En realitat, volem Canal 9, volem TV3?

El 23 de novembre, els companys, Joan F. Mira, Eliseu Climent, Vicent Martínez Sancho, Toni Gisbert, Ferran Suay, Tomàs Llopis, Carles Solà, Pau Caparrós i Andreu Yudici, escrivien un article al Levante-EMV, amb el títol “Volem Canal 9, volem TV3”, en contra dels tancaments, defensant la possibilitat que els valencians pugan continuar veient RTVV i tornem a poder vore TV3. Es recordava l´inici de les emissions de TV3 al País Valencià, l´11 de setembre de 1985 gràcies a ACPV i caldria afegir, -perquè és de ben parits ésser agraïts-, a la Corporació Catalana de Mitjans Àudiovisuals (CCMA), que ho va permetre. Potser no han gosat explicitar-ho per la síndrome d´Estocolm que haurien d´intentar superar, els ho dic cordialment i amistosa. Perquè el reconeixement dels fets verídics ens atorga una certa sensació de llibertat.

Com va escriure Toni Mollà, el 12 de juliol de 1994, després d´una conferència de sociolingüística a Barcelona, on havia relatat al públic assistent el treball de les associacions en defensa del valencià-català, l´Escola Valenciana, ACPV, el Centre Carles Salvador, etc. i, remarcà la venda de bons per finançar la xarxa de repetidors de les antenes per a vore TV3 al País Valencià; contava Toni com després dels aplaudiments de rigor cap al ´valencianet´ esforçat i voluntariós que havia pujat a narrar les ´heroïcitats´ valencianes, se li va acostar, un senyor per invitar-lo a café; textualment: “Joan Granados, exdirector de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, m´ha convidat a cafè. “No faces el ridícul” -m´ha dit, amistós-, vosaltres potser vau vendre bons per a pagar els repetidors valencians de la TV3 o el que siga, però, no t’enganyes, pagar-los, els vaig pagar jo”. I acabava reclamant els diners per l´engany del que creia que havia sigut víctima propiciatòria.

Després de recordar que ACPV va celebrar el naixement de RTVV en valencià, els signants de l´article en defensa de RTVV i TV3, assenyalaven el segons pas, la creació d´amics de RTVV a Catalunya, la instal?lació d´un repetidor de RTVV a Tarragona i la defensa de l´acord de reciprocitat entre RTVV i TV3, el 2013. Jo no sé si ACPV estava d´acord amb l´acord de “reciprocitat” que va fer el PPCV, però caldria recordar que era un acord predemocràtic i autoritari, que feia de la censura el seu eix vertebrador i prohibia esmentar el mot ´País Valencià´ no només a RTVV sinó a TV3, és a dir un acord indigne, servil, denigrant, vexatori i humiliant. Diuen que, ara, quan estaven demanant l´aplicació d´aquest “acord”, és quan A. Fabra ha pres la determinació de tancar RTVV, cosa que mostra que tot aquest acord ha sigut una enganyifa, un “paripé” per a fer el paperot, burlar-se i prendre´ns el pèl a tots els valencians, [balears i catalans]. Inclús, per copsar, que, -si les associacions culturals més reputades dels valencians i catalans del País Valencià- estaven disposades a acceptar un acord despòtic, -amb trets medievals del dret de cuixa-, podien creure´s que podien fer el que els passés per l´entrecuix, pel que fa al tancament de RTVV i al buidament radical de les competències d´autogovern valencià.

Després, a l´article de J.F. Mira, es remembrava, -encertadament-, els diversos intents de censura de tots els governs dels distints colors polítics, des del ´socialista´ Barrionuevo del PSOE al ´liberal´ de Zaplana del PP, fins arribar a Camps que va tancar les emissions de TV3, el febrer del 2011 i volia matar ACPV amb unes multes milionàries; es recordava les campanyes de mobilitzacions i la ILP Televisió Sense Fronteres, amb l´arreplegada de 651.650 signatures llençades a la paperera pel PP a les Corts espanyoles de Madrid. Després se´ns feia memòria de la sentència favorable del Suprem, contra el tancament de les antenes de TV3, el gener de 2013 i l´enquesta als socis d´ACPV per a prendre una decisió sobre la reobertura. Resultat de la votació claríssim: 90 % a favor, 3 % en contra i 7 % abstencions; i encara estem sense TV3.

Tanmateix, el que em sembla incomprensible de l´article, que comentem, és que s´afirme que en el context de l´accés a la Presidència d´Alberto Fabra es van reobrir les negociacions amb Catalunya per a la reciprocitat; “el Govern de Catalunya feia un “gest” cap al nou president Fabra i deixava d´enviar el senyal de TV3 als nostres repetidors: a partir d´eixe moment, ja no era possible que Acció Cultural restaurara les emissions i, per tant, aquestes van passar a dependre de l´entesa entre els dos governs”. Si és veritat em sembla una gran ingenuïtat del Govern de Catalunya, quan els del PP han posat bona voluntat pel que fa a la defensa de la nostra llengua i cultura? No obstant, em sembla una mica increïble, perquè, com explicava Manuel S. Jardí, el 22 de setembre a La Veu del País Valencià, a Morella i a la Franja de Ponent d´Aragó es pot vore TV3; per tant, és molt difícil fer un nuc ´tecnològic´ perquè la resta dels habitants del País Valencià, -tret dels de la zona de Morella-, no pugem veure TV3. No li trobe una explicació científica raonable a aquest tèrbol afer que ens en deixat fosques i mudes les pantalles de TV3, com a les dictadures, i pot deixar-nos, ben prompte, també sense RTVV, per una manca d´escrúpols absoluta de l´actual Govern del PP que sembla que actua en contra dels interessos dels valencians, obeint els dictats dels sectors d´extrema dreta i neofalangistes, de la FAES, etc. com advertia Gustau Muñoz a “Els valencians i el futur” la Web País Valencià segle XXI, el mateix 23 de novembre.

Perquè, en realitat, el que ànsien alguns centralistes, en aquest “reordenament” autonòmic, una vegada liquidat el sistema bancari valencià i RTVV, és carregar-se l´autonomia valenciana i deixar-nos en el vagó de cua de tot l´estat, tot i que no podran fer-ho en Catalunya, el País Basc, Galícia, Andalusia i potser tampoc en Canàries, al País Valencià ens tracten com un país a liquidar i a exterminar políticament i culturalment del tot; ho tenim fotut, si, des del PV, no s´actua amb intel·ligència, castigant als nostres liquidadors i votant a favor de les opcions més autòctones i compromeses en la defensa del nostre autogovern i la nostra llengua, com Compromís, EUPV, PSPV i ERPV, per aglutinar el màxim de gent defensant una autonomia que tant ens va costar, tot i els aigualiments i rebaixes que es feren al redactar l´Estatut i la seua reformeta involucionista. I una gestió nefasta de RTVV i del Consell Valencià, feta a posta per a carregar-s´ho tot i deixar el país convertit en un solar erm de l´extraradi de Madrid, ple de fem.

Per la qual cosa, -si és veritat que la CCMA ha deixat d´emetre el senyal perquè els habitants del País Valencià no vejam TV3-, em sembla molt bé que li demanen que “el tornen a enviar” el senyal per poder complir el manament dels socis [i simpatitzants que col·laboràrem pagant les multes destarifades], reclamant la posada en marxa immediata de les emissions de TV3. I em sembla bé que li demanen a A. Fabra que no tanque RTVV, tot i que no els farà cap cas. No obstant això, -o, precisament, per això-, no compartisc el to de ´suplica´; em sembla que una societat reivindicativa i compromesa amb la llengua i el país, -davant la vulneració dels drets cívics i de ciutadania de valencians i catalans del País Valencià- ha d´ésser molt més exigent, tant amb el Govern valencià, espanyol o català, si s´escau. Siga de qui siga la responsabilitat de posar en risc la nostra ´reciprocitat´ cultural i lingüística, -en contrast amb les enormes avantatges dels ciutadans castellanoparlants-, al meu parer, ACPV i d´altres plataformes en defensa de la llengua, haurien de denunciar els governs que impedeixen la nostra recepció del senyal de TV3 i haurien d´impugnar el govern que tanque RTVV davant els tribunals de drets humans d´Estrasburg o del Comité de les Regions amb llengües minoritàries. Perquè mentre ens deixen sense cap TV en la nostra llengua, els altres, els castellans, en tenen un muntó, locals, regionals, nacionals, privades, estatals i internacionals en la seua llengua castellana. Davant un genocidi cultural com el que està perpetant el PP, -no sabem si amb la complicitat del Govern espanyol i el “català”-, si no ens envia immediàtament el senyal- no podem anar amb precs i súpliques pròpies de règims de mandarinats, però no d´estats de dret ni democràtics. Davant l´exigència de la majoria de la societat valenciana, que vol vore TV3 i RTVV, ni un minut més de vulneració dels nostres drets com a valencianoparlants a rebre informació en la nostra llengua, ni un minut més sense TV3. Si volem Canal 9 i TV3, ho hem de demanar amb moltíssima més fermesa democràtica. Perquè és de justícia. El contrari, és el retorn al franquisme, en un simulacre de “democràcia” que va en contra dels valencians. Per excloure´ns, per fer-nos desaparèixer del mapa. Sense RTVV i sense TV3, perilla la nostra continuïtat col·lectiva en el temps com a valencianes i valencians. Sense televisions i mitjans en la nostra llengua i cultura valenciana [balear o catalana], no hi ha futur per al País Valencià.