Scarlett Johansson demanda a un escriptor

Posted: 15 Juliol 2013 in Llibres
Etiquetes: , ,
Tranquil·la, Scarlett, estem parlant d’una ficció…
Scarlett Johansson
L’actriu Scarlett Johansson ha demandat a l’escriptor francés Grégoire Delacourt per inspirar-se en ella per a crear a Jeanine Foucaprez, un dels personatges de la seua novel·la La première chose qu’on regarde (alguna cosa així com “El primer que mirem”). Tan absurd com sona.La première chose qu?on regardeAl semblar, la tal Jeanine Foucaprez és una rèplica exacta de Scarlett Johansson, fins al punt que alguns dels altres personatges de la novel·la estan convençuts que és ella. Però no ho és. I estem parlant d’una ficció. Mrs. Johansson, no d’un reportatge en una revista de premsa rosa ni de la publicació d’unes fotos robades de el seu iPhone.Scarlett Johansson s’ha proposat paralitzar totes les traduccions i adaptacions al cinema de la première chose qu’on regarde, acusant a Grégoire Delacourt (autor també de la llista dels meus desitjos, editat a Espanya per Maeva) de “ús il·lícit i fraudulent dels seus drets personals”. Fins ara, l’única cosa que ha aconseguit és donar-li una gran publicitat al llibre, clar: La première chose qu’on regarde va eixir a la venda fa dos mesos i mitjà a França i ja s’ha situat entre els llibres més venuts.
7759615981_la-premiere-chose-qu-on-regarde
L’autor del llibre assegura haver-se quedat de pedra: “M’he quedat estupefacte i estic molt trist. Jo esperava que em regalara un ram de flors o alguna cosa així perquè aquest llibre és, en certa manera, una declaració d’amor”. Més enllà de la sinceritat o oportunisme de Delacourt, que no jutjarem, per desconeixement, defensem el dret de l’autor a utilitzar la imatge de l’actriu com a recurs. “Aquests famosos conviuen amb nosaltres tot el temps. El culte a la celebritat ha sigut imposat pels mitjans de comunicació, la premsa i Internet. La meua intenció era en part fer una sàtira d’aquest món en el qual tot es viu a través del prisma dels famosos”, ha declarat.

Si Scarlett Johansson no volia formar part de l’imaginari col·lectiu, més li haguera valgut no dedicar-se al cinema ni a tot el material publicitari amb el qual alimenta els desitjos més íntims del personal. Pot un escriptor jugar amb açò? Sí. Esperem que la justícia francesa opine el mateix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s