Ressenya: Les cendres del cavaller de Silvestre Vilaplana

Posted: 18 Octubre 2013 in Llibres
Etiquetes: , , ,

Silvestre Vilaplana és un escriptor nascut a Alcoi l’any 1964. Ha conreat diversos gèneres, especialment poesia i narrativa. En narrativa destaquen les novel·les La mirada d’Al-Azraq (Premi Narrativa Jove, 1998), Els dimonis de Pandora (finalista Premi Bancaixa, 1999), Les urpes del diable (2001), i La frontera negra (2007) en literatura adreçada als joves, i Les cendres del cavaller (Premi ciutat d’Alzira, 2003) i L’anell del pescador (2005) en la literatura per a adults. A més d’haver sigut premiat i d’haver publicat alguns articles i contes en revistes i en reculls (Llibre d’escolaritat, 2004), ha participat en l’elaboració de diversos guions per a la televisió i en el 2006 rep el Premi de la Crítica Serra d’Or per la novel·la Les cendres del cavaller.

 Les cendres del cavaller

Les cendres del cavaller és la primera biografia novel·lada de Joanot Martorell, l’autor d’un dels grans clàssics de la literatura medieval catalana: el Tirant lo Blanc. La novel·la pren la forma d’una llarga carta en la qual Joanot Martorell conta les seues memòries. La missiva s’adreça a Joan Martí de Galba, al qual deixa en herència la seua obra literària, els manuscrits del Tirant lo Blanc, amb la finalitat que se’n faça càrrec de l’edició perquè no caiga en l’oblit. El fet que acompanye el manuscrit de les memòries personals és, segons li diu el personatge de Martorell al seu destinatari, perquè “vull que comprengueu millor el meu llibre, el meu Tirant lo Blanc, i en conseqüència, l’estimeu i l’ajudeu a sobreviure quan jo siga mort”. “La història de Tirant es complementa amb la meua vida i n’és alhora espill i contrast. […] en els sisterns manuscrits que vós teniu hi ha fragments de la meua existència, retalls subtils de les hores joioses i de les hores infaustes dels meus dies”.

És ben sabut que Joanot Martorell va morir el 1468 sense acabar la novel·la. També deixa inconclús el Guillem de Varoic. En el colofó de la primera edició del Tirant, Martorell afirma que “per mort sua” sols va “traduir”1 tres parts del llibre. Així, l’última part del llibre l’hauria escrita Martí Joan de Galba per encàrrec d’una dama anomenada Isabel de Lloris. D’aquest autor en sabem ben poc: era valencià, estava casat i morí pocs mesos abans de l’edició prínceps del Tirant l’any 1490. La intervenció de Galba en la redacció final del Tirant és encara incerta i discutida pels especialistes. De fet, alguns autors mantenen l’autoria exclusiva de Joanot Martorell.

L’obra de Silvestre Vilaplana es documenta en els pocs referents històrics que es conserven de l’autor del Tirant i cobreix els buits amb un entramat fictici. A Les cendres del cavaller, l’autor ha volgut, en primer lloc, destacar la funció divulgativa de la novel·la. El seu llibre no es planteja únicament com una novel·la històrica, ni com un estudi biogràfic, ni tan sols per a reproduir l’estil i el llenguatge de l’època, evitant caure en el temut didactisme i donant-li al seu relat vida pròpia. En un segon lloc s’ha de citar la imatge realista del personatge. El cavaller Martorell pateix traïcions, frustracions personals, conflictes amb la justícia, presó i fallides econòmiques que el porten a la ruïna poc abans de ser mort. D’altra banda coneixerà també l’amor, encara que molt desproporcionat si el comparem amb les desgràcies que l’acompanyaran a cada pas. Ens trobem, per tant, al davant del perfecte cavaller, heroic i valerós. Ni més ni menys que com el Tirant.

Un altre dels eixos bàsics del llibre és la seva plasmació d’un temps de canvi. De fet, Joanot Martorell dedica l’obra a son pare, “l’últim dels cavallers”. És una etapa en la qual els cavallers, l’honor i l’altruisme es veuen desplaçats pels valors burgesos, la corrupció de lleis i el poderós atractiu dels diners. “Era temps de comerç i lleis, no de terres i d’honor”, cita Joanot Martorell. Els dols a ultrança ja són part del passat, ara tot es resol amb advocats i lleis que només emparen aquells amb les butxaques plenes.

Concloent direm que Les cendres del cavaller és un llibre que, encara que respectant la funció d’obra divulgativa, ens mostra els últims moments d’un món fascinant vist a traves dels ulls d’un home que no accepta aquest canvi. L’autor encara que no ha buscat en cap moment fer una obra mestra, ho ha aconseguit plenament.

 

ARGUMENT: El relat comença el 1435 amb la descripció de la batalla de Ponça. En aquest context històric situa Vilaplana Francesc Martorell i el seu fill Joanot. Aquests dos personatges han de partir cap a Nàpols a lluitar al costat d’Alfons el Magnànim per la conquesta d’aquest regne. Francesc és ferit a la batalla i, a conseqüència d’això, perd la vida poc després a Sardenya. Joanot és l’hereu universal dels béns de son pare, i per tant també ha de fer-se càrrec del manteniment de la família. Però aquesta família ja no gaudeix de l’esplendor de temps enrere, durant la vida del seu avi, Guillem Martorell. Joanot hereta alguns petits senyorius però també nombrosos deutes. Davant la difícil situació, una de les sortides més eficaces era aconseguir uns bons matrimonis per a les seues germanes. Joan de Montpalau semblava ser un deis possibles candidats més adequats, en aquest cas per a Damiata, la germana major. Però Montpalau deshonra Damiata i, a més a més, no compleix la promesa de matrimoni que li havia fet. Per aquestaraó, i com exigia l’honor d’un cavaller, Joanot Martorell ha de desafiar Montpalau a una batalla a ultrança. A partir d’ací comença un llarg conflicte que el portarà fins a Anglaterra, i suposarà un desgavell més, per a la seua ja malmesa economia. Aleshores, s’inicia un camí cap a la ruïna, en el qual no hi haurà retorn.

Mentre dura l’estada a Anglaterra, la situació familiar es complica. L’altra germana, Isabel, compromesa en matrimoni amb el poeta Ausiàs March, també veu perillar el seu futur, per no poder fer efectiu el dot matrimonial. D’altra banda, per mantenir Joanot a Anglaterra, els Martorell han d’arrendar els seus llocs de Murta i Benibrafim. Quan Joanot torna d’Anglaterra ha de fer front al dot d’Isabel, als conflictes amb els arrendataris de les seues terres, als quals n’expulsa per força. I, per si fóra poc, hi apareixen els Íxer, uns nobles que es fan amb els deutes dels Martorell i els utilitzen per obligar-los a vendre’ls els senyorius. Tota aquesta sèrie de fets portarà Joanot a la misèria més absoluta, i sense un altre mitjà de sobreviure, haurà de llogar els seus serveis com a cavaller, a qui millor el puga pagar. I finalment, es veurà obligat a empenyorar la seua obra més estimada, la novel·la Tirant lo Blanc.

Biografia real de Joanot Martorell sobre la qual es construeix la ficció de la novel·la

Joanot Martorell va nàixer, probablement a Gandia entre el 1413 i el 1414, en el si d’una família que havia tingut un gran prestigi social i econòmic: per exemple, el seu avi Guillem en una ocasió va deixar diners al rei Martí I. Però les coses van començar a anar malament, i els Martorell van haver de veure com es perdia tota la seua fortuna. El pare, Francesc Martorell, va morir el 1435 deixant els seus huit fills (Joanot és el quart) en una situació delicada. Deu anys després, Joanot Martorell i els seus germans s’havien arruïnat del tot. Joanot Martorell és, doncs, un cavaller que va passar per greus dificultats econòmiques. Va emprendre diversos viatges (a Anglaterra, Portugal, Nàpols, experiències que queden reflectides a la novel·la) per intentar solucionar-les, però al final no aconseguia sinó complicar-se més les finances. Els problemes econòmics el van portar, també, a buscar-hi una solució en l’enfrontament armat: el 1437 comença un conflicte amb el seu cosí Joan de Monpalau, que havia estat embolicat sentimentalment amb Damiata, una germana de Joanot, amb la qual va celebrar un “matrimoni secret” (bodes sordes), força freqüent a l’època, del qual després Montalbà no en va voler saber res. S’intercanvien diverses lletres de batalla, per defensar l’honor, però en el fons el mòbil de Martorell és econòmic: si aconseguira casar la germana, a casa hi hauria una boca menys per alimentar. L’afer s’acaba amb l’obligació per part de Monpalau de donar una suma de diners a Damiata.

Joanot també té afers purament cavallerescos: el 1442, el jove cavaller Jaume Ripoll li envia una lletra per batre’s per deport, però Martorell s’hi nega argumentant que es busque algú altre per passar el temps.El 1437 Joanot té un conflicte, ja més seriós, amb el poeta Ausiàs March, que estableix capitulacions matrimonials amb Isabel, germana del cavaller, però que no s’hi vol casar perquè tem que no li pagaran el dot promés (no s’hi casa fins al 1439).

El 1444 comença el greu conflicte amb Gonçalbo d’Íxer, comanador de Muntalbà, que no s’acabarà fins el 1450, per unes terres que havien estat de Martorell però que l’altre havia comprat. Aquest conflicte ja no es resol amb lletres de batalla, sinó amb plets, perquè Gonçalbo d’Íxer és un home que s’ha adaptat als nous temps i no vol ni veure les lletres de batalla que li envia Martorell, sinó que el porta directament als tribunals. Com a conseqüència, Martorell perdrà totes les seues possessions.

Joanot Martorell, completament arruïnat, ha de posar les seues armes al servei dels senyors feudals, i la seua situació desesperada el portarà a participar en un acte de pillatge: el 1449 uns musulmans assalten a Xiva uns mercaders castellans, amb la intervenció posterior de Martorell, que no els defensa. El nostre cavaller és empresonat i serà alliberat més tard.

A començaments de 1464, Martorell ven al seu veí Martí Joan de Galba el manuscrit del Tirant lo Blanc per 150 sous, ja que “passava moltes necessitats e lo dit en Martí Johan li prestava dinés sovent”. Joanot Martorell, que no va casar-se mai i a qui no se li coneixen fills il·legítims, va morir entre el mes de gener i el 24 d’abril de 1465, probablement a València.

Martorell, doncs, és un cavaller del segle XV, de temperament força violent i bel·licós, que veu com el món cavalleresc s’enfonsa i que en la seva novel·la recrearà un món que està desapareixent: el dels cavallers.

CRÍTIQUES LITERÀRIES

És una novel·la que conté tots els elements necessaris, disposats molt correctament i amb les dosis justes, per atrapar el lector. El vessant cavalleresc de Martorell és reconstruït sàviament en la novel·la, el vessant literari només insinuat. Martorell és un bon personatge de ficció, tot i que ja és conscient a la novel·la que el seu llegat té un nom molt més perdurable que el de la seua pròpia nissaga: Tirant lo Blanc“. 

(Isabel Moll. Lletres Valencianes, núm. 13, Tardor 2004)

Escrita de forma amena i didàctica, és en efecte una contribució important per a divulgar la figura de Martorell” 

(Rosa Maria Pinyol. La Vanguardia, 26 de maig de 2004) 



“Una bona novel·la per conèixer millor una època, un país i, sobretot, un home que ha passat a la història” 

(Pere Martí Bertran. Escola catalana, núm. 429, abril 2006)

BIBLIOGRAFIA

MIRA MIRALLES, Isabel (2005) “Les cendres del cavaller, Silvestre Vilaplana”, Revista de Lengua y Literatura Catalana, Gallega y Vasca. Núm. 11, p. 369-373

ESCARTÍ, Vicent J. (1990) “Introducció a Tirant lo Blanc”. Alzira: Bromera

FUSTER, J. (1995) “Consideracions sobre el Tirant” i “Reflexions sobre el Tirant” dins Misògins i enamorats. Alzira: Bromera

RIQUER, Martí de (1983) “Pròleg” a Tirant lo Blanc. Barcelona: edicions 62

————————— Història de la literatura catalana. Barcelona: Ariel

VARGAS LLOSA, M. (1969) Lletra de Batalla per a Tirant lo Blanc. Barcelona: ed. 62

1Recordem que en la dedicatòria del Tirant, l’autor “Joanot Martorell, cavaller” s’adreça al “molt il·lustre príncep e senyor rei expectant Don Ferrando de Portugal” i afirma que l’obra és una traducció catalana d’una versió portuguesa de l’obra anglesa. Tanmateix, resta fora de dubtes que l’obra és original i que fou escrita directament en valencià llevat d’algunes adaptacions i plagis, molt corrents a l’època.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s