Del castellà al català

Posted: 21 Juny 2013 in General
Etiquetes: , ,

 llengües

Traduir entre dues llengües que conviuen en un mateix territori, com el català i el castellà, sembla que sigui bufar i fer ampolles. Tothom s’hi atreveix perquè hi ha la creença que si els habitants d’un territori són bilingües ja saben parlar i escriure correctament totes dues llengües. Però la veritat és que per traduir del castellà al català cal tenir present tota una sèrie de condicionants, com ara que les interferències lingüístiques són constants, precisament pel fet que totes dues llengües conviuen en un mateix territori. El manual Traduir del castellà al català: més enllà de la intercomunicació (Editorial UOC, 2013), de la doctora en lingüística Ona Domènech Bagaria, tracta d’oferir una visió sobre les peculiaritats que envolten la traducció entre llengües en contacte, centrant-se en el cas del català i el castellà. En el nostre context, l’autora explica que “la traducció esdevé, fonamentalment, un instrument de normalització lingüística”.

El manual repassa aquelles interferències que més dificulten la feina del traductor, com ara l’ús que fa el castellà del gerundi, del futur d’obligació o d’alguns adjectius o substantius. Domènech també cita algunes formes verbals que, tot i ser semblants entre les dues llengües, tenen usos diferents, com ara els verbs nomenar i anomenar, que en català tenen significats diferents, mentre que en castellà es tradueixen en un sol verb, nombrar. L’obra se centra sobretot en el llenguatge jurídic, perquè és on el català encara té molt de camí a fer per deslliurar-se dels castellanismes. Segons l’informe de política lingüística del 2011 fet públic aquesta mateixa setmana, l’únic àmbit en què baixa l’ús del català és en el de la justícia: les sentències en català representaven el 20,1% l’any 2005, mentre que el 2011 el percentatge es va reduir al 13,1%.
Sabíeu que…
Pel que fa als textos jurídics, cal tenir en compte que “señor/ don/doña” cal traduir-ho en català com a senyor/a i no per senyor/a En/Na. També cal evitar abusar de les frases subordinades i de llatinismes i terminologia molt especialitzada. En resum, ha de ser un model de llengua que sigui clar, funcional i respectuós pel que fa a les formes de tractament.
 
 Publicat en el suplement de cultura del diari EL PUNT AVUI divendres 10 de maig del 2013
Núria Puyuelo
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s