Els xanglots i més diacrítics

Posted: 16 gener 2014 in General
Tags: , , ,
No sé
Una interferència absolutament innecessària, que està incrustant-se en la parla de molts jóvens, és “hipo”, paraula tan castellana com la catedral de Burgos, que va invadint el camp dels nostres “xanglot” o “sanglot”, que com tots sabem és el ‘sospir, convulsió, contracció espasmòdica del diafragma, que determina una brusca sobatuda del tòrax i de l’abdomen, que va acompanyada d’un soroll característic’. Fa uns quants dies vaig sentir una mare joveneta dient al marit “Pega-li unes quantes palmadetes al xic en l’esquena, a vore si se li’n va el xanglot”. Vaig pensar que encara no està del tot perduda tan nostrada manera d’anomenar eixe sospir i convulsió toràcica. Amb formes paregudes, arreplegades en diccionaris i, també, com molt bé il·lustra Eugeni S. Reig, en Valencià en perill d’extinció, en tenim altres com “xinglot o “singlot”, totes ben nostres. I no cal que ens omplim d’“hipos”, amb els nostres xanglots i semblants ja anem bé.
Però “xanglot” té també un altre sentit que no té res a vore amb l’anterior, com és quan ens referim a un “xanglot de raïm”, que apareix ben poc en els llibres, però que és usada en moltes zones valencianes. Com sabem, en esta accepcció, és ‘una porció o pomellet d’un penjoll de raïm”. Sembla que procedix de “singló”, i també hi ha les variants “xingló” i “xinglot”, tot molt coincident amb les formes de l’altre significat, esmentat més amunt, de convulsió toràcica. Per cert, que a “xanglot” no li fa falta cap accent diacrític per a diferenciar els dos sentits tan dispars que té. I encara com no ha hi hagut la intervenció “il·luminada” de posar-li el fatídic palet “diferenciador” per a, suposadament, destriar el sentit de cada “xanglot”. Perquè ninguna falta que fa, com tampoc a “cap”, “port, “moll” “alçar” i dotzenes i dotzenes més. Com no li cal a la gran majoria de les vora 60 paraules que en porten. Per exemple, ja em diran el paper que fa el diacrític en una frase com “La meua néta va vindre ahir i em va deixar la casa ben neta” o “Frederic i Rosalia venen la casa perquè ja no vénen pel poble”. Complicar innecessàriament. De segur que ningú es confon de “xanglot” en “Vols raïm?”, “Dóna-me’n un xanglot”, ni en “Deixa-la, quan li passe el xanglot ja parlarà”.xanglot
Article publicat en el Levante-EMV divendres 29 de novembre del 2013
 
J. Leonardo Giménez

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s