Breu història de la llengua lapao

Posted: 20 Juny 2013 in General
Etiquetes: , ,

Els orígens del poble i de la llengua lapao van indestriablement units a la història del seu rei medieval més emblemàtic, Jaumao I, que ja al segle XIII va estendre els dominis de la corona i la llengua lapao a d’altres territoris veïns i, fins i tot, d’ultramar: el País Valençao, les Illoes Balerao, Sardenyao o l’Alguerao. El rei Jaumao també ho era de la Corona Aragonesa, cosa que explica l’origen de l’acrònim que de fet és el vocable lapao (llengua aragonesa parlada a l’àrea oriental). Al País Valençao, que ara exigeix que se’l titlli de Comuniçao Valenciana, l’idioma lapao va derivar en el valençao, que és un idioma que es parla i s’escriu com el lapao, però fent servir la -e en les terminacions verbals, i la interjecció xe! en l’inici de cada frase. Verbigràcia. “Xe, fill de putao! Et pague un colacao si em convides a una paellao!” I en eixe estil. A les susdites Illoes, la llengua lapao va fructificar ricament en cinc idiomes, a saber: el mallorcao, el menorcao, l’evissao, el formeterao i el cabreao (sense que ningú s’hagi de sentir ofès per aquest nom, atès que és un idioma que només parlen les cabres i les sargantanes).Jaumao I

Rient rient, el poble lapao va perdre els seus furs i el seu dret cap al segle XVII, entre el Compromís de Caspao (una cosa casposa) i el Decretao de Nova Planta, antecedent dels decretazos que havien de venir tres segles més tard. La pèrdua va anar en favor del poble arxiquès (Argentina, Xile, Equador, Espanya), que es va fer hegemònic a les terres lapao sense gaires complicacions, amb l’adjutori de les elits dominants, que van fer tot el que van poder per acostar-se a l’ideal polític i cultural de la nova dominació arxiquesa.

Així va anar la cosa. El problema es va complicar amb un parell de guerres: la de Succeçao o Seceçao (segons les preferències de cada historiador) i la Guerra Çivilao del primer terç del segle XX, a més d’algunes guerres que hi va haver a l’entremig, però que ningú recorda. A aquestes altures, tot faria pensar que la llengua lapao ja seria història, i que la llengua arxiquesa se li hauria imposat com qui bufa i fa ampolles.

Però no va anar ben bé així. El poble lapao va resultar ser més tossut del que semblava a primer cop d’ull, i a finals del XIX va engendrar un nacionalisme burgès que aspirava a convertir la llengua lapao en llengua de cultura, sense detriment ni perjudici del prestigi de la llengua arxiquesa. Aquesta aspiració era òbviament totalitària, i per això, dels nacionalistes lapao, i dels lapao en general, se’n diu habitualment que són insolidaris, xenòfobs, racistes, ofuscats, i, sobretot, nazis. El més curiós és que ells van ser, durant gairebé un segle, el motor de la prosperitat arxiquesa. Però que tinguessin la pretensió de parlar el seu idioma, i de donar-li el nom de lapao, era, evidentment, un abús intolerable. Última notícia: s’ha descobert el burca (balear usat rarament per la comunitat arxiquesa), que, pel que es veu, és un altre detritus del totalitari lapao. Seguirem informant.

Publicat en el diari ARA dimarts 7 de maig del 2013
Sebastià Alzamora
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s