Tindre delit o delicte

Posted: 12 Juny 2013 in General
Etiquetes: , , , ,
índex

La relació/confusió entre els dos substantius del titular té “delit”, o “delicte”, segons com es mire, si amb una visió únicament normativa, o si considerem que l’ús col·loquial i real també val, sobretot en l’aprenentatge de la llengua. Una assistent a un curs de valencià per a estrangers em demana que li aclarisca la diferència entre “delit” i “delicte”, i per què la primera no és correcta com a “infracció de la llei” o “acte delictiu”, si tot el món que parla valencià ho diu. Conta que la professora l’ha rectificada quan ella, en una conversa de classe, s’ha referit als “delits” i a la corrupció, tan d’actualitat a Espanya ara mateix. La mestra ha explicat que la infracció a la llei és “delicte” i que “delit” és “plaer”. L’ensenyant, efectivament,  té raó des del punt de mira normatiu, i és oportú el destriament d’eixos termes ara,  en vespres dels exàmens de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià, de les universitats i de tot el sistema d’ensenyament. Segons els diccionaris de referència, “delicte” és ‘acció prohibida per la llei, segons l’ordenament jurídic de cada estat, sota l’amenaça d’una pena’: “Van cometre un delicte d’assassinat”, mentres que “delit” és ‘viu plaer de l’ànima o dels sentits’, també ‘vitalitat’: “Participava en la inauguració amb molt de delit”. Això és el s’ha de saber per a aprovar l’examen. Ara bé, la realitat de la parla real és més complexa i més rica que la recitació del que moltes vegades diuen els llibres o les estretes normes. “Delit” com a infracció de la llei és la forma que diem, de manera natural i espontània, en moltes zones on el valencià és la llengua habitual, però és que, a més, en eixe sentit ja era usual en l’època clàssica, en 1303 i en el segle següent, segons arreplega el Diccionari català-valencià-balear. Això sí, alternant amb la forma “delicte”, perquè les dos apareixen en el Tirant, com plasma la nostra joia lexicogràfica esmentada. I “delit” era una bella paraula que representava plaer, delectació, animositat; potser vàlida per a àmbits poètics i literaris en general, com “delitar” i “delitós”, però segurament en eixe sentit no siga massa apropiada en altres registres, perquè dir per ahí que “fer l’amor és un delit’ en ple segle XXI pot quedar confús, reaccionari o ridícul.
Article publicat en el Levante-EMV divendres 10 de maig del 2013
J. Leonardo Giménez
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s