Castells de la fi del món… quan el món s’acabava a la Segarra

Posted: 10 Juny 2013 in General
Etiquetes: , , , ,

“En aquella època els atacs eren assidus i es produïen sense interrupció lluites i combats que tenien com objectiu les fortaleses i els castells que s’aixequen a les marques. I per aquesta causa restà l’esmenta’t lloc durant més de tres cents anys erm, sense que fos útil a ningú tret de servir com a pastura pels onagres i els cérvols, i a d’altres animals de peülla”(Cartulari de Sant Cugat del Vallès)

Amb aquestes paraules els monjos del monestir de sant Cugat del Vallès descrivien els espais existents entre els comtats catalans i el món islàmic, coneguts amb el nom de marques. La seva situació extrema els convertia en zones insegures i perilloses, però també en terra d’oportunitats. Gràcies a l’aprisio, promoguda pels comtes catalans, nous pobladors foren atrets per aquelles vastes regions, les ocuparen i les conrearen. N’és un bon exemple el cas de Guinedilda. L’any 1026 la comtessa Ermessenda atorgà a Guinedilda i els seus fills el domini de les terres de Cervera, a la Marca del comtat d’Osona, on els nous pobladors ja havien construït un primitiu castell (donatores sumus vobis, sicuti et damus, terram nostram heremam adiacentem marchiae comitatus Ausonensis, cum ipso puio et castellare quod ibidem est, dictum Cervaria).

Mitjançant aquestes polítiques d’aprisió, les terres de marca s’ompliren ràpidament de castells i torres de guaita, de nous pobladors i d’activitats que acabaren configurant i dibuixant nous paisatges. Amb l’avanç de la frontera vers ponent, els antics castells fronterers, estructures defensives altament fortificades per protegir-se dels atacs i per això mancades de comoditats, van anar perdent sentit. Els nobles que els habitaven van optar, al llarg dels segles XIV– XV, per emprendre grans obres de remodelació amb la finalitat de fer-los més habitables.

Un bon exemple d’aquests nous castells residència el trobem, precisament, a la Segarra, concretament als municipis dels Plans de Sió i Torrefeta i Florejacs . En aquest indret s’hi alcen els castells de Les Pallargues, L’Aranyó, Moncortés, Concabella, Florejacs i el Castell de les Sitges. Les antigues torres de guaita emmurallades van deixar pas, aquí, a nous edificis molt més confortables. En alguns casos l’antiga torre de l’homenatge va acabar plenament integrada al nou edifici, com en el cas del castell de les Sitges. En d’altres, el nou escenari de poder es va dotar d’una gran balconada gòtica com la que es pot veure al castell de les Pallargues.

La construcció d’aquestes noves residències va propiciar-ne la continuat d’ús al llarg dels segles. D’aquesta manera els edificis s’anaren adaptant als nous temps, amb noves remodelacions i innovacions tecnològiques que els han conservat com a espais habitats, en alguns casos, fins avui dia. El fet que es trobin en mans privades no és cap problema per a què alguns d’ells siguin fàcilment visitables.

Aquestes, de fet, són algunes de les meravelles que es poden visitar a la comarca de la Segarra. Tractant-se, però, d’un patrimoni medieval poc conegut i difós, ens preocupa que una recent iniciativa desaprofiti la oportunitat per a fer-ne una bona i documentada difusió. Afortunadament, el territori segarrenc compta amb revistes especialitzades que haurien de garantir un bon coneixement de les novetats en la història i el patrimoni de la comarca, és el cas de Miscel·lània Cerverina i d’Urtx, que ofereixen amb rigor articles interessants sobre el seu passat medieval. Tanmateix, els estudis recollits dins aquestes revistes no sempre arriben al ciutadà curiós d’història.

Una de les modalitats que podria garantir una divulgació d’alta qualitat que es fes ressó d’estudis com els citats, seria treballar de manera professional les iniciatives turístiques que aprofiten el patrimoni conservat en territoris encara poc explotats com la Segarra. I utilitzem la paraula professional referida a les necessàries competències històriques de qui ha de guiar pel territori visitants atrets, com els aprisionadors medievals, per les oportunitats d’aquestes noves marques. El nostre país té molts historiadors, historiadors de l’art o arqueòlegs de bona formació que sovint però no troben feina perquè per explicar la història d’un lloc o la importància d’un monument, igual que per opinar sobre el Barça, tothom serveix. Doncs, lamentem, des d’aquest bloc, informar que no és així: que la història i la seva transmissió no consisteix a repetir dades memoritzades i anècdotes més o menys misterioses, que la història de l’art no consisteix a descriure amb gràcia un monument, que l’arqueologia no consisteix a portar amb estil un barret i un fuet per salvar-se al darrer moment.

Si volem fer gaudir del patrimoni i de la seva història és necessari que siguem capaços de transmetre la recerca que s’hi fa i que disposem de persones competents per a parlar-ne. Com la feina que fa i ha fet el  Centre d’interpretació dels Castells del Sió a Concabella. Altrament, farem un pèssim favor al territori i al seu coneixement. Estem segurs que les noves rutes impulsades en aquesta comarca sabran trobar l’equilibri just entre diversió i formació, entre anècdota i història, que sabran, en definitiva, aprofitar aquesta fantàstica oportunitat de que s’han dotat i que ha de garantir la popularització d’una comarca tant bella i desconeguda com la Segarra.

Avui dia la Segarra ja no és la terra inhòspita i allunyada que se situava a l’extrem de la Marca del comtat d’Osona, ans al contrari, és una terra propera i fascinant. Un territori sense presses, per citar les paraules de Maria Josep Jové del Consell Comarcal de la Segarra. Un espai on gaudir tranquil·lament del patrimoni i els paisatges que l’home ha anat creant al llarg els segles.

* Des de Medievalistes en bloc voldríem agrair al Consell Comarcal de la Segarra, així com a Camins de Sikarra i la resta d’empreses i particulars implicats, per haver-nos convidat a la “I trobada de Bloggers i periodistes especialitzats en turisme”. Moltes gràcies pel tracte rebut i per descobrir-nos un territori amb tant de passat com futur.

 

Publicat a sapiens.cat per

Ivo Elies Oliveras

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s