Cames ajudeu-me

Posted: 12 Abril 2014 in General
Tags: , ,
  ?

El 1918 Fabra ja va escriure que darrere de la primera persona del plural de l’imperatiu “és admissible la substitució de –nos per ‘s-”. L’exemple més difós és anem’s-en. La fórmula, a vegades escrita equivocadament anem-se’n, és habitual en el català central col·loquial, on també es diu nem’s-en (o nem-se’n, seguint la grafia incorrecta).

Si fem l’exercici d’escriure l’anem’s-en tal com es diu en alguna altra varietat del català, trobem que, a més a més del pronom de primera persona del plural, hi ha variació en la tònica de la forma anem (dita també anamnam, amb elisió de la a) i en el pronom en (dit també ne). Així, en lleidatà es diu anem’o-n; en tortosí, nam’o-nnem’o-n nam’o-ne, i en valencià, m’o-ne. Hi ha altres maneres de dir-ho, per descomptat, incloent-hi el canvi de posició del pronom (s’en anem en tarragoní, per exemple), però no m’hi aturo. Només vull dir com em sembla que cal escriure les realitzacions col·loquials esmentades.

Primer, el lleidatà: el nos pot ser os (també es diu anem-os-en) i fins només o (anem’o-n). Si Fabra va marcar amb un apòstrof l’elisió del pronom nos, sembla lògic fer-ho també a anem’o-n i mantenir el guionet entre el que queda del nos i l’en reduït a (amb tot, és estesa la forma escrita ane-mo’n. Així ho escriu Pep Coll en El parlar del Pallars).

Segon, el tortosí: l’anem també es diu amb aanam, i col·loquialment s’elideix la primera anam. Però no es diu nam-nos-en ni nam-os-en, i com en lleidatà, os esdevé o i en esdevé nnam’o-n. Ara bé, el pronom entambé pot fer-se ple, ne. Aleshores tenim nam’o-ne. L’Elisenda Bernal em fa veure que també el vámonos castellà ha perdut la marca de plural (no és pas vámosnos). Tercer, el valencià: l’imperatiu del verb anar ha quedat reduït a m, el nos és o i l’ennem’o-ne. Caram.

Malgrat tot, penso que totes aquestes combinacions gràfiques són difícils d’implantar. Per això, a imatge d’un possible si’s plau que en llengua estàndard ha passat a sisplau, potser algun dia escriurem anémonnàmon,némonnàmone i mone, ja sense la pressió d’apòstrofs i guionets.

Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 14 de maeç del 2014

David Paloma

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s