Camina que caminaràs: el jueu errant i altres mites

Posted: 23 Juny 2013 in General
Etiquetes: , ,

Als jueus se’ls han atribuït molts tòpics al llarg de l’Edat Mitjana: garrepes, emmetzinadors de pous i viatgers, entre d’altres (alguns de negatius, altres de més neutres).  Avui, però, ens centrarem en el tòpic del jueu viatger, que té facilitat per anar d’un lloc a l’altre. Dels altres ja ens n’ocuparem un altre dia, si cal.

Com a investigadors ens cridava molt l’atenció la gran mobilitat dels jueus, perquè ens podia resoldre molts dels dubtes que ens havíem plantejat, des de fer-nos entendre millor el món del comerç fins al món del peregrinatge, o fins i tot poder copsar com viatjava el coneixement. També teníem dubtes més prosaics i menys intel·lectuals (sí, els investigadors també ens divertim amb la nostra feina): viatjarien aquests jueus amb un ganivet a la cuixa per defensar-se? Haurien de contractar guardaespatlles per protegir-se als camins? Viatjarien de nit tot camuflant-se entre les ombres per evitar el perill? Què menjarien? Doncs bé, ja us avancem que no, que tot això no ho hem trobat. Ja ens hagués agradat, ja, una descripció dels jueus vestits amb capa negra i esmunyint-se com el personatge del Zorro a través dels boscos de Catalunya. Però tot i que la documentació ens dóna molta informació, no ens ha pogut aclarir tots els dubtes.

Llavors, què en sabem i com ho sabem? Gràcies a fonts com ara llibres de viatges, epístoles, responsa o documentació notarial, hem pogut fer una primera visió de com viatjaven aquests jueus. Perquè sí, la mobilitat no és pas un mite i els jueus medievals tenien molts motius per viatjar.

D’una banda trobem el cas del peregrinatge a Terra Santa. Ens han arribat testimonis de primera mà, com el de l’arxiconegut Benjamí de Tudela o Meixul·lam de Volterra, que ens expliquen amb ets i uts tots els detalls del seu camí cap al Pròxim Orient. El fet de descriure totes les ciutats per les quals passen també ens dóna la seva particular visió del món. Perquè clar, no s’estan d’opinar quin menjar és millor o quin costum és més estrany comparat amb el seu propi. I, clar, sempre el seu serà el millor. Aquests personatges (bé, deixem-ho clar, són persones reals) eren acollits a totes les aljames o calls que trobaven al seu camí, donant-nos també informació sobre les diferents branques del judaisme que es podien trobar en aquell moment. Amb ells ens queda clar que els viatges són perillosos, que les caravanes pel desert són la manera més segura de viatjar i que el turisme religiós és la millor activitat que pots dur a terme a l’arribar a un nou indret. Sobre aquest últim punt, els nostres viatgers que arriben als diferents punts de la geografia del Pròxim Orient ja apuntaven la bona disposició i l’orgull de la comunitat local a fer de guies turístics per arreu.

Un altre motiu per viatjar és el comerç. De fet, és un altre gran tòpic atribuït als jueus, el de ser grans comerciants. I no és pas mentida, a les epístoles que s’enviaven els mercaders es pot veure l’activitat frenètica que duien: “compra’m tant de pebre, tant de seda i t’envio tants diners per si veus alguna cosa més…”. Visitar noves ciutats era també una manera de buscar negocis nous i ampliar els ja existents. Tot sembla suggerir que qualsevol viatge es podia aprofitar per fer estudis de mercat, fins i tot els religiosos. Us podríem dir d’uns quants peregrins que desembarcaren a la ciutat d’Alexandria i romangueren algunes dies estudiant possibilitats comercials per la zona nord d’Egipte abans no prengueren camí cap a Terra Santa.

Ja hem vist que tenim nombrosos exemples de jueus movent-se pel Pròxim Orient, però què trobem a casa nostra? Òbviament aquesta mobilitat també existeix, també està molt vinculada amb el comerç i per aquest motiu es regula amb privilegis en la cancelleria reial com ara salconduits, exempcions de peatges, salvaguardes, etc. És mirant aquestes regulacions que ens podem fer una idea de com i per què viatjaven per terres catalanes. Dels casos que hem pogut trobar en tenim des dels que porten mercaderies d’una banda a una altre, fins als que van a una ciutat propera per consultar temes relacionats amb la seva professió: des d’estudiants rabínics que van a completar la seva formació amb un bon mestre d’una altra localitat, passant per metges que es traslladaran a altres centres que giren al voltant d’un metge de gran reputació, fins als mateixos rabins que es traslladen als grans centres d’estudi, com ara Barcelona.

Així doncs, què és el que facilita o incita a aquesta mobilitat? Tot i que encara queda molt per investigar, és probable que l’acolliment entre comunitats, la confiança en gent d’altres indrets (però al cap i a la fi amb les mateixes arrels) i la voluntat d’ampliar horitzons mitjançat el comerç juguin un paper decisiu. No ens ha sorprès trobar cartes de diferents comerciants o rabins dirigides a diferents comunitats jueves sol·licitant l’acceptació del col·lectiu per a una estada temporal, sufragada per aquests últims i amb l’entrega de documents firmats pel dirigent de la comunitat perquè s’hi pugui moure lliurement. Fins a quin punt, doncs, intervenen la reputació d’una localitat i la fama del viatger per aquestes relacions de confiança? Us ho comunicarem en un proper post (si ens deixen) perquè és una de les moltes preguntes que ja anem esbrinant.

I és que sobre la investigació que estem duent a terme, hem de dir que la interdisciplinarietat en aquest tipus d’estudis és vital, així com el treballar en equip o a dues bandes. Això ens ha fet venir al cap el que ja es deia als viatgers dels temps bíblics: “No vagis de viatge amb un temerari si no vols que et compliqui la vida; perquè farà el que li donarà la gana i, per la seva bogeria, et perdràs tu i tot”. (Sir 8:15)

 

Publicat a sapiens.cat per

Jordi Casals

Clara Jáuregui

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s