Posts Tagged ‘TV3’

Entrevista de David Pagès a Eliseu Climent publicada en el número 83 de la revista Llengua Nacional

Eliseu Climent

 

 

Promotor cultural i editor de 3 i 4

 

 

 

 

Eliseu Climent (Llombai, Ribera Alta, 1940) es defineix com a editor, per bé que la complexitat del país -el País Valencià- l’ha dut a esdevenir un veritable exponent del que representa ésser un home d’acció.

 

Coratjós, decidit, emprenedor, resolut, i amb extraordinaris dots d’organitzador, fa més de cinquanta anys que dinamitza campanyes i que promou activitats per a difondre la cultura catalana al País Valencià i per a vertebrar aquests Països nostres.

 

Tractant-lo, et convences que els projectes hi són perquè es duguin a bon port; els somnis, perquè s’acompleixin. És una persona convençuda que les coses cauen pel seu propi pes i que sempre hi ha vies d’expressió.

 

Eliseu Climent és l’ànima d’Acció Cultural del País Valencià, entitat de la qual és president fundador; també de l’editorial 3i4, que, des de fa pocs mesos, dirigeix la seva filla Laia; dels Premis Octubre, de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa… i del que és la nineta dels seus ulls: l’Octubre Centre de Cultura Contemporània.

 

Ha rebut la Creu de Sant Jordi, el Miquelet d’Honor, el Premi Nacional de Periodisme de Catalunya, la Medalla d’Honor de la Xarxa Vives… i, sobretot, compta amb les contínues mostres d’afecte i gratitud que rep de moltes persones –de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó– per la seva tasca ingent a favor de la llengua i la cultura comunes, els Països Catalans i la seva gent.

 

Perpinyà resisteix

Posted: 15 Mai 2013 in General
Etiquetes: , ,
Fermesa en la defensa de la llengua en els premis literaris nord-catalans
Òmnium Cat-nord

La Nit Literària de Sant Jordi, a Perpinyà, va començar amb una ovació per a Pere Codonyan i Thierry Masdeu, l’equip de TV3 de la Catalunya del Nord, que a la fi del mes seran acomiadats i veuran com la seva delegació és tancada. El sopar va tenir un caire reivindicatiu en les intervencions de responsables culturals i polítics. La presidenta d’Òmnium Cultural Catalunya Nord, Montserrat Biosca, va fer la llista de les entitats de promoció i ensenyament del català que, malgrat la supressió de les ajudes de la Generalitat, continuen la seva tasca amb grans dificultats. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, va fer un discurs en què, per primera vegada, va parlar, en part, en català, i en què va demanar que l’Estat francès signi la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries. La mateixa demanda va fer el vicepresident del Consell Regional Marcel Mateu. Va tancar l’acte Ester Franquesa, directora general de Política Lingüística de la Generalitat. El premi Catalunya Nord d’assaig va ser concedit a la rossellonesa Florència Caillis i a l’andorrana Elsa Santos del Bosc. El Francesc Català de poesia se’l va endur l’osonenca Anna Pla Bayot, de Tona. El premi Presència de reportatge va ser per al jove nord-català del Vallespir Oriol Lluís Gual. El seu treball serà publicat properament en el setmanari. El premi d’economia transfronterera de la Unió Patronal de Perpinyà va ser per al web Opencat, i el Joan Blanca, de fidelitat al català, es va concedir a la botiga Visca! i al dirigent la la USAP, Raymond Rebujent.

(més…)

 tv3 repetidor
L’acord de reciprocitat anunciat aquesta setmana entre TV3 i Canal 9 és una gran enganyifa. Amb tot el que passa al País Valencià, amb el desastre econòmic que vivim i la vergonya que sent el govern, que no s’atreveix ni a eixir al carrer perquè la gent l’escridassa, aquest anunci vol ser com una vàlvula d’oxigen. Però no és cap vàlvula per a resoldre res sinó per a fer, directament, anticatalanisme.
El president Fabra ja ha dit que només signarà l’acord si TV3 diu ‘Comunitat Valenciana’ en compte de ‘País Valencià’. És a dir, no hi haurà acord, o no vol que n’hi haja. A més, cal que l’estat espanyol done un altre múltiplex al País Valencià. Per a dir-ho clar, que el PP espanyol facilite un nou múltiplex al PP valencià. No ho faran i llestos. És una gran ensarronada.
Tampoc no acabe d’entendre per què al Principat l’acord s’ha viscut com una victòria. Només m’ho explique de la mateixa manera: que uns i altres volen distreure els ciutadans dels problemes polítics i econòmics que vivim. És a dir, Convergència ho presenta com un gest al País Valencià. Però és mentida. Uns i altres saben perfectament que no es veurà TV3 al País Valencià ni Canal 9 al Principat, almenys en un termini raonable.
És que si volguessen resoldre-ho seria tan senzill com donar permís a Eliseu Climent perquè connectàs els seus repetidors. Però això no passarà, tot i que Acció Cultural ja s’hi ha ofert. I per què no passarà? Perquè no volen que passe. En resum: és una broma de mal gust. Una broma molt pesada.
El president d’honor d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Eliseu Climent, ha remarcat aquest dimarts que l’acord per a la reciprocitat entre TV3 i Canal9 “normalitza les relacions de l’espai de comunicació”. Climent ha afegit que l’acord suposa entrar “en una nova etapa importantíssima per aquest país” i ha celebrat “la certa obertura” de l’executiu valencià . Sobre la clàusula que vincula les emissions a la consecució de més espai radioelèctric per al País Valencià, Climent ha dit que la Generalitat Valenciana disposa de freqüències buides i ha posat la xarxa de repetidors d’ACPV a disposició de l’executiu d’Alberto Fabra.168988_lLOGO_ACPV_roig
L’activista i editor valencià s’ha mostrat “molt content” per l’acord i ha manifestat que es tracta “d’un fet polític molt important”. Climent ha dit que “després de 30 anys d’emissions” s’ha arribat a un acord a causa “d’un cert oberturisme del govern valencià actual”.
Eliseu Climent
El president d’Acció Cultural del País Valencià ha remarcat que es tracta “d’un èxit de la societat” gràcies a les manifestacions en favor de les emissions de TV3 al País Valencià. Climent ha volgut agrair de manera especial les 650.000 signatures de la ILP Televisió Sense Fronteres de les què ha dit que “és un esforç que no s’ha perdut” malgrat no haver prosperat a la cambra espanyola.Preguntat pel fet que les emissions vagin subordinades a més espai radiolèctric per al govern valencià, Climent ha dit que la Generalitat Valenciana pot optar per utilitzar freqüències buides “i si no en tingués prou oferim la xarxa de repetidors d’Acció Cultural a la Generalitat Valenciana per facilitar l’emissió de TV3 al territori”.

“És un acord que normalitza les relacions des del punt de vista de l’espai de comunicació, unes relacions que segueixen a les econòmiques, a les culturals, a les acadèmiques, a les socials i a les polítiques. Estem entrant en una etapa importantíssima per al nostre país, la normalitat que hem aconseguit no té pas enrere ja”, ha conclòs.

El govern valencià avisa que TVC ha de respectar ‘els signes d’identitat’ recollits en el conveni de reciprocitatReciprocitat TV3

El ple del Consell ha donat el vist-i-plau al conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la reciprocitat entre TV3 i Canal 9. El vice-president, José Ciscar, ha destacat que l’acord reconeix el ‘respecte als signes d’identitat’ respectius. Això inclou que la Televisió de Catalunya utilitzi el terme ‘comunitat valenciana’, parli de l’idioma valencià i reconegui l’autoritat normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Si no fos així, Ciscar ja ha amenaçat que tallarien l’emissió de TV3.

Ciscar ha dit que era la primera vegada que es recollia per escrit el compromís del govern català de respectar aquests ‘signes d’identitat’, com la denominació ‘comunitat valenciana, ‘amb identitat com a nacionalitat històrica, sense que s’incorpori a cap altra comunitat ni cultural ni políticament’.

Els ‘signes d’indetitat’ que recull el conveni

El conveni recull també que la bandera oficial a la qual es farà referència serà la senyera acompanyada de la franja blava i que el territori compren estrictament els municipis de les províncies d’Alacant, Castelló i València.

L’acord està vinculat igualment a la disponibilitat de l’espai radiolèctric per part de la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, José Ciscar ha dit que l’executiu començaria aviat les gestions per aconseguir més espai radiolèctric. Ciscar ha dit que a banda de les emissions de TV3 l’objectiu del seu govern és poder emetre més televisions de territoris limítrofs.

A Ciscar, li han demanat per la possibilitat d’emetre de manera transitòria algun  dels canals de TVC pels canals de múltiplex en què RTVV emet per duplicat o bé fent ús de la xarxa de repetidors d’Acció Cultural del País Valencià. El vice-president s’ha limitat a dir que els tècnics de la Generalitat no ho havien avaluat.

(més…)

La vida de la dona que va governar Catalunya al segle XI

Ermessenda
Laia Marull interpreta el personatge d’Ermessenda a la minisèrie homònima de TV3
La comtessa jove

Tot just havien enterrat l’abat a Sant Feliu de Guíxols, i la comtessa ja havia decidit qui seria el proper. L’escollit era Arnau, un monjo del monestir de Sant Miquel de Cuixà que semblava ideal per a tirar endavant aquella comunitat. Només tenia una pega: era el secretari personal de l’abat Oliba. I efectivament, l’Oliba li va rondinar. Però ella el va tallar en sec: “Jo t’he donat mil homes per a Girona i Osona. I de seguida es va veure que no seria una primera dama de les de figurar. La casa de Barcelona no només havia fet un casament profitós pel que tenia d’aliança amb els de Carcassona: també havia incorporat una dona amb una gran personalitat i molta capacitat per a governar. I que no es deixaria trepitjar per res del món.

La llei visigòtica manava que, en casar-se, el comte donés la desena part de les seves pertinences a la ratimuller; eren els anomenats ‘esponsalicis’, independents del dot. Normalment, les dones no gestionaven aquestes propietats pel seu compte, sinó que havien de demanar permís al marit per a fer qualsevol moviment. Però aquest no va ser el cas d’Ermessenda, que es va fer la senyora del comtat d’Osona-Manresa, del bisbat de Vic i de propietats disperses del comtat de Barcelona. I a més d’administrar-ne la seva part, va participar amb el seu marit en totes les activitats de govern. Fins i tot a vegades el va substituir, com quan va presidir un tribunal de justícia el mític any 1000. I sobretot va estar molt a prop de les decisions de política interna i del que tenia a veure amb els sarraïns, que encara ocupaven prop de la meitat del que avui és el Principat. (més…)

TV3, un model en perill

Posted: 2 Abril 2013 in General
Etiquetes: , ,

TV3Les males sensacions sobre la deriva del model català de ràdio i televisió públiques cap a un futur incert es van confirmant. Les vagues parcials del darrer cap de setmana de febrer eren una primera resposta laboral a les negres previsions anunciades pels responsables de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) davant el Parlament. Fa una setmana TV3 notificava el tancament de corresponsalies al nord i al sud. El panorama podria empitjorar amb uns pressupostos encara més migrats, després de la reducció de 108 milions en dos anys, més la caiguda de la publicitat. I l’ombra d’un ERO no deixa de planar sobre la casa.

Com que el model d’èxit de TV3 ha estat bastit durant anys amb l’esforç i la contribució de directius, creadors i treballadors de la casa, però també amb el suport dels partits polítics (catalanistes) i el favor dels teleespectadors i de la societat civil, hem de ser conscients del que ens hi juguem tots. I ara més que mai, quan el país necessita un instrument d’estat com és Televisió de Catalunya (TVC) i el seu canal més emblemàtic, TV3. O és que els alts responsables de la Generalitat i els directius de la CCMA i de TVC pensen que poden contribuir amb èxit al procés sobiranista amb una TV3 tocada per la frustració creixent, per l’amenaça de vagues, pel conflicte intern i extern o per la pèrdua de credibilitat?
Aquesta setmana alguns milers de ciutadans hem signat una petició al president de la corporació i al director de TVC per demanar la restitució de les corresponsalies de la Catalunya del Nord, del Pirineu (Pallars, Alt Urgell, Andorra, la Cerdanya) i de les Terres de l’Ebre, que han decidit tancar. No em puc imaginar, per mig milió d’estalvi, una TV3 sense una informació habitual de totes aquestes comarques i sobretot sense la Catalunya del Nord en els telenotícies. No estem ja traspassant les línies vermelles que els directius posaven com a límit de les retallades? Cauran també les corresponsalies de Mallorca i de València per acabar de ser políticament correctes? Desapareixerà el mapa del temps de TV3 per “inconstitucional”?
Els temors per l’actual trajectòria de TVC no s’esgoten en la reducció del mapa de les corresponsalies. També preocupen aspectes relatius a determinats plantejaments informatius, focalitzats excessivament en les celtibèriques facècies de la capital del Regne d’Espanya, monarquia inclosa. O el relaxament lingüístic de la programació, on sembla que la presència de l’espanyol augmenta cada dia “per exigències del guió” (en tertúlies, en entrevistes, en connexions informatives, en certes “partides”, en els anuncis, etc.). Seran aviat TV3 o el (que queda del) 33 uns canals bilingües? I un altre temor, no pas menys preocupant: la qualitat. El lideratge sostingut de TV3 és molt meritori, però també fal·laç: la precarietat d’una quota del 13-14 per cent d’audiència enfront al 80 per cent de quota del conjunt dels altres canals (espanyols) és eloqüent. El seu lideratge reposa sobretot en els informatius i alguns programes populars i/o de prestigi. Tanmateix les retallades ja fan molt difícil el manteniment de la qualitat mitjana de la programació.
TV3 i el grup públic de la CCMA ja han pagat un alt preu per una crisi certament devastadora. El recurs a la crisi ja no pot ser excusa recurrent per devaluar un model de televisió que, justament per la seva condició de servei públic nacional i de qualitat, ha estat fins ara també un model d’èxit. Després de les desgraciades trajectòries de Canal 9 al País Valencià i d’IB3 a les Illes, Televisió de Catalunya continua sent l’única televisió de referència de tot l’espai del català. Seria una llàstima i un contrasentit que el govern català més compromès en la transició nacional malbaratés una de les poques estructures d’estat amb què compta la comunitat catalana. Si TV3 no és una prioritat per CiU i ERC, per qui ho serà?