Posts Tagged ‘Consell’

El govern valencià avisa que TVC ha de respectar ‘els signes d’identitat’ recollits en el conveni de reciprocitatReciprocitat TV3

El ple del Consell ha donat el vist-i-plau al conveni amb la Generalitat de Catalunya per a la reciprocitat entre TV3 i Canal 9. El vice-president, José Ciscar, ha destacat que l’acord reconeix el ‘respecte als signes d’identitat’ respectius. Això inclou que la Televisió de Catalunya utilitzi el terme ‘comunitat valenciana’, parli de l’idioma valencià i reconegui l’autoritat normativa de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Si no fos així, Ciscar ja ha amenaçat que tallarien l’emissió de TV3.

Ciscar ha dit que era la primera vegada que es recollia per escrit el compromís del govern català de respectar aquests ‘signes d’identitat’, com la denominació ‘comunitat valenciana, ‘amb identitat com a nacionalitat històrica, sense que s’incorpori a cap altra comunitat ni cultural ni políticament’.

Els ‘signes d’indetitat’ que recull el conveni

El conveni recull també que la bandera oficial a la qual es farà referència serà la senyera acompanyada de la franja blava i que el territori compren estrictament els municipis de les províncies d’Alacant, Castelló i València.

L’acord està vinculat igualment a la disponibilitat de l’espai radiolèctric per part de la Generalitat Valenciana. En aquest sentit, José Ciscar ha dit que l’executiu començaria aviat les gestions per aconseguir més espai radiolèctric. Ciscar ha dit que a banda de les emissions de TV3 l’objectiu del seu govern és poder emetre més televisions de territoris limítrofs.

A Ciscar, li han demanat per la possibilitat d’emetre de manera transitòria algun  dels canals de TVC pels canals de múltiplex en què RTVV emet per duplicat o bé fent ús de la xarxa de repetidors d’Acció Cultural del País Valencià. El vice-president s’ha limitat a dir que els tècnics de la Generalitat no ho havien avaluat.

(més…)

Anuncis
El dictamen sobre la reforma educativa rebutja que les comunitats amb llengua cooficial hagen de pagar una escola privada si un alumne prefereix classes en castellà
wert i báñez
Els ministres d’Ocupació, Fátima Báñez; d’Educació, José Ignacio Wert; i de Foment, Ana Pastor, en el Congrés. El Consell d’Estat s’acaba de pronunciar sobre la reforma educativa que impulsa el ministre José Ignacio Wert, i contra la qual s’ha alçat una part important de la comunitat educativa. En el seu dictamen de 180 pàgines, li recrimina al projecte de llei, entre altres coses, la desaparició completa del currículum de qualsevol rastre d’assignatures “de formació ètica-cívica”, fins ara englobades dins de la polèmica àrea d’Educació per a la Ciutadania, per la qual cosa suggereix que s’incloga. “Per ventura procediria imposar-la com a obligatòria en algun moment, doncs han sigut nombrosos els acords i recomanacions, subscrites per Espanya, del Consell d’Europa i de la Unió Europea des de 1997 en el sentit de propugnar com a objectius dels sistemes educatius de la Unió el vetlar per l’aprenentatge dels valors democràtics i de la participació democràtica amb la finalitat de preparar a les persones per a una ciutadania activa”, diu el text del dictamen, que no és vinculant.Així mateix, respecte al polèmic apartat de l’ensenyament en les llengües cooficials en comunitats bilingües, el Consell d’Estat accepta que els Governs autònoms hagen de “determinar la ‘proporció raonable’ d’ús d’ambdues llengües i les mesures que si escau hagen d’adoptar-se per a garantir el coneixement de les mateixes”. No obstant açò, rebutja que, per a garantir que un alumne puga, si vulgues, tenir classes preferentment en castellà, la comunitat haja de pagar-li si és necessari un col·legi privat, com diu el projecte. “Més enllà de les dificultats tècnic-jurídiques que podria comportar la seua aplicació […], no hauria de figurar en la llei, per afectar a l’àmbit de decisió de les comunitats autònomes amb llengua pròpia, havent de quedar en el marc de les mesures si escau a adoptar per les administracions educatives quan aquestes així ho decidisquen, en el supòsit de no disposar d’altres mitjans o recursos per a garantir en la xarxa pública l’ús del castellà com a llengua vehicular”, assenyala el dictamen.

L’agost passat el Consell de Ministres va aprovar el canvi de continguts de l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania en primària i secundària (com les referències als conflictes socials, a la desigualtat de gènere i a la lluita contra l’homofòbia), primer pas abans d’eliminar la matèria quasi completament del currículum escolar. L’objectiu de la Llei era eliminar-la en primària i llevar-li el cognom de Ciutadania de l’Ètica de 4t d’ESO i de Filosofia de 1r de batxillerat. Es mantindria solament en 2n o 3r d’ESO amb continguts llimats i amb el nom d’Educació Cívica i Constitucional.No obstant açò, el projecte de llei elimina completament la matèria d’Educació per a la Ciutadania creada amb la reforma de 2006 i l’Ètica de 4t d’ESO, obligatòria en el currículum des dels anys noranta del segle passat. Al mateix temps, es recupera la matèria alternativa a la de Religió, que es dirà Valors Culturals i Socials en primària i Valors Ètics en secundària. Wert va arribar a parlar de “matèries que distrauen” per a defensar més temps per a les instrumentals (ciències, llengües i matemàtiques) en detriment d’altres com a Educació per a la Ciutadania. L’Església havia mostrat sempre el seu rebuig a la llei per contenir “qüestions controvertides i susceptibles de caure en l’adoctrinament ideològic”.El Consell d’Estat arriba a parlar de discriminació en el seu dictamen per als alumnes que es queden sense formació ètic-cívica per triar Religió. “Cal advertir que la projectada reforma estableix com a optativa a la ‘Religió’ la matèria de ‘Valors Culturals i Socials’, o ‘Valors ètics’, de manera que el seu manteniment, si escau, discriminaria als alumnes que en triar la primera no cursaran assignatura alguna sobre valors socials i ètics al llarg de tota la seua formació”. (més…)

El PI-Proposta per les Illes mostra la seva preocupació davant l’aprovació del decret de tractament integrant de llengües (TIL) per part del Consell de Govern. Segons el PI, aquesta mesura suposarà un “cop mortal” per al procés de normalització i lamenta que el PP hagi trencat més de 20 anys de consens en matèria lingüística.

El decret de trilingüisme és una estratègia per rebaixar el català a les aules

Fer retrocedir l’ús del català a les aules i liquidar el procés de normalització lingüística. Segons el PI-Proposta per les Illes, aquests són els veritables objectius del Decret aprovat avui al Consell de Govern. La mesura suposarà, a més, el trencament del consens assolit l’any 1986 entre totes les forces polítiques que varen votar a favor de la Llei de Normalització. Davant això, el PI es mostra totalment contrari al camí iniciat per l’executiu de José Ramón Bauzá que implica un clar retrocés en l’ensenyament de la llengua pròpia de les Illes.

Segons el PI, les polítiques educatives haurien de garantir el coneixement del català, el castellà i una tercera llengua en acabar el període d’escolarització, sempre respectant el Decret de mínims que assegurava la presència majoritària del  català a les aules. Un fet que es justifica per la situació d’inferioritat que encara pateix l’idioma de la nostra comunitat.

Per tot plegat, des de Proposta per les Illes recorden al president Bauzá que la Llei de Normalització també va ser aprovada pel Partit Popular i exigeixen la recuperació d’aquell esperit de consens. Les polítiques que afecten la supervivència d’una llengua són prou sensibles i necessiten d’un gran acord social que n’asseguri l’èxit. Escoltar els professionals de l’educació és indispensable ja que seran ells els encarregats de dur a la pràctica allò que decideixen els polítics, sovint allunyats de la realitat de les aules.

Mònica Oltra: ‘De nou, un edifici públic emprat per una entitat privatitzada, amb ànim de lucre’

A pesar de les retallades i asfíxia econòmica a la qual el Consell esta sotmetent la UJI (Universitat Jaume I), amb un deute multimilionari i contínues retallades en  finançament,  no es descarta continuar ajudant la VIU (Valencian International University), entitat gestada amb diners públics però de gestió privatitzada  on el número de matriculacions ronda els 700 alumnes.

UJI de Castelló

El desgavell de la Generalitat continua. Així, en un seguit de respostes donades ara per la Consellera d’Educació, a preguntes formulades per la diputada autonòmica de Compromis, Mònica Oltra, la Conselleria no descarta finançar les obres del rectorat de la VIU.

Oltra va preguntar concretament si pensa sufragar, subvencionar o ajudar de qualsevol manera el Consell a la VIU en la construcció del futur edifici del seu rectorat. La Consellera d’educació va dir que d’acord amb les disponibilitats pressupostàries, la conselleria estava estudiant tant les necessitat de la FVIU (Fundació de la VIU) en matèria de construcció, com les seues possibles alternatives.

Per tant, no es descarta finançar les obres o ajudar, de qualsevol manera a una universitat que no ha causat el més mínim interès en la població ni en la comunitat educativa i amb una paupèrrima oferta acadèmica.

Igualment, la Consellera torna a no voler pronunciar-se sobre els efectes que pot causar l’actual desori urbanístic de Castelló en el futur de l’edifici del rectorat ( ja que està la disponibilitat del sòl vinculada a l’anul·lat PAI Mestrets, i al també anul·lat PGOU de la ciutat).

Oltra va demanar saber sobre l’ocupació de l’edifici senyorial de la Generalitat al carrer Major de Castelló, preguntant sobre la previsió d’ús que es calcula tindrà la VIU, el lloguer que es paga, i si paga la llum i aigua que consumeix.

A eixes qüestions, va respondre la consellera que es disposa d’eixe immoble, ‘per complir els seus fins, per mitjà d’un contracte de concessió i que no s’abona cap quantitat en concepte de lloguer d’aquestes. I que la FVIU es fa càrrec de les despeses i subministrament derivats del seu funcionament normal’.

De nou, un edifici públic emprat per una entitat privatitzada, amb ànim de lucre. En plena època de retallada a l’escola pública, de centres amb barraquisme crònic, d’escoles que cauen a troços, de retallades en beques, de massificació a les aules, d’eliminació de transport escolar i ajuts als menjadors escolars, d’acomiadament de professors interins o de contractes fem, de tancament d’escoles a l’interior… sí sembla haver diners per pagar xiringuitos com la VIU.

(més…)

La companyia elèctrica ha tallat la llum a les conselleries de Justícia i Benestar Social i Agricultura – La Biblioteca Valenciana també s’ha vist afectada. 

Diversos departaments del Govern valencià entre els quals es troben la conselleria de Justícia i Benestar Social (passeig de l’Albereda) i la d’Agricultura (Amadeo de Savoia) s’han quedat a les fosques al voltant de les dotze del migdia quan l’elèctrica Gas Natural Fenosa ha tallat el subministrament de llum per l’impagament dels rebuts. En les dependències de Justícia -antiga conselleria de Solidaritat- en la plaça Sant Nicolás, els funcionaris tampoc han pogut treballar perquè els servidors estaven apagats.

La conselleria de Sanitat en el carrer Mícer Mascó també ha rebut l’amenaça de tall de llum aquest matí, però s’ha impedit l’accés als tècnics que acudien a executar el tall del subministrament elèctric. Els treballadors que es trobaven en aqueix moment en la seu de Sanitat han sigut convidats a apagar correctament els seus ordinadors i se’ls ha recomanat que no utilitzaren els ascensors, davant un eventual cort del subministrament. Esquerra Unida ha demanat la compareixença del conseller Luis Rosat, perquè explique els impagaments a les elèctriques i els corts de llum d’avui.

A més de les conselleries, la Biblioteca Valenciana, en el Monestir de San Miguel dels Reis, també s’ha vist afectada, encara que ja ha recuperat la normalitat. En aquest sentit, Generalitat espera que al llarg d’esta vesprada es recupere la normalitat en el subministrament també en la resta de dependències afectades.

(més…)

L’organisme insta a aclarir el nou decret de trilingüisme i la supressió del programa PIP

Institucions i entitats acadèmiques rebutgen el decret de plurilingüisme

El Comitè de Ministres del Consell d’Europa demana a la Generalitat un major compromís amb ensenyament en valencià des de l’etapa de preescolar fins a la formació tècnica professional i la universitària. En l’informe que analitza L’aplicació de la Carta europea de les llengües minoritàries a Espanya, el Comitè d’Experts considera que “l’oferta actual d’educació en valencià és insuficient, ja que no sembla garantir que tots els estudiants que vulguen una educació en valencià puguen tenir-la”.

El comitè se sorprèn de la supressió dels Programes d’Incorporació Progressiva (PIP) continguts en la Llei d’Ùs i en Ensenyament, que segueix vigent, amb l’aprovació del nou decret d’ensenyament trilingüe i demana, per tant, “aclarir” aquesta supressió en pròxim informe i que la Generalitat que es comprometa a “adoptar mesures per a garantir que la introducció del nou model de trilingüismo no tindrà un impacte desproporcionat sobre l’educació en valencià”.
(més…)