El fracàs dels pares es diu Trastorn per Dèficit d’Atenció

Posted: 28 Setembre 2013 in Educació
Etiquetes: , , ,

Freud
Freud, especialista en xiquets, va suggerir als pares de xiquets medicats per TDAH acostar-se a terapeutes que entenguen que els fàrmacs són perillosos. 

A causa de la seua alta propagació semblaria que el Trastorn de Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat (TDAH) és un virus, lamenta Joseph Knobel Freud, psicoanalista infantil i fundador i docent de l’Escola de Clínica Psicoanalítica amb Xiquets i Adolescents de Barcelona.

“En 1950 u de cada 10 mil xiquets ho patia, ara ho té el 13 per cent de la població. En 2011, tan sols a Estats Units, el 10 per cent de la població infantil patia aquesta malaltia, però en 2012 es va duplicar. A Espanya hi ha primàries on la meitat del seu alumnat està consumint Ritalín, fàrmac receptat per psiquiatres i neuròlegs per a inhibir la hiperactivitat de xiquets diagnosticats amb TDAH. A Mèxic, encara que no hi ha dades precises, els diagnòstics amb xiquets que pateixen el trastorn i per tant, el consum de la medicina, va a l’alça” lamenta aquest especialista.

El doctor Joseph Knobel Freud va impartir un Seminari per a professionals de la salut mental del Centre d’Especialització en Estudis Psicològics de la Infància (CEEPI), el nom de la qual va ser ‘Desmedicalización Infantil: TDA, Negativismo Desafiador y otras Etiquetas’. La seu, l’Hospital General Dr. Manuel Gea González.

“La vertadera pandèmia és la medicació de la vida quotidiana i açò aplica a xiquets que amb tota certesa no pateixen TDAH. El trastorn és el resultat del fracàs dels pares de família i dels mestres, perquè són incapaços d’observar que els xiquets estan deprimits per diverses raons i la hiperactivitat que manifesten és l’efecte del problema. El més fàcil és medicarlos, no obstant açò, en uns anys veurem que hi haurà societats d’adults depenents i amb altes probabilitats de ser addictes a les drogues”, va explicar Knobel Freud.

L’estudiós va explicar que existeixen exemples de pes que sustenten les seues teories. “El 90 per cent dels xiquets que van ser diagnosticats amb TDAH a nivell mundial té als seus pares separats o divorciats. La hiperquinesia dels xiquets és només una manera d’expressar el mal que se senten per una realitat que no comprenen i els lastima. Els xiquets no han desenvolupat el llenguatge adult i no tenen paraules per a expressar el que senten. No estan malalts només és que els adults són incapaços d’analitzar que ells mateixos són l’origen del problema. El que necessiten els xiquets, però molt més els seus pares, és una teràpia psicològica”, va dir.

Knobel Freud va ser més enllà. “El TDAH no existeix com a malaltia, repetisc, el fracàs dels pares es diu TDAH. Poden estar deprimits i expressar una situació que implica abús sexual o maltractament infantil. És indispensable esbrinar l’origen del problema i veuran que el patiment és inexistent”.

El terapeuta va dir que la suposada existència del TDAH ha permès alguna cosa molt perillós: que els professors, mitjançant el Test de Satisfan, avaluen a un xiquet i diguen si aquest pateix TDAH, situació anormal, perquè la seua funció és educativa, no de diagnòstic.

Freud demana als pares dels xiquets diagnosticats amb TDAH i medicados per aqueixa raó que obliden els fàrmacs. “He vist xics en consulta que no es mouen, que fan venir ganes de sacsar-los perquè reaccionen perquè estan sota l’influx dels medicaments”.

Freud recorda el cas d’un xic a qui van diagnosticar amb TDAH pel seu excessiu descontrol; el xiquet acudia a la consulta de les quatre de la vesprada quasi dormit a causa dels medicaments.

Durant la teràpia Freud va descobrir que el xic era inquiet a causa de les fortes i constants baralles entre els seus pares. A més, va aprendre a controlar els seus impulsos, “que és molt diferent al fet que no es moga”.

Freud accepta l’existència de xiquets impulsius però no tolera que, lluny d’esbrinar què motiva aqueixa inquietud, es vulga tapar un problema medicando al xicotet. “Els psicoanalistes i els psicoterapeutas hem d’esbrinar el perquè d’aqueix comportament; el xic de la teràpia tenia por per la manera en què els seus pares es tractaven; després d’una teràpia familiar la situació va millorar i el xiquet es va ser tranquil·litzant” compte.

Aquest mètode és gradual. “No sóc partidari de la rapidesa, i he de dir que el canvi no es va aconseguir en un mes, quasi tardem un any, però aqueix temps no va prendre drogues, l’única cosa que li vaig ficar van ser paraules. Els psicoterapeutas hem de defensar la capacitat de les persones de parlar dels seus problemes, no de tapar-los amb drogues”.

Freud, especialista en xiquets, va suggerir als pares de xiquets medicados per trastorns com el TDAH acostar-se a terapeutes que entenguen que els fàrmacs són perillosos. “A més dels efectes secundaris, els medicaments són dolents en alguns casos perquè segueixen la lògica de ‘vaig a cercar un element químic, extern a la meua pròpia química, que provoque un canvi que jo no amb si’; les medicines estan bé per a un mal de cap”.

Joseph ressalta que els medicaments per als xiquets amb TDAH són coneguts com ‘la pastillita de portar-te ben” doncs els xiquets estan més tranquils encara que el pare li pegue a la mare, però, en el fons, la intranquil·litat persisteix i com el xic no sap com processar-la sempre està inquiet i els pares i els terapeutes tapen el símptoma amb un medicament.

“Quan un pare li dóna al fill un medicament per a fer callar els símptomes li ensenya la dialèctica que una mica de fora et pot produir un estat mental diferent, així que quan el jove fume marihuana el pare no podrà dir-li que no doncs des que era un xiquet li va administrar metilfenidato per a aconseguir el comportament desitjat, li va ensenyar que és més fàcil prendre un diazepam que aprendre a relaxar-se” explica aquest especialista.

Freud insta a la gent interessada a cercar els manifestos que recolzen el moviment per la despatologización de la vida. “Les signatures de suport ajuden a la lluita contra les grans empreses que volen negociar amb la salut dels nostres fills, perquè açò és un negoci, i açò és el que més ràbia dóna; si el Ritalín isquera dels arbres i fora gratis li aposte el que vulga que no existiria el TDAH ni el seu respectiu medicament, hi ha un negoci darrere”.

Publicat a:

http://ferriz.com.mx/te-recomendamos/el-fracaso-de-los-padres-se-llama-trastorno-por-deficit-de-atencion/

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s