La nefasta influència del castellà en el català culte

Posted: 1 Març 2014 in General
Tags: , ,

 

El rebuig de com a amb valor comparatiu

 

rebuig

Sabem que “com” equival a “de la mateixa manera  que” i que “com a” equival a “en qualitat de”, és a dir, “d’acord amb la  condició (o categoria) de”. Si diem que una cosa és blanca com la neu, el que diem és que eixa cosa és blanca de la mateixa manera que ho és la  neu. I si diem m’ho va dir com a metge, el que diem és que allò  que em va dir la persona de qui parlem m’ho va dir en qualitat de metge, és a  dir, m’ho va dir d’acord amb la condició (o categoria) —en aquest cas,  titulació— de metge que té persona en qüestió.
Però en els modismes comparatius d’igualtat és  habitual en la nostra llengua emprar “com a” en lloc de “com”. És a dir, que en  eixos casos, “com a” assumix les funcions de “com” i passa a significar “de la  mateixa manera que”.
La Gramàtica normativa valenciana de  l’Acadèmia Valenciana de la Llengua contempla l’ús de “com a” amb valor  comparatiu i en la pàgina 210 diu:
Com s’ha indicat, la preposició “com a” també  s’usa amb valor comparatiu equivalent a ‘com si fóra’, ‘a la manera  de’:
Els supervivents es partien el menjar  com a bons germans.
Obria uns ulls com a plats.
Els pobres vells ploraven com  a xiquets.
Va caure un bac i es quedà com  a mort.
Corrien com a desesperats.
Tenien tanta fam que menjaven com  a llops.
N’eren tants en l’autobús que anaven  com a sardines.
Llàgrimes als ulls, bocins com  a punys.
L’ús de “com a” amb valor comparatiu, quan el  nom d’allò que prenem com a model apareix en plural i no va precedit d’article  és molt corrent. De fet, en el valencià popular parlat en els carrers i places  dels nostres pobles i ciutats, en el cas que ens ocupa s’usa únicament “com a”,  mai “com”. Una gran quantitat de modismes comparatius d’igualtat que diem en  singular usant com+article acostumem a dir-los en plural emprant “com a” i sense  article. Heus-ne ací alguns exemples:
adormir-se com un tronc /  adormir-se com a troncs
apegar-se com una llapassa /  apegar-se com a llapasses
cantar com un rossinyol /  cantar com a rossinyols
córrer com una centella /  córrer com a centelles
dormir com un tronc / dormir  com a troncs
lleig com un fes / lletjos  com a fessos
lluent com una navalla /  lluents com a navalles
menjar com un llop / menjar  com a llops
seguit com un fus / seguits  com a fusos
suar com una botija / suar  com a botiges
una veritat com un temple /  veritats com a temples
En alguns modismes comparatius que,  habitualment, es diuen només en plural, és normal emprar “com a” amb valor  comparatiu. Heus-ne ací alguns exemples:
caure com a mosques
celles com a màrgens
créixer com a bolets
llàgrimes com a cigrons
morir com a mosques
multiplicar-se com a conills
veritats com a punys
En la llengua dels nostres clàssics era normal  usar “com a” amb valor comparatiu quan el nom del model amb que es compara  apareixia en plural i sense article. Heus-ne ací un fragment de l’Espill de  Jaume Roig a on trobem la comparança matar com a conills, és a dir, matar de la mateixa manera com es maten els  conills.
“Apres s’uniren
casi ‘nfinides;
ensenyorides
han molt vixcut
he prou crexcut,
matant los fills
com a conills,
no les femelles.”
Hui en dia és cada volta més fàcil —sobretot en  la llengua escrita— trobar formades amb com comparances que el valencià popular  fa amb “com a”. Açò és degut al fet que la llengua culta no ha tingut en compte  el valor comparatiu de “com a” en la llengua viva a conseqüència de la nefasta  influència del castellà. Els correctors de les editorials canvien  sistemàticament els “com a” amb valor comparatiu per “com”, acció que deforma la  llengua dels autors. Vegem-ne un exemple.
En l’edició original de la novel·la Júlia d’Isabel-Clara Simó (Editorial La Magrana, Barcelona, 1984, pàg. 81) podem  llegir:
“A les set de la matinada, suats, cansats,  trasbalsats, el metge, l’amo i la dida rigueren com a bojos,  plens de llàgrimes, en sentir que el nen esclatava en un plor  incontenible…”
En l’edició corregida (Edicions Bromera, Alzira,  2003, pàg. 102) trobem:
“A les set de la matinada, suats, cansats,  trasbalsats, el metge, l’amo i la dida van riure com bojos,  plens de llàgrimes, en sentir que el xiquet esclatava en un plor  incontenible.”
A banda d’alguna canvis irrellevants com ara  emprar el perfet perifràstic en lloc del simple, canviar nen per xiquet o  eliminar els punts suspensius del final, observem que s’ha canviat com a bojos  per com bojos.
Com que el castellà diu i escriu “verdades  como puños” a nosaltres ens diuen que cal dir i escriure veritats com punys  malgrat que tots els valencians, espontàniament, diguem sempre “veritats com a  punys”. Eliminar “com a” amb valor comparatiu i substituir-lo per “com” ens  allunya del valencià genuí, tradicional i encara ben viu i ens acosta de manera  innecessària al castellà.
Eugeni S.  Reig

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s