Robo o trobo

Posted: 1 Febrer 2014 in General
Tags: ,
robatori
El vocable “robo”, com a ‘acció de robar’, no gaudix dels favors de la normativa essencialista, a pesar que, llevat d’algun/a pedant, tot lo món ho diu d’eixa manera, en contextos col·loquials i espontanis. El valencià de llibre preferix “robatori” i/o “robament”, que està molt bé, però condemnar la paraula que es diu per transmissió familiar, en el carrer, en els talls de faena i en tots els llocs és un brindis al sol, perquè qualsevol valencianoparlant, en eixos fors, vitals per al futur de qualsevol llengua, diu “robo”. Ara bé, si s’ha d’examinar per a l’obtenció d’algun certificat oficial de coneixement d’esta llengua, que no pose l’esmentat i comdemnat vocable, perquè segurament li comptarà com a falta. Lamentable, però cert. Com és d’esperar, la nostra joia lexicogràfica, el Diccionari català-valencià-balear, sí que l’inclou, amb la marca de castellanisme, però l’arreplega amb una cita del Liber Elegantiarum, de 1489. Com també ho fa el de la RACV. El DOPV, de l’AVL, recull també el “robo”, però una “sabuda”, que vaig tindre d’alumna en un curs per a funcionaris, digué en classe que, com que el DOPV no inclou definicions, per ser sols ortogràfic i de pronúncia, no es podia saber si eixe “robo” és el de l’acció de robar. Quan em vaig recuperar de l’extraordinària exhibició d’agudesa de la xica, li vaig contestar que de segur que no es tractava d’una safanòria ni d’un rastre de botifarres.
Eixa paraula va associada a “trobo”, en la locució “Robo o trobo”, que es diu per a significar que la consecució d’una riquesa ràpida només es pot aconseguir robant; o trobant algun tresor o algun bé convertible en el vil metall. Raret açò últim, veritat? Més prompte robant. Alguns personatges mediàticament coneguts, que s’han embutxacat bona cosa de diners i valors canviables monetàriament, més prompte cal pensar que la riquesa és de la primera part de la dita, és a dir, per robo. Als que els ixen molts diners en la loteria els posarem en la part del trobo, encara que algú es veu que ha robat, i després ens vol fer creure que s’ho ha trobat… en la loteria. “Trobo”, que tampoc disfruta de les benediccions dels selectes noucentistes, ni deu estar massa en els llibres d’ensenyament, és sinònim de ‘troballa, cosa trobada’, com vostés ja saben.
Article publicat en el Levante-EMV divendres 10 de gener del 2014
J. Leonardo Giménez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s