Posts Tagged ‘castells’

Deu fortificacions que et faran viatjar en el temps

Catalunya és terra de castells. De fet, una de les nombroses teories sobre l’origen etimològic del nostre país és que el mot deriva de ‘terra de castells’, que hauria evolucionat des del terme ‘castlà’, provinent del francès ‘chastelain’ i ‘châtelain’, que serviria per denominar el governador d’un castell. Certa o no aquesta teoria, el que sí que és inqüestionable és que Catalunya posseeix una gran herència medieval. En són una prova les 600 fortaleses, torres i cases fortes escampades pels diversos punts de la geografia catalana. Amb les seves històries i llegendes, són testimonis del passat que han contribuït a fer-nos entendre la història tal com avui en dia la coneixem. Els que et presentem a continuació són deu dels castells més espectaculars i representatius que conformen el llegat històric medieval de Catalunya.

Castell de Montsoriu

Bernat Desclot el va definir al segle XIII com ‘un dels bells e nobles del món’, i actualment el castell de Montsoriu es considera un dels més significatius del Principat. Situat al peu del Montseny, entre Sant Feliu de Buixalleu i Arbúcies, es va convertir durant molts anys en residència i seu militar dels vescomtes de Cabrera. El més curiós és la gran quantitat de llegendes amagades entre les pedres d’aquesta fortalesa gòtica, en la qual increïbles mites transmesos de generació en generació sobre bruixes, guerres o tresors ocults han assignat un caràcter fantasiós i insòlit al castell i a tot el seu entorn.

montsoriu-general-40378.jpg
Castell de Cardona

Situat dalt d’un turó amb un gran domini visual, la ubicació d’aquesta fortalesa respon a la necessitat de controlar el Salí i la vall del Cardener. Entre els segles XI i XV, període en el qual va gaudir de la seva màxima esplendor, el castell es va convertir en la residència dels senyors de Cardona, més coneguts com els ‘rics senyors de la sal’, una de les nissagues més influents de la corona d’Aragó, enriquides, precisament, gràcies a l’explotació i el negoci de la sal. Però el que fa que el castell de Cardona sigui un dels més apreciats és la seva fama de fortificació militar inexpugnable, ja que al llarg de tots els seus anys d’existència ha resistit a nombrosos intents de conquesta, convertint-se, també, en l’últim bastió en caure en mans de Felip V durant la guerra de Successió.

Avui en dia, el castell de Cardona és l’escenari d’unes interessants visites dramatitzades que expliquen la història del municipi i el seu paper en la guerra de Successió.

castell-cardona-domenec-nogues-520px-39515
Castell de Miravet

Al capdamunt del centre històric de Miravet i amb una vista espectacular sobre el riu Ebre es troba un imponent castell envoltat d’una muralla de 25 metres d’alçada que el dotava de gran seguretat. Aquesta protecció va ser de gran utilitat per als monjos guerrers de l’orde del Temple per defensar-se de la persecució que van patir a principis del segle XIV. El castell de Miravet també ha estat l’escenari d’altres moments clau de la història de Catalunya, com la conquesta de Ramon Berenguer IV, l’expulsió dels moriscos, la guerra dels Segadors, la guerra de Successió, les guerres carlines, la batalla de l’Ebre o la gestació, l’any 2004, de l’actual Estatut de Catalunya.

Si voleu conèixer-ne la història, podeu assistir a una de les visites teatralitzades per a grups que s’hi realitzen.

miravet-520px-thinkstock-39772

Castell de Montesquiu

Enmig del paratge natural del Bisaura, al nord d’Osona, es troba el majestuós castell de Montesquiu, situat en una zona rica en fortins de funció defensiva que formaven part de la Marca Hispànica, com el castell de Besora o el castell de Boixader. Però la peculiaritat que té el castell de Montesquiu respecte dels altres és que no es tracta d’una fortificació purament militar, sinó que tenia una funció residencial. Això ha fet que es mantingués habitat fins fa poc i que actualment es trobi en un perfecte estat de conservació.
montesquiu-520-px-infotur-39773
Castell de Sant Ferran

Aquest castell va rebre el seu nom en honor de Ferran VI, monarca que regnava en el moment de la seva construcció. El seu objectiu era defensar la frontera i allotjar la infanteria, la cavalleria i l’artilleria necessàries per aturar les invasions franceses un cop acabada la guerra dels Trenta Anys. És per això que està estratègicament situat a tocar de la plana de l’Empordà, a prop de Figueres, una zona conflictiva després del trasllat de la frontera entre Catalunya i França que va comportar el tractat dels Pirineus. Es tracta d’una joia arquitectònica de 32 hectàrees, fet que la converteix en el monument més gran del Principat i una de les fortaleses més impactants d’Europa.

castell-sant-ferran-figueres-ubiquo520px-39517.jpg

Castell de Requesens

Al castell de Requesens no hi ha passat cap fet històric remarcable, ni tampoc ha patit cap atac ni assetjament. Tot i això, es tracta d’una obra arquitectònica amb un aire fantasiós i una vista espectacular sobre el parc forestal de l’Albera. Recórrer els seus passadissos laberíntics et transporta immediatament a èpoques passades i és fàcil imaginar-se’l com un escenari d’històries de cavallers, nobles i dames. L’encant especial d’aquesta fortificació l’ha convertit en diferents ocasions en plató de cinema, ja que s’hi han rodat algunes escenes de pel·lícules com ‘El perfum’ o ‘El caballero del dragón’.

castell-de-requesens-520px-39521.jpg

Castell de Claramunt

El de Claramunt és el més representatiu i més ben conservat dels castells de frontera, un conjunt de construccions a la comarca de l’Anoia destinades a delimitar la frontera entre el comtat de Barcelona i Al-Andalus i protegir la zona dels atacs dels sarraïns. La seva existència s’ha vist completament marcada per assalts i guerres, ja que ha patit una gran quantitat de destruccions i reconstruccions al llarg de la seva història. Tot i això, la seva espectacular estructura s’ha pogut mantenir fins avui, fet que el converteix en una construcció digna de ser admirada.
castell-claramunt-520-px-39522
Castell de Salses

És el castell català més francès, ja que es va construir per ordre dels Reis Catòlics a la vila rossellonesa de Salses, una ubicació estratègica per reforçar la frontera i dominar el camí que comunicava Catalunya amb Occitània. Al llarg de molts anys, francesos i espanyols es van disputar el control d’aquesta fortalesa fins que amb el tractat dels Pirineus de 1659 va quedar en mans dels francesos. El trobem construït per sota del nivell del sòl per ocultar-se de possibles atacs enemics i rodejat d’una muralla que encara avui es manté dreta, tot i haver patit nombrosos atacs al llarg dels segles.
castell-de-salses-520px-thinkstock-39775
Castell de les Sitges

Josep Pla va escriure que el castell de les Sitges transmet una “crispació guerrera que no s’ha evaporat amb el pas dels segles”. I és que aquesta petita però impactant fortalesa té un caràcter bel·ligerant, que avui en dia encara es pot apreciar amb l’aparença de la seva estructura exterior. Datat del segle XI, ha estat un gran testimoni de les lluites cristianes per avançar cap a les terres conquerides pels musulmans, i es tracta, sens dubte, d’una significativa mostra de l’arrelada cultura medieval de la Segarra.
castell-de-les-sitges-520px-39518
Castell de la Roca

Coronant un petit turó al costat del riu Mogent i sorgint entremig d’una arbreda, trobem el castell de la Roca, un fortí medieval que s’ha convertit en un símbol del feudalisme i que posseeix un potent vincle amb la història de la Roca del Vallès. Es tracta d’una construcció de pedra de planta trapezoïdal d’on sobresurten dues torres defensives de les quals la més destacada és la de l’Homenatge, una construcció de gran alçada on es juxtaposen petits finestrals. Actualment, aquest castell és propietat d’Antoni Rivière i Manén i el seu bon estat de conservació es deu a les importants tasques de restauració que hi ha dut a terme d’ençà que n’és propietari.castell-de-la-roca-520-px-39524.jpg

“En aquella època els atacs eren assidus i es produïen sense interrupció lluites i combats que tenien com objectiu les fortaleses i els castells que s’aixequen a les marques. I per aquesta causa restà l’esmenta’t lloc durant més de tres cents anys erm, sense que fos útil a ningú tret de servir com a pastura pels onagres i els cérvols, i a d’altres animals de peülla”(Cartulari de Sant Cugat del Vallès)

Amb aquestes paraules els monjos del monestir de sant Cugat del Vallès descrivien els espais existents entre els comtats catalans i el món islàmic, coneguts amb el nom de marques. La seva situació extrema els convertia en zones insegures i perilloses, però també en terra d’oportunitats. Gràcies a l’aprisio, promoguda pels comtes catalans, nous pobladors foren atrets per aquelles vastes regions, les ocuparen i les conrearen. N’és un bon exemple el cas de Guinedilda. L’any 1026 la comtessa Ermessenda atorgà a Guinedilda i els seus fills el domini de les terres de Cervera, a la Marca del comtat d’Osona, on els nous pobladors ja havien construït un primitiu castell (donatores sumus vobis, sicuti et damus, terram nostram heremam adiacentem marchiae comitatus Ausonensis, cum ipso puio et castellare quod ibidem est, dictum Cervaria).

Mitjançant aquestes polítiques d’aprisió, les terres de marca s’ompliren ràpidament de castells i torres de guaita, de nous pobladors i d’activitats que acabaren configurant i dibuixant nous paisatges. Amb l’avanç de la frontera vers ponent, els antics castells fronterers, estructures defensives altament fortificades per protegir-se dels atacs i per això mancades de comoditats, van anar perdent sentit. Els nobles que els habitaven van optar, al llarg dels segles XIV– XV, per emprendre grans obres de remodelació amb la finalitat de fer-los més habitables.

Un bon exemple d’aquests nous castells residència el trobem, precisament, a la Segarra, concretament als municipis dels Plans de Sió i Torrefeta i Florejacs . En aquest indret s’hi alcen els castells de Les Pallargues, L’Aranyó, Moncortés, Concabella, Florejacs i el Castell de les Sitges. Les antigues torres de guaita emmurallades van deixar pas, aquí, a nous edificis molt més confortables. En alguns casos l’antiga torre de l’homenatge va acabar plenament integrada al nou edifici, com en el cas del castell de les Sitges. En d’altres, el nou escenari de poder es va dotar d’una gran balconada gòtica com la que es pot veure al castell de les Pallargues.

La construcció d’aquestes noves residències va propiciar-ne la continuat d’ús al llarg dels segles. D’aquesta manera els edificis s’anaren adaptant als nous temps, amb noves remodelacions i innovacions tecnològiques que els han conservat com a espais habitats, en alguns casos, fins avui dia. El fet que es trobin en mans privades no és cap problema per a què alguns d’ells siguin fàcilment visitables.

Aquestes, de fet, són algunes de les meravelles que es poden visitar a la comarca de la Segarra. Tractant-se, però, d’un patrimoni medieval poc conegut i difós, ens preocupa que una recent iniciativa desaprofiti la oportunitat per a fer-ne una bona i documentada difusió. Afortunadament, el territori segarrenc compta amb revistes especialitzades que haurien de garantir un bon coneixement de les novetats en la història i el patrimoni de la comarca, és el cas de Miscel·lània Cerverina i d’Urtx, que ofereixen amb rigor articles interessants sobre el seu passat medieval. Tanmateix, els estudis recollits dins aquestes revistes no sempre arriben al ciutadà curiós d’història.

Una de les modalitats que podria garantir una divulgació d’alta qualitat que es fes ressó d’estudis com els citats, seria treballar de manera professional les iniciatives turístiques que aprofiten el patrimoni conservat en territoris encara poc explotats com la Segarra. I utilitzem la paraula professional referida a les necessàries competències històriques de qui ha de guiar pel territori visitants atrets, com els aprisionadors medievals, per les oportunitats d’aquestes noves marques. El nostre país té molts historiadors, historiadors de l’art o arqueòlegs de bona formació que sovint però no troben feina perquè per explicar la història d’un lloc o la importància d’un monument, igual que per opinar sobre el Barça, tothom serveix. Doncs, lamentem, des d’aquest bloc, informar que no és així: que la història i la seva transmissió no consisteix a repetir dades memoritzades i anècdotes més o menys misterioses, que la història de l’art no consisteix a descriure amb gràcia un monument, que l’arqueologia no consisteix a portar amb estil un barret i un fuet per salvar-se al darrer moment.

Si volem fer gaudir del patrimoni i de la seva història és necessari que siguem capaços de transmetre la recerca que s’hi fa i que disposem de persones competents per a parlar-ne. Com la feina que fa i ha fet el  Centre d’interpretació dels Castells del Sió a Concabella. Altrament, farem un pèssim favor al territori i al seu coneixement. Estem segurs que les noves rutes impulsades en aquesta comarca sabran trobar l’equilibri just entre diversió i formació, entre anècdota i història, que sabran, en definitiva, aprofitar aquesta fantàstica oportunitat de que s’han dotat i que ha de garantir la popularització d’una comarca tant bella i desconeguda com la Segarra.

Avui dia la Segarra ja no és la terra inhòspita i allunyada que se situava a l’extrem de la Marca del comtat d’Osona, ans al contrari, és una terra propera i fascinant. Un territori sense presses, per citar les paraules de Maria Josep Jové del Consell Comarcal de la Segarra. Un espai on gaudir tranquil·lament del patrimoni i els paisatges que l’home ha anat creant al llarg els segles.

* Des de Medievalistes en bloc voldríem agrair al Consell Comarcal de la Segarra, així com a Camins de Sikarra i la resta d’empreses i particulars implicats, per haver-nos convidat a la “I trobada de Bloggers i periodistes especialitzats en turisme”. Moltes gràcies pel tracte rebut i per descobrir-nos un territori amb tant de passat com futur.

  (més…)

La fortificació acollirà el dissabte i el diumenge una gran quantitat d’actes gastronòmics, culturals, visites guiades, activitats per a xiquets o falconeriaonda
La localitat d’Onda ha presentat avui la segona edició de ‘Un castell per descobrir’ dins de l’aposta turística de l’Ajuntament tant per la fortificació com pel casc històric del municipi.D’aquesta forma, el castell acollirà desenes d’actes culturals, gastronòmics, musicals, visites guiades, falconeria i activitats per a totes les edats. Tant el dissabte com el diumenge, el castell serà el punt de trobada deels visitants i tots podran gaudir d’una àmplia oferta cultural.El tinent d’alcalde de Desenvolupament Econòmic, Ramón Sebastián, ha explicat que “aquesta activitat és una clara aposta pel turisme i per donar a conèixer el patrimoni històric-artístic que té Onda amb el castell com a referència”.Al costat de Sebastián han assistit col·lectius del municipi que col·laboren en l’organització d’aquest esdeveniment com Hosturionda, l’Art de la Llum, ONG del municipi i el Club de Falconeria Juan de Sahagun.

En primer lloc, durant el cap de setmana hi haurà nou visites guiades tant al castell com al centre històric d’Onda en diferents horaris i que eixiran des de Infotourist com des de la plaça de l’Almudí. Així mateix, els dos dies hi haurà un mercat ambulant solidari i de gastronomia local dins del castell i una exposició i exhibicions de vol de falconeria.castillo_rs

La gastronomia com a reclam

El dissabte a la 13.00 de la vesprada hi haurà un tast de vi en el Centre d’Interpretació d’Història del Castell i des de la 13.00 fins a les 14.00 hi haurà cervesa i tapa per només dos euros dins de la fortificació També de 19.00 a 20.00 es pot optar a aquesta oferta de tapes, així com el diumenge al matí . Dins de l’oferta gastronòmica, tant el dissabte com el diumenge a partir de les 18.00 hores hi haurà una ‘xocolatada’ amb bunyols per només un euro i el diumenge a les 14.00 s’ofereix la possibilitat de menjar una ració de paelles amb beguda per tres euros. A més, el diumenge a partir de les 10.30 hi haurà un esmorzar popular patrocinat per la regidoria de Turisme i al migdia un tast de cervesa.

L’associació de restauradors d’Onda, Hosturionda ha organitzat també per al dissabte a la vesprada un concurs de dibuix infantil amb el lema ‘Un castell per descobrir’ els premis del qual es resoldran el diumenge a la vesprada.

A més per als més xicotets s’ha organitzat un concurs de maquillatge i globusfèxia per als dos dies i una gimcana així com un taller d’estels el diumenge a les 17.00.

Ramón Sebastián ha explicat que “el castell és un referent turístic i prova d’açò és que ha multiplicat per quatre el nombre de visitants en poc més de dos anys, passant de les 7.000 de 2010 a les 31.000 de l’any passat. És a dir, és possible apostar turísticament per Onda ”, explica.

Així mateix s’han previst dos concert a càrrec del quintet de metalls Metall Ensemble, que pertanyen a la Unió Musical, i durant el matí del diumenge a partir de les 10.30 hores l’associació l’Art de la Llum farà fotos a qualsevol persona que ho desitge i posteriorment es podran arreplegar gratuïtament en el Centre d’Ocupació i Cultura.300px-Castell_d'Onda

Una inversió constant

A aquesta iniciativa se li uneixen les ajudes al casc històric, les contínues visites guiades que s’organitzen tots els dies, la Pasqua en el castell, el concurs de balconades, el certamen de fotografia del centre històric, la Fira Medieval, la Ruta de la Tapa o la promoció en fires turístiques entre altres mesures per a impulsar les visites i generar alternatives econòmiques a Onda. També s’ha engegat una nova aplicació de mòbil sobre el turisme d’Onda, s’han homologat noves rutes de senderisme, s’ha traslladat l’oficina de turisme al centre o s’ha creat una web.

Al costat d’aquestes apostes clares, una altra de les claus perquè el castell d’Onda siga una referència es troba en la inversió realitzada per l’equip de govern per a millorar tant la fortificació com els accessos. Tasques de rehabilitació i manteniment com la instal·lació d’una rampa d’accés per a persones discapacitades.Castell d'Onda en 2009

Passegem pels espais naturals que voregen el torrent de Lloreda, a l’Alt Camp, per una ruta que uneix tres de les fortaleses on s’enfrontaren cristians i sarraïns.

Fa gairebé mil anys que la conca alta del riu Gaià va ser frontera entre els dominis cristians i al-Andalus.
Avui en dia, encara es conserven les restes de nombroses fortificacions construïdes durant aquell període. El recorregut que us proposem s’inicia a Querol, un petit nucli presidit, precisament, per les ruïnes d’un d’aquests castells. Des del poble, prenem el camí nou de Montagut, passant per la font de Querol i, un cop allà, agafem la pista de la dreta que planeja tot vorejant el barranc de Lloreda.
Passem pel costat d’unes vinyes i entrem en una pineda. Després de dos giravolts pronunciats, el camí s’enfila i ens permet albirar des de les altures la serra de Miramar i la plana de l’Alt Camp, amb la vall del riu Gaià als nostres peus. Iniciem una forta pujada que desemboca en un pla amb una cruïlla. Agafem el sender de la dreta que s’endinsa per una zona rocosa.

Per les carenes més altes

Un cop arribats al coll de Montagut ens incorporem a la carretera que uneix Querol amb el coll de la Torreta. De la nostra esquerra surt el camí que arriba a l’església de Sant Jaume de Montagut i al cim del mateix nom, que s’eleva just al darrere de l’edifici. Si volem desviar-nos per visitar el temple i pujar al capdamunt de la muntanya caldrà sumar 40 minuts al temps del recorregut; si no, continuem endavant fins una pista de terra que surt cap a la dreta. Aquí trobem els senyals blancs i vermells del GR 172, que porta a Santes Creus. El resseguim durant 15 minuts i després de vorejar uns repetidors de telefonia prenem el camí de la dreta i deixem les marques del sender. En arribar davant del mas de Boada girem cap a la dreta i seguim tot recte per l’obaga del puig de les Basses. Aviat veurem a vista d’ocell les restes del castell de Pinyana. Un sender s’esmuny entre matolls fins als peus de l’edifici. Descansem una estona i continuem de baixada fins trobar la carretera que, paral·lela al barranc de Lloreda, mena a Querol.