Posts Tagged ‘senderisme’

Alcudia de Veo- Organos de Benitandús 030Recorregut: Circular des de l’Alcúdia de Veo als òrgans de Benitandús- Suera- Castell de Mauz – deus de castro- l’Alcúdia de Veo.
Distància recorreguda:Uns 18 km quilòmetres
Durada del recorregut: Unes 5 hores i mitjana
Altura mínima: 286 metres
Altura màxima: 731 metres
Desnivell acumulat en ascens: Uns 1000 metres
Desnivell acumulat en descens: Uns 1000 metres
Dificultat: Mitjana tant física com tècnicament. Aquesta ruta és la típica trenca cames “made in serra d’Espadà” amb contínues pujades i baixades i quasi nul el descans. Quant a les sendes passarem per uns quants trams de sengles sense marcar o homologar pel que és recomanable portar GPS si no es coneix bé la zona.
perfil ruta
El Track en wikiloc
Descripció del recorregut: El punt d’inici d’aquesta ruta va ser en aquesta ocasió el preciós poble d’Alcúdia de Veo (un dels meus preferits en la serra). El nostre objectiu els òrgans de Benitandús i el Castell de Mauz, un dels grans atractius de la serra d’Espadà enclavats en una de les zones mes belles de la serra i mes densament poblades de vegetació. Tot un clàssic que conec molt bé i que es pot fer de mil maneres, en concret feia ja molt temps que no anava als òrgans des de l’Alcúdia de Veo i mai havia fet aquesta ruta com l’anàvem a realitzar en aquest dia.
Anuncis
DADES DE L’EXCURSIÓ
Lloc d’inici: Fondeguilla
Hora d’inici: 9.33h
Temps en movimient: 3h45min (Total: 5h30m)
Distància recorreguda: 17.0 km
Altura màxima: 822 m
Ascens total: 755 m
Dificultat: Mitja-alta
Tracks: Descargar Alfondeguilla
Recorrido: Fondeguilla – Camí de Fondeguilla a Artana – senda del Castell – L’Ombria – El Mirador – La Surera Mare –  Font de la Penyeta   – Castell de Castro  – Nevera de Castro – Coll Roig – Barranc d’Eslida – Alfondeguilla
MAPA DE LA RUTA
PERFIL DE LA RUTA

(més…)

Distància: 11,2 km 

Desnivell: 325 m

Dificultat: mitjana
Temps estimat: 3 h

Xóvar és un municipi d’origen àrab, d’uns 400 habitants, ubicat a 410 m d’altitud. Pertany a la comarca de l’Alt Palància i té al terme  nombroses fonts i racons de gran bellesa.

En aquesta ruta, que discorre pels barrancs d’Ajuez i del Carbó, podrem gaudir d’un ben conservat bosc de sureres, impressionants tallats rocosos, amb un intens color rogenc que contrasta amb la verdor de la frondosa vegetació, entre la qual ressalten les falagueres de gran port, i magnífiques panoràmiques; tot això fa d’aquest un dels paisatges més bells de la serra d’Espadà.
Parada 1. Embassament d’Ajuez 
El nom d’Ajuez prové d’un vocable àrab el significat del qual és ‘terres comunals dedicades al pasturatge’. El muret que trobem davant de l’embassament, ha evitat que aquest es cobrisca dels sediments arrossegats per les pluges torrencials. Es considera una de les escasses zones humides del parc natural perquè les seues aigües, recollides del barranc del mateix nom, són de gran valor per a la fauna.
Parada 2. Font Fresca 
En aquest paratge tan fresc i humit, les falagueres creixen tant que arriben a ocultar la font. El terme del qual prové el nom de ‘fresca’  en origen significava ‘alegre’, ‘jovial’, per la forma de brollar aquesta font i pel mateix so.
La font Fresca és un dels enclavaments més apreciats pels habitants de Xóvar i per aquells que la visiten. Les aigües que ací brollen són aigües de roig, és a dir, aigües sense calç, molt apreciades pels que tenen malalties de renyó.
Parada 3. Mines de cinabri 
Continuem el nostre camí travessant un gran penyalar per a posteriorment arribar a les mines de mercuri, aquest complex miner conegut com mines de l’Hembrar, deu el seu nom a l’abundància de ginebres, ja que originàriament es va denominar el Enebral. En la zona es troben diverses mines abandonades, per a l’extracció del cinabri, del qual s’obté el mercuri. En l’actualitat la majoria estan tancades, atesa l’alta perillositat que tenen.
La mina anomenada El Socabón  va ser l’última explotada a Xóvar (1966) i encara podem observar les restes de les vagonetes, els rails,i alguna construcció annexa.
Parada 4. Collado
En aquest punt arribem a una pista forestal. Enfront de nosaltres veurem una surera de considerable port als peus de la qual s’oculten les restes d’una antiga trinxera. Continuem a la dreta, observarem un pic amb antenes, és el puntal de l’Aljub, de 948 m, que serveix de pic de vigilància contra els incendis.
Parada 5. Opció a la nevera
A partir d’ací l’itinerari ofereix la possibilitat de visitar la nevera de Castro, prolongant la duració del reco-rregut aproximadament una hora més.

No obstant això, l’itinerari principal continua per la dreta, travessant el complex miner de l’Hembrar i ens permet observar, des de dalt, magnífiques vistes dels tallats que dibuixen el barranc d’Ajuez, fins a tornar, de nou, a l’embassament del mateix nom.
Parada 6. Nevera 
Les neveres o pous de neu són construccions que, en la majoria, daten del segle XVIII. S’hi s’emmagatzemava i premsava la neu arreplegada durant l’hivern per a vendre-la a les zones costeres durant l’estiu, ja que posseïa múltiples usos tant medicinals com per al transport d’aliments i, fins i tot, per al gaudi que va permetre l’origen de refrescs i gelats.
Botànic València
Ruta pel riu Canyoles

Voleu descobrir la natura del País Valencià? El Jardí Botànic de la Universitat de València organitza un seguit d’excursions a peu per conèixer millor l’entorn natural del País Valencià. De nord a sud, i acompanyats per un guia i un botànic, la proposta ens convida a recórrer alguns dels indrets amb més biodiversitat d’aquestes terres. El passat 25 de novembre va ser la darrera per la Serra d’Agullent, on vam ser testimonis dels efectes devastadors del foc i participàrem en tasques de reforestació plantant arbres autòctons. L’última de les excursions, l’1 de desembre, anirà fins al naixement del riu Canyoles, que travessa la comarca de la Costera. Aquesta sortida es clourà amb una visita al celler cooperatiu La Vinya.

Totes les sortides són de baixa dificultat, ideals per passar el dia en família i aprenent de la natura. Per poder-hi assistir cal realitzar una reserva.

Preu: A consultar

Més informació: Web del Jardí Botànic de la Universitat de València