Posts Tagged ‘monestir’

Monestir de Poblet / D.G.Patrimoni Cultural - Albert Sierra
el monestir des de la Serra de Prades
Monestir de Poblet / D.G. Patrimoni Cultural - Bob Masters
façana principal del recinte
Monestir de Poblet / D.G. Patrimoni Cultural - Bob Masters
retaule major de l’església
un indret ple d’història

L’abadia de Santa Maria de Poblet, fundada al segle XII, és un dels conjunts monàstics més importants i de més alta qualitat artística que es conserven.

A més de la seva significació religiosa i artística, el monestir va esdevenir un indret molt vinculat a la història dels comtes del Casal de Barcelona i dels reis de la Corona d’Aragó. Així, a l’abadia es va construir un recinte fortificat, un palau i un sumptuós panteó reial on hi reposen molts reis.

des de quan és patrimoni mundial?

El monestir de Poblet va ser declarat patrimoni mundial l’any 1991.

L’edifici, potser l’exemple més important d’arquitectura cistercenca dels segles XII al XIV del nostre país, mostra una associació única de formes i d’estils arquitectònics d’un gran valor artístic, en la qual van participar mestres d’obres i artesans de gran reputació.

on i quan?

El monestir de Santa Maria de Poblet està situat a Vimbodí (Conca de Barberà).

La primera referència sobre el monestir data de l’any 1150, quan el comte Ramon Berenguer IV va fer donació d’unes terres de l’Hort de Poblet a l’abat Sanç, del cenobi cistercenc de Fontfreda (Occitània), per construir-hi un monestir de l’orde consagrat a Santa Maria.

L’emplaçament escollit per a la nova instal·lació monàstica responia a diverses circumstàncies: estava a mig camí entre Tarragona i Lleida, el terreny era pla i fèrtil, adequat per l’activitat agrícola i ramadera, amb rics aqüífers i protegit per la serralada de Prades.

La comunitat fundadora, procedent de Fontfreda, es va instal·lar en edificacions provisionals i modestes. No obstant, el rei Alfons I el Cast (1162-1196) va confirmar la protecció reial del cenobi, alhora que va iniciar la decidida i llarga construcció d’un modèlic monestir cistercenc, que es va perllongar durant els segles XIII i XIV.

Al llarg del temps, el monestir de Poblet es va consolidar, la comunitat va créixer, així com també els seus privilegis, les seves possessions territorials i la seva economia. (més…)

Anuncis

Ruta del Cister: Vallbona de les Monges

En aquesta ruta us proposem fer una visita al Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges, un monestir femení que està inclòs dins la Ruta del Cister. També us farem propostes interessants per conèixer alguns dels pobles amb més encant que es troben per la zona, i descobrir així els seus fantàstics tresors, com el torró i la xocolata, el vi o un dels millors olis verges de Catalunya.

Monestir de Vallbona de les Monges

El Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges és el més petit, però l’únic monestir femení de la ruta del Cister. Des del moment de la seva construcció, el 1153, ha estat sempre habitat per monges que han vetllat per la seva conservació i pel bon tracte als seus hostes, reputació que perdura fins l’actualitat. En la seva història va ser considerat lloc digne de reines, fet pel qual trobem molts referents a dones i filles de la noblesa catalana i actualment ofereix un plàcid allotjament als amants de la tranquil·litat. Alhora es recomana la visita als amants de l’art i l’heràldica ja que a les tombes de Vallbona s’hi conserven esculpits una àmplia col·lecció d’escuts de la noblesa catalana.

El monestir es troba ubicat a la comarca de l’Urgell, molt rica gastronòmicament parlant. Reconeguda pel seu vi amb la denominació d’origen Costers del Segre, per la indicació geogràfica protegida de la xocolata i torrons artesanals d’Agramunt i per l’oli d’oliva verge denominació d’origen Les Garrigues.

Capital del Teatre… Tàrrega

Tàrrega (Ermita de Sant Eloi)

La capital de l’Urgell és coneguda dins i fora de Catalunya per la Fira de Teatre al carrer que s’hi celebra cada any a principis de Setembre. Aquest esdeveniment converteix la ciutat de Tàrrega en un bullici de gent i d’espectacle, amb lloc tant pel teatre trencador i les noves companyies com pels grups de més renom.

Més enllà d’aquests dies de festa la ciutat és acollidora i ens ofereix racons únics durant tot l’any. En destacarem el Parc de Sant Eloi, una zona verda creada el 1913 pels propis veïns amb voluntat de mantenir zones d’arbrat a la vila i que actualment, molt més ampli i perfectament cuidat, és tot un símbol de la ciutat on passejar i gaudir de la tranquil·litat.

Al nucli antic de la ciutat hi trobarem edificis singulars repartits pels carrers del centre que mostren el pas dels diferents estils de construcció per la ciutat. A destacar el Palau dels Marquesos de la Floresta i les portalades gòtiques del Carrer del Carme, el brollador d’aigua, obra de Carles Buigas, autor de les fonts de Montjuïc a la Plaça del Carme, l’Ajuntament d’estil renaixentista i l’edifici modernista de la Cambra de Comerç de la Plaça Major i l’església del segle XIV a la Plaça de Sant Antoni.

Aromes d’artesania arreu de la comarca

Agramunt (torrons artesanals)Si prenem la C-14 cap al nord, sortirem de Tàrrega per fer cap a Agramunt. Aquest municipi és el més temptador de la comarca amb una llarga tradició xocolatera i d’elaboració de torrons artesanals. Un passeig pel centre ens permetrà conèixer la vila i contactar amb alguns dels artistes del torró i la xocolata de pedra, aliments que no ens hem d’estar de tastar.

Prenent la mateixa carretera cap al sud trobarem Verdú, aquest petit municipi té un fort atractiu infantil al tenir-hi ubicat el Museu de Joguets i Autòmats però a més a més és conegut per la producció de ceràmica negra. La tradició diu que cada casa tenia un càntir negre, també anomenat silló, a l’exterior de la porta del carrer per donar de beure als treballadors quan tornaven del tros (camp de conreu). Si passegem pel centre del Verdú podrem entrar a algun obrador on podrem apreciar en directe les tècniques que usen.

Càntir o Sillo de Verdú (ceràmica negre)

Seguint la mateixa carretera C-14 cap al sud i desviant-nos a mà esquerra arribarem a Guimerà, aquesta petita vila és un nucli medieval construït damunt del Riu Corb que conserva perfectament la seva essència. Podrem passejar-hi i visitar diferents edificacions originals així com degustar menjars de l’època, en el mateix terme municipal hi resta dempeus el Santuari de la Mare de Deu de la Bovera, també de l’ordre cistercenc.

Si encara en voleu més podem continuar el trencant que hem pres per arribar a Guimerà fins al poble d’Albió ja a la Comarca de la Conca de Barberà on es diu que s’hi produeixen els formatges més bons d’aquestes contrades.

Abans d’arribar el Monestir de Vallbona de les Monges visitarem un últim municipi, també fortament dedicat a la gastronomia. Es tracta de Maldà. Si retornem a la carretera C-14 i prenem el trencant indicat a mà dreta, arribarem en aquest municipi reconegut per la seva producció d’oli, inclòs en la Denominació d’Origen de l’oli de Les Garrigues.

Cap a Vallbona de les Monges

Monestir de Vallbona de les Monges

Des de Maldà igual que des de gran part dels pobles de les rodalies trobarem indicacions del Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges. La construcció del Monestir començà al segle XII però no va acabar fins el XVI, d’aquesta multitud d’anys amb intervencions de diferents mestres d’obres, n’han quedat espais d’estils diferents o fins i tot barrejats. Les galeries del claustre, per exemple, tenen cadascuna un estil diferent, àrab, romànic i gòtic. Les propietats d’aquest monestir arribaren a ser molt àmplies en la seva època d’esplendor a finals del segle XIV i per tant, a banda de l’edifici principal, trobem edificacions propietat de les monges de Vallbona repartides arreu dels pobles propers, però principalment a Vallbona de les Monges, on aquestes restes s’han integrat a les edificacions pròpies de la vila.

La guerra afectà la vida monàstica de Vallbona fent fins i tot que el monestir fos desocupat i saquejat durant curts períodes de temps, però amb la persistència de les monges, els ajuts econòmics de la noblesa i posteriorment amb els plans de rehabilitació, actualment podem conèixer el monestir pam a pam quasi tal i com va ser construït.

Ruta del Cister a peu o en bicicleta

Pels amants de les llargues caminades us proposem la Ruta del Cister (GR175) caminant o en bicicleta. Té una llargada total de 105 Km aproximadament, i està perfectament senyalitzada amb les marques de GR, blanques i vermelles.

La podem dividir en tres etapes, de monestir a monestir.

  • Santes Creus – Poblet: 35,3 km i 7h i mitja
  • Poblet – Vallbona de les Monges: 23,55 km i 5h i quart
  • Vallbona de les Monges – Santes Creus: 45,3 km i 9h i mitja

Aquesta caminada ens permet conèixer amb detall el terreny en el que s’aixequen els Monestirs cistercencs més importants de Catalunya. Si anem amb temps, podrem visitar alguns dels pobles de les rodalies que hem esmentat, així com els Monestirs i els paratges naturals que els envolten. Una opció molt recomanable.

Ruta del Cister

Trobareu més informació sobre la Ruta del Cister a www.larutadelcister.info.

Publicat a femtursme.cat

Ruta del Cister Monestir de Santes Creus

En aquesta segona entrega de la ruta del Cister us convidem a descobrir el monestir de Santes Creus i les seves contrades, riques en fauna i flora gràcies en gran part a la influència del riu Gaià, riu que ha marcat l’evolució històrica d’aquestes terres.
Tot transcorrerà a l’Alt Camp, una comarca amb un fort paper de la gastronomia i la cultura tradicional, la comarca dels calçots i els castells per excel·lència.

Monestir Santes Creus

El Monestir de Santes Creus començà a construir-se el 1160, després d’una dècada de debat sobre el seu emplaçament definitiu. És una esplèndida construcció que segueix l’estil de l’art medieval català, amb infinitat de detalls a contemplar, la immensa rosassa, la ressonància dels dormitoris, els claustres…
Tot i ser abandonat i parcialment destruït durant el segle XIX, el 1921 va ser declarat monument nacional i es vetllà per la seva restauració.
És l’únic dels monestirs de la ruta del Cister que no té vida monàstica i per tant ens permet explorar-ne tots els racons esdevenint així per una estona, monjos de l’ordre del Cister.

Situat a la comarca de l’Alt Camp, entre mar i muntanya, la visita del monestir ens permetrà conèixer alhora una comarca amb un fort paper de la gastronomia i la cultura tradicional, la comarca dels calçots i els castells per excel•lència.

Entre castells i calçots: Valls

D’igual manera que a la resta de les comarques del Camp de Tarragona, a l’Alt Camp hi trobem una forta presència de Cellers cooperatius modernistes, les viles on en trobareu són: Valls, Cabra del Camp, El Pla de Santa Maria, Nulles, Bràfim, Vila-rodona, Aiguamúrcia, Santes Creus, Alió….

Esglèsia Sant Joan, Valls

Començarem la ruta per Valls, la capital de la comarca. Aquest municipi està situat en un tradicional lloc de pas, entre Barcelona, Tarragona i Lleida, fet que li ha permès ser un important centre d’activitat comercial en diferents moments de la història. D’aquest llegat en resten edificacions interessants de visitar.
Primerament ens acostarem a la plaça de l’Ajuntament, anomenada, Plaça del Blat. Aquest indret és conegut com el bressol dels castells ja que és el lloc on s’hi enfronten les dues colles castelleres locals al llarg de la temporada. L’edifici consistorial es manté des del 1595, no obstant s’ha sotmès a algunes reconstruccions al llarg del temps. Seguirem cap a l’església de Sant Joan construïda al llarg del segle XVI amb estil gòtic i que llueix un campanar de 74 metres d’altitud, el més alt d’entre les esglésies parroquials de Catalunya. La façana completa d’aquest només la podrem veure des del carrer de l’Escribania des d’on ens podrem endinsar al petit call jueu de Valls i encara hi trobarem algunes mostres de la seva estança a la ciutat. Finalment us recomanem una visita a la Capella del Roser, situada al passeig de la Cort, molt interessant per les dues àmplies rajoles vidriades del seu interior que representen les batalles de Lepant i una ullada al monument als castells de Josep Busquets, ubicat al passeig dels Caputxins i que honora al fet casteller.

Per altra banda cal destacar la indicació geogràfica protegida del calçot de Valls, fet que converteix la ciutat en capital del calçot durant els mesos de novembre a abril. La celebració de menjars populars amb el calçot com a protagonista s’han estès arreu de la comarca i el secret de la salsa de romesco, par de l’essència d’aquesta tradició.

Racons de l’Alt Camp

Santuari Mare de Déu de Montserrat

Sortint de la capital trobarem d’altres indrets excel•lents repartits per la comarca. Si prenem la C-37 a Valls arribarem a Alcover, un municipi que ha integrat i conservat el pas de diversos estils de construcció al dia a dia de la vila. Trobem restes medievals interessants com els portals de Sant Miquel i de la Saura, el convent de Santa Anna o l’església vella. Alhora també té un fort pes l’obra renaixentista de mà del mestre local Pere Blai, del que destacarem l’església nova, l’Ajuntament, Ca Cosme i l’Abadia. Tornant a la capital per la mateixa via i agafant la C-51 des de Valls arribarem a Alió, una petita vila de 400 habitant que conserva a la perfecció la seva estructura medieval, mantenint el castell, el pati d’armes i l’estructura de la muralla. Seguint la mateixa carretera i desviant-nos a mà dreta, arribarem a Montferri una població encara més petita on hi ha el santuari dedicat a la Mare de Déu de Montserrat. Aquesta construcció d’estil modernista fou iniciada el 1925 per un deixeble de Gaudí, però no va ser fins el 1999 que se’n va finalitzar la construcció. És una autèntica joia visible des de diferents punts del territori del Camp de Tarragona.
Un cop visitat el santuari podem fer camí cap al Monestir de Santes Creus aprofitant els paratges que ens proporciona el riu Gaià.

Pel riu Gaià fins al Monestir de Santes Creus

Albareda Santes Creus

El riu Gaià va ser una frontera natural quan els musulmans ocuparen Catalunya, d’aquests fets històrics ens n’han quedat multitud d’edificacions mil•lenàries, torres i castells a ambdues conques a les que podreu accedir per camins de terra. Cal destacar-ne el Castell de Rodonyà, aixecat a la conca dreta del riu a pocs quilometres de Montferri, està en procés de restauració i permet apreciar l’estil de les construccions de l’època. Però a més a més aquestes conques acullen vegetació i fauna molt específica, que no trobarem a gaire més indrets de Catalunya gràcies a la poca presència de l’home. A destacar-ne l’albareda de Santes Creus a la riba esquerra del riu que manté les espècies pròpies de vegetació de ribera, quasi exclusives a Catalunya.

Un cop aquí ja tan sols caldrà creuar el riu Gaià per trobar el Monestir de Santes Creus, al terme municipal d’Aiguamúrcia, està perfectament habilitat per ser visitat, també amb guia si ens interessa. La construcció del segle XII i habitada fins el XIX permet fer-se una idea força exhaustiva de quin era el modus vivendi dels monjos que l’habitaven. Cal destacar-ne els dos claustres, especialment el major, per la minuciositat dels capitells de les columnes, majoritàriament obra d’un constructor anglès. A més veurem els dormitoris, considerats d’una acústica extraordinària fet pel qual actualment és usat com a sala de concerts de música clàssica, a banda de la multitud d’estàncies perfectament conservades i construccions externes al monestir, com el palau reial o l’església romànica del pla.

Publicat a femturisme.cat

Monestir de Poblet

La ruta del Cister, fa referència al monestir de Poblet, situat a l’interior de les comarques catalanes, a la comarca de la Conca de Barberà. Ens acostarem tant al monestir com als secrets que amaguen les rodalies, amb un fort paper dels seus habitants de l’època medieval i dels agricultors dedicats al cultiu de la vinya.

El monestir de Poblet va ser aixecat al peu de les muntanyes de Prades a principis del segle XII i fins a dia d’avui es manté viu malgrat el pas del temps. Gràcies a la seva majestuositat, gràcies a la persistència dels seus monjos de l’ordre cistercenc que l’habiten des de la seva fundació i degut al paper que va desenvolupar com a seu religiosa de la corona catalanoaragonesa ha estat molt reconegut en nombroses ocasions.

Passejada per Montblanc, municipi de llegenda

Monestir de Poblet

El monestir de Poblet centre les visites que rep la comarca de La Conca de Barberà, no obstant, hi ha nombrosos llocs d’interès que envolten aquest indret. Degut a l’històric cultiu de la vinya en aquesta zona cal destacar la gran presència de Cellers cooperatius repartits per la comarca obra de Cèsar Martinell (deixeble d’Antoni Gaudí) o Pere Domènech i Roura. Destaquem fins a sis majestuoses edificacions que amb estil gòtic complien alhora la seva funció de cellers situats a: Montblanc, l’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Pira, Barberà de la Conca, Sarral…

MontblancIniciarem la ruta a la capital, Montblanc, sorgida en l’aiguabarreig dels rius Francolí i Anguera. La història del municipi es remunta al segle XI i per tant, a part de l’agradable ambient medieval que es respira pels carrers, trobem gran quantitat de construccions interessants de visitar, tot destacant, la imponent muralla que envolta el municipi.

Hi ha tres edificacions religioses d’obligada visita. Primerament, l’antiga església de Sant Francesc ja que fou un important centre de culte, així com posteriorment i degut a l’abandó fou usada com a fàbrica de vins i aiguardents, actualment s’usa com a sala d’exposicions i oficina de turisme. En segon lloc, l’església de Santa Maria Major, de grans dimensions i finalment l’Església de Sant Miquel que durant el segle XIV fou temporalment seu de les Corts Catalanes i del Parlament de Catalunya. Totes aquestes construccions varen ser aixecades durant l’edat mitjana. Per altra banda el carrer dels Jueus, el Pont Vell o el Casal de la Josa són altres indrets medievals i de caràcter civil perfectament integrats al dia a dia dels montblanquins.

Montblanc (Porta de Sant Jordi)

És la petjada diversa i variada dels habitants de Montblanc al llarg del temps i l’actual interès de conservació que han permès que el nucli antic fos declarat Conjunt Monumental i Artístic i les pintures rupestres que s’hi conserven, Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. A més a més, és una població llegendària a Catalunya ja que s’hi ha situat la Llegenda de Sant Jordi, per la qual ha esdevingut tradició que els enamorats es regalin una rosa cada 23 d’Abril.

Les rodalies de la capital

Celler Espluga de Francolí

Prenent la N-240 direcció Lleida ens trobarem amb l’Espluga de Francolí,població coneguda per les coves de la Font Majormodus vivendi dels homes primitius que habitaven en aquesta zona.

A més a més a l’Espluga de Francolí hi trobem el Celler cooperatiu modernista més antic de Catalunya obra de Pere Domenech i Roura on ara s’hi ha ubicat el Museu del Vi. Les seves belles formes i la seva majestuositat inspiraren a Àngel Guimerà a batejar-lo amb el nom de “La Catedral del vi”.

Finalment cal destacar l’antic hospital de Sant Joan i l’Església de Sant Miquel com a construccions més importants de la vila.

Ja des del centre de l’Espluga de Francolí trobarem indicadors del Monestir de Poblet.

Seguint la carretera nacional trobarem Vimbodí i Poblet, la petita vila a la qual pertany el Monestir de Poblet. Del nucli urbà en destacarem el Museu del Vidre, edifici que recull el fort pes que tingué la indústria del vidre a principis del segle XX i que actualment es torna a recuperar a una escola local d’artesania. Com a construcció religiosa heretada de l’edat mitjana és interessant visitar l’Església de la Transfiguració dedicada a Sant Salvador.

El Monestir de Poblet

L'espluga de Francolí

Quatre quilòmetres al sud-oest del centre de Vimbodí i Poblet s’hi aixeca el majestuós Monestir de Poblet, però per arribar-hi caldrà travessar el Bosc de Poblet. Aquest espai natural, catalogat com Espai Natural d’Interès Nacional amaga entre la seva frondosa vegetació multitud de racons per on passejar perfectament indicats. En destacarem el mirador “La Pena”, situat a prop de la casa forestal, ja que ofereix espectaculars vistes de la comarca, La Font del Boyo i el Pont del Salt com a zones de picnic on es pot fer una capbussada. Finalment s’han habilitat dues zones d’esbarjo, amb aigua, taules, fogons, aparcament… anomenades Barranc de Castellfollit i Les Colònies perfectes per anar-hi amb canalla.

Arribats aquí haurem trepitjat tot el context que ha fet del Monestir de Poblet un lloc excepcional, reconegut a nivell internacional. Ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l’any 2005 i s’ha inclòs dins la ruta del Cister juntament amb els Monestirs de Santes Creus (Alt Camp) i Vallbona de les Monges (Urgell). Poblet esdevé així símbol de Catalunya.

Monestir de Poblet

Aixecat el 1150 va acollir monjos de l’ordre cistercenc fins a principis del segle XIX que els profunds canvis socials van portar al seu abandó i posterior espoliació. El 1941 la comunitat va tornar a habitar-lo fins a dia d’avui. Durant el segle XIV i XV va ser la seu religiosa de la Corona d’Aragó fet que en permetia el seu manteniment i creixement arribant a posseir terres des de València fins als Pirineus. D’aquest llegat ens n’arriben les tombes de nombrosos personatges destacats de la Història de Catalunya, Jaume I i Pere III el Cerimoniós entre altres.

Publicat a femturisme.cat

Al vessant nord de la comarca valenciana, el simbolisme cristià del monestir de Santa Maria de Valldigna conviu amb petits vestigis que deixen intuir el passat musulmà d’aquestes terres.

Confluència cultural a la Safor
El monestir de Santa Maria, a Simat de la Valldigna

A Simat de la Valldigna, municipi de la comarca la Safor, just al davant de la font Gran, l’aigua flueix a una gran bassa rodejada de parets blanques. És un dels punts més emblemàtics del nucli antic. Des d’aquí, mirant cap al fons del carrer s’entreveu el perfil del monestir de Sant Maria, joia del patrimoni local. Voregem el riu Vaca fins arribar a les portes de l’edifici. Girem cap a l’esquerra per trobar el camí de la Xara, que s’endinsa entre camps de tarongers.

Vestigis d’antany

El recorregut, molt planer, transcorre per l’horta i deixa al descobert les muntanyes que s’eleven al nostre voltant. A la dreta destaquen els contraforts més septentrionals de la serra del Mondúver, recoberta per una capa frondosa de pinedes i carrasques.Després de dues llaçades poc pronunciades, el camí ens porta fins a la Fontarda, una raconada ombrívola situada a la dreta del barranc de Barx, just en la línia divisòria dels termes municipals de Simat de la Valldigna i Benifairó. Entre xiprers, pins,garrofers i alguna palmera despistada neixen diverses sèquies que distribueixen aigua per les hortes de la contrada. Reprenem el camí i en poc més de trenta minuts som a l’ermita de Santa Anna, petita, blanca i envoltada de tarongers. Un pi s’erigeix al centre de la placeta que hi ha al davant. Protegits per l’ombra circular que projecta l’arbre, contemplem l’edifici. Ens crida l’atenció la porta que s’obre al mur de la cara est, tancada per un arc de ferradura. Aquest petit detall és un dels pocs vestigis que ens remeten a l’antiga mesquita de la Xara, edifici originari reconvertit en ermita a començaments del segle XVII, quan els musulmans van ser definitivament expulsats d’aquestes terres. Continuem el recorregut de tornada a Simat. Per damunt dels tarongers sobresurten, a la llunyania, els sostres de les cases emblanquinades i el campanar del monestir. Són el contrapunt d’aquest paisatge gràcil que condensa l’essència de la plana interior mediterrània.