Les mentides d’una periodista en Canal 9

Posted: 12 Novembre 2013 in General
Tags: , ,

Una treballadora de RTVV explica en Twitter com havia d’informar sota les directrius del PP
Iolanda Màmol

El Partit Popular va posar Canal 9 al seu servei des de l’estiu de 1995, quan va desallotjar al PSPV-PSOE del Palau de la Generalitat. Des d’aqueix moment, la cadena televisiva es va convertir en un instrument de propaganda de les polítiques del Govern valencià i, sobretot, la major publicista de la figura dels successius presidents de la Generalitat: Eduardo Zaplana i, després del breu període de José Luis Olives, Francisco Camps.

En tots aqueixos anys els informatius solament han reflectit allò que els comissaris polítics de torn anaven prioritzant al servei de Presidència de la Generalitat. Una de les treballadores de l’actual Nou (abans Canal 9), Iolanda Màrmol, situada en la delegació de Madrid, va penjar ahir en el seu compte de Twitter (@iolandamarmol) un escrit que va titular Les meues mentides en Canal 9, on explica sucosos detalls:

“Record quan ens exigien gravar a Eduardo Zaplana en el seu perfil bo. I l’oda que em van encarregar sobre ell quan va deixar la presidència de la Generalitat Valenciana per a ser ministre. També recorde la brega i els crits que em van dedicar quan en aqueix vídeo de retrospectiva Zaplana apareixia en una imatge amb la trànsfuga que li havia permès fer-se amb l’alcaldia de Benidorm. Record poc després, quan de ser el Triat, pas a ser el innombrable. Com ens van prohibir que apareguera en els plànols”.

I prossegueix: “Com cercava perífrasis absurdes quan no podia nomenar-li en els meus directes en els lleons, malgrat ser el portaveu del PP en el Congrés. Quan Camps va imposar la seua llei en Canal 9. Quan ens van donar l’ordre de deixar de cridar-li Francesc perquè fóra anomenat Francisco, coincidint amb l’època en què es postulava com a possible successor de Rajoy. Quan van tractar de prohibir-me que explicara que Zaplana deixava el seu escó en el Congrés. Quan em van prohibir dir que Zapatero havia anunciat el xec-bebè, com si d’aquesta manera els valencians no anaren a conèixer la notícia. Quan escrivies ‘fracàs estrepitós’ i t’ho canviaven per ‘èxit discret’. Quan ens van desplegar per a lloar les meravelles de Terra Mítica en la seua inauguració i no podíem dir que no hi havia ni una ombra. Quan em renyien perquè m’eixia l’accent català ‘i açò molesta als blaveros [anticatalanistes]”.

“També recorde com corria el cava en les plantes d’adreça de Canal 9 a Burjassot les nits electorals de majories del PP, mentre que els redactors menjàvem bocatas de salami. Quan es pagaven directes milionaris perquè Camps isquera parlant en directe en ple Amazones. I els milions de vegades en les quals no em van deixar posar declaracions de l’oposició. O de qualsevol ciutadà que criticara al PP, o a la Generalitat. I record també quan ens van prohibir dir ‘retallades’. Tampoc vaig poder dir que milers de manifestants cridaven contra el govern. Els manifestants no ‘col·lapsaven’ el Passeig del Prado, la manifestació ‘transcorria per’. I no posàvem pancartes explícites contra Rajoy, ni contra el Pàg. I van ser tantes, tantes, que un dia comences a sentir vergonya de treballar per a ells. Ara s’acaba. Injustament. Però ho van guanyar a pols”, conclou.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s