conselleria hauria d’haver convertit una de les unitats educatives de 1r de primària del centre, d’acord amb la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià, però no ho va fer, cosa que ha impedit que la filla de la família demandant pugui estudiar ja en aquest centre.

(més…)

14.000 a 1

Posted: 12 Juliol 2013 in General
Etiquetes: , , ,

images    

Diuen que l´ensenyament és un dret universal i igual per a tots, però els fets demostren que no és així. Al nostre País, 14.000 xiquets i xiquetes no poden estudiar en valencià, perquè la Conselleria d´Educació no els ho permet. Una conselleria que hauria d´afavorir la nostra llengua, va en contra de la voluntat dels pares de 14.000 alumnes, que volen un ensenyament en valencià per als seus fills. I és que, incomprensiblement, la Generalitat no oferta prou places en valencià.

 

 

 

És paradoxal que haja estat el Tribunal Superior de Justícia de la CV, el qui ha obligat la conselleria a aplicar el programa d´ensenyament en valencià als col·legis Rei En Jaume de Xirivella i Sant Cristòfol de Picassent. Un programa que la Conselleria havia denegat. Per cert, que el vicepresident Císcar deia en referència a eixes sentències, que «el gobierno siempre acata y cumple las sentencias». No recorda els reiterats actes de desobediència de la Generalitat, a les sentències sobre la titulació en valencià i a la unitat de la llengua?

 

 

 

Però a diferència del que els passa a 14.000 xiquets valencians que no poden estudiar en valencià, a Catalunya, el Tribunal Superior de Justícia permet que un sol alumne que demane classes en castellà, puga imposar l´espanyol a tota l´aula. I és que, com deia el germà marista Lluís Serra, el Govern central (i jo afegiria que també el valencià) busca reduir la nostra llengua a un anacronisme, amb la negació de la unitat lingüística, la desprotecció i l´arraconament del valencià, el bloqueig del seu reconeixement a Brussel·les i la reducció de l´àmbit de difusió de TV3. De fet, la nova llei d´educació del senyor Wert (denunciada fins i tot per Frederic Mayor Zaragoza, exdirector general de la Unesco) margina clarament el valencià. Per això el professor de Didàctica de la Lengua y Literatura Española, de la Universitat Jaume I de Castelló, es permet mostrar el seu menyspreu pels valencians, manifestant a classe, que «es una absoluta inutilidad estudiar valenciano».

 

 

 

És també una actitud de menyspreu pel valencià la que mostra Renfe en la seua pàgina web, on diferencia el valencià («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No has trobat la teua estació? / Ací pots») i el català («Viatgers / Horaris / Estacions d´origen / No has trobat la teva estació? / Aquí pots» ). Per què Renfe no posa també a la seua pàgina web els horaris i la informació en castellà i en andalús? El qui tinga paciència (perquè ens cal molta paciència per suportar aquestes barbaritats) que s´entretinga en comparar els dos textos, per vore les grans diferències que hi ha entre la versió valenciana i la catalana.

 

 

 

Serra contava que el 12 de maig, en la canonització de Laura Montoya (una santa colombiana que es va integrar en la cultura dels indígenes) un capellà d´aquell país li digué: «No saps com m´agradaria poder connectar amb les meues arrels i recuperar la llengua dels meus avantpassats, que va ser aniquilada pel castellà». Més clar, aigua.

 

(més…)

wert

Diu a l’entitat que la garantia de l’escolarització dels xiquets en català és cosa de les comunitats autònomes

El ministre d’Educació espanyol, José Ignacio Wert, s’ha espolsat la responsabilitat de garantir l’ensenyament en català als xiquets valencians, tal com li ha demanat avui Escola Valenciana en la reunió que han tingut a Madrid. Wert ha dit que això era cosa de cada comunitat autònoma, tot i que el seu ministeri sí que reserva cinc milions a garantir l’atenció individualitzada en castellà al Principat. L’entitat li ha expressat el malestar per la LOMCE, que només garantira el dret de les famílies valencianes a triar l’ensenyament en espanyol, però, en canvi, deixarà sense atendre les catorze mil famílies que demanarien el programa en valencià.

El ministre Wert ha expressat al president d’Escola valenciana que el dret a l’ensenyament en valencià és una competència exclusivament autonòmica. Així mateix, el president d’Escola Valenciana ha mostrat el malestar de l’entitat respecte a què la LOMQE només garantirà el dret de les famílies valencianes a escollir ensenyament en castellà, però no el dret de les 14.000 famílies que demanarien l’ensenyament en català en la matriculació dels seus fills de tres anys i no ho poden fer perquè no hi ha prou oferta.

Vicent Moreno, president d’Escola Valenciana, ha explicat: ‘La LOMQE contempla que les llengües oficials, com el català,  poden estar considerades com a troncals però que depè de les respectives autonomies eixa regulació. És per això que si en algun moment l’autonomia decideix marcar en la seua normativa les excepcions que vulga de cursar la llengua i la literatura oficial, doncs no hi haurà cap problema, això sí, en tots els casos sí que queda garantit que tot l’alumnat ha de cursar una primera llengua estrangera. Ens sembla que amb aquestes condicions es desemparen completament les diferents llengües oficials a les autonomies i es deixa la decisió de garantir la competència lingüística de l’alumnat a criteris ideològics i no pedagògics.’

L’entitat ha fet saber al ministre que li farà arribar les queixes de les famílies que no poden matricular els seus fills en català, i li ha explicat per què el Programa Plurilingüe en Valencià és el programa òptim d’ensenyament: ‘Perquè és l’únic que garanteix la competència lingüística en les dues llengües cooficials i una millor competència funcional en anglès.’

Fa just una setmana, en una entrevista a RAC-1, Wert evitava de respondre per què discrimina les famílies valencianes que volen escolaritzar els fills en català.

(més…)

phpThumb_cache_escolavalenciana.com_srcef1b465b0cbace40e74eb6a51eef3302_par17fbb771e6af310dec57538d83e32240_dat1315296228
La iniciativa del conseller Mas-Colell d’exigir un nivell B2 (intermedi-avançat) en una tercera llengua com a condició per a graduar-se s’emmarca en l’esforç d’internacionalitzar Catalunya. Per aprofitar les oportunitats de la globalització cal comunicar-se amb el món, i el coneixement de llengües i cultures estrangeres és clau per a fer-ho amb èxit.

El baix grau de coneixement de llengües estrangeres dels catalans té l’explicació en l’aïllament secular de tot l’Estat, aïllament que ha tingut la darrera expressió en l’autocomplaença col·lectiva que ha contribuït tant a la crisi actual. Dit d’una altra manera, el fracàs d’un model econòmic i educatiu té a veure amb la nostra falta d’interès per comunicar-nos amb la resta del món. És cert que s’han produït canvis a les escoles, on l’ensenyament de l’anglès ocupa més lloc que mai. Tot i així, alguna cosa no va bé si som dels que ensenyem anglès més anys i més hores a la setmana, però no obtenim, ni de lluny, els resultats dels suecs, que l’ensenyen menys anys i menys hores i fan menys deures i menys classes fora de l’escola.

Així ho documenta l’ Estudi europeu de competència lingüística del 2012, promogut per la Comissió Europea, del qual destaquem alguns aspectes determinants. Un és la pedagogia de llengües estrangeres, que a casa nostra sovint es basa encara en el fet d’ensenyar gramàtica, fonamentalment perquè ni les carreres ni els màsters per a professors de secundària no ofereixen prou formació pràctica. Si volem que els estudiants siguin usuaris competents en la llengua i no experts en gramàtica, hem de reforçar la competència lingüística i metodològica dels professors.

En general l’estudi veu decisiva l’exposició dels estudiants a l’anglès fora del centre educatiu i apunta que el 80% dels pares suecs parlen bé o molt bé l’anglès, mentre que a Espanya només ho fan un 20% dels pares. Parlem, doncs, de mesures que no donaran els millors fruits fins que els estudiants d’avui siguin pares i puguin ajudar als esforços dels seus infants. Per tant, cal una política que no busqui un benefici immediat.

On sí que podem obtenir efectes ràpids és en l’àmbit dels audiovisuals: no és casualitat que a Suècia i en altres països amb alta competència d’anglès les pel·lícules i els programes estrangers a la televisió s’emetin sempre en versió original amb subtítols. Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra, TV or not TV. Subtitling and English Skills , arriba a la conclusió que l’exposició a productes audiovisuals en versió original és, per a l’aprenentatge, un factor fins i tot més decisiu que l’afinitat entre l’anglès i la llengua del parlant. La substitució del doblatge per la versió subtitulada no solament significaria un enorme impuls globalitzador a tot el país sinó que també evitaria que l’esforç dels ensenyants fos estèril, pel fet d’oferir-los una caixa de ressonància de l’acció docent. De passada, deixaríem de renunciar a matisos que necessàriament queden soterrats pel doblatge i que són imprescindibles per a poder conèixer i explotar la dimensió cultural de la llengua.

Quin és, però, el paper de les universitats si la base de l’aprenentatge s’ha de posar en l’ensenyament primari i secundari? Com a part de l’espai europeu d’ensenyament superior, les nostres universitats acullen i emeten estudiants i personal docent, investigador i administratiu, però la llengua encara hi és un obstacle. Les universitats catalanes són conscients de la seva responsabilitat i han posat en marxa els certificats de llengües de les universitats catalanes, CLUC. La primera edició, que certifica els nivells B1 i B2 d’anglès, s’acaba de dur a terme i se’n faran dues més aquest 2013. De totes maneres, la labor principal dels centres universitaris de llengües és donar una formació adaptada a les necessitats de l’universitari i capacitar-lo per a comunicar-se globalment, tant si el seu objectiu és fer recerca als EUA com si vol muntar una empresa al Penedès.

No hi ha dubte que un B2 generalitzat entre els graduats comporta un reforç del posicionament internacional de Catalunya. Si la proposta es fa realitat, els estudiants en seran els principals beneficiats, però també hauran de fer un important esforç econòmic, a més de compaginar la carrera amb l’aprenentatge de la llengua. Convé exigir el B2, però també cal posar els mitjans perquè els estudiants hi puguin arribar. Al cap i a la fi, aquest requisit només és el punt final d’un complex procés que comprèn des de la preparació dels professors fins a l’ús social de les llengües estrangeres. (més…)

El nombre de pares que sol·liciten que els seus fills no segueixin el règim d’immersió en català cau en picat respecte dels 106 casos del curs passat. Rigau recorda que la llei no permet separar els alumnes per raó de llenguaescola català

La reivindicació del castellà com a llengua vehicular a l’ensenyament té un suport social inversament proporcional al soroll mediàtic que provoca. Segons les últimes dades aportades pel govern, només disset famílies catalanes han demanat, fins ara, que els seus fills siguin escolaritzats en castellà durant el curs 2012/13 als centres públics. La xifra, a banda de testimonial (en total hi ha 748.000 alumnes matriculats entre primària i l’ESO), és molt inferior a la del curs passat, 2011/12, quan, d’acord amb les dades d’Ensenyament, hi va haver 106 peticions en aquest sentit.

Les noves xifres van sortir publicades en l’edició d’ahir del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) en forma de resposta de la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, a una pregunta parlamentària del portaveu del Partit Popular (PP), Enric Millo, sobre l’ús del castellà com a llengua vehicular de l’ensenyament públic.

Rigau explica en la seva resposta que la Generalitat ja ha dictat cinc resolucions en què ordena als centres on estan escolaritzats els fills de les persones que en van demanar l’escolarització en castellà, emparant-se en les últimes sentències del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i del Tribunal Suprem (TS), que se’ls reconegui la “situació jurídica individualitzada”. L’escrit recorda que la legislació catalana “no preveu la possibilitat d’escollir la llengua vehicular en l’educació pública a Catalunya atès que els alumnes no poden ser separats en centres ni en grups de classes diferents per raó de llengua”.

El nombre de famílies que han demanat l’ensenyament en castellà s’ha fet públic cinc setmanes després de l’última sentència del Suprem, que va deixar clar que les peticions d’aquests pares no podien afectar “el sistema sencer d’ensenyament de Catalunya”. El “tractament individualitzat” previst per Ensenyament en aquests casos consisteix a “proporcionar informació oral i escrita” en castellà a l’alumne sobre les matèries no lingüístiques, posar-los exercicis a classe i deures en aquest idioma, examinar-los en castellà i utilitzar la llengua que han triat els pares per “notificar a la família el progrés de l’alumne”. La immersió en llengua catalana, doncs, no es toca.

Les claus

Un model en perill tot i tenir un amplíssim suport social

La dada feta pública ahir sobre el nombre de pares que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en castellà demostra el que gairebé tothom sabia: que el suport social a l’antiimmersió és escàs i que molt poques famílies estan disposades a renunciar a un model que, amb les dades a la mà, garanteix que els escolars catalans tinguin un domini del castellà, com a mínim, tan bo com els de la resta de l’Estat.

Batalla judicial

Però ni aquestes xifres ni l’última sentència del Suprem, que avalava el sistema d’immersió, faran defallir els contraris al model actual, que ja estan buscant escletxes legals en l’última resolució judicial. Tampoc no sembla descartable que la justícia espanyola torni a posar en qüestió la posició del català com a llengua vehicular de l’ensenyament, atesos els vaivens judicials d’aquests anys i l’actitud bel·ligerant del govern del PP, que en la reforma educativa mira de blindar la presència del castellà a l’escola.

Fermesa i pinya

A hores d’ara, l’única garantia de pervivència del model català és la fermesa del govern i de la comunitat educativa, que en aquesta qüestió fan pinya. (més…)

Els sindicats alerten que pot augmentar l’amiquisme. Els responsables dels centres aplaudeixen la mesura, però demanen control
escola
Els directors de les escoles i instituts públics podran decidir fins al 50% de les seues plantilles de docents funcionaris i el 100% dels interins i substituts. Així ho arreplega l’esborrany de decret de provisió de plantilles que està preparant el Departament d’Ensenyament. Aquesta mesura donarà una bolcada a l’estructuració interna actual dels centres, ja que fins ara els professors interins i substituts aconsegueixen la seua plaça segons els punts aconseguits sobre la base dels seus anys d’experiència, la seua formació i càrrecs de responsabilitat assumits. “Els directors podran proposar el nomenament de personal interí que forma part de la borsa de treball”, diu la quarta versió de l’esborrany, amb data del passat 18 de febrer.

Amb el nou decret, els barems actuals no tindran tant pes i per a ocupar una plaça hi haurà també que complir uns nous “requisits específics”, que els directors s’encarregaran de definir. La reforma no es lliurarà de la polèmica, ja que els directors aplaudeixen la mesura, encara que amb prudència, mentre que els sindicats alerten del sectarisme que pot generar-se en alguns centres.

Lluís Llovet, director de l’escola CEIP Sant Martí d’Arenys de Munt i membre de la Junta de directors considera que el decret “va pel bon camí”, mentre que dóna més marge de maniobra als directors per a desenvolupar el seu projecte educatiu, com per exemple, que les matemàtiques s’impartisquen en anglès. No obstant açò, aquest director demana mesures de control davant possibles riscos del sistema. “Cal posar vigilància i demanar rendició de comptes als directors perquè l’escola no es convertisca en el seu regne de taifas”.

D’aquest mateix perill adverteixen els sindicats i és el que els porta a rebutjar el decret. “Aquesta situació obri la via a la repressió política i ideològica, a més de suposar més burocràcia i menys transparència”, valora la portaveu del sindicat USTEC, Rosa Cañadell.

“Cal posar vigilància perquè l’escola no es convertisca en el seu regne de taifes”, diu un director.

L’esborrany també estableix tres tipologies de professor: l’ordinari (que imparteix una matèria), l’específic o singular (docència especial, formació d’adults, però també s’inclou l’ensenyament de llengües o les noves tecnologies) i els que ostenten càrrecs de responsabilitat (l’equip directiu). En les dues primeres categories, la Generalitat es reserva el dret de poder exigir al professor una titulació addicional i relacionada amb la matèria que ensenya.

Els sindicats critiquen especialment l’última de les categories. “Són places de suport a l’adreça. A açò se li crida pilotes. Un professor deu lleialtat a la funció pública, no a un funcionari”, critica Montse Ros, responsable de la Federació d’Ensenyament de CC OO. Les places vinculades a càrrecs de responsabilitat es cobriran via concursos públics, però els seus ocupants podran ser cessats d’aquest lloc, i traslladats a un altre, si el director fa una avaluació negativa del docent.

Per a la categoria de professor específic es crea una forma de selecció nova, que constarà de dues fases: en la primera s’acreditaran els mèrits del candidat, com la seua titulació i l’experiència. La possessió d’un nivell B2 d’una llengua estrangera serà obligatòria. En la segona fase, el candidat haurà de fer una exposició davant una comissió sobre les seues idees i aportacions al projecte educatiu del centre.

Quant als substituts, que també seran escollits pel director, se’ls valorarà la nota mitjana de la carrera, així com la seua experiència i formació complementària. Hauran de passar una entrevista i podran ser cessats, a petició del director. Els substituts, com els interins, estaran sotmesos a un període de prova de tres mesos després de ser nomenats.

La línia de la reforma que planteja el decret, de fet, no és nova, ja que suposa el desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya, referent a les competències dels directors del centre. De fet, els sindicats s’esperaven en un moment o un altre la redacció d’aquest decret, però critiquen al Departament d’Ensenyament per no negociar el text amb ells. (més…)

L’atur està convocat per part dels tres sectors educatius (professors, alumnes i pares) i en totes les etapes educatives.
vaga general escola públicaLa Plataforma Estatal per l’Escola Pública ha anunciat aquest dimecres una vaga general de docents, alumnes i pares en totes les etapes de l’ensenyament per al 9 de maig contra les retallades i la reforma educativa i universitària.

La vaga és part d’un calendari de mobilitzacions a l’abril i maig convocat pels sindicats CCOO, STES, FETE-UGT i CGT, la Confederació Espanyola de Pares i Mares d’Alumnes (Ceapa), el Sindicat d’Estudiants i els Moviments de Renovació Pedagògica.

Es tracta de la primera vegada en la història d’Espanya en què es convoca conjuntament per part dels tres actors i en totes les etapes educatives, segons ha explicat en roda de premsa el portaveu de la Confederació Espanyola d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), José Luis Pazos.

Les organitzacions han decidit realitzar també marxes nocturnes en les grans ciutats durant la nit del dissabte 11 al diumenge 12 de maig en les grans ciutats, que eixiran, en el cas de Madrid, des de la seu del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport i, en altres grans ciutats, des de les delegacions del Govern. També hi haurà tancaments, assemblees i altres actes simbòlics.