Un xiquet feliç és sorollós, alegre i inquiet

Posted: 21 Setembre 2016 in General

fobia_a_los_nenesEncara que no ens agrade, hem d’entendre el fet que els xiquets no paren quiets és normal. Estan en l’edat de descobrir i experimentar, i no hauríem de coartar-los.

Un xiquet feliç, que gaudeix interactuant i descobrint el món, és sorollós. Ara bé, en els últims temps està apareixent un moviment que ens crida molt l’atenció i que ens preocupa: la fòbia als nens.

D’un temps a ara ha augmentat un tipus d’oferta hotelera molt concreta, la que ofereix “lliure de xiquets”. És a dir, durant l’estada no ens trobarem amb bebès i altres menors que ens molesten a la nit amb els seus plors o que ens emprenyen en la piscina amb els seus jocs.

El mateix ocorre en certs bars i restaurants. Es tracta d’una oferta diferent per a tots aquells que desitgen passar un instant de pau allunyats de la presència infantil.

Aquest tipus de moviment està tenint molta repercussió als Estats Units i Regne Unit, la qual cosa ens convida a reflexionar sobre una qüestió més complexa.

Se’ns ha oblidat ja el que és la infància? Tan poca empatia tenim que som incapaços de connectar amb aquells anys meravellosos, sorollosos i revoltosos que defineixen la infantesa?

Quan els xiquets molesten en els nostres espais públics

sarah-blackwood-feet-1052706
Començarem explicant-te el cas de la cantant canadenca Sarah Blackwood. L’any passat va experimentar una situació que la va marcar i que va denunciar, intentant que amb la seua història, la societat reflexionara sobre alguna cosa més important.

Havia de fer un viatge amb avió al costat del seu xiquet de 23 mesos. Estava embarassada de 7 mesos i, encara que no era la primera vegada que feia aquell trajecte des de San Francisco a Vancouver, en aquella ocasió va ser un poc diferent.

Quan l’avió encara no havia enlairat, el seu fill va començar a plorar. Al poc, tot el passatge la va mirar amb molèstia. No va tardar a escoltar retrets sobre “que era una mala mare“, algú que no sabia atendre al seu fill.

No va tardar a acudir l’hostessa, advertint-li que havia de calmar al seu fill, perquè el passatge estava queixant-se i podrien barrejar l’opció de fer-la baixar de l’avió si el xiquet no callava.

La jove mare va quedar quasi sense alè.

Els plors del seu bebè amb prou faenes van durar 10 minuts, perquè passat eixe temps, va tornar a dormir-se i no es va despertar fins a l’aterratge.

És que la gent ha oblidat el que és la criança? Ningú recorda que els bebès ploren, riuen, criden i xisclen?

Pensar que un xiquet que plora és el resultat d’una mala criança.

unknown
Aquest és solament un xicotet exemple del que pateixen dia a dia molts progenitors. Anar a comprar, a passar una estona a un teatre, a menjar a un restaurant… Si un xiquet alça la veu, plora o crida l’atenció d’altres persones és perquè els seus pares “no estan fent alguna cosa bé”.
És una idea incorrecta i estigmatitzada. Cada xiquet té la seua personalitat i la seua forma d’interactuar en els seus contextos més propers. Els hi ha més inquiets i els hi ha més tranquils, però açò no és sempre el resultat de l’educació que els donen els seus pares.
Els bebès ploren, i és el plor eixe llenguatge essencial per a demanar alguna cosa, per a comunicar-se. És  natural i que tota mare entén.

La fòbia està fent que en molts espais d’oci d’Estats Units i Regne Unit es prohibeix ja l’entrada a menors. No obstant, amb açò, es prohibeix l’entrada també als seus pares. És per a reflexionar.

Queda clar, sens dubte, que en matèria turística cada empresa pot oferir el servei que desitge, i si una persona desitja passar les seues vacances sense veure ni escoltar a un xiquet, mereix tot el nostre respecte.

Un xiquet feliç és un xiquet que corre, que crida, que crida la nostra atenció

images
Els xiquets desitgen tocar-ho tot, experimentar, sentir, riure, aprendre… Si els obliguem a callar, a no plorar, a parlar baixet i a no moure’s de la cadira, la qual cosa tindrem, en realitat, criatures temoroses que no s’atreviran a explorar.

Els plors s’atenen, no se censuren ni tampoc s’obvien. Si un xiquet vol tocar alguna cosa el protegirem que no es faça mal, però és necessari fomentar la seua conducta d’exploració, de curiositat, d’interacció amb el seu mitjà.

La infància és sorollosa per naturalesa. No fa falta més que passar per una guarderia o un centre de primària a l’hora de l’esbarjo per a recordar el que és ser xiquet.

Temps tindran de créixer i de guardar silenci, de quedar-se quiets en els seients d’un avió, sense molestar.

Mentrestant, respectem als seus progenitors en la seua tasca d’educar i siguem més empàtics amb els xiquets.

Article adaptat del publicat a naxio.com.ar

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s