Ressenya: Crim de Germania

Posted: 29 Abril 2016 in Llibres
Tags: , ,

LOZANO, Josep. Crim de Germania, Bromera, Alzira, 2005

 

En Josep Lozano és llicenciat en lletres modernes i filologia catalana, ha traduït textos de Stendhal o Flaubert i ha guanyat, entre altres, el Premi Ciutat d’Alzira amb Ribera i el Prudenci Bertrana amb Ofidi. A més ha escrit contes i llibres infantils i tornà a les mels dels èxits al 2003 amb la publicació d’El Mut de la Campana, diem tornà per què el seu primer èxit fou l’obra que ens ocupa, Crim de Germania, que obtingué el Premi Andròmina de narrativa dels Premis Octubre de 1979.

 

Aquesta edició de L’Eclèctica de Bromera és revisada, reescrita i ampliada per l’autor i commemora els 25 anys de la primera publicació d’aquesta novel·la mítica de les lletres valencianes contemporànies convertida ja amb un clàssic indispensable a la nostra biblioteca.

El llibre és un retaule d’estampes que ens introdueix en la València de principi del segle XVI, quan aquestes terres començaven a decaure en importància després d’haver segut un regne important feia només unes dècades. Narra les revoltes ocorregudes a terres valencianes, anomenades les Germanies, que enfrontaren els artesans, comerciants i camperols amb la noblesa. També ens presenta personatges històrics i reals com la virreina Germana de Foix, el rei Encobert, Vicent Peris cap dels agermanats, el duc de Calàbria…

D’això se’n diu novel·la històrica i En Josep Lozano trau profit usant un lèxic expressivament arcaïtzant (“peraire”, “coc” o “occir”) i moderadament dialectal però perfectament vàlid per tal de reconstruir la trama i que el lector puga imaginar-s’ho. Per tant podem dir que aquesta obra és tant una novel·la com un llibre de contes o un text amb valor de lliçons d’història.

Reproduïm un fragment que dóna compte d’aquestes característiques:

Cada volta s’oïen més properes les caixes de guerra de la Germania, que retrunyen poderoses. El ris del foranell, que feia fremir les fulles de les alzines, es va mudar en calma. Els tambors cessaren, s’hi féu el silenci per uns segons i , com per encanteri, se sentiren, properes, les campanes del monestir de Sant Jeroni de Cotalba que tocaven l’hora sexta.

La negra gropa del cavall del Vicent Peris mirallejava de suor. L’animal duia el cap bel alt, tesos els músculs del coll, com si es vantàs de la seua animal bellesa. Però en oir el repic de les campanes ve restar immòbil, amb l’esguard fix en un lloc imprecís, potser esbrinant l’escull que s’atansava. El velluter, per tant d’amansir-lo, pronuncià amb dolcesa uns mots a l’orella del corser; després, afectuosament, va passar-li la mà per la sedosa crinera.”

El llibre ens narra els fets des de tots els punts de vista possibles. En primer lloc, ens situa al palau de la virreina Úrsula Germana de Foix que està a punt de celebrar una festa de pacificació (transcorreguda la guerra que donaria pas a una forta repressió) i espera rebre a tota la gent important de la contornada, però a causa de la situació del moment no hi acudeix ningú. El preparatiu presenta amb detall l’ambient del palau virregnal i el seu ritual cortesà.

Segueix amb el personatge del rei Encobert que es fa dir fill del príncep Joan i la princesa Margarida de Flandes i amb aquesta suposada argumentació demana les corones d’Aragó i de Castella.

En tercer lloc en presenta la Corbina, una esclava de color que fou jutjada d’herètica per la Inquisició. Ens fa veure el que va passar des del punt de vista agermanat, també del mascarat, ens fa posar-nos dintre la pell d’un fugitiu morisc que és perseguit per un acte que no ha fet i veu com tracten de malament als seus tant un bàndol com l’altre. Fins i tot ens fa reviure les penes d’un religiós que és empresonat i després desterrat per homosexualitat que li escriu al seu amant cremat a la foguera.

En resum, podem valorar aquest llibre com a molt bo i apte per a tots els jóvens a partir d’uns setze anys (diem açò perquè el llenguatge recrea el de l’època i també perquè s’ha de tindre nocions d’història per poder seguir el fil del relat). L’autor ens va introduint poc a poc fins el més profund d’una societat traïda per uns governants forans. A més a més reflexa la mescla de cultures, religions i llengües que hi ha en l’època, la qual cosa ens pareix d’allò més destacable. Creiem que l’autor s’ha documentat bé amb arxius i textos d’aquest període com així el patenta amb les fitxes del servei d’informació de la Inquisició que recorda als vists al cinema de la policia franquista o de la CIA.

En conclusió, podem valorar positivament aquest relat, recomanable per a qualsevol amant de la novel·la històrica.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s