La “nova” catedral de Tarragona

Posted: 11 Juny 2013 in General
Etiquetes: , , ,

En la part més alta de Tarragona s’alça impetuosa la catedral de Santa Maria, retallant el cel i dibuixant un perfil ben visible des de la llunyania, sigui per mar, sigui per terra. Però aquesta atalaiada situació no és casual, perquè els romans ja hi havien erigit en aquell mateix lloc una monumental plaça de culte, presidida al bell mig per un temple dedicat a August, del qual recentment se n’ha pogut concretar la ubicació precisa, gràcies als vestigis arqueològics trobats sota la nau central de la catedral.

D’ençà de la caiguda de l’Imperi romà, l’antiga Tàrraco va entrar en una espiral negativa que li féu perdre força davant d’altres ciutats emergents com Toledo i Barcelona; i la cosa s’agreujà encara més arran de l’ocupació islàmica (714), si bé sembla poc probable que quedés deserta, tal com s’ha exagerat en més d’una ocasió. Per això, quan al començament del segle XII els cristians van tornar a exercir el seu control sobre Tarragona, es van assentar les bases per redreçar el camí i recuperar el prestigi perdut. És en aquest context que hem d’entendre la construcció de la catedral, mitjançant la qual es volia simbolitzar de manera notòria el poder eclesiàstic restablert. Es va iniciar a les darreries de la centúria, amb un projecte condicionat per les subestructures romanes, tal com avui dia encara es pot apreciar en el seu monumental claustre. Pel que fa al temple pròpiament dit, traça en planta una creu llatina, amb tres naus cobertes per sòlides voltes de creueria, separades entre si per potents pilars resolts amb semicolumnes aparellades i columnetes angulars, i rematades per esplèndids capitells que combinen frondoses formes vegetals i geomètriques amb algunes escenes narratives de gran delicadesa. El transsepte és ampli i està coronat al creuer per un airós cimbori de perfil octogonal, mentre que la capçalera es compon de quatre absis disposats de manera esglaonada, d’acord amb una solució que recorda, amb matisos, la practicada a la Seu Vella de Lleida.

El 1996 es va posar en marxa el Pla Director de la catedral, redactat pels arquitectes Joan Figuerola i Joan C. Gavaldà, amb la col·laboració de Jordi Romera i Joan Alonso. En paraules dels autors, el principal propòsit d’aquest document era recollir el màxim d’informació possible per tal de tenir una visió global de tot el conjunt catedralici, des dels seus diferents vessants històric, artístic i constructiu, i així poder diagnosticar en cada cas la millor proposta d’actuació per garantir una correcta conservació a mig i llarg termini.

Després de 10 anys de treballs ininterromputs, el 2007 es va fer una petita exposició i es va publicar un llibre que recollia de manera succinta l’abast d’aquesta primera dècada restauradora que havia afectat, sobretot, el cimbori, el campanar, les cobertes i les façanes superiors, a banda d’algunes intervencions d’urgència en diverses capelles.  Però ha estat en la quarta i darrera fase, duta a terme entre 2010 i 2012, que s’ha pogut redescobrir l’esplendor pretèrit de la catedral fins al punt de presentar-se com un edifici gairebé nou i desconegut als ulls de molts tarragonins. En aquest cas s’han restaurat les naus interiors, la capçalera, el creuer i algunes capelles, sota la direcció dels arquitectes del Pla Director. Les empreses Urcotex i Àgora han estat les encarregades de l’execució material de l’obra, finançada pel Ministerio de Cultura espanyol, inaugurada oficialment el proppassat 13 de setembre de 2012.

En el segle XVIII els paraments de la catedral presentaven un aspecte poc adient, ennegrits per la brutícia acumulada i pel fum d’espelmes i ciris que havien cremat durant una colla de centúries. Per això, el 1774 es decidí pintar-la tota de dalt a baix amb una capa de color gris que evocava un fals carreuat mitjançant un encintat de fines línies blanques, que va servir per ‘rentar-li’ la cara i per conferir-li una aparença nova i homogènia, però alhora falsa i allunyada de l’esperit original del temple.

Amb motiu de la recent restauració s’ha eliminat amb cura aquesta capa monòcroma, molt alterada per antigues humitats i brutícia, fet que ha permès recuperar part de la decoració pictòrica medieval que s’hi amagava dessota. La major part dels murs i voltes s’havien pintat amb un subtil ‘carreuat de pìnzell’, és a dir, amb una juxtaposició de línies negres, blanques i vermelles que imitaven carreus de pedra; fins i tot, en algunes zones com ara la conca absidal s’ha conservat la marca de la llinyola que els artesans feien servir de pauta a l’hora de traçar les rectes. Aquesta pràctica fou habitual en una curulla d’esglésies i catedrals medievals, però el que sobresurt a Tarragona és la quantitat de superfície ornamentada amb aquest procediment i que afortunadament s’ha pogut preservar, fet que la converteix, almenys per aquest aspecte, en un cas excepcional al Principat i, gairebé ens atreviríem a dir, de gran part del continent.

També és molt interessant el costum d’entapissar les parets amb pseudo-teles pintades, com les que veiem en la capella de sant Oleguer, del segle XIV, o les més tardanes del presbiteri, a base de motius florals que pengen d’una cornisa en trompe l’oeil, i de la capella de santa Elisabet, amb losanges i esvàstiques. En aquesta última també s’hi han trobat interessats vestigis, encara que molt fragmentaris, d’un cicle de mitjan segle XIV que incloïa almenys una monumental crucifixió. En altres parts s’han fet visibles evidències molt sumàries de sants, com és el cas de les columnes de la nau de l’Epístola i en un pilar d’accés a la capella de Santa Maria dels Sastres.

Pel que fa a la capella dels Sastres, al nostre parer, és la ‘joia de la corona’ per la riquesa de la seua arquitectura i decoració. Alguns autors l’han descrit de manera encertada com una ‘constel·lació d’escultures exemptes i relleus’, definició a la qual caldria afegir que també excel·leix per la seua intensa policromia amenitzada per uns vitralls, que si bé han estat molt alterats i restaurats conserven algunes peces originals de notable valor artístic. Aquest espai de culte es va construir durant els arquebisbats de Sancho López de Ayerbe i Pere Clasquerí, aproximadament entre 1348 i 1380. El 1983 ja va ser objecte d’una primera intervenció durant la qual es van descobrir unes falses vidrieres pintades amb tres figures de sants, atribuïdes al Mestre de Santa Coloma de Queralt, actiu en les comarques tarragonines a mitjan segle XIV. Alhora també era prou conegut el mural amb la Mare de Déu de l’Humiltat i l’arquebisbe Pere de Clasquerí agenollat, així com les dues efígies de sant Pau i santa Tecla. Amb motiu de la recent restauració s’ha pogut recuperar bona part dels colors que embellien la resta d’elements estructurals, escultures exemptes, mènsules i capitells.

De la mateixa manera, resulten sorprenents les tres capelles obertes en el braç sud del transsepte una al costat de l’altra i dedicades respectivament al Sant Crist de la Salut, al Roser i a sant Tomàs. Aquest triple conjunt es va erigir entorn al 1500 per iniciativa del canonge Anton Barceló i constitueix el millor exponent de tardogòtic a tota la catedral. Fins ara, la ja esmentada capa de pintura grisa havia ocultat la interessant decoració polícroma de les seues voltes de creueria, que imitaven un cel blau enriquit amb unes estrelles daurades de paper enganxades directament sobre la pedra.

En definitiva, la recent restauració no ha consistit en un ‘simple’ procés de neteja, sinó que ens ha ofert l’oportunitat de gaudir d’una imatge completament inèdita d’un dels monuments més significatius de la geografia catalana, que ningú no hauria de deixar de visitar. Però malgrat que s’ha fet molta feina, encara queda un llarg camí per recórrer abans el complex catedralici no hagi recuperat la seua millor cara. Capelles com la de les Onze Mil Verges o les dels Cardona, així com l’extraordinari claustre, exigeixen una nova injecció econòmica que en garanteixin una bona conservació.

Publicat a sapiens.cat per

Antoni Conejo

Magna Ars

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s